La Nit de Sant Joan, és potser la manifestació més arrelada de la cultura tradicional catalana; la que condensa en un menor espai de temps la major quantitat d’elements ancestrals: l’atracció irracional del foc, les misterioses forces de la naturalesa alliberades en la negra nit; l’àpat representat en la coca com a símbol de col·lectivitat, la innata i il·lusòria necessitat humana de conèixer l’esdevenidor... Tot això, i més, en la nit màgica de Sant Joan.
ORIGEN I SIGNIFICAT DE LA NIT DE SANT JOAN
Les civilitzacions antigues celebraven el solstici d’estiu, el moment en què el sol es troba en el punt més alt del zenit i quan és visible per més espai de temps. És el moment màxim de claror de sol i el dia més llarg de l’any: “Sant Joan, el dia més gran”.
Aquest fet dóna virtut extraordinàries a totes les plantes. A Grècia les falles de sant Joan recorden les feses efesties que en honor de Vulcà celebraven i que foren copiades pels romans Els efestus corrien en cursa esbojarrada amb atxes enceses a les mans i deixaven al seu darrera tota una estela de guspires i de claror.
Els costums d’aquesta nit recorden molt les pal·lílies romans, o sigui les festes en honor de Pal·las que havia estat la divinitat del foc. Durant aquestes festes hom creia que es aigües i les herbes tenien virtut, els romans aquesta nit sortien a buscar el gram negre; és a dir, la verbena, el qual donà el nom a la revetlla i hom encenia fogueres, que segons conta Ovidi, la gent saltava tres vegades (triada romana: Júpiter, Juno i Minerva) a fi d’obtenir salut i felicitat. Tot i que les pal·lilies es celebraven l’abril.
L’Església va pretendre acabar amb les fogueres en el Concili de Constantinoble, 680, pel seu paganisme. Davant la impossibilitat, van cristianitzar el significat de la festa amb el passatge apòcrif que explica que santa Isabel, quan estava encinta de Joan Baptista, digué a la Verge Maria que l’avisaria del naixement encenent una foguera.
Es creu que sant Joan va néixer a les dotze, igual que Jesús, però sis mesos abans. Aquesta conjunció és la que dóna màgia a les dues nits. Per exemple: a l’Urgell creien que la malva collida aquesta nit refloreix per Nadal. Amb set de les persones de fora de casa que hom veu o tracta avui hi tindrà la mateixa relació el dia de Nadal, i a la inversa.
LA PRESÈNCIA DEL FOC
Pels antropòlegs existeixen tres manifestacions del foc a Sant Joan: encesa de grans fogueres “focs de l’alegria: que volien augmentar l’ardor del sol, precisament en el moment en què inicia la seva davallada en el zenit / processons pels camps amb torxes enceses, que pretenien portar als camps la purificació de l’aire i la xardor solar mercès a la qual les llavors germinarien i es collites serien abundants. / rodes amb sarments i diversos boscalls encesos que tractaven d’imitar el disc solar.
Les fogueres eren més un costum rural que urbà. Curiosament, el Quixot arriba a Barcelona a la revetlla de sant Joan i no esmenta fogueres. El 1780 les autoritats barcelonines van prohibir que es fessin dins el clos murallat. Es feien fora i era costum que la quitxalla anés a cercar fusta per les cases, amb la canterella : “Hi ha res pel foc de sant Joan?”.
El foc calia saltar-se set vegades: tres d’un costat i quatre de l’altre, i hom creia que qui salta una foguera no mor abans d’un any.
Voltar set vegades la foguera preserva del mal de cap, i encara més si la fusta té quelcom de ferro; per això és convenient que hi hagi claus.
ALTRES ELEMENTS CARACTERÍSTICS: AIGUA I COCA
LA COCA. Romanalla d’algun ritus solar. Antigament les coques eren circulars, amb un forat al mig i devien tractar de recordar el disc solar. Era costum menjar-la al ras i es creia que menjar-la sota teulada portava desventura. S’acompanyava amb vi dolç i alguns amb aiguardent. Més endavant es feren allargades o bé simulant la silueta del be.
Recepta típica
Per a la seva elaboració, necessitarem, els següents ingredients.
½ kg de farina
70g de sucre
50g de llard
3 ous
Sal (uns 10 g)
La pell d'una llimona ratllada
Aigua (la que admeti) o llet
50g de llevat de París
Fruita confitada: taronja, meló, cireres, etc.
L’AIGUA: Sentit màntic; endevinatori. Rentar-se la cara tot just quan toquen les dotze de la nit, o bé ficar els peus dins d’un rierol, permeten saber quin serà el nom del futur espòs, perquè serà el primer que sentirà.
Llançar una clara d’ou dins d’un got amb aigua i deixar-lo a la serena, permet l’endemà al matí, saber quin serà l’ofici del futur espòs fitant les formes que hagi dibuixat la clara.
Ficar paperets escrits amb els noms dels nois que són del seu gust, i enrotllar-lo en rodolins i ficar-los en un plat amb aigua, permet saber del futur espòs, l’endemà al matí, mirant el contingut del rodolí obert.
COSTUMS, PRÀCTIQUES I CREENCES DE LA NIT DE SANT JOAN
a)ORDALIES AMOROSES: Per a saber el nom del marit. Consisteix en agafar tres escardots (cards), cremar llurs flors i lligar un paperet a cada un amb el nom dels distints festejadors, o bé una cinta diferent representant el seu nom. A mitja nit, es tiren tots tres, d’un a un, a sota el llit mentre es va dient tres vegades: “Sant Joan baptista, apòstol i evangelista, per la virtut que t’ha Déu t’ha dat, fes-me conèixer el meu enamorat”. L’endemà un dels escardots apareix florit i el nom que porta el paper o el color d la cinta, és el del futur marit.
Amb herbes aromàtiques collides aquesta nit es feia una creu que es penjava a la paret de fora casa. Una noia del Rosselló va descobrir que festejava amb el dimoni perquè aquest, en forma de xicot, no podia traspassar la porta de la noia. Mossén Cinto Verdaguer, en l’obra Canigó, recull aquest costum: “Lo dia de Sant Joan, n’és dia de festa grossa, les nines del Pirineu posen un ram a la porta”.
Les berrugues es curen fregant-les amb una falguera molla de la rosada d’aquesta nit. També, colgant al terra cinc ginebrons collits aquesta nit, i a mesura que aquests es podreixin les berrugues marxaran.
Per guarir-se d’un mal s’havia de fer set voltes al voltant d’un arbre, generalment cap a la dreta; és a dir, seguint el curs del sol, que és generalment la seguida en donar voltes i en els balls rodons.
Pel Penedès, però, creien que aquesta nit és dolent enfilar-se als arbres, especialment als fruiters, perquè la mort està amagada entre el brancatge.
Però anar al bosc la nit de sant Joan, entranyava, segons la tradciió, perill per les noies: “Una herbeta del bosc, la borratja anomenada, donzella que la trepitja, de seguit torna embarassada.
B) TRESORS AMAGATS QUE NOMÉS ES PODEN TROBAR AQUESTA NIT
Segons la creença popular, tot metall que està sota terra pertany al dimoni, però la nit de sant Joan el Banyeta està enfeinat assistint a les assemblees de bruixes.
Si es menjaven molts cargols s’obtenia gràcia aquesta nit per a trobar tresors.
Si aquesta nit s’escau en divendres es pot fer criar moneda, posant una moneda en un punt ben alt de la casa i no treure-la fins el cap de set divendres.
Dins les coves de Sitges, en direcció a Vilanova creix una flor d’or de bellesa excepcional i que només llueix al punt de la mitjanit de sant Joan. La seva forma és indefinida i infinitament variable. Si no hi ha ningú a la vora brilla com el foc. Es veu des de lluny, però en acabat es confon amb altre flors i herbes. De totes maneres es veu que si algú la trobés, al cap de set dies veuria com es torna tota d’or, si ha encertat la flor.
A Sant Quintí de Mediona, la nit de sant Joan fa que sigui visible un vedell d’or, dalt del turó de Sant Antoni. La tradició diu que a mida que hom s’hi apropa, la figura s’esvaeix lentament fins a desaparèixer completament.
c)ÉSSERS FANTÀSTICS
Gambutzins i cucales (riberes de l’Ebre, éssers poc definits).
A Collbató creien que avui sortia de dins les coves de salnitre el Marmajor, una mena de papu que se’n duia els nens.
En general era creença que aquesta nit les bruixes tenien més força. La gran reunió es feia al Pedraforca. També aquesta nit és quan el dimoni canvia el cor de costat a les bruixes noves.
Aquesta nit a les bruixes el surt una cua en record de quan Déu li tragué una costella a Adam per a crear la dona; el dimoni sens saber-ho se la menjà. Assabentat que la costella la volia Déu hi deixà una cua de mona. D’aquí ve “dir que una dona és mona” per dir que una dona és bonica.
També en aquesta nit hom pot esdevenir bruixot: al punt de mitjanit cal anar a la cruïlla de quatre camins; estant nu, fer set tombarelles en cada un dels quatre vents i així que caigui a terra de la tombarella vint-i-vuitena, ja serà bruixot.
Sant Joan o solstici d'estiu,la festa nacional dels països catalans.
Bon Sant Joan a tots!
