Estat Català, material històric del 1975.

SEMPRE AVANT !

Participació del 20% en la consulta independentista

Els organitzadors ho consideren un èxit per la “normalitat” del dia i perquè és més difícil la participació a les grans ciutats.
Un total de 260.000 persones varen participar en les consultes sobiranistes que es van organitzar a 211 municipis de Catalunya. Aquesta xifra frega el 20% del cens (1,3 milions de ciutadans cridats a les urnes), segons les dades facilitades per la Coordinadora de les Consultes. Del total, més del 90% varen donar un sí aclaparador a favor de la independència de Catalunya. En les anteriors edicions, l'assistència va ser lleugerament superior a la d'ahir, encara que llavors votaven poblacions de mida petita i mitjana, mentre que en aquest cas ho feren capitals provincials -Girona i Lleida- i capitals comarcals, com Olot (Girona), Manresa (Barcelona) i Reus (Tarragona). Així mateix, la participació i el resultat de la votació foren diferents segons el municipi. A Lleida, la ciutat de més habitants que duia a terme el sufragi, a les 18.00 hores, la participació era del 6,82% del cens. Pel que fa a la capital de província, Girona, l'assistència fou del 21,4% i el sí va guanyar amb un 95,56%.
En canvi, a Olot (Girona), capital de comarca de la Garrotxa i amb 30.000 habitants, hi varen prendre part el 26,8% del cens al final de la jornada.

www.dbalears.com

La regeneració de l'Agulla, més a prop

Ens referíem, en un Portalet recent, a les acusacions de deixadesa que es feien a l'equip de govern de l'Ajuntament, en relació a la possible regeneració de l'Agulla. Dèiem, textualment: "No sabem què en pensa, l’equip de govern, de tot plegat, però no hem d’oblidar que la regidora de Medi Ambient va dir que, si no s’obtenien respostes de més amunt, que ells també se sumarien a les protestes. Estaria bé que, com a mínim, de les seves gestions –que no dubtam que estan realitzant a marxes forçades– en donassin compte als companys de l'oposició i a l’opinió pública. A lo millor així ens estalviaríem aldarulls innecessaris."

La resposta ens ha arribat per mitjà de la premsa escrita, segons la qual s'hauria arribat a un principi d'acord per dur a terme actuacions immediates, cosa que d'alguna manera desmentiria que des de l'Ajuntament no es fes res. Reproduïm la informació de dBalears (26-02-10), que diu així:

Després de molts estira-i-arronses, s'ha arribat a un principi d'acord per regenerar cala Agulla amb arena extreta del mateix fons marí. En aquest moment només estan pendents de l'autorització del Ministeri de Medi Ambient, ja que Demarcació de Costes ha cedit a la pressió popular i defensarà aquesta opció davant Madrid. Això és el resultat d'una reunió que es va realitzar a Presidència entre l'Ajuntament de Capdepera, l'associació hotelera Cales de Capdepera, la Conselleria de Medi Ambient i representants de Demarcació de Costes. Tanmateix, podria ser una solució temporal al mal estat en què es troba la platja, que milloraria la imatge almenys durant aquesta temporada turística. Es tracta de la mesura que va oferir la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear l'estiu passat, quan va presentar una alternativa a la regeneració amb arena procedent de Banyalbufar, menys perjudicial segons es desprenia de l'informe d'un tècnic contractat per la direcció general de Qualitat Ambiental (...) Si bé la utilització de sediments de la mateixa platja només és una solució temporal, a llarg termini es podria dur a terme una rehabilitació del sistema dunar com la que es va fer efectiva a Cala Mesquida. D'altra banda, l'Ajuntament ha sol·licitat que aquest estiu s'hi enviïn dos informadors ambientals per a conscienciar sobre la necessitat de protegir el cordó dunar.

Sembla, doncs, que la solució ja és més a prop.

Extret: www.capvermell.org

SANT JORDI SEGONS PERE NIÇARD DAVANT LA BADIA DE PALMA

Festes de Sant Jordi 2010 a Sant Jordi.
Divendres, dia 23 d'abril:
A les 20:30 h. Reunió a la plaça Bisbe Planas. Els nins i nines de l'escola recitaran la llegenda de Sant Jordi. Hi està convidat tothom!
A les 21:00 h. Espectacular presentació del nou Drac de Sant Jordi a la plaça de l'església (plaça Monteros).
A les 21:30 h. Pujada de Sant Jordi fins a la plaça i escenificació de la llegenda.

Dissabte, dia 24 d'abril:
A les 22:00 h. Impressionant bateig de foc del Drac de Sant Jordi.
A continuació correfoc amb:
Les bèsties de foc La deessa de Mancor de la Vall i l'encendrada de Binissalem.
Les colles de dimonis Trafoc de Son Gotleu, Enfocats de Son Sardina i Arrels de la Vall de Mancor de la Vall.
Els tamborers Vilatucada de Vilafranca, Trafoc de Son Gotleu, Arrels de la Vall de Mancor de la Vall, Tamborers de Binissalem i Dractukada de Sant Jordi.
A les 23:30 h. Batucada amb els grups Vilatucada i Dractukada.
A continuació festa amb DJ Loren i DJ Residents.

'Avançam' treballa per elaborar una llei que reguli les consultes populars a les Illes Balears

La plataforma illenca de càrrecs electes pel dret a decidir presentarà mocions a 50 ajuntaments per impulsar les votacions.
Avançam, la plataforma pel dret a decidir que va néixer a les Illes Balears a finals de l'any passat i que reuneix regidors a favor del dret a decidir, ha anunciat que presentarà una moció a 50 ajuntaments instant-los a elaborar una llei que reguli les consultes populars a les Illes. Emmirallats per l'experiència catalana, no descarten impulsar quelcom similar durant aquest any. El portaveu d'Avançam i regidor d'Inca, Andreu Caballero, ha explicat que les mocions "es poden anar aprovant perfectament en tots els municipis" perquè no creu que hi hagi cap consistori "en contra" de donar suport a aquestes iniciatives locals que aporten "riquesa a la democràcia".



Per aquest mateix motiu, durant els propers dies mantindran una sèrie de reunions institucionals amb el president del Govern, Francesc Antich, i la presidenta del Parlament, Aina Rado, i diverses entitats civils i socials. Cal afegir que la moció, a banda d'instar a l'elaboració de la llei, també contempla dos punts que recullen el "dret a decidir el seu futur" dels pobles balears i el compromís del consistori per col·laborar institucionalment amb les iniciatives locals que pretenen la celebració de referèndums.


www.racocatala.com

En Jaume de ses Geleres

En referència del perquè no he publicat res sobre l'escàndol polític del ''Palma Arena'' ha estat simplement per allunyar a aquest bloc de la traïdora i falsa classe política illenca,aquest bloc no el vull utilitzar per valora els polítics,per això ja se basten ells solets,però penj aquest vídeo ja que aquí veiem com en Jaume Matas,en ''Jaume de ses geleres per els amics'',reclama el seu dret que se'l nombri per el seu nom,i no per un nom forester.Com veim, en Jaumet menja de la seva pròpia medicina que tant a predicat ell i el seu partit en obstruir i no-difondre la defensa de la nostra llengua i cultura,i no arribar a la pèssima situació com la que vivim de ser tractats a canostra com els forans.

Jaume Matas: - (...) usan mi nombre correctamente,y en cambio la fiscalia pone mi nombre como Jaime Matas Palou,yo solo le pido a la fiscalia con todo respeto que jo me llamo Jaume Matas Palou

Fiscal: ...Yo voy a terminar ya con esto que no estamos aqui para esto.



Font: www.dbalears.cat

Neguen l'atenció sanitària a un pacient per parlar en català

L'OCB denuncia que un centre d'Inca es va negar a atendre un pacient perquè es va adreçar al personal en català.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat una nova agressió als drets lingüístics a l'àmbit sanitari. Els fets van tenir lloc el passat 6 d'abril al Centre de Salut d'Inca quan Pau I.A. hi va anar per un dolor al pit, es va adreçar en català a la metgessa, ella li va contestar en to despectiu, es va negar a atendre'l i no va voler firmar cap justificant on se li exposés els motius de la seva negativa. A més a més, tot i que en un primer moment en Pau s'hi va resistir, el va expulsar de la consulta amb l'ajuda d'un guàrdia jurat. Un cop fora, l'afectat va explicar els fets a la policia municipal d'Inca, va presentar una reclamació oficial a l'IB-Salut i es va posar en contacte amb l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear. Al seu torn, l'OCB ha dit que aquests fets "demostren les dificultats existents a la Mallorca de començaments del segle XXI per fer servir i ser atès en la llengua pròpia i oficial de Mallorca pel sistema sanitari públic".



També ha recordat que "els fets són greus tant per l'actitud demostrada per la metgessa com perquè es produeixen molt de temps després que els responsables polítics (Conselleria de Salut i direcció de l'IB-Salut) es comprometessin a acabar amb aquestes situacions". Per tots aquests motius, l'OCB exigeix a la Conselleria de Salut que obri immediatament una investigació oficial sobre els fetes, amb l'obertura del corresponent expedient i arribant fins a les darreres conseqüències


Font:www.racocatala.cat

República, Macià i ambició independentista

Lluny queden aquells dies en que el president Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Per ser exactes han passat 69 anys i oblidats queden aquells moments de llibertat que obrien Catalunya al món, que omplien d’esperances els seus habitants amb l’ampliació de les fronteres i més possibilitats econòmiques.

Ara amb el cap baix molts viuen resignats i conformes en ser una regió d’Espanya. Petits d’esperit, esclaus de la seva poca ambició s’enganyen dient que “en un món global no ens hem d’independitzar”, i potser l’únic que ens estan dient és que en el mot està l’error.

Probablement en la simplicitat del mot “independència” escau el conflicte que actualment ens divideix als catalans. Uns interpreten “independència” com la separació definitiva de Catalunya-Espanya però altres, ho interpreten com la inclusió de Catalunya al món.

Cal anar més enllà i deixar d’utilitzar el mot amb ambigüitat, deixar de mirar només cap a Madrid i esforçar-se en mirar directament als ulls de la comunitat internacional. Som petits perquè volem, som pobres perquè ho permetem i vivim trepitjats perquè en quasi setanta anys mai hem protestat.

Catalunya pot prosperar i contribuir directament a construir un món millor, ho hem demostrat en molts àmbits diverses vegades. Només ens cal confiança internacional i una societat valenta. Ara més que mai cal ambició perquè ser independentista no és ser d’esquerres o de dretes, ni progressista, conservador, radical o esbojarrat. Ser independentista és ser ambiciós.

Lluís Feliu
Associat a Reagrupament

La PDD promou una gran manifestació pel 12 de juny per reclamar l’autodeterminació

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha anunciat aquest dimecres que promou una ‘gran mobilització popular’ per al dissabte dia 12 de juny a Barcelona per a expressar ‘la voluntat’ de Catalunya d’exercir l’autodeterminació. La PDD vol aprofitar l’embranzida de les consultes independentistes i ha instat a participar en la manifestació a les entitats que les han promogut. La PDD ha afirmat en un comunicat que pretén que la manifestació sigui ‘el més ‘àmplia possible’ i hi participin entitats, sindicats i partits polítics. Per la plataforma sobiranista, ’superada l’etapa autonomista-estatutària, és el moment d’avançar en l’exercici de l’autodeterminació’ fins a ‘l’alliberament nacional’.

Sota el lema ‘Per la democràcia, la feina, la solidaritat i la independència’, la PDD ha instat a partits, entitats, plataformes i moviments independentistes a sumar-se a la convocatòria del 12 de juny, en què volen reivindicar que l’exercici de l’autodeterminació és un ‘dret radicalment democràtic’ que és ‘indispensable per tenir eines suficients’ per abordar els principals reptes del país.

En aquest sentit, la PDD enumera entre aquests reptes i necessitats ‘aturar l’espoliació fiscal’, perquè ’sense sobirania fiscal’ Catalunya està ‘condemnada a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’Estat que l’espolia’. ‘Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible’, asseveren.

També hi situen la necessitat d’un marc laboral i de benestar social propi; polítiques d’immigració per poder ser ‘autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació’; una política energètica i d’infraestructures pròpia; la promoció ‘decidida’ d ela llengua i la cultura catalanes com a eina de cohesió, i un ‘aprofundiment de la democràcia que obri vies de participació popular i de control i punició de les conductes corruptes’. Per la PDD, l’assoliment d’aquests objectius passa per l’exercici ‘inajornable’ de l’autodeterminació.

Extret de www.defensemlaterra.com

Contador web

El tercermundisme espanyol