Cada any passa igual! Els fatxes forasters no poden veure ni en pintura el Rei Jaume I i cada 31 de desembre escampen els seus vòmits pestilents i la seva diarrea mental en contra de la festa de l'Estandart. Un any és en Gasparín Sabater, un altre Planas Bennassar, un altre en Piña Homs, Juan Llano, el Círculo de son Banya, etc. I bé, enguany li ha tocat el torn al neofalangista del PP, Piña Valls, i a la confraria de forasterum que s'autoanomena "Ciudadanos".
I al fons de tot, es pot saber què és el que emprenya tant de la figura de Jaume I als colonitzadors espanyolistes? Idò, el que els emprenya més és que fou un rei victoriós? Això és el que els treu de polleguera i no altra cosa. Els emprenya fora mida que els mallorquins celebrem una victòria. I això no ho poden consentir de cap de les maneres perquè ens volen definitivament vençuts i exterminats. I és clar, si en vam sortir victoriosos l'any 1229, als invasors forasters els lleva la son que també tornem sortir victoriosos contra la dominació espanyola.
Aquest és el bessó de la qüestió i la raó profunda de tant malestar i de tant vòmit contra el rei en Jaume I. Dit això, cal afegir que tots els atacs contra la Diada nacional del 31 de desembre per part del cabrum foraster i espanyolista es basa en la manipulació de la història ja que silencien que, per exemple, l'any 707 Mallorca i Menorca fou saquejada per part de contingents musulmans dirigts per Abd Allah ibn Musa, fill del governador d'Ifriguya. O que l'any 848-849, Balears va patir una expedició de càstig per l'emir de Còrdova, Abd al-Rahman II. O què el 902-903 Balears fou conquistada per les armes en temps de 'emir cordovès, Abd Allah. I aixo per no recordar que el 985 Almansor va saquejar Barcelona o que durant la dominació àrab de Mallorca (902-1229) hi va haver diferents guerres i ocupacions per part dels almoràvits i almohades, etc.
Això per un cantó, perquè per l'altre és ben curiós constatar com els mateixos malanats forasters de "Ciudadanos" i els seus col.laboracionistes neofalangistes com Piña Valls que tracten de "genocida" el rei en Jaume I per haver derrotat els invasors àrabs que entre els anys 711 i 732, és a dir, des de la batalla de Guadalete fins a la batalla de Poitiers, van conquistar per la força de les armes gairebé tota la península ibèrica i van arribar fins a prop de París; en canvi, aquests mateixos escarabats botetxos forasters van ben alerta a no tractar de "genocides" els reis espanyols -estam pensant en Alfonso IV, Fernando III "el Santo" o Isabel "la católica", per exemple- que van reconquistar Toledo, Andalusia o Granada als àrabs.
P.S. Si nosaltres estàssim dins la pell de l'escriptor Pere Morey estaríem ben preocupats de veure com, una vegada més, alguns dels seus gestos, les seves "ironies" o "genialitats" al final poden ésser fàcilment manipulats i malinterpretats per part dels colonitzadors esanyols i els seus "cipayos" com Piña Valls.
Reproduït de www.elmundo.esPlaza Abu Yahya
30 de diciembre de 2008.- Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (deberían abreviar el nombre) ha convocado esta tarde en la plaza Abu Yahya de Palma una fiesta alternativa a la fiesta del Estandarte. A esta joven formación política le parece que no hay que celebrar la conquista catalanoaragonesa de Mallorca por Jaime I. Que esta fiesta será tradicional, pero no está a la altura de los tiempos. El escritor Pere Morey, hace años, hizo un pregón del Estandarte disfrazado de moro y protestando en el mismo sentido. Los conquistadores de quienes algunos mallorquines de hoy descienden, arrasaron una Mallorca tan histórica y tan mallorquina como la que algunos paisanos, autonombrados depositarios de nuestras esencias, se empeñan en reivindicar como la auténtica.
Lo que nos toca en este siglo, la verdad, es dejarnos de esencias, purezas de sangre y títulos de denominación de origen. Nadie sensato puede querer que le pongan una etiqueta, una chapa o le sellen a hierro candente en la piel una marca que certifique su calidad de mallorquín o balear en general. Ciudadanos dice sin titubeos que lo de Jaime I fue un genocidio, que no es como para andar ahora homenajeándolo. Pero claro, es un símbolo, es una excusa, es la justificación de la imposición de un modelo cultural que ciertos políticos y ciertas sectas sienten como único posible: todos cristianos, todos xenófobos y todos catalanoparlantes. Y al que no le guste, cuchillo.
El único modelo de sociedad posible hoy es el modelo sin modelo. El de la libertad dentro de la lógica. El de la garantía del uso de la lengua que cada cual quiera en el marco de la cultura real que nos envuelve. Ciudadanos está en el buen camino, el que las islas reales quieren. El camino de no confundir churras con merinas, religión con cultura, progresismo con nacionalismo, protección con imposición.
Deberíamos ser maduros para ver con distanciamiento nuestro ombligo y relativizar cualquier “verdad eterna”. Ciudadanos cree, supongo, en el derecho de cualquier mallorquín a sentirse catalán, castellano, italiano, chino, búlgaro o camerunés. Y lamenta la lata que dan quienes se desviven por conseguir unas Baleares tan anacrónicas y replegadas en una discutible idiosincrasia como la que propugnan los independentistas que cada año, en esta fiesta, se dejan los pulgares dándole al mechero para quemar banderas.
dimecres, 31 de desembre del 2008
Milers d'illencs clamen a favor del país a Palma
Unes 3.000 persones van participar ahir a la manifestació convocada a Palma que reclamava com a diada oficial la data del 31 de Desembre, en el marc de la Festa de l'Estendard. Amb el lema "Països Catalans, un poble lliure al món" milers d'illencs van desfilar pels carrers de la capital de les Illes entre lemes independentistes i crides a la "canya contra Espanya". Tot i que la convocatòria de la Plataforma 31D era unitària, es van poder diferenciar dos grans blocs a la manifestació.El primer el formaven partits polítics i coalicions del progressisme nacionalista illenc, com el Bloc per Mallorca, el PSM o ERC-Illes, així com les joventuts del PSM (JEN) i les d'ERC (JERC-Illes). Alguns dels seus líders van aprofitar l'acte per reclamar una millora al finançament de les Illes Balears. Diari de Balears informa de la presència de Biel Barceló i Biel Vicens per part del PSM, i de Joan Lladó (ERC-Illes) i Joan Puigcercós i Joan Puig (ERC).
També van participar a la convocatòria diverses entitats, associacions i sindicats del país, com STEI-I, el Lobby per la Independència o el Grup Blanquerna.La lectura del manifest, al final del recorregut, va demanar com era d'esperar el dret a l'autodeterminació, i reclamava el dret de cada poble a la seva llengua, cultura i finançament. Va criticar per "insuficient" l'Estatut de les Illes aprovat fa poc, i va titllat de "saqueig" l'acció política del darrer govern del PP presidit per Jaume Matas.
dimarts, 30 de desembre del 2008
Marxa unitària per l’autodeterminació en la festa de Mallorca
La convocatòria es fa sota el lema ‘Països Catalans, un poble lliure al món. La Plataforma 31-D ha convocat per avui a Palma, sota el lema Països Catalans, un poble lliure al món, una marxa unitària en ocasió de la Festa de l’Estendard, que partirà del passeig des Born a les sis de la tarda i recorrerà els carrers de ciutat. La plataforma ha rebut l’adhesió de diferents organitzacions cíviques, d’immigrants i de partits com el Bloc per Mallorca, Esquerra Republicana, Entesa per Mallorca, PSM-EN i el Lobby per la Independència. El portaveu de la Plataforma 31-D, Antoni Trobat, va remarcar ahir que “la Festa de l’Estendard és la celebració cívica més antiga d’Europa i la vertadera Diada de Mallorca” i per això la plataforma reclama “que la festa torni a la data que pertoca”. La manifestació pretén reivindicar la identitat nacional de Mallorca. El president de l’associació de senegalesos ASEMA, Madioc Sidagne, va defensar el paper dels immigrants en la construcció d’un Estat propi i lliure”. Sidagne va recalcar “la importància de la llengua catalana com a element de cohesió de totes les persones vingudes de fora i que ara viuen i treballen a les Illes Balears”.
dimecres, 24 de desembre del 2008
sa sibil.la
Missa de la Nit de Nadal per commemorar el naixement de Jesús.
Avui 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines, els oficis de la Nit de Nadal per commemorar el naixement de Jesús. El cant de la Sibil·la, d'origen molt antic, és un dels moments més emotius d'aquesta celebració. El cant profetitza la fi del món i constitueix tota una cerimònia protagonitzada, generalment, per un jove de veu blanca, vestit amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i a les mans una gran espasa.
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 22 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria.
Les Matines del Santuari de Lluc, on el cant de la Sibil·la és interpretat per un Blauet, són unes de les més emblemàtiques de l'Illa, però també destaquen les Matines que se celebren a la Catedral, on enguany el cant de la Sibil·la serà interpretat per Cristina Van Roy.
Pel que fa a les esglésies petites, tenen fama de ser molt singulars i sentides les Matines d'Orient. En aquesta població la Sibil·la cantarà acompanyada per la Coral Polifònica de Bunyola i després de l'acte religiós se celebrarà una xocolatada als restaurants de la localitat, una festa tan popular que els organitzadors recomanen reservar lloc amb antelació (més informació: 971620074 / 971613158).
El cant també és la part central de la Tradicional Festa de la Sibil·la a càrrec de la Capella Mallorquina, que se celebra cada any el dia de Sant Esteve, dilluns 26, a l'església de Santa Eulàlia de Palma, en el marc de la Missa de les 19:00 h.
Una altra possibilitat és escoltar un fragment de la Sibil·la (3:26) en format MP3. Aquesta versió forma part del disc "Nadal Blau" dels Blauets de Lluc, editat coincidint amb les festes de Nadal de l'any 2001 pels estudis Ona Digital.
La lletra de la versió en catalá es :
La jorn del Judici parra el qui haurà fet servici. Jesucrist, Rei universal, home i ver Déu eternal, del cel vindrà per a jutjar i a cada u lo just darà. avans que el judici mort serà un gran senyal se mostrarà, la terra agitarà suor i tremiura de gran por
Terra tremola pendol serà que les torres derrocarà les pedres per mitj es rompràn i les muntanyes es frondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà. Daran los peixos horribles crits perdent los naturals delits. Avans del Judici l'Anticrist vindrà i a tot lo món turment darà, i se farà com Déu servir, i qui no el crega farà morir. Lo sol perdrà sa claredat mostrant-se fosc i entelat, la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit Jesús Infant aquesta nit, a vòstron Fill vull pregar que de l'infern vulguens lliurar! Lo seu regnat serà molt breu; en aquell temps sots poder seu moriran màrtirs tots a un lloc aquells dos sants, Elies i Enoc. Lo sol perdrà sa claredat mostrant-se fosc i entelat, la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor. Lo jorn del Judici parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament: —Anau, maleits, en el turment! anau-vos-ne en el foc etern amb vòstron príncep de l'infern! Als bons dirà:—Fills meus, veniu! benaventurats posseïu el regne que us he aparellat des que lo món va esser creat! Oh humil Verge! Vós qui heu parit Jesús Infant aquesta nit, a vòstron Fill vullau pregar que de l'infern vulla'ns lliurar! Lo jorn del Judici parrà qui haurà fet servici.
Avui 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines, els oficis de la Nit de Nadal per commemorar el naixement de Jesús. El cant de la Sibil·la, d'origen molt antic, és un dels moments més emotius d'aquesta celebració. El cant profetitza la fi del món i constitueix tota una cerimònia protagonitzada, generalment, per un jove de veu blanca, vestit amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i a les mans una gran espasa.
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 22 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria.
Les Matines del Santuari de Lluc, on el cant de la Sibil·la és interpretat per un Blauet, són unes de les més emblemàtiques de l'Illa, però també destaquen les Matines que se celebren a la Catedral, on enguany el cant de la Sibil·la serà interpretat per Cristina Van Roy.
Pel que fa a les esglésies petites, tenen fama de ser molt singulars i sentides les Matines d'Orient. En aquesta població la Sibil·la cantarà acompanyada per la Coral Polifònica de Bunyola i després de l'acte religiós se celebrarà una xocolatada als restaurants de la localitat, una festa tan popular que els organitzadors recomanen reservar lloc amb antelació (més informació: 971620074 / 971613158).
El cant també és la part central de la Tradicional Festa de la Sibil·la a càrrec de la Capella Mallorquina, que se celebra cada any el dia de Sant Esteve, dilluns 26, a l'església de Santa Eulàlia de Palma, en el marc de la Missa de les 19:00 h.
Una altra possibilitat és escoltar un fragment de la Sibil·la (3:26) en format MP3. Aquesta versió forma part del disc "Nadal Blau" dels Blauets de Lluc, editat coincidint amb les festes de Nadal de l'any 2001 pels estudis Ona Digital.
La lletra de la versió en catalá es :
La jorn del Judici parra el qui haurà fet servici. Jesucrist, Rei universal, home i ver Déu eternal, del cel vindrà per a jutjar i a cada u lo just darà. avans que el judici mort serà un gran senyal se mostrarà, la terra agitarà suor i tremiura de gran por
Terra tremola pendol serà que les torres derrocarà les pedres per mitj es rompràn i les muntanyes es frondran.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà. Daran los peixos horribles crits perdent los naturals delits. Avans del Judici l'Anticrist vindrà i a tot lo món turment darà, i se farà com Déu servir, i qui no el crega farà morir. Lo sol perdrà sa claredat mostrant-se fosc i entelat, la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor.
Oh humil Verge! Vós qui heu parit Jesús Infant aquesta nit, a vòstron Fill vull pregar que de l'infern vulguens lliurar! Lo seu regnat serà molt breu; en aquell temps sots poder seu moriran màrtirs tots a un lloc aquells dos sants, Elies i Enoc. Lo sol perdrà sa claredat mostrant-se fosc i entelat, la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor. Lo jorn del Judici parrà qui haurà fet servici.
Als mals dirà molt agrament: —Anau, maleits, en el turment! anau-vos-ne en el foc etern amb vòstron príncep de l'infern! Als bons dirà:—Fills meus, veniu! benaventurats posseïu el regne que us he aparellat des que lo món va esser creat! Oh humil Verge! Vós qui heu parit Jesús Infant aquesta nit, a vòstron Fill vullau pregar que de l'infern vulla'ns lliurar! Lo jorn del Judici parrà qui haurà fet servici.
dimarts, 23 de desembre del 2008
Comunicat de les Joventuts d'UNC:
Per Nadal... tradició!
Des d'Unitat Nacional Catalana volem fer una crida al conjunt de la societat del nostre país per a que les tradicions estrangeres no arrelin a la nació. Per això critiquem la proliferació del Pare Noel en detriment del tant nostrat Tió.Així mateix, volem reivindicar les nostres arrels; no permetrem que des de les tribunes mal anomenades "progressistes" es prohibeixi l'exhibició dels nostres símbols folklòrics i religiosos per a no ofendre a comunitats nouvingudes residents al nostre país.Aprofitant l'avinentesa, volem desitjar a tothom unes bones festes en aquest temps de lluita del que de ben segur en sortirem victoriosos.
JUNCat
Des d'Unitat Nacional Catalana volem fer una crida al conjunt de la societat del nostre país per a que les tradicions estrangeres no arrelin a la nació. Per això critiquem la proliferació del Pare Noel en detriment del tant nostrat Tió.Així mateix, volem reivindicar les nostres arrels; no permetrem que des de les tribunes mal anomenades "progressistes" es prohibeixi l'exhibició dels nostres símbols folklòrics i religiosos per a no ofendre a comunitats nouvingudes residents al nostre país.Aprofitant l'avinentesa, volem desitjar a tothom unes bones festes en aquest temps de lluita del que de ben segur en sortirem victoriosos.
JUNCat
OBRA CULTURAL BALEAR
FES-TE'N SOCI!
10 RAONS PER FER-SE SOCI DE L'OBRA
1/ Perquè una societat civil forta, independent i benorganitzada és la millor garantia i el millor reforç per al sistema democràtic.
2/ Perquè cal continuar treballant perquè la llenguai la cultura catalanes assoleixin la plena normalitat com a llengua i cultura pròpies de les Illes Balears.
3/ Perquè encara hem d’assolir el reconeixement de drets bàsics com a poble.
4/ Perquè l’OCB ha estat, és i serà l’entitat de referènciade la societat civil de les Balears.
5/ Perquè des de l’Obra volem afavorir que els nouvingutspuguin compartir el treball, la llengua i la cultura del país.
6/ Perquè cal treballar per un model de país sostenible,just i solidari, i denunciar qualsevol discriminació.
7/ Perquè avui és més necessari que mai defensar iprotegir el nostre patrimoni històric i cultural.
8/ Perquè és la millor manera de fer sentir la veu de la nostra cultura a l’Estat espanyol i a Europa.
9/ Perquè per defensar les causes justes hi ha molta gent, però les Illes Balears només ens tenen a nosaltres.
10/ Perquè, ara més que mai, cal fer sentir la nostraveu, cal reforçar l’Obra!
10 RAONS PER FER-SE SOCI DE L'OBRA
1/ Perquè una societat civil forta, independent i benorganitzada és la millor garantia i el millor reforç per al sistema democràtic.
2/ Perquè cal continuar treballant perquè la llenguai la cultura catalanes assoleixin la plena normalitat com a llengua i cultura pròpies de les Illes Balears.
3/ Perquè encara hem d’assolir el reconeixement de drets bàsics com a poble.
4/ Perquè l’OCB ha estat, és i serà l’entitat de referènciade la societat civil de les Balears.
5/ Perquè des de l’Obra volem afavorir que els nouvingutspuguin compartir el treball, la llengua i la cultura del país.
6/ Perquè cal treballar per un model de país sostenible,just i solidari, i denunciar qualsevol discriminació.
7/ Perquè avui és més necessari que mai defensar iprotegir el nostre patrimoni històric i cultural.
8/ Perquè és la millor manera de fer sentir la veu de la nostra cultura a l’Estat espanyol i a Europa.
9/ Perquè per defensar les causes justes hi ha molta gent, però les Illes Balears només ens tenen a nosaltres.
10/ Perquè, ara més que mai, cal fer sentir la nostraveu, cal reforçar l’Obra!
Xeremiers Pau i Càndid
Música tradicional de les Illes Balears amb la formació de la colla de xeremiers 
“La música també forma part de les nostres arrels, les xeremies són un instrument potent, un instrument històric i de llarga tradició, que reflexen la cultura del nostre poble, per això l’hem de potenciar, l’hem de seguir obrint a possibilitats i l’hem de projectar més enllà de l’estampa folklòrica”
Roda de premsa: L'OCB presentarà els actes de commemoració de la Diada de Mallorca
22/12/2008 Redacció OCB
L'Obra Cultural Balear presentarà, demà, dimarts 23 de desembre, a les 11.30 hores, a Can Alcover-Espai de cultura (c. de Sant Alonso, 24 de Palma), els actes organitzats per l'entitat amb motiu del 31 de Desembre, Diada de Mallorca.
En aquesta ocasió, l'entitat té previst fer actes de commemoració de la data a diferents poblacions de Mallorca. L'activitat central es farà a Palma, el proper dilluns 29 de desembre, i consistirà en un homenatge nacional de la Federació Llull i del Grup Blanquerna a Climent Garau i Arbona, expresident de l'Obra Cultural Balear i del Grup Blanquerna.
Assistiran a la roda de premsa el president de l'OCB, Jaume Mateu, el coordinador de l'entitat Tomeu Martí i la responsable de Xarxa Territorial Margalida Valenzuela.
“I això és típic d’Eivissa?”
06/06/2008
Els turistes alemanys han vingut moltes vegades a les Illes, però en coneixen poca cosa fora del sol i platja. Malgrat tot, continuen "seduïts"
Un dels aspectes que han quedat clars durant la promoció de les Illes Balears a Berlín és que els alemanys, malgrat ser el principal mercat turístic de l’Arxipèlag des de fa dècades, no coneixen gaire la cultura i la tradició de les Illes, sinó tot just el sol i la platja. "Fa anys que pas les meves vacances a Eivissa i això és típic d’allà? No ho havia vist mai!". Comentaris com aquests se sentiren ahir durant tot el dia davant els envelats dels artesans de les quatre illes, que feien des de plats de fang a espardenyes eivissenques.
Molt pocs visitants coneixien els productes que es mostraven al gran aparador en què s’ha convertit l’Alexanderplatz, però gairebé tots els volien comprar en veure el procés i el resultat de la seva elaboració.
"Ens hem de fer promoció perquè ens vinguin a comprar a casa. A la gent li agrada allò que feim però no saben que existim", comentava un dels artesans balears fent autocrítica i demanant alhora el suport a les administracions.
El menjar també triomfà a Berlín. Ametles, flaó, vi i pomada s’acabaren aviat i en poques hores no hi havia cap plat ni cap tassó ple. Els bunyols de vent no tenien temps ni de refredar-se. "Conec la sobrassada i l’ensaïmada i m’encanten, només hi falta el pernil", comentava un berlinès, turista fidel de Mallorca. "Tothom està encantat, i això que sigui gratuït no s’ho poden creure", explicava una de les hostesses que atenia els visitants.
La previsió del Govern és que 450.000 persones hagin visitat els envelats de les Illes un cop acabin tots els actes, avui horabaixa, amb el darrer correfoc.
Reserves
En definitiva, els alemanys continuen "seduïts" per Balears i, en especial, per Mallorca, on sembla que les reserves per a la temporada alta es troben entre un 4 i 5 un per cent per sobre de les de l’any passat, segons el director de l’Oficina Espanyola de Turisme a Berlín, Manolo Butler. Eivissa es manté en nivells similars al 2007 i Menorca és on hi ha més dificultats, "però cal tenir en compte que el volum del mercat alemany a l’illa és petit".
dimecres, 17 de desembre del 2008
dimarts, 9 de desembre del 2008
X PREMIS LITERARIS VILA DE LLOSETA
Dijous,27 de Novembre es celebrà a Lloseta (Mallorca) el lliurement dels X PREMIS LITERARIS VILA DE LLOSETA 2008,aquest any fou guanyador del premi de narrativa, Miquel Àngel Vidal amb ''El Jardí de les Hespèrides'' i guanyador del premi de poesia, Jaume Mesquida amb ''Surant entre mots'',d'aquest darrer convé esmentar que va fer un gran i potent discurs de la seva obra i una reflexió sobre la delicada i, a vegades penosa situació que viuen els ciutadans de Mallorca quan ens volem expressar i conviure amb la nostra llengua materna,el Català.
Aqui vos deix amb tres troços del que crec que és un llibre referent per tot mallorquí.
Llanç a les fondalades del meu pensament cec,
oculars sentiments en tinta enyoradissa
escrits, de solitud nafrats,com sang que vessa,
Parasitaris,foscs, i ja no del tot lliures,
dòcils, ens hem sotmès a les llengües imperials,
a les paganes veus vingudes d'altres terres,
que ens llancen menyspreants sons plurals a la cara.
I ara és,patrimonial en la desesperança,
febrós el calendari de molts dies malaltissos,
i aspre el món imposat pels ateus de la parla
en qui,permissius,ja no adoram un sol Déu
amb religiositat de Terra,Llengua i Pàtria.
Fent discursos estèrils dins la sang sanglotant,
escrivint fosc,exhaust,per no ser llegit,
aquest enyoradís cant,tuf passat de moda,
sé que la vida és un joc de miralls trencats.
Entre els àglids borgits i la secular parla,
sur perdut entre els meus que pels de fora,
confinant a la mort l'esperit de la llengua.
Rar hoste subsistint dins pàtries visionàries,
-és tan trist viure així,lapidat dins ca teva!-
conjurant les deixalles amb empelts de l`oblit,
sé que he nascut per ser qui som: carn de canó.
Estigmatitzats per antigues invasions,
erugats dins la Història, soterrats dins la parla,
ens han castrat la llengua fruit de nostra naixença,
ens han fet ajovar sota el jou de l'escarni,
menysprear el venerable do de la nostra parla,
rendir la cremor viva d'aquest foc a les cendres,
i fer-ne acatament de molts sons que ens eixorquen.
I jo som aquí, terra d'enfosquides llavors,
amb el crit esbrellat,assocant els gemecs,
i el silenci com una soga ben nuada al coll,
ajupit dins l'ardent purgatori escrivint
bell mallorquí befat pels propis mallorquins.
Jaume Mesquida, ''Surant entre mots''
Aqui vos deix amb tres troços del que crec que és un llibre referent per tot mallorquí.
Llanç a les fondalades del meu pensament cec,
oculars sentiments en tinta enyoradissa
escrits, de solitud nafrats,com sang que vessa,
Parasitaris,foscs, i ja no del tot lliures,
dòcils, ens hem sotmès a les llengües imperials,
a les paganes veus vingudes d'altres terres,
que ens llancen menyspreants sons plurals a la cara.
I ara és,patrimonial en la desesperança,
febrós el calendari de molts dies malaltissos,
i aspre el món imposat pels ateus de la parla
en qui,permissius,ja no adoram un sol Déu
amb religiositat de Terra,Llengua i Pàtria.
Fent discursos estèrils dins la sang sanglotant,
escrivint fosc,exhaust,per no ser llegit,
aquest enyoradís cant,tuf passat de moda,
sé que la vida és un joc de miralls trencats.
Entre els àglids borgits i la secular parla,
sur perdut entre els meus que pels de fora,
confinant a la mort l'esperit de la llengua.
Rar hoste subsistint dins pàtries visionàries,
-és tan trist viure així,lapidat dins ca teva!-
conjurant les deixalles amb empelts de l`oblit,
sé que he nascut per ser qui som: carn de canó.
Estigmatitzats per antigues invasions,
erugats dins la Història, soterrats dins la parla,
ens han castrat la llengua fruit de nostra naixença,
ens han fet ajovar sota el jou de l'escarni,
menysprear el venerable do de la nostra parla,
rendir la cremor viva d'aquest foc a les cendres,
i fer-ne acatament de molts sons que ens eixorquen.
I jo som aquí, terra d'enfosquides llavors,
amb el crit esbrellat,assocant els gemecs,
i el silenci com una soga ben nuada al coll,
ajupit dins l'ardent purgatori escrivint
bell mallorquí befat pels propis mallorquins.
Jaume Mesquida, ''Surant entre mots''
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
La repoblació de les platges és una barrera contra les invasions