DE CONQUERIDORS I COLONITZADORS

El president de l'Associació Colombiana Unida de Balears(ASOCOLOMBIA) ha fet unes declaracions a www.lavozlibre.com que deixen entreveure mala intencionalitat envers el territori que l'ha acollit. El tarannà de William Vega queda descobert quan s'alinea amb les tesis defensades per la Fundació FAES,UPyD i el PP,quan afirma que l'abandonament escolar dels immigrants és produït per la immersió lingüística del català. Només un botó de mostra: [...] ''A esos chicos,el Estado sólo les da la posibilidad de aprender en catalán cuando es un idioma desconocido para ellos. Esos niños deben enfrentarse a un idioma nuevo, una lengua que no entienden, así que se aburren y terminan dejando el colegio.Francamente nos duele.El Govern Balear,gracias a la immersión del catalán, lo único que está logrando es abocar a toda una generación a la nada,a no tener educación superior y estar en desigualdad de condiciones con la población local.Por eso, cada vez más familias colombianas están empezando a enviar de regreso a sus adolescentes para que no se queden sin estudios.Nos vemos nuevamente con el ''luto de la lejanía'' de nuestros hijos por la discriminación el español.''

Totes aquestes afirmacions són mentuda quan ha quedat demostrat que l'alumnat que ha acabat l'ensenyament secundari obligatori domina les dues llengües d'una manera semblant i sempre s'inclina la balança a favor d'un major domini del castellà.Si un adolescent arriba a l'institut als 13 o 14 anys, sense tenir la més mínima idea de català, es té en compte i no se li exigeix el mateix nivell de coneixement de català que un altre que ha fet tots els estudis en aquesta llengua, i això el Sr.Vega no ho diu. Ni tampoc deu saber que el major enemic de l'aprenentatge pot ser la família. Si una família menysprea un professor o assignatura, provoca ràpidament que el seu fill o filla perdi l'interès per l'assignatura en qüestió. Per tant, el president d'SOCOLOMBIA s'hauria de demanar quanta resposabilitat té o tenen els familars en l'abandomanent escolar dels infants immigrants.

Al Sr. William Vega no li interessa saber si aquí, a les Illes i els Països Catalans ens interessa salvar una cultura i una llengua, que massa espanyols han volgut destruir; al Sr.William Vega no li interessa saber que ara es converteix en un més d'aquests solonitzadors que volen la desaparició de la llengua de la població que els ha acollit amb els braços oberts.Es veu que al Sr. William Vega és descendent dels colonitzadors d'Amèrica que durant més de 500 anys se n'han encarregat de destruir cultures i llengües indígenes d'aquells territoris,per exemple, a la seva terra Colòmbia.Sap el Sr. William Vega que a Colòmbia existeixen 65 llengües indígenes, el romaní del poble gitano, i dues llengües parlades per descendents d'africans?Li interessa saber al Sr. Vega que des que els espanyols varen envair aquell territori d'han destruït entre 100 i 200 lengües a Colòmbia?Sap que en aquests moments estan a punt de desaparèixer llengües com el ''nonuya'', el ''carijona'', el ''totoró'', el ''tinigua'' i el ''pisamira''?Sap que la minisatra de Cultura de Colòmbia, Sra Moreno, va dir no fa gaire: ''Una lengua es la memoria viva de un pueblo.La multiplicidad de lenguas es la cara de las diversidad de un país. Todos los colombianos debemos velar para que este patrimonio inmaterial de la Nación continúe vigente''?Sap el Sr. Verga que la Constitució política de 1991 del seu país va obrir el camí a la inclusió en declarar que el castellà és l'idioma oficial de la República de Colòmbia i queles llengües dels grups ètnics seran cooficials en els territoris on es parlin?Sap el Sr. William Vega que està a punt de posarse en marxa una Llei de llengües natives a Colòmbia, que durà les dels indïgenes a l'escola,i que qualque dia vendran a veure com ho hem fet en aquesta terra per normalitzar la llengua catalana i seguir el nostre sistema com a model?Sap que això serà així,perquè el Consell d'Europa ha avalat el model d'immersió lingüistica com un dels millors per normalitzar una llengua minoritzada?

Sàpiga Sr. William Vega que aquesta terra no necessita ni més colonitzadors i més conqueridors,que les persones que l'estimam farem el possible er salvar la llengua i la cultura d'aquí, que és la catalana, i que els especialistes en educació ens preocuparem que els i les immigrants que vagin a obtenir els coneixements adequats en la llengua vehicular i que intentarem superar l'animadversió que produeixin uns pares que posen obstacles a l'avanç escolar.

Joan LLadonet

Font : Revista l'Estel Núm.658

Son Gotleu davant el mirall

No fa gaire els ciutadans de Palma es veren sorpresos per una brega multitudinària entre musulmans i la policia local, quan aquesta intentà entrar a la mesquita de Pere Garau encalçant dos joves sospitosos de robatori. Només la mediació dels responsables municipals va fer que es desconvocàs una manifestació que, sens dubta, hagués alarmat encara més a una població que, progressivament – a mesura que avança la crisi – considera la immigració com un perill per a la convivència. ¿ De veres ho és? Des de la defensa dels drets humans ho hem de negar taxativament, però la realitat s’imposa i aquesta ens diu que, cada cop més, la xenofòbia guanya terreny. Fets com els que succeïren a Son Gotleu la setmana passada ens ho demostren. El barri, el que té el major índex de població estrangera de la ciutat, es convertí en el camp de batalla entre dos col•lectius: gitanos i subsaharians s’enfrontaren amb el resultats de quatre ferits, tres dels quals a ganivetades. La sort, de moment, per a la “societat benestant” fou que els fets ocorregueren a un gueto, un barri que pocs mallorquins transiten. De fet, ningú que no estigui forçat a viure-hi, mai no hi va de visita.

Son Gotleu va sorgir a les primeries dels anys setanta, en ple primer “boom” turístic, sobre terrenys d’una antiga possessió, el nom de la qual esdevingué amb el pas del temps un topònim maleït, un sinònim de degradació urbana i social. De tot d’una va ser un barri conflictiu, tot i que l’esforç de les primeres associacions de veïns i el restabliment de la democràcia contribuïssin a millorar-ne les condicions de vida. Però era un barri condemnat, que s’ha convertit en refugi d’immigrants sense cap altre lloc on establir-se. Per entendre el problema n’hi ha prou amb una dada: al barri hi viuen unes nou mil persones, de les quals devers quatre mil son estrangeres ( 3.300 no comunitàries), la qual cosa – amb un 38 per cent del total – el converteix amb la zona de major concentració d’immigrants. I, endemés – tot sigui dit sense cap ànim discriminatori – la meitat d’aquest percentatge són africans de color, un col•lectiu que ocupa un dels darrers graons a l’actual escala social de Mallorca, si més no a un nivell molt semblant als dels gitanos. No és estrany, doncs, que Son Gotleu – amb un percentatge d’atur, de pobresa i de sense papers molt per sobre de la mitjana de Palma – sigui un focus permanent de conflictivitat. Els narcotraficants y delinqüents de tot tipus s’hi troben més protegits que a cap altra banda, alhora que, però n’impedeixen una normal convivència. Son Gotleu s’ha convertit en un autèntic gueto. Un mirall de cap a on evolucionen altres barris de característiques similars i sense que per ara els serveis socials de Palma es vegin en cor d’aturar el procés de degradació. A Son Gotleu hi ha els habitatges més barats i els comerços, els que sobreviuen, s’han adaptat a la demanda d’una població amb escassos recursos econòmics. Tot és aquí magre. Encara que, fet i fet, no parlam d’un únic barri, sinó de varis. D’una zona compartida per comunitats diverses, que corresponen a les successives onades immigratòries: per una part els mallorquins i forasters que hi han envellit i no n’han trobat la sortida. Per l’altre: gitanos, negres, llatinoamericans, àrabs, búlgars i romanesos. Comunitats que competeixen per un mateix l’espai i per la supervivència. La temporada turística és a punt d’acabar. Els treball serà cada cop més escàs i les possibilitats de conflicte social cada pic mes reals. Les condicions de vida de Son Gotleu són un tumor que pot expandir-se per la resta de la ciutat i fer que la convivència sigui impossible. Els fets de les darreres setmanes no són sinó un primer avís i l’advertència de que cal fer molta feina per pacificar i fer visibles tots els songotleus de Palma. Cada cop són més. Cada pic més aïllats i, per tant, més perillosos per a una societat que, en temps d’opulència, s’ha rentat les mans sobre el destí i les condicions de vida dels nouvinguts.

Sebastià Verd

Publicat al Diario de Mallorca el 24 d'Agost de 2009

SOCIETAT MULTICULTURAL

Després dels fets ocorreguts a la barriada de Ciutat Son Gotleu,se va penjar un enllaç de la noticia des de la web de www.dbalears.cat , en aquesta noticia durant aquests darrers dies s'ha encès un debat sobre un tema que ja pareixia bastant apagat i un punt de vista allunyat de '' l'independentista revolucionari o d'esquerres '' que ha vegades sembla que cerca més la defensa del forà que l'autòcton. Crec que caldria prestar atenció a segons quines opinions ja que és ben hora de rompre el gel i deixar-nos de ridícules i caòtiques ideologies teoritzades a principi de segle, que seccionen el moviment patriota i difonen aquesta mala imatge dels seus membres.És el moment de deixar endarrere aquest estantís discurs progressista de ''la fe de la integració'' que ja ha quedat demostrada en altres països Europeus més experimentats en amb el tema com són : França, Anglaterra o Itàlia, a casa nostra a partir dels anys 60 amb els foresters i ara a principis d'aquest segle amb la immigració extracomunitaria que proposen més problemes de convivència i que per ara ja han acabat o estan en procés de acabar amb la identitat i el civisme de molts dels nostres pobles,ciutats i barriades.
Sesilles33

Aquests escrits no reflexionen sobre la opinió de la font ni la del bloc, son de caràcter individual i opinions pròpies amb identitat anònima.

Si vols expressar el que penses sobre el tema envia'ns la teva opinió al següent correu i ho penjarem aquí : mallorcamallorquina@gmail.com

(tots els missatges que no tenguin que veure amb aquest tema seran esborrats)

Yo tengo mi hermano en Mallorca,y solo lo he visitado una vez, los mallorquines son como los catalanes,si,igual de cerrados y hijos de puta,encima nos llaman forasteros,si no fuera por nosotros estarian comiendo mierda.No quereis ser españoles? está bien,los caralanes y mallorquines que vivan en Ceuta y en Melilla,y estos en las islas y Catalunya.
Sandro


De tot això hem de donar gràcies als espanyols del PP i del PSOE (també als mallorquins col·laboracionistes que els han ajudat. Això ens passa per ser una colònia dels sin complejos. Les lleis espanyoles són una merda. Ja només val la indepedència.

Patriota

Jo l'únic que ser és que vivia a un edifici tranquil; des de fa un mes que al primer pis viuen gitanos i s'ha acabat la tranquil·litat. Ara només hi ha brutícia a l'entrada, renou tot el puta dia, gent que entra i surt i, sospitam,que tràfic de drogues.
Joan


Aquí sorprén aquesta noticia? fa anys que es veia venir, ens varen col·locar (per part dels politics) a gent de son banya, després l'arribada de sudafricans i magrebins, han fet del meu barri i ja de molts de barris obrers de palma en auténtics guetos. No han volgut fer res per noltros, només estudis.Perqué vull una oficina de denuncia de la policia local, que funciona de 9 a 21hores? per a res. Aquesta mena de gent només respon amb un esta policial.
Xisco Sala
L'opinió de'n Pere, és el que se'n diu políticament incorrecte, però és el que pensa la majoria de gent. Potser un matrimoni de funcionaris que viuen a una zona residencial, els al·lots a una escola privada i amb piset a sa Colònia no n'està fins als collons. Però a la majoria ja li vessa. La negació de l'existència de qualsevol problema per part dels polítics (exceptuant l'extrema dreta) implica una irresponsabilitat de conseqüències imprevisibles. En sentirem a dir de grosses.
LLorenç

És ben hora de començar a deportar gent.
TirDeFona

Amem si amb un poc de sort se maten entre ells.
Jarc

TirDeFona aquí els únics que poden deportar són els espanyols, i abans deportaran un català que no un immigrant o un foraster amb poca voluntat d'integració. Aquests als colonialistes espanyols els hi van moooolt bé.Hi ha documents que recullen la voluntat dels franquistes de deportar els catalans i repoblar totalment el territori. Possiblement açò hauria passat si els nazis haguessin guanyat la guerra. Així com va anar la cosa només van poder planificar i promoure (sobre açò encara hi ha més proves) la colonització de territoris catalans de lo pitjor d'espanya. És clar que va venir gent de tot tipus (qui no coneix bona gent que va venir de les espanyes als 60?), però la intenció era tapar-nos de quinquis, i a molts de pobles i ciutats bé que ho van fer!
Francesc


Veig que he censurat el meu comentari. Res a dir perquè reconec que era barroer i primari que no expressa realment el que opin del tema.Jo mateix som fill de d'immigració, el meu padrí patern va passar una bona temporada a França i el ma mare és forastera. El problema és que aquest país nostre no té la capacita ni política (no tenim sobirania) ni territorial (els quilometres quadrats són els que són) d'acollir aquest allau d'immigrants. Pens que hauria d'haver un sostre poblacional. Quan jo era petit al 600 de mon pare viatjaven els meu pares, els meus padrins paterns, els dos cans, el meu germa i jo i, a vegades qualque amic. Ara abans de sortir del Pont d'Inca ja ens haurien posat una multa. Sí un local públic té un aforament màxim, perquè no l'ha de tenir una Illa. I això val tant pels immigrants pobres com pels turistes. Pens que l'Estat espanyol utilitza d'immigració com a eina d'extermini cultural dels mallorquins. Amb el marc legal i constitucional aquesta gent no està obligada a integra-se ni a aprendre la llengua catalana. La nostra llengua i cultura no pot assumir aquesta pressió demogràfica i està condemnada a la desaparició.El negar que la immigració és un problema és, com a mínim, irresponsable.
Pere


El problema a Son Gotleu, són i seran sempre els gitanos. Som de Son Gotleu de tota sa vida, sa meva família ja hi vivia abans qe s'hi fessin aquests blocs de pisos horrorosos. És vergonyós com s'han comportat sempre. I no me digueu racista. Els que acusau la gent de racista és que no conviviu amb gentussa. Cap ni un en conec de gitano bona persona. Cap ni un.
gotleuer

L'Ajuntament de Palma nega l'evidència. Afers Socials de l'Ajuntament diuen que la brega no fou multitudinària ni entre races, sinó entre persones individuals. Quina guarda d'irresponsables.
Xesc


NO VOLIEU SOCIETAT MULTICULTURAL?ENCARA HI HA QUÍ PENSA QUE L'IMIGRACIÓ NO ÉS UN PROBLEMA QUE JA FA ESTONA QUE ENS HA FUIT DE SES MANS?QUE LES BARRIADES QUE ABANS VIVIEN ELS FORESTERS (QUE TAMPOC EN LA GRAN MAJORIA NO S'HAN INTEGRAT) ARA SON UN ALTRA TIPUS DE GETTOS MARGINAL PERÒ AMB UN BOT CULTURAL DIFERENCIAL MÉS GRAN?CIUTAT ÉS UNA PART DE ARGENTINA,UNA PART DEL CONGO,UNA PART DE ANDALUSSIA ETC ETC, DE TOT,MANCO UNA PART DE MALLORCA.
Un Binissalamer

ITALIA - Un pais on la gent toca amb els peus a terra
Un Binissalamer


Enhorabona llepons col·laboracionistes dels sin complejos, ja heu aconseguit acabar amb l'illa de la calma. Vergonya vos hauria de fer votar al PP, PSOE i UPyD. Volíeu immigració? Aquí la teniu. Ara ja som portada als diaris espanyols, s'ha acabat la gallina dels ous d'or, heu destruït l'illa, l'heu omplert de delinqüents i no esteu fent res per evitar-ho. Per acabar una pregunta, senyor Socias, quants dels salvatges d'ahir es varen detindre? Quant dels salvatges d'ahir seran expulsats? INDEPENDÈNCIA!!!
Patriota


Aquí tenim sa multiculturalitat,es bon rollo,sa germanor,sa cultura de sa pau i sa no violència què conduèix precisament a lo contrari;a sa guerra.
Damià

Aquesta situació l'han provocat, en gran mesura, els grans partits estatalistes espanyolistes (PP-PSOE), amb les seves polítiques negligents. Primer foren els forasters, la gran majoria dels quals no ha fet el mínim esforç per integrar-se (tot el contrari, la majoria es manifesta antimallorquí i anticatalanista). Ara tota aquesta púrria de per devers Sudamèrica i l'Àfrica, molts dels quals vénen directament a delinquir i a viure de la droga i de la prostitució. I, finalment, tota la gitanalla, aquella gent impresentable i destructiva que mai no s'ha integrat enlloc.I ara, a damunt, diran que som un racista. Quins collons!
Robbie

Tota aquesta genteta que s'omple la boca de multiculturalitat, convivència de les cultures, etc., és perquè, llevat d'honroses excepcions, l'únic tracte que tenen amb la immigració és a través de la cuidadora sudamericana que vetla son pare i sa mare o la dona de fer net del seu xalet. És que, precisament, aquesta és la gent que no dóna problemes. Els conflictius són els qui ja vénen directament a Mallorca a viure de les subvencions, de la caritat, de l'assistència social, de les drogues i de la prostitució.
Pau

Lo peor de Mallorca són los mallorquines. Los forasteros y los inmigrantes hemos sido los que han levantado la isla. Los patrones mallorquines nos han utilizado durante años como mano de obra barata de usar y tirar para enriquecerse a nuestra cosa. Y ahora, cuando no nos necesitan, nos tiran como kleenex. Sí que nos integramos, pero para integrarse no necesitas aprender el catalán, en español nos entendemos todos, ¿o no? No aprendemos catalán no porque no nos guste (las lenguas no creo que sean cosas de gusto), si no porque no es necesario, no lo vemos como una herramienta útil. Podemos ir hablando castellano por todo y vosotros, los mallorquines, siempre nos respondéis en castellano. Me da rabia que nos acuséis a los peninsulares de la pérdida del catalán, cuando la culpa es en gran parte VUESTRA, que sentís autoodio por vuestra lengua y cultura. Si no la queréis vosotros, ¿cómo vamos a quererla nosotros? CATALÁN = LENGUA MUERTA
Alfredo

És molt fàcil predicar multiculturalisme quan es fa des del teu xalet de Son Xigala o la teva casa a foravila. I omplir-se la boca de "sou uns racistes!" Els problemes, per entendre'ls, s'han de viure de prop. Que lloguin una temporadeta un pis a Son Gotleu o a Pere Garau, i després que opinin. Fariseus, hipòcrites, pseudoprogres de merda!
Pere Garau

Alfredo, me parece una falta de respeto todo lo que has dicho. Nunca se muerde la mano del que te da de comer. Mis padres son andaluces y sino hubieran venido aquí seguro que llevarían una vida mucho peor. Creo que aquí la gente no piden que los gitanos, negros, chinos, rumanos, moros.. hablen catalán, lo que se pide es que respeten las leyes y el que venga que sea para trabajar honradamente y no dar problemas de convivencia.Yo soy mallorquín no suelo hablar en catalán pero la lengua propia se ha de defender porque es un simbolo de cultura e identidad, ninguna lengua es más importante que otra.
penchos,




Font: http://dbalears.cat/actualitat/Balears/batalla-campal-a-son-gotleu.html

LA SOCIETAT MULTI-CULTURAL - Batalla campal a Son Gotleu

La brega multitudinària que ha tingut lloc aquesta nit a la barriada palmesana de Son Gotleu, que ha congregat un miler de persones segons la Policia Local, podria haver-se iniciat per una disputa per unes ulleres de sol, segons ha informat la Direcció Superior de Policia de les Balears en un comunicat.

El Grup d'Investigació de la comissaria del districte centre ha iniciat una investigació per aclarir el succeït en aquesta baralla entre persones de raça negra i d'ètnia gitana, en la qual es van produir diversos ferits.

Les primeres indagacions apunten que la baralla es va originar quan a una dona d'ètnia gitana se li van caure unes ulleres de sol accidentalment per la finestreta del vehicle en el qual viatjava i en aturar-se per recollir-les, un home negre que les tenia es va negar a tornar-les-hi al·legant que les havia trobat al carrer.

Segons el relat policial, després d'un primer enfrontament verbal entre la dona, el seu acompanyant i conductor del cotxe, i l'home que va recollir les ulleres, es va anar incorporant a la disputa un nombre indeterminat de persones, la qual cosa va donar origen a la baralla multitudinària en la qual hi va haver llançament d'objectes com ampolles i maons.

El Cos Nacional de Policia va mobilitzar efectius de la Unitat d'Intervenció Policial, radiopatrullas i el servei de prevenció de la comissaria centre per sufocar la baralla.

La Policia Nacional ha informat que el començament de la contesa va tenir lloc al carrer Tomás Rullán, encara que es va estendre ràpidament als voltants, i ha afegit que totes les persones que van resultar ferides, amb "traumatismes facials, ferides incís-contusas que van necessitar punts de sutura o hematomes diaris", van ser traslladades a centres hospitalaris.


Eren poc més de les nou d'ahir vespre quan s'inicià una multitudinària brega a la barriada de Son Gotleu, en la qual participaren activament més de 400 persones. Sembla, segons les primeres investigacions, que l'origen de la baralla es produí quan un matrimoni d'ètnia gitana caminava per les proximitats de la plaça Fra Joan Alcina de Son Gotleu amb la seva filla petita. Per causes que es desconeixen, però que són investigades, un ciutadà negre començà a copejar el matrimoni. A partir d'aquest moment, s'originà l'efecte crida i desenes de persones dels dos bàndols -ciutadans negres i d'ètnia gitana- començaren lluites de molta violència a diferents zones del carrer Tomàs Rul·lan, Indalecio Prieto i l'esmentada plaça.

Ràpidament, es personaren al lloc dels fets més de 25 agents de la Policia Local i uns 70 del Cos Nacional de Policia, que es veren en la necessitat de realitzar nombroses càrregues per dispersar els dos grups. Així mateix, hagueren d'emprar pilotes de goma per aconseguir retornar la pau als carrers. El balanç, en el tancament d'aquesta edició, era de dos ferits greus que foren traslladats a Son Llàtzer. Un ingressà al centre hospitalari amb el cap obert. El segon ferit de gravetat sofrí nombroses contunsions, ja que li havien pegat una pallissa. Diferents agents també hi resultaren ferits de caràcter lleu en rebre algun cop i mossegades. Més de 15 cotxes patiren danys importants i els bars hagueren de tancar les portes, obligats per la Policia.

Extret: http://www.dbalears.cat/

De nationis hispaniae

L’escriptor Agustí Calvet i Pascual, més congegut pel pseudònim de Gaziel,dotat d’un estil elegant i,per alguns, un dels millors prosistes en llengua catalana, restà tota la vida enlluernat per l’Espanya profunda,és a dir, per la Castella d’ínfules heroiques i místique. En un llibre de viatges que porta per títol Catella endins, escribí unes línies tan lúcides com significatives sobre el tarannà de l’Espanya política, que reprodueixo a continuación –i excuseume l’extensa cita- : ‘’Castella, d’acord amb la seva ànima extraodinària, no ha pogut mai entendre, ni aceptar, ni consentir, que, a l’Espanya per ella arranjada, hi pogués haver cap més esperit diferent,encara que aquesta diferenciació fos involuntària, fatal i tan legítima com la seva propia, perquè segons ells(i no s’hi pot fer res més!) qualsevol altra faisó de ser és heretgia. Així ha considerat sempre la unificació peninsular com una empresa de castellanització total, fins al punt que, sense proposar-s’ho ni adonar-se’n, tot el que dins la Península no és susceptible de ser assimilat per ella integralment, ha estat tingut per espuri’’.Hom no pot esser més clar, i només un intel.lectual come ll,català de clase acomodada i español d’esperit (un botifler ‘’com ilfaut’’), podía explicar tan clarament la idiosincràsia mesetària.I per cavar-ho d’arrodonir,només cal afegir que Gaziel consideraba Espanya i Portugal ‘’com dos fragments d’un puzzle que forçosament cal tornar a ajuntar, si es vol veure sencera i presentable la figura’’ (¡).Ni el mateix Ortega y Gasset fou tan contundent, en els seus escrits sobre el tema.
A redós d’aquests mots,la conclusió que en podem treure és òbvia: els catalans, dins Espanya, no hi tenim res a fer.L’únic que en podem obtener són pèrdues, mala gestió i espoliacions de tota casta. Totes des nacions ,Espanya i els Països Catalans, no són ,doncs, compatibles (com tampoc no ho són dues famílies diferents que viuen a una mateixa casa).Com ho poden ésser, compatibles , si dins l’Estat español la nostra llengua i cultura està patint una davallada brutal en totes les zones urbanes de certa importancia, com a conseqüència directa de les polítiques assimilacionistes i lingüicies de Madrid? Lòbjectiu, per a ells, sempre ha estat molt clar (i,lamentablement,molts de nosaltres no ho hem sabut veure): l’anihilació de la nostra comunitat nacional i de tots els signes identitaris que ens identifiquen.Espanya, com a presó de nacions, recorda aquella pel.lícula de Luis Buñuel.L’àngel exterminador, en què els personatges, incapaços de superar una claustrofòbia paralitzant, no podien abandonar, per motius aparentment inexplicables, la sala del casal on havien dinat.Hem de saber dir adéu a Espanya i tornar, ranquil.lament, a la nostra llar, sense ensurts ni bestieses.I aquesta és la qüestió,perquè, parafrasejant Gaziel,’’no s’hi pot fer més’’


Andreu Salom i Mir


Extret: Revista l’Estel Any XXVIII Número 657

BINIPÈDIA - El segle XVIII(1)

El segle XVIII és el de la construcció del capolavoro de Binissalem:l'Esglèsia,orgull,etc,etc. i que ara està a punt de tancar per manca de clientela...Mentre les files de carreus afegien èpica a l'empresa, se diluïa la identitat de Regne de Mallorca: desapareixien les institucions de govern, s'arraconava la llengua, s'ens robava història...¡I nosaltres con esos pelos!

1703

La primera gran notícia del segle és l'arribada del Dr. Rafel Sabater,natural de Sineu, com a Rector de Binissalem on hi romandrà per espai de quaranta anys.És el gran impulsor de les obres de l'esglèsia dirigides, en la fase de contrucció del creuer i cimbori, per Bernat Cabrer i Ferragut,mestre d'obres palmesà,però de família originària de Binissalem. Cal destacar les aportacions econòmiques de la família Verí efectuades al llarg del segle.

1711

Les obres del temple continuen a bon ritme i durant aquesta segona dècada del segle se van acabant els arcs i les capelles del prestiberi o altar major i de Sant Josep i se treballa en la capella del Roser.

28 de Novembre de 1715

Felip V signa el Decret de Nova Planta que suposarà un cavi radical de la nostra història.Se desmantellen les nostres institucions pròpies de govern i les Balears se converteixen en un territori dominat per Espanya. Mentres tant, un prohom binissalamer,Miquel Malondra i Pons de la Parra,amb el triomf borbònic en la Guerra de Successió,retorna del seu exili de dos anys a Càller (Sardenya) i és nomenat President de la Reial Juanta de Govern de Mallorca (17 de Març de 1716). Vint anys després,morirà retirat al poble on havia nascut el 1658. La Vila li té dos carrers dedicats: el den La Parra i el de Miquel Malondra i Pons.

1717

En el marc d'aquests esdeveniments, comença la campanya - que encara dura- contra la llengua del nostre país, tot seguint l'exhortació del Borbó a la Reial Audiència perquè mañosamente se procuere ir introduciendo la lengua castellana. i 300 anys després,encara... ¡En esas estamos!

1718

Mor a Palma l'eclesiàstic binissalamer Pere Jeroni de Penya, destacat teòleg i hel.lenista i canonge de la catedral de Ciutat de Mallorca. Aquest mateix any,un altre eclesiàstic, el bisbe Atanasi d'Esterripa ve de visita pastoral i manté un dur enfrontament amb el compte d'Aimans.

1723

Sembla que en documents d'aquest any ja se parla dels Alorda (a) Barruf com a barbers exercien la seva professió al poble.Convé recordar que en aquella epòca els barbers també eren sagnadors,o sia,que treien sang als malalts amb intencions curatives.

1725

¿Sabíeu que les actuals possessions de Can Macià i Can Pere Antoni abans eren una sla que es deia Son Gorra i que havien estat conegudes amb el nom de Moltaritx i Mollarigó?Des d'aquesta divisió reberen el nom del propietari respectiu: Macià Jaume i Pere Antoni Villalonga.

1740

No tothom era botifler...Per exemple,el notari palmesà Miquel Morei (a) Major, austracista empedreït,que guarda en el seu protocol molts contactes relatius a possessions de Binissalem, esperant amb paciència la tafaneria dels historiadors i la complicitat d'altres forces culturals, actualment en estat de letàrgia indefinida.

Antoni Pol

Extret: Arròs amb Salseta, núm. 145

Els Cossiersd’Alaró

La dansa de davant cal batle es convertí en un
homenatge aMestre Perico, que ja ballà el 1939

ALARÓ Els Cossiers d’Alaró
només ballen dues vegades
casa any. La primera és el darrer
dissabte demaig, a la barriada
dels Damunts, coincidint
amb la festivitat de la Mare de
Déu. L’altra és el dia de Sant
Roc –ahir–, patró delmunicipi.
La jornada va començar amb
un recorregut pels carrers del
poble, que dugué els Cossiers a
ballar davant les cases de cada
un dels seusmembres (inclosos
els xeremiers) i que acabà amb
un darrer ball davant cal batle.
En acabar, i seguint la tradició,
els Cossiers varen anar fins
a l’Avinguda per inaugurar les
ancestrals curses del Cós i en
disputaren la primera. No en
va, la paraula cossier és un derivat
de cós, que justament vol
dir “lloc on es disputen les corregudes”.
El dia de Sant Roc horabaixa
comença ambun altre recorregut,
durant el qual els Cossiers
passen a cercar el rector (a ca
seva) i els regidors (prèviament
reunits a la casa consistorial)
per acompanyar-los fins a l’església,
on se celebra la missa
solemne en honor del patró.
Allà els Cossiers ballen l’Oferta.
En acabar, també participen en
la processó de Sant Roc.

Homenatge
Com ja va passar l’any passat,
el ball de davant cal batle es va
convertir en un homenatge a
Mestre Perico, l’únic supervivent
de la colla de cossiers que
en formà part el 1939, l’any en
què la tradició es va perdre i
que janoes va recuperar fins fa
una quinzena d’anys. Mestre
Perico va ser convidat a participar
en la dansa S’embull.•

Extret: www.dbalears.cat

Formentera catalana

La 'febre catalanista' torna a Formentera, segons 'El Mundo'

directe.cat

Denuncien que les Festes de la Terra omplen l'illa d'estelades

07.08.2009 10.34h

La 'febre catalanista' torna a Formentera. Això que a molts podria semblar una bona notícia és motiu d'indignació al diari El Mundo que es posa les mans al cap perquè durant les Festes de la Terra a l'illa de Formentera s'ha 'inundat la plaça de Sant Francesc de petites estelades'. A més asseguren que, com a mínim per unes hores va onejar una estelada al balcó del jutjat de pau de la capital de l'illa on, segons afirmen, només s'hi poden exhibir banderes oficials, és a dir, ' l'espanyola, la balear i la formenterina'.

Segons informa el diari de Pedro J. Ramírez, el Partit Popular de Formentera demanarà explicacions a l'equip de Govern ja que asseguren que hi van veure membres de la formació. Per això presentaran una moció en el proper ple insular, al mes de setembre, en què demanaran al president del Consell formenterí, Jaume Ferrer, de Gent per Formentera 'que fets com aquests no tornin a passar'.

Festes de la Terra

Les festes de la Terra se celebren a les Illes Pitiüses des del dia 5 d'agost, dia de Santa Maria, per commemorar el desembarcament de les naus de Guillem de Montgrí al Pou des Lleó. El 8 d'agost, Sant Ciriac, les tropes catalanes entraren a Madina Yabisah, a la vila d'Eivissa, i en conqueriren el castell i les Festes de la Terra se celebren amb l'objectiu de reafirmar la identitat catalana d'Eivissa i Formentera.

Expedicionaris republicans desembarcats a

Formentera portant la senyera estelada.