QUI NO VULGUI TV3 QUE GIRI DE CANAL!CANALS EN FORESTER JA EN TENIU BASTANTS!

Manifestació a València.




En menys d'un mes, totes les illes excepte Mallorca, deixaran de veure TV3 a causa de l'apagada analògica. Serà el 31 de desembre quan aquesta arribi a la balear major. A la TDT, que fins ara oferia la programació gairebé íntegra de TV3, només es podrà veure el canal internacional TV3cat.

Això ha creat malestar entre diversos sectors. Des de fa dues dècades, a les Illes es poden veure tots els canals autonòmics en català. Amb l'arribada de la TDT, sols es veuran els illencs i TV3cat. L'Obra Cultural Balear, el PSM i els Verds de Mallorca ja han manifestat la seva posició a favor de seguir rebent TV3 amb normalitat. Des les institucions no s'estan seguint les reivindicacions per la multireciprocitat.

Des de la direcció general de l'Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, s'ha apostat per un model limitat de TV3 on es retallen retransmissions i pel·lícules en favor d'IB3. Per altra banda, des de TV3 tampoc hi ha una aposta clara per fer arribar els canals de TVC a les Illes Balears. El coordinador de l'OCB (Obra Cultural Balear), Tomeu Martí, assenyala l''arrelament' de TV3 a les Illes d'ençà que els anys 1980 l'entitat, juntament amb l'associació Voltor, instal·laren els repetidors.

Martí no entén per què no es posa en marxa el múltiplex concedit a les Illes Balears on es disposa de quatre canals per a emissions en català. 'És equivocat plantejar una batalla per l'audiència' ha respòs Martí en ser demanat sobre una possible 'por' per part d'IB3 de què TV3 l'eclipsi. El coordinador de l'OCB advoca per una televisió de 'màxima qualitat' despreocupant-se de 'competir' amb altres canals en català 'que ja tenen un públic consolidat'. 'No és l'estratègia encertada' sinó que s'ha de 'conquerir mercat' entre tots.

Segons Tomeu Martí, la qüestió deriva d'un concepte de reciprocitat 'equivocat'. Aquesta no hauria de ser 'simètrica' sinó que s'ha d'advocar –segons Martí- per la totalitat de recepció mútua. Des de l'OCB s'apunta a que les Illes Baleares rebin 'sense retalls ni mutilacions' el màxim de canals en català possibles. 'Tots els catalanoparlants han de poder accedir a tots els canals en català' ha sentenciat el coordinador de l'OCB.

Per altra banda, des del PSM (Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista) i els Verds de Mallorca, les reivindicacions han anat en el mateix sentit. Biel Barceló, secretari general del PSM, ha incidit en la recepció 'sense talls' de TV3 i en la consolidació d'un 'espai comunicatiu català'. Així mateix, ha dit que ara depèn dels executius autonòmics i són aquests els que 'han de ser responsables'.

http://www.cronica.cat/

http://www.youtube.com/watch?v=fSVDxImJs94

Contador web

Esquerra demanarà explicacions a la Guàrdia Civil per l'agressió d'un jove a Palma per parlar català

Esquerra demanarà una reunió amb el delegat del govern espanyol a les Illes Balears i amb el director general de la Guàrdia Civil. Ho sol·licitarà per exigir-los responsabilitats, arran de l'agressió d'agents del cos policial espanyol a un jove, Iván Cortés, a l'aeroport de Palma per parlar català.

El diputat Jordi Tardà ha explicat que aprofitaran la compareixença del ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja demanada pel grup, per interpel·lar-lo sobre l'agressió al jove illenc. Ha explicat que també demanaran reunir-se amb el director de la Guàrdia Civil 'per donar-li a conèixer els fets succeïts i exigir-li respecte pels drets lingüístics dels catalanoparlants'.

Els diputats d'Esquerra al Congrés interpel·laran al ministre d'Interior sobre aquest fet arran de l'agressió lingüística i física patida pel jove Ivan Cortés, en expressar-se en llengua catalana davant d'agents de la Guàrdia Civil a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma. El diputat d'Esquerra al Congrés Joan Tardà ha anunciat que demanarà una reunió amb el delegat del govern a les Illes Balears, Ramon Socies, perquè segons ha dit 'aquesta mena de fets lamentables es produeixen de forma sistemàtica i no ho podem acceptar més. Exigim responsabilitats, per això demanem al senyor Ramon Socies que s'impliqui'.

'Tal i com ha quedat demostrat, arran del control que Esquerra ha fet', ha explicat Tardà, 'la Guàrdia Civil continua sense destinar recursos per la formació lingüística per als guàrdies civils destinats al País Valencià i les Illes Balears'. Això demostra, segons el diputat independentista 'la manca de voluntat per fer competent lingüísticament a la Guàrdia Civil'.

Tardà s'ha posat a disposició de l'Obra Cultural Balear i ha explicat que en la reunió que mantindran els donarà un dossier sobre el control que Esquerra ha anant fent sobre els casos de violació dels drets lingüístics produïts a les Illes. D'altra banda, el president d'Esquerra a les Illes Balears i Pitiüses, Joan Lladó, ha declarat sobre l'agressió al jove que 'exemples com aquest ens demostren que els drets dels catalanoparlants són conculcats de manera sistemàtica i reiterativa'.

Segons ERC, la llengua catalana és discriminada, per exemple, al Congrés quan el seu president, José Bono, 'prohibeix el seu ús a la cambra de manera explícita o quan hi ha jutges del Constitucional contraris a l'equiparació de rang legal de la llengua catalana i la castellana'. Lladó ha responsabilitzat a José Bono, 'per donar exemple' i a Ramon Socies 'per no fer-hi res al respecte, ja que el cas de l'Ivan Cortés no és el primer que s'ha denunciat'

DE CONQUERIDORS I COLONITZADORS

El president de l'Associació Colombiana Unida de Balears(ASOCOLOMBIA) ha fet unes declaracions a www.lavozlibre.com que deixen entreveure mala intencionalitat envers el territori que l'ha acollit. El tarannà de William Vega queda descobert quan s'alinea amb les tesis defensades per la Fundació FAES,UPyD i el PP,quan afirma que l'abandonament escolar dels immigrants és produït per la immersió lingüística del català. Només un botó de mostra: [...] ''A esos chicos,el Estado sólo les da la posibilidad de aprender en catalán cuando es un idioma desconocido para ellos. Esos niños deben enfrentarse a un idioma nuevo, una lengua que no entienden, así que se aburren y terminan dejando el colegio.Francamente nos duele.El Govern Balear,gracias a la immersión del catalán, lo único que está logrando es abocar a toda una generación a la nada,a no tener educación superior y estar en desigualdad de condiciones con la población local.Por eso, cada vez más familias colombianas están empezando a enviar de regreso a sus adolescentes para que no se queden sin estudios.Nos vemos nuevamente con el ''luto de la lejanía'' de nuestros hijos por la discriminación el español.''

Totes aquestes afirmacions són mentuda quan ha quedat demostrat que l'alumnat que ha acabat l'ensenyament secundari obligatori domina les dues llengües d'una manera semblant i sempre s'inclina la balança a favor d'un major domini del castellà.Si un adolescent arriba a l'institut als 13 o 14 anys, sense tenir la més mínima idea de català, es té en compte i no se li exigeix el mateix nivell de coneixement de català que un altre que ha fet tots els estudis en aquesta llengua, i això el Sr.Vega no ho diu. Ni tampoc deu saber que el major enemic de l'aprenentatge pot ser la família. Si una família menysprea un professor o assignatura, provoca ràpidament que el seu fill o filla perdi l'interès per l'assignatura en qüestió. Per tant, el president d'SOCOLOMBIA s'hauria de demanar quanta resposabilitat té o tenen els familars en l'abandomanent escolar dels infants immigrants.

Al Sr. William Vega no li interessa saber si aquí, a les Illes i els Països Catalans ens interessa salvar una cultura i una llengua, que massa espanyols han volgut destruir; al Sr.William Vega no li interessa saber que ara es converteix en un més d'aquests solonitzadors que volen la desaparició de la llengua de la població que els ha acollit amb els braços oberts.Es veu que al Sr. William Vega és descendent dels colonitzadors d'Amèrica que durant més de 500 anys se n'han encarregat de destruir cultures i llengües indígenes d'aquells territoris,per exemple, a la seva terra Colòmbia.Sap el Sr. William Vega que a Colòmbia existeixen 65 llengües indígenes, el romaní del poble gitano, i dues llengües parlades per descendents d'africans?Li interessa saber al Sr. Vega que des que els espanyols varen envair aquell territori d'han destruït entre 100 i 200 lengües a Colòmbia?Sap que en aquests moments estan a punt de desaparèixer llengües com el ''nonuya'', el ''carijona'', el ''totoró'', el ''tinigua'' i el ''pisamira''?Sap que la minisatra de Cultura de Colòmbia, Sra Moreno, va dir no fa gaire: ''Una lengua es la memoria viva de un pueblo.La multiplicidad de lenguas es la cara de las diversidad de un país. Todos los colombianos debemos velar para que este patrimonio inmaterial de la Nación continúe vigente''?Sap el Sr. Verga que la Constitució política de 1991 del seu país va obrir el camí a la inclusió en declarar que el castellà és l'idioma oficial de la República de Colòmbia i queles llengües dels grups ètnics seran cooficials en els territoris on es parlin?Sap el Sr. William Vega que està a punt de posarse en marxa una Llei de llengües natives a Colòmbia, que durà les dels indïgenes a l'escola,i que qualque dia vendran a veure com ho hem fet en aquesta terra per normalitzar la llengua catalana i seguir el nostre sistema com a model?Sap que això serà així,perquè el Consell d'Europa ha avalat el model d'immersió lingüistica com un dels millors per normalitzar una llengua minoritzada?

Sàpiga Sr. William Vega que aquesta terra no necessita ni més colonitzadors i més conqueridors,que les persones que l'estimam farem el possible er salvar la llengua i la cultura d'aquí, que és la catalana, i que els especialistes en educació ens preocuparem que els i les immigrants que vagin a obtenir els coneixements adequats en la llengua vehicular i que intentarem superar l'animadversió que produeixin uns pares que posen obstacles a l'avanç escolar.

Joan LLadonet

Font : Revista l'Estel Núm.658

Son Gotleu davant el mirall

No fa gaire els ciutadans de Palma es veren sorpresos per una brega multitudinària entre musulmans i la policia local, quan aquesta intentà entrar a la mesquita de Pere Garau encalçant dos joves sospitosos de robatori. Només la mediació dels responsables municipals va fer que es desconvocàs una manifestació que, sens dubta, hagués alarmat encara més a una població que, progressivament – a mesura que avança la crisi – considera la immigració com un perill per a la convivència. ¿ De veres ho és? Des de la defensa dels drets humans ho hem de negar taxativament, però la realitat s’imposa i aquesta ens diu que, cada cop més, la xenofòbia guanya terreny. Fets com els que succeïren a Son Gotleu la setmana passada ens ho demostren. El barri, el que té el major índex de població estrangera de la ciutat, es convertí en el camp de batalla entre dos col•lectius: gitanos i subsaharians s’enfrontaren amb el resultats de quatre ferits, tres dels quals a ganivetades. La sort, de moment, per a la “societat benestant” fou que els fets ocorregueren a un gueto, un barri que pocs mallorquins transiten. De fet, ningú que no estigui forçat a viure-hi, mai no hi va de visita.

Son Gotleu va sorgir a les primeries dels anys setanta, en ple primer “boom” turístic, sobre terrenys d’una antiga possessió, el nom de la qual esdevingué amb el pas del temps un topònim maleït, un sinònim de degradació urbana i social. De tot d’una va ser un barri conflictiu, tot i que l’esforç de les primeres associacions de veïns i el restabliment de la democràcia contribuïssin a millorar-ne les condicions de vida. Però era un barri condemnat, que s’ha convertit en refugi d’immigrants sense cap altre lloc on establir-se. Per entendre el problema n’hi ha prou amb una dada: al barri hi viuen unes nou mil persones, de les quals devers quatre mil son estrangeres ( 3.300 no comunitàries), la qual cosa – amb un 38 per cent del total – el converteix amb la zona de major concentració d’immigrants. I, endemés – tot sigui dit sense cap ànim discriminatori – la meitat d’aquest percentatge són africans de color, un col•lectiu que ocupa un dels darrers graons a l’actual escala social de Mallorca, si més no a un nivell molt semblant als dels gitanos. No és estrany, doncs, que Son Gotleu – amb un percentatge d’atur, de pobresa i de sense papers molt per sobre de la mitjana de Palma – sigui un focus permanent de conflictivitat. Els narcotraficants y delinqüents de tot tipus s’hi troben més protegits que a cap altra banda, alhora que, però n’impedeixen una normal convivència. Son Gotleu s’ha convertit en un autèntic gueto. Un mirall de cap a on evolucionen altres barris de característiques similars i sense que per ara els serveis socials de Palma es vegin en cor d’aturar el procés de degradació. A Son Gotleu hi ha els habitatges més barats i els comerços, els que sobreviuen, s’han adaptat a la demanda d’una població amb escassos recursos econòmics. Tot és aquí magre. Encara que, fet i fet, no parlam d’un únic barri, sinó de varis. D’una zona compartida per comunitats diverses, que corresponen a les successives onades immigratòries: per una part els mallorquins i forasters que hi han envellit i no n’han trobat la sortida. Per l’altre: gitanos, negres, llatinoamericans, àrabs, búlgars i romanesos. Comunitats que competeixen per un mateix l’espai i per la supervivència. La temporada turística és a punt d’acabar. Els treball serà cada cop més escàs i les possibilitats de conflicte social cada pic mes reals. Les condicions de vida de Son Gotleu són un tumor que pot expandir-se per la resta de la ciutat i fer que la convivència sigui impossible. Els fets de les darreres setmanes no són sinó un primer avís i l’advertència de que cal fer molta feina per pacificar i fer visibles tots els songotleus de Palma. Cada cop són més. Cada pic més aïllats i, per tant, més perillosos per a una societat que, en temps d’opulència, s’ha rentat les mans sobre el destí i les condicions de vida dels nouvinguts.

Sebastià Verd

Publicat al Diario de Mallorca el 24 d'Agost de 2009

SOCIETAT MULTICULTURAL

Després dels fets ocorreguts a la barriada de Ciutat Son Gotleu,se va penjar un enllaç de la noticia des de la web de www.dbalears.cat , en aquesta noticia durant aquests darrers dies s'ha encès un debat sobre un tema que ja pareixia bastant apagat i un punt de vista allunyat de '' l'independentista revolucionari o d'esquerres '' que ha vegades sembla que cerca més la defensa del forà que l'autòcton. Crec que caldria prestar atenció a segons quines opinions ja que és ben hora de rompre el gel i deixar-nos de ridícules i caòtiques ideologies teoritzades a principi de segle, que seccionen el moviment patriota i difonen aquesta mala imatge dels seus membres.És el moment de deixar endarrere aquest estantís discurs progressista de ''la fe de la integració'' que ja ha quedat demostrada en altres països Europeus més experimentats en amb el tema com són : França, Anglaterra o Itàlia, a casa nostra a partir dels anys 60 amb els foresters i ara a principis d'aquest segle amb la immigració extracomunitaria que proposen més problemes de convivència i que per ara ja han acabat o estan en procés de acabar amb la identitat i el civisme de molts dels nostres pobles,ciutats i barriades.
Sesilles33

Aquests escrits no reflexionen sobre la opinió de la font ni la del bloc, son de caràcter individual i opinions pròpies amb identitat anònima.

Si vols expressar el que penses sobre el tema envia'ns la teva opinió al següent correu i ho penjarem aquí : mallorcamallorquina@gmail.com

(tots els missatges que no tenguin que veure amb aquest tema seran esborrats)

Yo tengo mi hermano en Mallorca,y solo lo he visitado una vez, los mallorquines son como los catalanes,si,igual de cerrados y hijos de puta,encima nos llaman forasteros,si no fuera por nosotros estarian comiendo mierda.No quereis ser españoles? está bien,los caralanes y mallorquines que vivan en Ceuta y en Melilla,y estos en las islas y Catalunya.
Sandro


De tot això hem de donar gràcies als espanyols del PP i del PSOE (també als mallorquins col·laboracionistes que els han ajudat. Això ens passa per ser una colònia dels sin complejos. Les lleis espanyoles són una merda. Ja només val la indepedència.

Patriota

Jo l'únic que ser és que vivia a un edifici tranquil; des de fa un mes que al primer pis viuen gitanos i s'ha acabat la tranquil·litat. Ara només hi ha brutícia a l'entrada, renou tot el puta dia, gent que entra i surt i, sospitam,que tràfic de drogues.
Joan


Aquí sorprén aquesta noticia? fa anys que es veia venir, ens varen col·locar (per part dels politics) a gent de son banya, després l'arribada de sudafricans i magrebins, han fet del meu barri i ja de molts de barris obrers de palma en auténtics guetos. No han volgut fer res per noltros, només estudis.Perqué vull una oficina de denuncia de la policia local, que funciona de 9 a 21hores? per a res. Aquesta mena de gent només respon amb un esta policial.
Xisco Sala
L'opinió de'n Pere, és el que se'n diu políticament incorrecte, però és el que pensa la majoria de gent. Potser un matrimoni de funcionaris que viuen a una zona residencial, els al·lots a una escola privada i amb piset a sa Colònia no n'està fins als collons. Però a la majoria ja li vessa. La negació de l'existència de qualsevol problema per part dels polítics (exceptuant l'extrema dreta) implica una irresponsabilitat de conseqüències imprevisibles. En sentirem a dir de grosses.
LLorenç

És ben hora de començar a deportar gent.
TirDeFona

Amem si amb un poc de sort se maten entre ells.
Jarc

TirDeFona aquí els únics que poden deportar són els espanyols, i abans deportaran un català que no un immigrant o un foraster amb poca voluntat d'integració. Aquests als colonialistes espanyols els hi van moooolt bé.Hi ha documents que recullen la voluntat dels franquistes de deportar els catalans i repoblar totalment el territori. Possiblement açò hauria passat si els nazis haguessin guanyat la guerra. Així com va anar la cosa només van poder planificar i promoure (sobre açò encara hi ha més proves) la colonització de territoris catalans de lo pitjor d'espanya. És clar que va venir gent de tot tipus (qui no coneix bona gent que va venir de les espanyes als 60?), però la intenció era tapar-nos de quinquis, i a molts de pobles i ciutats bé que ho van fer!
Francesc


Veig que he censurat el meu comentari. Res a dir perquè reconec que era barroer i primari que no expressa realment el que opin del tema.Jo mateix som fill de d'immigració, el meu padrí patern va passar una bona temporada a França i el ma mare és forastera. El problema és que aquest país nostre no té la capacita ni política (no tenim sobirania) ni territorial (els quilometres quadrats són els que són) d'acollir aquest allau d'immigrants. Pens que hauria d'haver un sostre poblacional. Quan jo era petit al 600 de mon pare viatjaven els meu pares, els meus padrins paterns, els dos cans, el meu germa i jo i, a vegades qualque amic. Ara abans de sortir del Pont d'Inca ja ens haurien posat una multa. Sí un local públic té un aforament màxim, perquè no l'ha de tenir una Illa. I això val tant pels immigrants pobres com pels turistes. Pens que l'Estat espanyol utilitza d'immigració com a eina d'extermini cultural dels mallorquins. Amb el marc legal i constitucional aquesta gent no està obligada a integra-se ni a aprendre la llengua catalana. La nostra llengua i cultura no pot assumir aquesta pressió demogràfica i està condemnada a la desaparició.El negar que la immigració és un problema és, com a mínim, irresponsable.
Pere


El problema a Son Gotleu, són i seran sempre els gitanos. Som de Son Gotleu de tota sa vida, sa meva família ja hi vivia abans qe s'hi fessin aquests blocs de pisos horrorosos. És vergonyós com s'han comportat sempre. I no me digueu racista. Els que acusau la gent de racista és que no conviviu amb gentussa. Cap ni un en conec de gitano bona persona. Cap ni un.
gotleuer

L'Ajuntament de Palma nega l'evidència. Afers Socials de l'Ajuntament diuen que la brega no fou multitudinària ni entre races, sinó entre persones individuals. Quina guarda d'irresponsables.
Xesc


NO VOLIEU SOCIETAT MULTICULTURAL?ENCARA HI HA QUÍ PENSA QUE L'IMIGRACIÓ NO ÉS UN PROBLEMA QUE JA FA ESTONA QUE ENS HA FUIT DE SES MANS?QUE LES BARRIADES QUE ABANS VIVIEN ELS FORESTERS (QUE TAMPOC EN LA GRAN MAJORIA NO S'HAN INTEGRAT) ARA SON UN ALTRA TIPUS DE GETTOS MARGINAL PERÒ AMB UN BOT CULTURAL DIFERENCIAL MÉS GRAN?CIUTAT ÉS UNA PART DE ARGENTINA,UNA PART DEL CONGO,UNA PART DE ANDALUSSIA ETC ETC, DE TOT,MANCO UNA PART DE MALLORCA.
Un Binissalamer

ITALIA - Un pais on la gent toca amb els peus a terra
Un Binissalamer


Enhorabona llepons col·laboracionistes dels sin complejos, ja heu aconseguit acabar amb l'illa de la calma. Vergonya vos hauria de fer votar al PP, PSOE i UPyD. Volíeu immigració? Aquí la teniu. Ara ja som portada als diaris espanyols, s'ha acabat la gallina dels ous d'or, heu destruït l'illa, l'heu omplert de delinqüents i no esteu fent res per evitar-ho. Per acabar una pregunta, senyor Socias, quants dels salvatges d'ahir es varen detindre? Quant dels salvatges d'ahir seran expulsats? INDEPENDÈNCIA!!!
Patriota


Aquí tenim sa multiculturalitat,es bon rollo,sa germanor,sa cultura de sa pau i sa no violència què conduèix precisament a lo contrari;a sa guerra.
Damià

Aquesta situació l'han provocat, en gran mesura, els grans partits estatalistes espanyolistes (PP-PSOE), amb les seves polítiques negligents. Primer foren els forasters, la gran majoria dels quals no ha fet el mínim esforç per integrar-se (tot el contrari, la majoria es manifesta antimallorquí i anticatalanista). Ara tota aquesta púrria de per devers Sudamèrica i l'Àfrica, molts dels quals vénen directament a delinquir i a viure de la droga i de la prostitució. I, finalment, tota la gitanalla, aquella gent impresentable i destructiva que mai no s'ha integrat enlloc.I ara, a damunt, diran que som un racista. Quins collons!
Robbie

Tota aquesta genteta que s'omple la boca de multiculturalitat, convivència de les cultures, etc., és perquè, llevat d'honroses excepcions, l'únic tracte que tenen amb la immigració és a través de la cuidadora sudamericana que vetla son pare i sa mare o la dona de fer net del seu xalet. És que, precisament, aquesta és la gent que no dóna problemes. Els conflictius són els qui ja vénen directament a Mallorca a viure de les subvencions, de la caritat, de l'assistència social, de les drogues i de la prostitució.
Pau

Lo peor de Mallorca són los mallorquines. Los forasteros y los inmigrantes hemos sido los que han levantado la isla. Los patrones mallorquines nos han utilizado durante años como mano de obra barata de usar y tirar para enriquecerse a nuestra cosa. Y ahora, cuando no nos necesitan, nos tiran como kleenex. Sí que nos integramos, pero para integrarse no necesitas aprender el catalán, en español nos entendemos todos, ¿o no? No aprendemos catalán no porque no nos guste (las lenguas no creo que sean cosas de gusto), si no porque no es necesario, no lo vemos como una herramienta útil. Podemos ir hablando castellano por todo y vosotros, los mallorquines, siempre nos respondéis en castellano. Me da rabia que nos acuséis a los peninsulares de la pérdida del catalán, cuando la culpa es en gran parte VUESTRA, que sentís autoodio por vuestra lengua y cultura. Si no la queréis vosotros, ¿cómo vamos a quererla nosotros? CATALÁN = LENGUA MUERTA
Alfredo

És molt fàcil predicar multiculturalisme quan es fa des del teu xalet de Son Xigala o la teva casa a foravila. I omplir-se la boca de "sou uns racistes!" Els problemes, per entendre'ls, s'han de viure de prop. Que lloguin una temporadeta un pis a Son Gotleu o a Pere Garau, i després que opinin. Fariseus, hipòcrites, pseudoprogres de merda!
Pere Garau

Alfredo, me parece una falta de respeto todo lo que has dicho. Nunca se muerde la mano del que te da de comer. Mis padres son andaluces y sino hubieran venido aquí seguro que llevarían una vida mucho peor. Creo que aquí la gente no piden que los gitanos, negros, chinos, rumanos, moros.. hablen catalán, lo que se pide es que respeten las leyes y el que venga que sea para trabajar honradamente y no dar problemas de convivencia.Yo soy mallorquín no suelo hablar en catalán pero la lengua propia se ha de defender porque es un simbolo de cultura e identidad, ninguna lengua es más importante que otra.
penchos,




Font: http://dbalears.cat/actualitat/Balears/batalla-campal-a-son-gotleu.html

LA SOCIETAT MULTI-CULTURAL - Batalla campal a Son Gotleu

La brega multitudinària que ha tingut lloc aquesta nit a la barriada palmesana de Son Gotleu, que ha congregat un miler de persones segons la Policia Local, podria haver-se iniciat per una disputa per unes ulleres de sol, segons ha informat la Direcció Superior de Policia de les Balears en un comunicat.

El Grup d'Investigació de la comissaria del districte centre ha iniciat una investigació per aclarir el succeït en aquesta baralla entre persones de raça negra i d'ètnia gitana, en la qual es van produir diversos ferits.

Les primeres indagacions apunten que la baralla es va originar quan a una dona d'ètnia gitana se li van caure unes ulleres de sol accidentalment per la finestreta del vehicle en el qual viatjava i en aturar-se per recollir-les, un home negre que les tenia es va negar a tornar-les-hi al·legant que les havia trobat al carrer.

Segons el relat policial, després d'un primer enfrontament verbal entre la dona, el seu acompanyant i conductor del cotxe, i l'home que va recollir les ulleres, es va anar incorporant a la disputa un nombre indeterminat de persones, la qual cosa va donar origen a la baralla multitudinària en la qual hi va haver llançament d'objectes com ampolles i maons.

El Cos Nacional de Policia va mobilitzar efectius de la Unitat d'Intervenció Policial, radiopatrullas i el servei de prevenció de la comissaria centre per sufocar la baralla.

La Policia Nacional ha informat que el començament de la contesa va tenir lloc al carrer Tomás Rullán, encara que es va estendre ràpidament als voltants, i ha afegit que totes les persones que van resultar ferides, amb "traumatismes facials, ferides incís-contusas que van necessitar punts de sutura o hematomes diaris", van ser traslladades a centres hospitalaris.


Eren poc més de les nou d'ahir vespre quan s'inicià una multitudinària brega a la barriada de Son Gotleu, en la qual participaren activament més de 400 persones. Sembla, segons les primeres investigacions, que l'origen de la baralla es produí quan un matrimoni d'ètnia gitana caminava per les proximitats de la plaça Fra Joan Alcina de Son Gotleu amb la seva filla petita. Per causes que es desconeixen, però que són investigades, un ciutadà negre començà a copejar el matrimoni. A partir d'aquest moment, s'originà l'efecte crida i desenes de persones dels dos bàndols -ciutadans negres i d'ètnia gitana- començaren lluites de molta violència a diferents zones del carrer Tomàs Rul·lan, Indalecio Prieto i l'esmentada plaça.

Ràpidament, es personaren al lloc dels fets més de 25 agents de la Policia Local i uns 70 del Cos Nacional de Policia, que es veren en la necessitat de realitzar nombroses càrregues per dispersar els dos grups. Així mateix, hagueren d'emprar pilotes de goma per aconseguir retornar la pau als carrers. El balanç, en el tancament d'aquesta edició, era de dos ferits greus que foren traslladats a Son Llàtzer. Un ingressà al centre hospitalari amb el cap obert. El segon ferit de gravetat sofrí nombroses contunsions, ja que li havien pegat una pallissa. Diferents agents també hi resultaren ferits de caràcter lleu en rebre algun cop i mossegades. Més de 15 cotxes patiren danys importants i els bars hagueren de tancar les portes, obligats per la Policia.

Extret: http://www.dbalears.cat/

De nationis hispaniae

L’escriptor Agustí Calvet i Pascual, més congegut pel pseudònim de Gaziel,dotat d’un estil elegant i,per alguns, un dels millors prosistes en llengua catalana, restà tota la vida enlluernat per l’Espanya profunda,és a dir, per la Castella d’ínfules heroiques i místique. En un llibre de viatges que porta per títol Catella endins, escribí unes línies tan lúcides com significatives sobre el tarannà de l’Espanya política, que reprodueixo a continuación –i excuseume l’extensa cita- : ‘’Castella, d’acord amb la seva ànima extraodinària, no ha pogut mai entendre, ni aceptar, ni consentir, que, a l’Espanya per ella arranjada, hi pogués haver cap més esperit diferent,encara que aquesta diferenciació fos involuntària, fatal i tan legítima com la seva propia, perquè segons ells(i no s’hi pot fer res més!) qualsevol altra faisó de ser és heretgia. Així ha considerat sempre la unificació peninsular com una empresa de castellanització total, fins al punt que, sense proposar-s’ho ni adonar-se’n, tot el que dins la Península no és susceptible de ser assimilat per ella integralment, ha estat tingut per espuri’’.Hom no pot esser més clar, i només un intel.lectual come ll,català de clase acomodada i español d’esperit (un botifler ‘’com ilfaut’’), podía explicar tan clarament la idiosincràsia mesetària.I per cavar-ho d’arrodonir,només cal afegir que Gaziel consideraba Espanya i Portugal ‘’com dos fragments d’un puzzle que forçosament cal tornar a ajuntar, si es vol veure sencera i presentable la figura’’ (¡).Ni el mateix Ortega y Gasset fou tan contundent, en els seus escrits sobre el tema.
A redós d’aquests mots,la conclusió que en podem treure és òbvia: els catalans, dins Espanya, no hi tenim res a fer.L’únic que en podem obtener són pèrdues, mala gestió i espoliacions de tota casta. Totes des nacions ,Espanya i els Països Catalans, no són ,doncs, compatibles (com tampoc no ho són dues famílies diferents que viuen a una mateixa casa).Com ho poden ésser, compatibles , si dins l’Estat español la nostra llengua i cultura està patint una davallada brutal en totes les zones urbanes de certa importancia, com a conseqüència directa de les polítiques assimilacionistes i lingüicies de Madrid? Lòbjectiu, per a ells, sempre ha estat molt clar (i,lamentablement,molts de nosaltres no ho hem sabut veure): l’anihilació de la nostra comunitat nacional i de tots els signes identitaris que ens identifiquen.Espanya, com a presó de nacions, recorda aquella pel.lícula de Luis Buñuel.L’àngel exterminador, en què els personatges, incapaços de superar una claustrofòbia paralitzant, no podien abandonar, per motius aparentment inexplicables, la sala del casal on havien dinat.Hem de saber dir adéu a Espanya i tornar, ranquil.lament, a la nostra llar, sense ensurts ni bestieses.I aquesta és la qüestió,perquè, parafrasejant Gaziel,’’no s’hi pot fer més’’


Andreu Salom i Mir


Extret: Revista l’Estel Any XXVIII Número 657

BINIPÈDIA - El segle XVIII(1)

El segle XVIII és el de la construcció del capolavoro de Binissalem:l'Esglèsia,orgull,etc,etc. i que ara està a punt de tancar per manca de clientela...Mentre les files de carreus afegien èpica a l'empresa, se diluïa la identitat de Regne de Mallorca: desapareixien les institucions de govern, s'arraconava la llengua, s'ens robava història...¡I nosaltres con esos pelos!

1703

La primera gran notícia del segle és l'arribada del Dr. Rafel Sabater,natural de Sineu, com a Rector de Binissalem on hi romandrà per espai de quaranta anys.És el gran impulsor de les obres de l'esglèsia dirigides, en la fase de contrucció del creuer i cimbori, per Bernat Cabrer i Ferragut,mestre d'obres palmesà,però de família originària de Binissalem. Cal destacar les aportacions econòmiques de la família Verí efectuades al llarg del segle.

1711

Les obres del temple continuen a bon ritme i durant aquesta segona dècada del segle se van acabant els arcs i les capelles del prestiberi o altar major i de Sant Josep i se treballa en la capella del Roser.

28 de Novembre de 1715

Felip V signa el Decret de Nova Planta que suposarà un cavi radical de la nostra història.Se desmantellen les nostres institucions pròpies de govern i les Balears se converteixen en un territori dominat per Espanya. Mentres tant, un prohom binissalamer,Miquel Malondra i Pons de la Parra,amb el triomf borbònic en la Guerra de Successió,retorna del seu exili de dos anys a Càller (Sardenya) i és nomenat President de la Reial Juanta de Govern de Mallorca (17 de Març de 1716). Vint anys després,morirà retirat al poble on havia nascut el 1658. La Vila li té dos carrers dedicats: el den La Parra i el de Miquel Malondra i Pons.

1717

En el marc d'aquests esdeveniments, comença la campanya - que encara dura- contra la llengua del nostre país, tot seguint l'exhortació del Borbó a la Reial Audiència perquè mañosamente se procuere ir introduciendo la lengua castellana. i 300 anys després,encara... ¡En esas estamos!

1718

Mor a Palma l'eclesiàstic binissalamer Pere Jeroni de Penya, destacat teòleg i hel.lenista i canonge de la catedral de Ciutat de Mallorca. Aquest mateix any,un altre eclesiàstic, el bisbe Atanasi d'Esterripa ve de visita pastoral i manté un dur enfrontament amb el compte d'Aimans.

1723

Sembla que en documents d'aquest any ja se parla dels Alorda (a) Barruf com a barbers exercien la seva professió al poble.Convé recordar que en aquella epòca els barbers també eren sagnadors,o sia,que treien sang als malalts amb intencions curatives.

1725

¿Sabíeu que les actuals possessions de Can Macià i Can Pere Antoni abans eren una sla que es deia Son Gorra i que havien estat conegudes amb el nom de Moltaritx i Mollarigó?Des d'aquesta divisió reberen el nom del propietari respectiu: Macià Jaume i Pere Antoni Villalonga.

1740

No tothom era botifler...Per exemple,el notari palmesà Miquel Morei (a) Major, austracista empedreït,que guarda en el seu protocol molts contactes relatius a possessions de Binissalem, esperant amb paciència la tafaneria dels historiadors i la complicitat d'altres forces culturals, actualment en estat de letàrgia indefinida.

Antoni Pol

Extret: Arròs amb Salseta, núm. 145

Els Cossiersd’Alaró

La dansa de davant cal batle es convertí en un
homenatge aMestre Perico, que ja ballà el 1939

ALARÓ Els Cossiers d’Alaró
només ballen dues vegades
casa any. La primera és el darrer
dissabte demaig, a la barriada
dels Damunts, coincidint
amb la festivitat de la Mare de
Déu. L’altra és el dia de Sant
Roc –ahir–, patró delmunicipi.
La jornada va començar amb
un recorregut pels carrers del
poble, que dugué els Cossiers a
ballar davant les cases de cada
un dels seusmembres (inclosos
els xeremiers) i que acabà amb
un darrer ball davant cal batle.
En acabar, i seguint la tradició,
els Cossiers varen anar fins
a l’Avinguda per inaugurar les
ancestrals curses del Cós i en
disputaren la primera. No en
va, la paraula cossier és un derivat
de cós, que justament vol
dir “lloc on es disputen les corregudes”.
El dia de Sant Roc horabaixa
comença ambun altre recorregut,
durant el qual els Cossiers
passen a cercar el rector (a ca
seva) i els regidors (prèviament
reunits a la casa consistorial)
per acompanyar-los fins a l’església,
on se celebra la missa
solemne en honor del patró.
Allà els Cossiers ballen l’Oferta.
En acabar, també participen en
la processó de Sant Roc.

Homenatge
Com ja va passar l’any passat,
el ball de davant cal batle es va
convertir en un homenatge a
Mestre Perico, l’únic supervivent
de la colla de cossiers que
en formà part el 1939, l’any en
què la tradició es va perdre i
que janoes va recuperar fins fa
una quinzena d’anys. Mestre
Perico va ser convidat a participar
en la dansa S’embull.•

Extret: www.dbalears.cat

Formentera catalana

La 'febre catalanista' torna a Formentera, segons 'El Mundo'

directe.cat

Denuncien que les Festes de la Terra omplen l'illa d'estelades

07.08.2009 10.34h

La 'febre catalanista' torna a Formentera. Això que a molts podria semblar una bona notícia és motiu d'indignació al diari El Mundo que es posa les mans al cap perquè durant les Festes de la Terra a l'illa de Formentera s'ha 'inundat la plaça de Sant Francesc de petites estelades'. A més asseguren que, com a mínim per unes hores va onejar una estelada al balcó del jutjat de pau de la capital de l'illa on, segons afirmen, només s'hi poden exhibir banderes oficials, és a dir, ' l'espanyola, la balear i la formenterina'.

Segons informa el diari de Pedro J. Ramírez, el Partit Popular de Formentera demanarà explicacions a l'equip de Govern ja que asseguren que hi van veure membres de la formació. Per això presentaran una moció en el proper ple insular, al mes de setembre, en què demanaran al president del Consell formenterí, Jaume Ferrer, de Gent per Formentera 'que fets com aquests no tornin a passar'.

Festes de la Terra

Les festes de la Terra se celebren a les Illes Pitiüses des del dia 5 d'agost, dia de Santa Maria, per commemorar el desembarcament de les naus de Guillem de Montgrí al Pou des Lleó. El 8 d'agost, Sant Ciriac, les tropes catalanes entraren a Madina Yabisah, a la vila d'Eivissa, i en conqueriren el castell i les Festes de la Terra se celebren amb l'objectiu de reafirmar la identitat catalana d'Eivissa i Formentera.

Expedicionaris republicans desembarcats a

Formentera portant la senyera estelada.

Malestar a les Illes per la presència d'USO a la manifestació espanyolista

Malestar intern al sindicat per la seva participació a la concentració
Fa unes setmanes, Palma acollia una manifestació anticatalanista, convocada per Círculo Balear, i participada pel PP, Ciutadans, UPyD i altres reductes espanyolistes. El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) de les Illes Balears hi va participar, un fet fins ara inèdit en aquest sindicat. Aquest fet no només va despertar sorpresa sinó que passades unes setmanes continua sent motiu de polèmica. L'USO és una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors i el fet de seguir el joc a l'extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d'afiliats.

El malestar intern sembla no superat, com demostra la carta al director adreçada a David Díaz, secretari general d'USO, publicada a Última Hora i signada per Renato Homs Cruz, afiliat al sindicat. Homs protesta per la participació d'USO a la manifestació, recorda la seva trajectòria com a delegat sindical des de 1988 i rebutja la instrumentalització del sindicat a favor d'una determinada opció política. A més, nega els arguments de la mobilització -que algú estigui discriminat per parlar en castellà- i denuncia les actituds d'algunes persones que menyspreen el català tot i viure i treballar a Mallorca. L'autor de la carta també rebutja la presència de banderes espanyoles preconstitucionals a la manifestació i demana al secretari general que reflexioni sobre la situació creada i doni una explicació als afiliats.Per altra banda, una seu a Palma del sindicat ha sigut pintada per Maulets, una acció que respon a un doble motiu: per una part, representa el rebuig del jovent treballador precari al fals sindicalisme practicat per aquesta organització i, per l'altra, consideren que cal cridar l'atenció al paper que USO ha tingut a les mobilitzacions contra la llengua catalana. Aquesta acció s'emmarca dins la seva campanya local 'Lluitem pel català, com dins la campanya nacional contra els qui han provocat la crisi'.

Malestar a les Illes per la presència d'USO a la manifestació espanyolista

Malestar intern al sindicat per la seva participació a la concentració

Fa unes setmanes, Palma acollia una manifestació anticatalanista, convocada per Círculo Balear, i participada pel PP, Ciutadans, UPyD i altres reductes espanyolistes. El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) de les Illes Balears hi va participar, un fet fins ara inèdit en aquest sindicat. Aquest fet no només va despertar sorpresa sinó que passades unes setmanes continua sent motiu de polèmica. L'USO és una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors i el fet de seguir el joc a l'extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d'afiliats.

El malestar intern sembla no superat, com demostra la carta al director adreçada a David Díaz, secretari general d'USO, publicada a Última Hora i signada per Renato Homs Cruz, afiliat al sindicat. Homs protesta per la participació d'USO a la manifestació, recorda la seva trajectòria com a delegat sindical des de 1988 i rebutja la instrumentalització del sindicat a favor d'una determinada opció política. A més, nega els arguments de la mobilització -que algú estigui discriminat per parlar en castellà- i denuncia les actituds d'algunes persones que menyspreen el català tot i viure i treballar a Mallorca. L'autor de la carta també rebutja la presència de banderes espanyoles preconstitucionals a la manifestació i demana al secretari general que reflexioni sobre la situació creada i doni una explicació als afiliats.Per altra banda, una seu a Palma del sindicat ha sigut pintada per Maulets, una acció que respon a un doble motiu: per una part, representa el rebuig del jovent treballador precari al fals sindicalisme practicat per aquesta organització i, per l'altra, consideren que cal cridar l'atenció al paper que USO ha tingut a les mobilitzacions contra la llengua catalana. Aquesta acció s'emmarca dins la seva campanya local 'Lluitem pel català, com dins la campanya nacional contra els qui han provocat la crisi'.

Mor Baltasar Porcel

L'escriptor Baltasar Porcel va morir ahir als 72 anys a l'Hospital Clínic de Barcelona, on estava ingressat després de recaure del càncer que se li havia diagnosticat l'any 2006, van informar fonts de l'editorial Edicions 62.

Porcel, considerat una firma fonamental de la literatura catalana, és autor d'una extensa obra, de la qual sobresurten les seves novel·les, entre elles Cavalls cap a la fosca, Les primaveres i els tardors, El cor del senglar i L'Emperador o l'ull del vent, encara que també va publicar llibres de viatges, assajos, entrevistes i fins i tot peces teatrals.

A l'escriptor li havien detectat un tumor cerebral l'any 2006, del qual va ser tractat a l'Hospital Clínic i que havia superat en un primer moment, encara que fa unes quantes setmanes se li va reproduir de nou i va haver de tornar a ser ingressat en aquest centre.

L'escriptor, nascut a Andratx (Mallorca) el 1937, serà enterrat a la seva localitat natal. La capella ardent queda instal·lada al Palau Moja de Barcelona.

Porcel és considerat un autor fonamental de la literatura catalana, creador d'un món tràgic i poètic que va retratar amb un llenguatge vigorós i ric, i que va trobar al mediterrani i la societat mallorquina l'eix de la projecció de les passions humanes.

Nascut el 14 de març de 1937 a la població mallorquina d'Andratx, Porcel, que va destacar en la narrativa, encara que també va publicar llibres de viatges, entrevistes i teatre, no deixava mai indiferent, tant per la seva particular visió literària com per les seves opinions públiques, que durant més de quatre dècades va abocar en diferents mitjans de comunicació.

Precisament, fa unes quantes setmanes i a conseqüència de la greu malaltia que patia, va cedir a Pilar Rahola la seva emblemàtica columna diària que escrivia des de fa vint anys.

Infatigable viatger, gran coneixedor d'Orient i Àfrica, també va ser el fundador de l'Institut Català de la Mediterrània, la presidència del qual va ocupar durant deu anys, i que va concebre com un vincle entre els diferents països d'aquesta àrea geogràfica.

L'escriptor va iniciar la seva trajectòria literària a finals dels anys cinquanta a Palma de Mallorca -no es va establir a Barcelona fins a 1960- i va ser allà on va guanyar dues vegades el premi Ciutat de Palma, primer per la peça teatral Els condemnats i, posteriorment, pel relat curt Solnegre.

Ja a la capital catalana, on aviat va teixir complicitats amb el món cultural de l'època, en part gràcies a Joan Triadú, va començar una carrera fulgurant que el va portar a guanyar els màxims guardons literaris, amb una obra que alguns consideren mereixedora del premi Nobel.

El Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el de Literatura de la Generalitat o el Ramon Llull són alguns dels premis aconseguits.

La crítica ha destacat la creació d'un món existencial, on es barregen passat i present, amb el Mediterrània, especialment en la seva primera etapa, com a eix d'una visió universal de les passions humanes.

Font: http://www.diaridegirona.cat/

DESCANSI EN PAU

Clam de la societat civil mallorquina per rebre totes les televisions en català

L'Obra Cultural Balear omple el Centre Cultural de Sa Nostra en un acte per reclamar poder veure totes les televisions en català. L'acte ha comptat amb intervencions dels socis fundadors de Voltor, que han fet públic un manifest amb aquesta reivindicació

L'Obra Cultural Balear ha fet aquest dijous l'acte "Volem televisions en la nostra llengua: totes!", per reivindicar la lliure recepció de televisions en català a les Balears. La convocatòria ha tingut un suport massiu de la societat mallorquina que ha omplert l’espai on es feia l’activitat. Centenars de persones han reclamat poder veure sense problemes tots els canals televisius en català.

Segons l'entitat, els problemes que hi ha hagut durant els darrers temps (primer la retallada dels continguts de TV3, després la substitució de TV3 per TV3CAT i, finalment, l'amenaça de desaparició del Canal 33), fan necessària una reacció ciutadana. L'OCB ha convidat especialment a participar en l'acte als socis de l'associació Voltor, que varen fer possible l'any 1985 la recepció a Balears de les televisions de Catalunya i del País Valencià gràcies a la compra d'accions de 10.000 pessetes d'aquell temps.

Precisament, els socis fundadors de l'associació han fet públic el manifest "Exigim que ens tornin TV3, C33 i Punt2!", que demana el retorn a la normalitat en la recepció de tots els canals en la nostra llengua. L’ha llegit, en nom d’ells, Maties Oliver, president durant molts d’anys de Voltor. En el decurs de l'acte hi ha hagut parlaments d'Ignasi Ribas, president de la junta directiva de l'OCB que va impulsar la recepció de TV3 i soci fundador de Voltor, i de Jaume Mateu, actual president de l'Obra Cultural Balear.

A més a més, el coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Antoni Gisbert, ha explicat als assistents la Iniciativa Legislativa Popular que ha posat en marxa juntament amb altres associacions per modificar la llei estatal de comunicacions i garantir la lliure circulació del senyal televisiu entre les comunitats autònomes que comparteixen la mateixa llengua. Per cloure l'acte, el glosador Macià Ferrer ha fet una glosa sobre la qüestió.

Mònica Terribas, directora de TV3, desmenteix que es tracti els espectadors balears 'com a estrangers'

Males llengües o males bèsties?

D'un temps ençà s'estan produint una sèrie de fets i actuacions que no fan més que encendre una discussió que pensàvem ja estava més que superada.Impulsada,d'una banda,pel partit del nostre batle, i amb la passivitat de gairebé tota la resta de forces polítiques,s'ha reobert la batalla lingüistica.Això vol dir,els populars han encetat una campanya contra les polítiques de normalització lingüística,posant en dubte les lleis que sobre la matèria s'han aprovat durant els darrer trenta anys i trencant el consens assolit pels partits autonòmics.Entre aquestes lleis hi ha la Llei de normalització lingüistica i el Decret del Català a la Sanitat que,verbigràcia,foren aprovats per governs del PP.

Des de la nostra agrupació pensam que el canvi d'actitud del PP respecte la llengua pròpia de les Illes es deu que volen amagar les seves misèries: la corrupció que els esquita darrerament, amb els cas Scala, Rodrigo de Santos, Andratx, etc,; la crisi de lideratge que pateixen amb en Jaume Matas fent les Amèriques i na Rosa Estaràs que se'n va a fer les Europes;l'aparició de partits a la seva dreta,com UPiD o Ciutadanos,i la por que els prenguin espai electoral.

Quan el Decret que regula l'exigència del català per accedir a una plaça del sistema sanitari pensam que se n'ha fet, i se n'està fent,un ús demagoògic,Què diu el decret?Que un cop obtinguda la plaça d'infermer o metge,aquests tenen dos anys per acreditar uns coneixements orals i escritar uns coneixement orals i escrits de català equivalents al nivell B.Que es posaran en marxa cursos per a que els professionals de la sanitat assoleixin el nivell de coneixements de la llengua pròpia de les Illes Balears que marca el decret.Que en casos d'excepcionalitat(manca o insuficiència de professionals),es pot eximir dels requisits de coneixements de català.Davant això,pensam que gent que ha cursat una carrera com Medicina o Infermeria no ha de tenir problemes per aprendre una llengua tan propera a la seva,sobretit si es tenen en compte les facilitats que se'ls proporcionen.És més,creiem que és més difícil en dos anys no aprendre res de la nostra llengua,que aprendre allò bàsic i que és el que es demana per al nivell B.Un darrer apunt respecte al tema.La manca de finançament per part de l'estat per posar en marxa una Facultat de Medicina a Balears i ampliar l'Escola d'Infermeria no ajudar gaire a resoldre aquest problema.Seguim sumant mancances i Madrid segueix sumant els nostres doblers.

Per als que diuen que el català s'imposa i que el castellà està perseguit a les Illes,els recordam dos fets recents lamentables.D'una banda,l'incident publicat recentment a premsa i que patí en Joan Miquel Chacón en adreçar-se en català a una funcionària de Justícia i a la degana de la junta electoral de l'avinguda Alemanya.A part de menysprear-lo i dir-li que no l'entenien,l'acusaren de radical per parlar la seva llengua i la d'aquesta terra.D'altra banda,l'autocarada organitzada per batle de Calvià,Carlos Delgado (PP),per ananr a la manifestació en contra de la nostra llengua el proper 30 de Maig,amb doblers de l'ajuntament.No calen comentaris.

Josep Martí,

portaveu d'E-Independents

BinissalemFont: Revista Arròs amb Salseta. núm 143.

Neus Cardell i Conchi Calvente seran diumenge que ve les Àguiles de Pollença, l’únic municipi de Mallorca que conserva avui dia aquest ball ancestral

És una de les tradicions més boniques de Pollença. De fet, és l'únic municipi de Mallorca que encara conserva el ball de les Àguiles, que es pot veure el diumenge després de la festa del Corpus. Altres pobles, com Sant Joan i Felanitx, també conservaren durant anys aquest ritual ancestral, però s'hi ha acabat perdent. El secret de la conservació d'aquesta tradició és l'escrupolosa dedicació d'un grupet de voluntàries que, complint estrictament amb els terminis prevists, s'ajusten a les pautes de recollida, de triatge i de marcatge de les joies que les al·lotes (enguany Neus Cardell i Conchi Calvente) lluiran a les capes i corones diumenge que ve.

Feina sense descans

Des de dilluns un grup expert de brodadores i voluntàries treballen contra rellotge a les dependències de la Caixa Colonya de Pollença, sota l'atenta mirada d'un guarda de seguretat. Allà cusen les precioses joies, autèntiques relíquies d'altres èpoques que famílies de Pollença cedeixen any rere any per complir amb la tradició. Cada joia va marcada amb fils de colors (una combinació per a cada família) per evitar confusions o pèrdues durant tot el procés. El sistema funciona i a Pollença no es recorda que mai se n'hagi perdut cap a causa del ritual.

Una vegada recollides i marcades totes les joies, són dipositades a una caixa de seguretat ubicada a les mateixes dependències. Caixa Colonya es tracta d'una entitat que hi col·labora des de fa vuit anys. Les relíquies només abandonaran aquestes instal·lacions diumenge, sempre sota vigilància, per tal que les dues al·lotes, Neus Cardell i Conchi Calvente, es vesteixin i iniciïn els seu recorregut des de l'església de Sant Jordi fins a la parroquial. Les Àguiles repeteixen el ball ancestral a l'interior de l'església davant la custòdia i a diferents indrets del poble.

Procés de selecció

Les protagonistes del ball són seleccionades a través d'un sorteig, que es du a terme una setmana després del dia de Pasqua i un any abans que ocupin oficialment el càrrec. Es presenten per parelles, han de ser de la mateixa alçada i, des de temps immemorials, en el cas que s'hi presentin bessones, existeix un pacte tàcit per triar-les sense necessitat de fer el sorteig. De tota manera, enguany no ha estat així. Neus Cardell i Conchi Calvente volien presentar-s'hi, però no tenien parella. Varen ser les seves mares les que les animaren a participar-hi juntes i, finalment, varen ser seleccionades.


Font: www.dbalears.cat

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union from Manel on Vimeo.

TROBALLA ARQUEOLOGICA : ESCUT DE CAVALLER CATALÀ PERDUT DURANT LA CONQUESTA DE MALLORCA (1229)

En un jaciment en el cim de l'El Puig de sa Morisca, (Mallorca) professors de la UIB (Víctor Guerrero i Manel Calvo); han trobat un petit escut de metall que va formar part de l'armadura d'algun cavaller medieval.

El bell escut data del s.XIII, i podria pertànyer a restes del desembarcament de Jaime I en la cala de Santa Ponça (1229), ja que aquest monticle fou el primer objectiu militar del rei conquistador. Després de vuit-cents anys de la conquesta de Mallorca, l'equip de la UIB es troba amb aquest revelador escut, un dels poques restes materials conservat d'aquell important episodi de la història de Mallorca. Les primeres conclusions dels professors apunten, que en aquest lloc, a un dels germans Togores se li desprengués aquesta peça blasonada amb les armes del seu llinatge.

Es tracta d'un bell escut que presenta un contorn arcaic -amb la punta inferior arrodonida- enquadrat en una orla polilobulada, disseny utilitzat comunament a Catalunya durant el segle XIII. L'escut està carregat amb la figura heràldica de l'aixeta, criatura -meitat lleó, meitat àguila- provinent del bestiari de l'Antiguitat i que des dels inicis de l'ús del blasó ha format part del repertori heràldic europeu. Amb molta probabilitat l'escut pertany al llinatge dels Togores ja que aquests sí tenien com escut una aixeta.

Encara que Jaime I en el seu "Llibre dels fets", ens conta que els cavallers que van encapçalar la presa del Puig van anar: Nunyo Sans, Ramon de Montcada, el maestre del Tremp, Bernat de Santa Eugenia i Gelabert de Cruïlles i que cap d'aquests cavallers portaven com armes una aixeta en el seu escut, no és menys cert que amb els Montcadas, -concretament amb Guillem (II) de Montcada, vescomte de Bearn- anaven alguns membres del llinatge de Togores -futurs comtes de Ayamans-, provinents de la Gascunya i deudos dels Montcadas. El genealogista José Ramis de Ayreflor, ens conta que Bernat de Togores va concórrer a les Corts Generals de Barcelona convocades per Jaime I per a tractar el tema de la conquesta de Mallorca. Ell no va ser, però va enviar a dos fills seus: Arnau i Guillem. Davant tots aquestes dades no és aventurat afirmar que Arnau de Togores, i també el seu germà Guillem, hagueren d'acompanyar als Montcada durant la campanya de Mallorca i que a ells pertany l'escut oposat.

PASSA-HO!

NO!

El coordinador de l'Obra Cultural Balear, detingut

El coordinador de l'Obra Cultural Balear, detingut per la Guàrdia Civil durant l'Acampallengua Tomeu Martí ha explicat que, com a responsable del servei de l'ordre de la trobada, es va decidir que la Guàrdia Civil no formaria part del cos de seguretat que vetllaria per la festa. Tot i així, cap a les 3 de la matinada, tres agents d'aquest cos han irromput a l'acte festiu que se celebra a Sa Pobla

Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear, ha estat detingut de matinada per agents de la Guàrdia Civil durant el concert de l'Acampallengua 2009, una festa juvenil per la defensa de la llengua catalana que se celebra al cap de setmana a Sa Pobla, a Mallorca.

Martí ha explicat a Catalunya Informació que com a responsable del servei de l'ordre de la trobada, es va decidir que la Guàrdia Civil no formaria part del cos de seguretat que vetllaria per la festa. Tot i així, cap a les 3 de la matinada, tres agents d'aquest cos han irromput a l'acte festiu a la recerca de Martí.

Un cop l'han trobat, el coordinador de l'OBC els ha recordat que la seva presència no estava contemplada en el protocol i "ells s'ho han près com una provocació". És aleshores quan l'han arrestat sota el pretext que Martí no els volia ensenyar el DNI, "cosa totalment falsa, ja que el portava a la mà".

Després de dues hores a la comissaria Tomeu Martí ha estat posat en llibertat.

Martí, que ha reiterat que el que ha passat "és inexplicable", ha recalcat que el sentit comú de l'organització de l'Acampallengua ha permès que els fets no hagin tingut més transcendència.

Un cop s'hagin "repassat" els fets, Martí ha afirmat que "no poden deixar passar l'actitud agressiva dels agents de la Guàrdia Civil". Per tant, es posaran "a treballar" per buscar responsabilitats i sobretot "perquè no passin coses similars en activitats futures", ha sentenciat.

LLIBERTAT PRESOS PATRIOTES!

La web de l'Ajuntament de Palma ja és accessible amb el .CAT

L'Ajuntament de Palma ha adoptat el domini .CAT (palma.cat), que se suma als que fins ara emprava, palma.es, a-palma.es o palmademallorca.es (entre d'altres). Palma.cat va ser registrat ara fa uns tres anys, coincidint amb l'estrena oficial dels dominis .CAT, tot i que no l'havia usat fins ara. El secretari general del PSM de Palma, Biel Riera, ha felicitat l'Ajuntament per haver fet possible l'accés a la plana web municipal amb el domini palma.cat. Amb l'adopció d'aquest domini, Riera considera que "Cort reconeix a la xarxa la seva realitat cultural", i aporta "normalitat" al seu portal web institucional.Per aquest mateix motiu el PSM-EN instarà a la totalitat dels departaments municipals de Palma que mostrin l'existència d'aquest domini en els seus actes de comunicació i de relació amb la ciutadania. Tot amb tot, el domini palma.cat redirecciona encara al domini palmademallorca.es, que a més a més fa una referència errònia al topònim oficial de la ciutat, que des de fa alguns mesos és "Palma" sense el "de Mallorca" que anteriors governs illencs havien imposat de forma artificial. L'octubre de 2008 Joves de Mallorca per la Llengua ja va reclamar a Cort que emprès el .CAT i el topònim oficial.

Dissabte, 9 de maig, plaça d'Espanya de Palma: Gran Cadena Humana per la Llengua

Dissabte, 9 de maig, a la plaça d'Espanya de Palma, començarà la Gran Cadena Humana per la Llengua organitzada per l'Obra Cultural Balear i per una plataforma de més de vint entitats ciutadanes, entre les quals hi ha sindicats, associacions juvenils, sindicals i de lleure i organitzacions que promouen la normalització de la llengua i la cultura. L'entitat, que fa una crida a tota la ciutadania a participar a aquesta activitat, demana a tota la ciutadania que hi assisteixi amb la família i els amics. L'OCB ha remarcat que es tracta d'un acte que combina aspectes lúdics i reivindicatius, i que els seus participants ompliran el centre de Palma per demostrar, des del màxim civisme, el seu compromís amb els drets lingüístics dels mallorquins i de les mallorquines.
El recorregut de la Cadena Humana serà el següent: plaça d'Espanya, carrer de Sant Miquel, plaça Major, carrer Colom, Cort i carrer del Palau Reial. L'entitat ha convocat persones de sectors socials diversos perquè es concentrin a diferents punts de l'itinerari. El punt principal serà la plaça d'Espanya, on l'entitat ha convidat a participar el gruix de la ciutadania. El carrer de Sant Miquel, davant l'església, serà el lloc on es concentraran els més joves. La plaça Major de Palma serà l'espai triat pel món de la cultura popular. Precisament, en aquest indret, a les 17.00 hores començarà una gran ballada popular amb els grups Sarau Alcudienc i Música Nostra. El quart espai de concentració serà Cort, on estan convocats dos col•lectius diferents: els nous mallorquins, persones d'arreu del món que s'han volgut sumar a la cadena humana per donar suport al procés de recuperació lingüística; i les famílies amb fills, que participaran des de les 17.00 hores a la festa infantil amenitzada per Cucorba.
A les 18.00 hores, es constituirà la Cadena Humana, els participants a la Cadena Humana s'aniran passant, de mà en mà, un estoig que contindrà el manifest final, realitzat expressament per a l'ocasió per l'artista margalidà Rafel Moreno. Obrint la Cadena hi haurà un estol integrat per un centenar de xeremiers i pel grup Els sonadors del vuit. El punt d'arribada de la Cadena Humana serà un escenari situat al carrer del Palau Reial, davant el Parlament de les Illes Balears, on es farà la lectura del manifest, que demanarà aprofundir en el procés de normalització lingüística. També hi haurà un parlament del president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu. Finalment, per cloure l'acte, membres de diferents corals cantaran l'himne de Mallorca, La Balanguera.

http://dretsperlallengua.blogspot.com/

5.000 persones pel català a les Illes Balears

Perquè el català és la llengua de la nostra terra i la volem continuar parlant amb els nostres fills.

Perquè ja n'hi ha prou de manipulacions lingüicides espanyolistes: els únics que no tenim els nostres drets garantits com a parlants som els ciutadans que volem fer vida en català.Perquè després de 30 anys de democràcia encara el català no ha assolit un ús normal en molts àmbits d'ús (justícia, ensenyament, cultura…)

Perquè ens cal valentia per afrontar el futur i encarar-nos a aquells que volen arraconar la nostra llengua a la cuina i per exigir als nostres polítics que compleixin amb compromisos adquirits amb la signatura de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.

Uneix-te!

http://www.facebook.com/group.php?gid=61679497117

L'OCB i IB3 signen un conveni de col·laboració

Dimecres, 8 d'abril de 2009 a les 15:00Informa: Guillem
Societat

La televisió pública de les Illes Balears, IB3, i l'Obra Cultural Balear (OCB) col·laboraran des d'avui. Ho faran en virtut d'un conveni signat pel director general d'IB3, Antoni Martorell, i el president de l'OCB, Jaume Mateu, segons el qual la televisió pública illenca facilitarà espais publicitaris a l'OCB i aquesta farà arribar als seus socis informació diversa sobre la programació d'IB3.Pel director d'IB3 "l'existència de la nostra llengua i cultura dóna sentit tant a IB3 com a l'OCB". Martorell ha apostat perquè aquesta col·laboració entre les dues entitats "contribueixi a fer que la llengua arribi a una situació de normalitat". En aquest sentit el president de l'OCB ha afirmat que "vénen temps difícils per a la llengua" i que per aquesta raó "cal sumar esforços per donar la volta a una situació caracteritzada per la supremacia del castellà". Per al director d'IB3, l'acord és només un punt de partida per a futures col·laboracions. Per la seva banda Jaume Mateu s'ha felicitat per l'acord i ha dit que el conveni serà "una finestra oberta" a les activitats de l'OCB.

Les Illes Balears impulsaran la difusió de la llengua i la informació autocentrada al conjunt del país

El Consell Social de la Llengua Catalana de les Illes Balears marcarà com a eixos bàsics del futur Pla de Normalització Lingüística "la difusió i promoció del català" com a llengua comuna de tots els territoris on aquesta és considerada llengua pròpia. L'esborrany, que encara no és definitiu, és previst que s'aprovi el proper 6 d'abril, segons informa Diari de Balears. A més a més la secció de mitjans de comunicació i noves tecnologies de l'esborrany, insta als mitjans públics illencs "a establir criteris editorials per fer un tractament de la informació autocentrat i que tingui en compte el conjunt de la comunitat lingüística catalana".

En aquest sentit remarca la necessitat de que les campanyes informatives i promocionals de l'administració illenca transmetin "la percepció de la comunitat lingüística catalana ajustada a les seves dimensions demogràfiques i vitalitat". Segons el president de la ponència de Planificació, Joan F. López Casanovas "l'esborrany és un document molt complet que pretén que la normalització s'assoleixi en tots els àmbits", tot i que naturalment només és "una guia" i depèn dels corresponents responsables polítics de les administracions "que els objectius del text acabin prosperant".El text s'havia començat a redactar durant el primer govern del Pacte de Progrés, abans de l'últim govern Matas del PP. El nou esborrany també demana consolidar la llengua al sistema educatiu, i establir-la com a idioma vehicular habitual en la docència i també en les activitats no docents i extraescolars, així com garantir que la població d'orígen no catalanoparlant pugui tenir accés a l'aprenentatge de la llengua a través del sistema educatiu.

El Consell Social de la Llengua Catalana és un òrgan illenc que es va constituïr el juliol de 2008 al Parlament de les Illes, en un acte presidit per presidit per Francesc Antich, president del Consell Social de la Llengua Catalana (i del govern balear); el vicepresident primer, Damià Pons i Pons; i els tres vicepresidents, Llorenç Huguet, Joan Melià i Antoni Mir. El Consell està integrat per nombroses institucions de les Illes Balears així com amb una àmplia representació de la societat civil. Les seves funcions son l'assessorament i consulta en matèria de política lingüística i la coordinació i la potenciació de les actuacions que duen a terme les institucions administratives, cíviques i culturals per millorar la política lingüística a les Illes Balears.

Cançons de Broma Bruta

En vista de la celebració de la setmana del llibre a Palma,vos present un llibre que perfectament podeu trobar d'entre els 80.000 títols de la cita en el pati de la Misericòrdia.


Animau-vos i col·laborau sobretot en aquestes dades en la compra de algun llibre,que uns vint euros se'ls gasta qualsevol en un cap de setmana.




A Mallorca els terrorífics dimonis,amb banyes entorcillades de boc,la cara mascaradea,esportellats de dents i amb la llengua defora,i amb la canya fel•la a les mans,són la sal i les espècies de les festes populars.Vora aquesta imatgeria,hi ha els glosats,com a literatura popular i oral que s'usa amb finalitats crítiques,burlesques i iròniques.La literatura oral es recrea cada vegada que s'sua i s'adapta a les circumstàncies,però actua a manera de memòria hologràfica.Basta una cançó i el temps hi cau damunt amb tota la seva complexitat,amb les il•lusions i les misèries,les ortodòxies i les heterodòxies,amb els crims i les virtuds,amb tots els seus llasts i tos els seus llasts i totes les seves potencialitats. Ara són embolicades en un llibre,Potser demà seran enviades per internet a un mòbil per ser cantades in situ vora el fogueró.



Amb la sana intenció de posar a l'abast de tothom aquest patrimoni popular que són les anomenades cançons de broma brutes,la part més contudents,directa i barroca de la cultura popular,i que pugui ser usat com a memòria,sense més prejudicis,per aquells qui vole deixar-se dur pel deix orgiàstic del cant bullangós,es publica aquesta selecció per Sant Antoni.La portada està feta sobre l'obra de Félicien Rops Pornokratés (1978),al qual s'ha incorporat el rebolsillo i la coa d'una pagesa de Llucmajor anomenada Maria,que surt al Die Baleran de l'Arxiduc.La selecció ha estat feta per Andreu Caballero i Damià Quetglas sobre una continuada pellucada al llarg d'anys,a la qual ha contribuit notablement la recol•lacció de P.Sureda i Ribes.



Inforaiguer



Cançons de Broma Bruta

Sa Tenassa 4




L'amo de Son Mirapins

en va dir una de bona:

No te fiis de cap dona

que no li tenguis dedins.




A Alaró, en Xesc Xemena

té una verga de dos pams.

I ha d'emprar ses dues mans

quan es bergant se la remena




Sa fava passa aviat,

es forat pega bramul,

i es collons feren clec-clec

dins es forat de cul




Els ferrers fan les arades

i els fusters fan els mantins.

I les dones fan els nins

a força de perdiuades




Ses putes de Barcelona,

quan arriben de boixar,

duen més llet dins sa poma

que aigo hi ha a la mar.




Una puta va dir a s'altre:

ja no farem pus doblers,

que han vengut es foresters

i s'enculen un amb s'altre




Ocellet meu,estimada,

vols que t'entri es puput?

faràs a s'homo banyut

ara que ets dona casada

Setmana del llibre en Català

Els llibreters ocuparan 800 metres quadrats a la carpa instal·lada a La Misericòrdia i posaran a la venda 80.000 llibres

PALMA. La Setmana del Llibre en Català arriba el seu vintè aniversari en col·laboració "directa i molt estreta" amb la seva germana gran, la de Barcelona, malgrat el desplante del Gremi de Llibreters de Catalunya a l'organització amb motiu del trasllat de la trobada a Sant Cugat del Vallès. Amb tot, des del Gremi de Mallorca baten palmes per la coincidència de dates de les dues cites literàries que "ens permet comptar amb autors catalans i tenir difusió a través dels seus mitjans de comunicació", va indicar Francesc Moll, president del Gremi, organitzador al costat de Afedeco de la Setmana.

Aquest divendres, amb el pregó pronunciat per una de les grans dames de l'escena catalana, Montserrat Carulla, s'iniciaran deu jornades dedicades íntegrament a la lletra en català.

Una pregoner de luxe , va emfatitzar Margalida Tous, directora general de Política Lingüística, departament que junt al Consell sostenen econòmicament la cita literària. 30.000 mil euros el Govern y 36.000 el Consell. 30.000 mil euros el Govern i 36.000 el Consell. A més l'Ajuntament i l'Institut d'Estudis Baleàrics contribueixen amb una sèrie d'activitats.

''Hem de fer un esforç suplementari, i ho farem, per donar suport al Gremi de Llibreters que ha consolidat aquesta fira per posar en valor la nostra llengua", va assenyalar Joana Lluïsa Mascaró, consellera de Cultura del Consell.

Tous va assegurar que "des del Govern pensem que ens agradaria no haver de celebrar aquesta fira perquè significaria que estem normalitzats, encara que també és important perquè fomenta la lectura en català".

El pati de La Misericòrdia torna a ser l'epicentre, vestit amb una gran carpa que ocupa 800 metres quadrats i que disposa de calefacció, d'una cita que posarà a l'abast dels lectors un fons de 80.000 títols, tres vegades més abundant que l'ofert el 2008.Moll va explicar que "procurarem que estiguin més concentrats i que almenys hi hagi un exemplar de tot el fons disponible".

Seran nou les llibreries presents: Drac Màgic, Embat Llibres, Jaume de Montsó, Literanta, Llibres Colom, Llibres Mallorca, Lluna, Quart Creixent i Quòrum.

Aniversari

Coincidint amb la Setmana, s'inaugurarà el dia 6 a les 19 hores l'exposició commemorativa dels 75 anys de l'editorial Moll. Organitzada pel Consell, va incidir Mascaró que "serà una mostra divulgativa i d'homenatge" a qui l'any passat va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat.

El fill del fundador de la veterana editorial, Francesc Moll, va comentar, a propòsit de la fira que "serà una setmana de percepcions variades en quant a que hi haurà llibres de ciències, infantils, de filosofia".Tous va vaticinar que el recent Diccionari del català col·loquial "serà el títol de la setmana".

Escriptors mallorquins, mallorquins afincats a Barcelona, catalans, dels 50 als més joves, la Setmana del Llibre en Català ha programat un total de vint-i-cinc activitats, entre presentacions de llibres, diàlegs entre escriptors, conta-contes.Molts dels convidats han estat premiats recentment com Joan Margarit, Premi Nacional de Poesia 2008, presentat per Biel Mesquida.

Extret:''Diario de Mallorca''

XXa SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ DE PALMA
Pati de la Misericòrdia, del 6 al 15 de març

DIVENDRES 6 DE MARÇ

18.00h

Pregó inaugural, a càrrec de l’actriu Montserrat Carulla.

DISSABTE 7 DE MARÇ

11.00h

Conta-contes, a càrrec de Nati de Grado

12.30h

Dictat. Lectura a càrrec de l’Exc. Sra. Margalida Tous, Directora General de Política Lingüística.Premis per als guanyadors per gentilesa de Fundació Enciclopèdia Catalana.

18.00h

Gaspar Hernández: El Silenci (Ed. Destino), premi Josep Pla de novel·la 2009. Presenta Baltasar Porcel, escriptor.

19.00h

Conferència: Grans escriptors en llengua catalana, a càrrec de Baltasar Porcel. Presenta Sebastià Alzamora, escriptor.

DIUMENGE 8 DE MARÇ

11.00h

Conta-contes, a càrrec de Nati de Grado

12.30h

Presentació i conta-contes de Ramon Llull i la muntanya màgica, de Catalina Salas i Margalida Gayà

18.00h

Sebastià Alzamora. La part visible (Edicions Proa), premi Carles Riba de poesia 2008.Presenten Pere Joan Martorell i Josep Lluís Aguiló, poetes

19.00h

Felip Munar i Jordi Cloquell Artiller: Jo vull ser glosador (Documenta Balear). Amb l’actuació dels glosadors Mateu Matas Xurí i Macià Ferrer Macià.

DILLUNS 9 DE MARÇ

18.00h

Conversa entre Eva Santana i Llucia Ramis: Ja en tenim 30 i Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys (Edicions Columna).

19.30h

Sílvia Soler. Petons de diumenge (Edicions Columna), premi Prudenci Bertrana 2008.Presenta Eva Santana, escriptora.

DIMARTS 10 DE MARÇ

18.00h

Josep Juan Vidal. La conquesta anglesa i la pèrdua espanyola de Menorca (El Tall). Presenta Sebastià Serra, historiador i president de l’Institut d’Estudis Baleàrics

19.30h

Víctor Alexandre. Set dones i un home sol (Edicions Proa), premi Mercè Rodoreda de narrativa 2008.Presenta Maria Antònia Oliver, escriptora.

DIMECRES 11 DE MARÇ

18.00h

Antoni Salas Fuster. Palma ahir, Palma avui (Editorial Moll). Presenta Pilar Simón, arquitecta.

19.30h

Joan Mayol. Què punyetes és la diversitat? (Documenta Balear). Presenta Guillem Frontera, escriptor.

DIJOUS 12 DE MARÇ

18.00h

Presentació de les Obres completes de Pompeu Fabra, a càrrec dels coordinadors, Joan Solà i Jordi Mir. Presenten l’Exc. Sra. Margalida Tous, Directora General de Política Lingüística, i Jaume Corbera, professor de Filologia Catalana de la UIB

19.30h

Robert Vinas i Josep Maria Pujol. Llibre dels Fets de Jaume I El Conqueridor (Editorial Moll)

DIVENDRES 13 DE MARÇ

18.00h

Martí Gironell. La venjança del bandoler (Edicions Columna), premi Néstor Luján de novel·la històrica 2008. Presenta Toni Traveria, periodista.

19.30h

Jaume C. Pons Alorda i Blanca Llum Vidal. Els estris de la llum i La cabra que hi havia (Documenta Balear). Presentació de la col·lecció La Cantàrida.

DISSABTE 14 DE MARÇ

11.00h

Conta-contes, a càrrec de Nati de Grado

18.00h

Conversa amb Joan Margarit, Premi Nacional de Poesia 2008. Presenta Biel Mesquida, escriptor.

19.30h

Joan Barril i Vicenç Villatoro. L’espai immens. Quaderns de Namíbia (Ara Llibres).

DIUMENGE 15 DE MARÇ

11.00h

Conta-contes, a càrrec de Nati de Grado

12.30h

Presentació de la col·lecció infantil La tribu de Camelot i Emi i Max i les balenes desorientades, de Gemma Lienas. Presenta Miquel Rayó, escriptor.

18.00h

Lluís Busquets. Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena. La història amagada (Ara Llibres)

19.30h

Presentació de Les traïcions de Miquel Àngel Vidal, i El diari i el pa de Neus Canyelles, de la col·lecció Paraula de Narrador; Poemes essencials de Damià Pons, i Històries de Josep Lluís Aguiló, de la col·lecció Paraula de poeta, de la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears.

Extret: http://www.setmanallibre.cat/