El segle XVIII és el de la construcció del capolavoro de Binissalem:l'Esglèsia,orgull,etc,etc. i que ara està a punt de tancar per manca de clientela...Mentre les files de carreus afegien èpica a l'empresa, se diluïa la identitat de Regne de Mallorca: desapareixien les institucions de govern, s'arraconava la llengua, s'ens robava història...¡I nosaltres con esos pelos!
1703
La primera gran notícia del segle és l'arribada del Dr. Rafel Sabater,natural de Sineu, com a Rector de Binissalem on hi romandrà per espai de quaranta anys.És el gran impulsor de les obres de l'esglèsia dirigides, en la fase de contrucció del creuer i cimbori, per Bernat Cabrer i Ferragut,mestre d'obres palmesà,però de família originària de Binissalem. Cal destacar les aportacions econòmiques de la família Verí efectuades al llarg del segle.
1711
Les obres del temple continuen a bon ritme i durant aquesta segona dècada del segle se van acabant els arcs i les capelles del prestiberi o altar major i de Sant Josep i se treballa en la capella del Roser.
28 de Novembre de 1715
Felip V signa el Decret de Nova Planta que suposarà un cavi radical de la nostra història.Se desmantellen les nostres institucions pròpies de govern i les Balears se converteixen en un territori dominat per Espanya. Mentres tant, un prohom binissalamer,Miquel Malondra i Pons de la Parra,amb el triomf borbònic en la Guerra de Successió,retorna del seu exili de dos anys a Càller (Sardenya) i és nomenat President de la Reial Juanta de Govern de Mallorca (17 de Març de 1716). Vint anys després,morirà retirat al poble on havia nascut el 1658. La Vila li té dos carrers dedicats: el den La Parra i el de Miquel Malondra i Pons.
1717
En el marc d'aquests esdeveniments, comença la campanya - que encara dura- contra la llengua del nostre país, tot seguint l'exhortació del Borbó a la Reial Audiència perquè mañosamente se procuere ir introduciendo la lengua castellana. i 300 anys després,encara... ¡En esas estamos!
1718
Mor a Palma l'eclesiàstic binissalamer Pere Jeroni de Penya, destacat teòleg i hel.lenista i canonge de la catedral de Ciutat de Mallorca. Aquest mateix any,un altre eclesiàstic, el bisbe Atanasi d'Esterripa ve de visita pastoral i manté un dur enfrontament amb el compte d'Aimans.
1723
Sembla que en documents d'aquest any ja se parla dels Alorda (a) Barruf com a barbers exercien la seva professió al poble.Convé recordar que en aquella epòca els barbers també eren sagnadors,o sia,que treien sang als malalts amb intencions curatives.
1725
¿Sabíeu que les actuals possessions de Can Macià i Can Pere Antoni abans eren una sla que es deia Son Gorra i que havien estat conegudes amb el nom de Moltaritx i Mollarigó?Des d'aquesta divisió reberen el nom del propietari respectiu: Macià Jaume i Pere Antoni Villalonga.
1740
No tothom era botifler...Per exemple,el notari palmesà Miquel Morei (a) Major, austracista empedreït,que guarda en el seu protocol molts contactes relatius a possessions de Binissalem, esperant amb paciència la tafaneria dels historiadors i la complicitat d'altres forces culturals, actualment en estat de letàrgia indefinida.
Antoni Pol
Extret: Arròs amb Salseta, núm. 145
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada