Mor Sebastià Verd, veterà periodista mallorquí

Aquesta nit s’ha produït una tràgica notícia pel periodisme balear. Ha mort Sebastià Verd, veterà periodista mallorquí, que havia desenvolupat bona part de la seva carrera a Televisió Espanyola, essent un dels que va fer possible l’emissió d’informatius en català, a través dels centres territorials a les Balears i Catalunya.

Font: www.ib3noticies.com

O en forastero o nada.

El Círculo Balear ha presentar una denúncia contra la directora de l'IES Pau Casesnoves d'Inca, Joana Prohens i el seu claustre de professors per considerar il·legal que hagin acordat celebrar una manifestació de protesta contra una proposta electoral del PP referida a política lingüística.

L'entitat ha presentat la denúncia davant la Conselleria d'Educació i Cultura, segons ha informat en un comunicat, per considerar que un claustre té consideració d'Administració pública i per tant "està obligat a no debatre sobre assumptes que no són de la seva competència i a respectar en les seves actuacions la neutralitat política i ideològica".

El Círculo Balear critica la protesta organitzada des del centre de secundària contra el PP per la seva actitud respecte a l'ensenyament de la llengua catalana, perquè en la convocatòria de la mateixa "incita tots els instituts de les Balears a firmar el manifest" contrari a una proposta electoral.

Incitar els alumnes

Segons l'entitat, és també il·legal "incitar i animar els alumnes menors d'edat en la immensa majoria dels casos, a participar, en horari lectiu, en actes de protesta en els quals es defensa una determinada posició ideològica o política."

L'organització ha reclamat a la Conselleria d'Educació i Cultura que obri diligències informatives mitjançant la Inspecció Educativa i investigui "la falta disciplinària en la qual han incorregut" els membres del claustre i que es declarin nuls els acords adoptats en els centres públics sobre "assumptes que no són de la seva competència".

Demana a més que s'enviï "una circular o instrucció a les direccions dels centres' recordant-los que els òrgans de l'administració "no poden actuar fora de l'estricte àmbit de les seves competències".

El Círculo Balear recorda que la Conselleria disposa de tres mesos de termini per respondre a la denúncia i assenyala que si és desestimada acudirà als tribunals de Justícia "per la gravetat d'uns fets que demostren fins a quin punt l'educació s'utilitza per adoctrinar en el catalanisme".

Font: www.dBalears.cat

NO AL PANCASTELLANISME, PUS FORASTERADES I FORASTARUTXOS

www.maulets.org

Dissabte 6 de Novembre de 2010.

Manifestació a favor de la llengua i la cultura catalana.

Militantisme, manifestació, acte, aperitïu.

Més informació a : terraipoble@yahoo.fr

Una jutgessa fatxa forestera destinada a Manacor prohibeix el nom de ''Mai'' a una nina

www.lobbyperlaindependencia.org

Aquesta jutgessa fatxa forestera destinada a les colònies recorda al bisbe foraster fill de puta andalús Juan Díaz de la Guerra(compatriota de Sergio Ramos,jugador del Madrit), que durant anys destinats a les colònies de l'ultramar (1772 - 1777) va prohibir que els nins mallorquins fossin batiats amb el nom del beat mallorquí,Ramon.Aquest fill de puta foraster andalús(compatriota de Sergio Ramos) no es limitar a això sinó que prohibir el culte a Ramon Llull, féu destruir totes les imatges seves que hi havia per les esglèsies i convents de Mallorca, va imposar l'espanyol als sermons i el catecisme, prohibí els símbols lul·lians i ordenà clausurar el col·legi de La Sapiència.

En difinitiva, si aquest bisbe foraster fill de puta andalús fos viu a Mallorca avui seria director d'El (In)Mundo o un dirigent destecat del PP.

Els propers dies parlarem d'un altre gran fill de puta foraster del segle XVIII,el fiscal Fernández de Córdoba.

Informació extreta del llibre Rosa Maria Calafat,Sabotatge a la llengua catalana,Lleonard Muntaner editor, Palma 1999.

Reproduït de www.diariodemallorca.es

Reportaje.A vuletas con los nombres: derechos de los padres

Nunca te llamarás Mai (está prohibido)
A los padres de una recién nacida de Manacor no les permiten inscribir Mai en el mismi Registro Civil en el que figuran nombres como Darlin,Danger,Brayan y Alá¿La razón?La juez aplica una ley casi en desuso que impide elegir apelativos confusos en cuanto al sexo.

ALBERTO MAGRO.PALMA.Mai te llamarás Mai.Nunca.Y menos si vives en Manacor.Allí está prohibido.En el país de los Johnny,los Ypni,los Lucky,los Brayan,las Estrelita,las Angustias,los Deivid,los Maikel,las Lluvia,la Marlyn,las Isis e incluso los Danger,Mai no vale.No en Manacor.No en el juzgado de instrucción encargado del Registro Civil,en el que lo rechazan.¿Pueden hacerlo? Pueden.Y lo hacen.Lo hicieron.Dan fe Daniele Fregapane y Vicky Alcalá, dos jóvenes primerizos que durante 17 días tuvieron a su hija sin nombre que llevarse a la boca.Al menos sin nombre oficial: se dieron de bruces con el Registro Civil.Y no solo porque Mai signifique 'nunca'' en catalán.Ni siquiera porque, como recuerda el juzgado,se parezca en su sonoridad al martillo(maill, en Mallorca).


Font: Diari l'Estel,Any XXVIII Número 684 Octubre 2010

DE FORA VENDRAN,QUI DE CA NOSTRA MOS TRAURAN

Ensenyar en català a les Illes, motiu d'acomiadament?

Els pares d'una escola de les Balears estan recollint firmes per destituir la directora de l'escola de Son Caliu perquè defensa que l'educació cal fer-la en català. Els pares de l'AMPA d'aquest municipi governat pel PP es queixen que els llibres que utilitzen els seus fills són en català.

La nova campanya en contra del català a les Illes Balears podria forçar la destitució de la directora del CP de Son Caliu, al municipi de Calvià, per desenvolupar un projecte de política lingüística que s'està duent a terme en el centre.

Per frenar aquesta iniciativa que preveu, entre d'altres, que la classe de matemàtiques s'imparteixi en català, alguns pares membres de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes de l'escola estan recollint firmes per forçar l'acomiadament de la directora, Maria Morell.

Tal com explica el diari dBalears.cat, els pares es queixen que els llibres d'estudi dels seus fills són en català i, per contra, defensen que el centre ha de garantir la “llibertat lingüística” dels alumnes. La campanya ha arribant al punt, que fins i tot han penjat alguns cartells demanant la dimissió de Morell a les parets de l'escola.

Les firmes recollides s'enviaran a la Conselleria d'Educació del Govern de les Illes, el qual ja ha elaborat un informe contrari a la reforma lingüística que el centre ha dut a terme.


Font: www.crònica.cat

UN POBLE, UNA VEU

POLÍTICS?PATRIOTES! TOTS A LA CAPITAL!

Sant Agustí es reinventa

La penya El Coso tornà a les arrels i féu de la festa de Sant Agustí de Felanitx un escenari en el qual varen tenir lloc les reivindicacions, la crítica, la bauxa i la resurrecció de la quica, que aparegué viva

El Coso tornà a les arrels, reinventà la festa de Sant Agustí i demostrà per què Felanitx és com és en un dia gran en el qual es recuperaren els anys bons de les reivindicacions, la crítica i, sobretot, la bauxa. Com cada any, a les set del matí els membres de la penya d'El Coso, la històrica i més nombrosa, procediren al desenterrament de la quica embalsamada que cada any ressuscita per Sant Agustí. Però enguany la quica ressuscità tant, que tornà a la vida i es passejà per la vila dins una gàbia de fusta. Mentrestant, centenars de persones començaven a omplir la plaça de l'Arraval a l'espera del pregó d'El Coso, enmig de senyeres i banderes independentistes.

Passades les nou, uns personatges molt peculiars acompanyats dels xeremiers de la penya hi feren acte de presència. L'expresident Jaume Matas, amb un pot de Cola Cao, repartia bitllets als assistents per inaugurar després el Palma Arena amb un grup d'especuladors; juntament amb una monja embarassada -amb una pancarta que demanava l'avortament lliure-, representacions sobre la mala qualitat de l'aigua de Portocolom i la presència de Michael Jackson, que cantà el Black or white amb el so de les xeremies, a més de Sant Joan Pelós.
Hi hagué crítica a balquena quan se simulà un combat entre un torero i un bou (guanyà el bou), mentre una pancarta reafirmava l'actitud antitaurina dels membres d'El Coso. Es Saboner repartí entre els presents ous amb tomàtiga per berenar entre tocs de surrealisme felanitxer.

Els Cavallets i el pal·li

Alienes a la festa d'El Coso, les autoritats, encapçalades pel batle, Biel Tauler, i la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol , es concentraven davant la Casa de Cultura a la plaça de Santa Margalida, ja que l'edifici de l'Ajuntament es troba en obres. A les 11 hores assistiren a l'ofici, al convent de Sant Agustí, on els Cavallets ballaren amb els gegants i els dimonis. Abans d'acabar la missa, es visqueren dues topades entre un grup d'antitaurins i agents de la Policia Local de Felanitx que protagonitzaren l'incident, enmig de provocacions. Mentrestant, membres d'El Coso s'anaven situant a la sortida del Convent amb el pal·li per on, tal com marca la tradició, han de passar les autoritats.

Una vegada finalitzat l'ofici, el batle, Biel Tauler, fou el primer que passà per davall el pal·li gràcies al passadís que hi feren els agents de la Policia Local amb la presidenta del Consell, Francina Armengol. També hi era present la resta de la corporació municipal; el conseller insular d'Interior, Joan Lladó; la diputada Catalina Soler i Antoni Serra, ambdós del PP, i el portaveu del Bloc al Parlament, Biel Barceló, entre d'altres. Qui sí que fou alçat i ovacionat fou l'exrector de Felanitx Llorenç Lladó, que rebé el suport del públic sota un sol de justícia i enmig de fortes mesures de seguretat després dels dos petits incidents amb la Policia.


Un espectacle medieval familiar en lloc dels toros

L'espectacle medieval que ha substituït els toros durant l'horabaixa de Sant Agustí va reunir ahir centenars de persones al passeig d'Ernest Mestre de Felanitx. Tot i que hi havia un nombre més elevat d'assistents del que s'esperava, no superà ni de prop el d'altres anys. L'espectacle va començar devers les cinc del capvespre en un espai habilitat per a l'ocasió amb arena i barreres. La representació teatral va tenir com a màxims protagonistes els cavalls, de diferents races i colors i que mostraren les millors habilitats que tenien. Un rei i una reina, asseguts a la llotja, varen poder contemplar entusiasmats les activitats que els seus bufons i cavallers feien per a ells.

El passeig va ser dividit amb cinc colors i cada part tenia un cavaller que els representava i els dedicava les seves victòries. Malabars combinats amb batalles de cavallers i recollides d'anelles varen omplir l'horabaixa de la festa de Sant Agustí. Tot i això, la majoria d'assistents a aquest nou espectacle eren nins acompanyats pels pares perquè, segons el públic, era "un espectacle per mirar però no per participar-hi" i molts joves i altres felanitxers amb ganes de festa s'estimaren més muntar el xou pel seu compte i no haver de veure la representació des de la barrera.

Pocs incidents

Malgrat tot, no s'hi registraren incidents importants. Alguns membres de la penya El Coso reclamaren poder participar de la festa amb tambors i trompetes, però la majoria respectà la representació. En qualsevol cas, tots els qui volien podien seguir la festa, que continuà omplint els carrers


Font: www.dbalears.cat

Estats Units,el millor exemple de tracte a la cultura autòctona.Circulo Balear,clar exemple de defensors de la llengua i cultura illenca.

El informe de EEUU 'debe comprometer al Govern a cambiar su política lingüística'


El Círculo Balear (CB) ha asegurado que el último informe anual sobre la situación de los derechos humanos elaborado por el Departamento de Estado de los Estados Unidos (EEUU), que recoge la "vulneración de los derechos lingüísticos" que, a su juicio, se produce en Baleares, "debe comprometer al Govern a cambiar su política lingüística" al entender que "debería resultar bochornoso" para las instituciones de las islas que España figure en este documento como uno de los países "que violan los derechos humanos".

En un comunicado, el CB ha rechazado que, al tiempo que EEUU "alerta" sobre esta situación, el presidente del Ejecutivo balear, Francesc Antich, se haya reunido en los últimos días con los dirigentes de la "multisubvencionada organización pancatalanista" Obra Cultural Balear (OCB), a la que, según la organización, "se siguen destinando millones de euros públicos" con el fin de "imponer el catalán" en la Comunidad Autónoma.

En esta línea, el CB ha "agradecido" que "al menos sean otros países democráticos como EEUU" los que denuncien esta "vulneración de derechos" que, en su opinión, tiene lugar en las islas "ante el habitual silencio al que acostumbran las instituciones democráticas españolas". En todo caso, la entidad ha mostrado su rechazo a que el presidente del Govern y la OCB critiquen su ideología en relación a estos temas. "Nos preguntamos si Antich y sus subvencionados seguirán tachando de extremistas o radicales a los que defendemos la libertad, cuando la primera potencia democrática del mundo denuncia a los verdaderos radicales: los catalanistas", ha apostillado la asociación en alusión a el país norteamericano.

Según el CB, es "evidente" que en las próximas elecciones autonómicas y generales "los que quieran gobernar con mayoría deberán incluir en su agenda política, como uno de los objetivos principales, la recuperación de libertades lingüísticas", aunque "sólo sea", ha matizado, "para salir de la lista de los regímenes totalitarios" en la que, a su juicio, se encuentra Baleares.

Font: www.elmundo.es

ARA QUÈ?MOS FIQUEREU DINS RESERVES?

Aprendre català a fora per fer feina a Mallorca

Tot i que alguns d'ells no havien estat mai a Mallorca ni a cap altre indret d'arreu de les terres de parla catalana,parlen clar i llampant amb aquesta llengua.Són tres estudiants de català de la Universitat Carolina de Praga d'entre 22 i 23 anys que són a Mallorca durant unes setmanes gràcies a unes beques de pràctiques laborals per millorar el nivell de llenga que ja han adquirit.

Durant el curs passat, Jana, Lenka i Jan Marek assistiren a classe amb el professor vilafranquer Andreu Bauça, qui fa anys que ensenya llengua i cultura catalanes a l'esmentada niversitat.Els seus coneixements han fet possible que durant tres setmanes treballin a empreses i instutacions de Mallorca que utilitzen el català de manera habitual.

"Quan vaig començar a estudiar aquesta llengua, no pensava mai que seria capaç de venir algun dia a Mallorca i posar-m'hi a escriure articles en la revista d'un poble",explica Jana Kuklova,qui fa pràctiques a la revista d'informació local i comarcal Cent per Cent de Manacor, on, a més de formar part de la redacció, també du a terme tasques de maquetació i de disseny.

Per part seva, Lenka Hrenjsemnova i Jan-Mares Sík fan feina al Serveu de Normalitzacií Lingüistica de l'Ajuntament d'Alcúdia. "Com que nosaltres estudiam llengües estrangeres, i Alcúdia és un municipi turístic, la feina que ens han encarregat és tradur una sèrie de fullets del català a diferents idiomes",explica Jan Marek.

A més de fer les feines esmentades, els joves també van a classe de català."Entre les traduccions i les classes - comenta Lenka-, la veritat és que nparenem molt, de català. Laspecte més important del nostre viatge ha estat comprovar la viavilitat d'aquesta llengua.Nosaltres ,a Praga,vàrem aprendre la llengua, però mi no havíem estat en contacte amb la societat que la parla de manera habitual.Hem pogut comprovar que,tot i que a Mallorca hi ha una llengua oficial, el català és ben viu i fins i tot serveix perquè estudiant estrangers l'utilitzin per fer-hi feina!".

Segons Antoni Riera, el director de la revista Cent per Cent i tutor de Jana,"a més de les pràctiques laborals,aquestes beuqes serveixen perquè els joves puguin socialitzar-se amb catalanoparlants, ja que qualsevol llengua ha de servir per comunicarse i fer amics''.

Aquest és el tercer any que, gràcies a l'acord entre la Universitat Carolina de Praga i diferents institucions i empreses de Mallorca ,estudiants de català han pogut participar en les beques.

Font: www.dbalears.cat

BON SANT JOAN ! QUE LA LLUM PREDOMINI SEMPRE DAMUNT LA FOSCOR.

La Nit de Sant Joan, és potser la manifestació més arrelada de la cultura tradicional catalana; la que condensa en un menor espai de temps la major quantitat d’elements ancestrals: l’atracció irracional del foc, les misterioses forces de la naturalesa alliberades en la negra nit; l’àpat representat en la coca com a símbol de col·lectivitat, la innata i il·lusòria necessitat humana de conèixer l’esdevenidor... Tot això, i més, en la nit màgica de Sant Joan.

ORIGEN I SIGNIFICAT DE LA NIT DE SANT JOAN

Les civilitzacions antigues celebraven el solstici d’estiu, el moment en què el sol es troba en el punt més alt del zenit i quan és visible per més espai de temps. És el moment màxim de claror de sol i el dia més llarg de l’any: “Sant Joan, el dia més gran”.
Aquest fet dóna virtut extraordinàries a totes les plantes. A Grècia les falles de sant Joan recorden les feses efesties que en honor de Vulcà celebraven i que foren copiades pels romans Els efestus corrien en cursa esbojarrada amb atxes enceses a les mans i deixaven al seu darrera tota una estela de guspires i de claror.
Els costums d’aquesta nit recorden molt les pal·lílies romans, o sigui les festes en honor de Pal·las que havia estat la divinitat del foc. Durant aquestes festes hom creia que es aigües i les herbes tenien virtut, els romans aquesta nit sortien a buscar el gram negre; és a dir, la verbena, el qual donà el nom a la revetlla i hom encenia fogueres, que segons conta Ovidi, la gent saltava tres vegades (triada romana: Júpiter, Juno i Minerva) a fi d’obtenir salut i felicitat. Tot i que les pal·lilies es celebraven l’abril.
L’Església va pretendre acabar amb les fogueres en el Concili de Constantinoble, 680, pel seu paganisme. Davant la impossibilitat, van cristianitzar el significat de la festa amb el passatge apòcrif que explica que santa Isabel, quan estava encinta de Joan Baptista, digué a la Verge Maria que l’avisaria del naixement encenent una foguera.
Es creu que sant Joan va néixer a les dotze, igual que Jesús, però sis mesos abans. Aquesta conjunció és la que dóna màgia a les dues nits. Per exemple: a l’Urgell creien que la malva collida aquesta nit refloreix per Nadal. Amb set de les persones de fora de casa que hom veu o tracta avui hi tindrà la mateixa relació el dia de Nadal, i a la inversa.

LA PRESÈNCIA DEL FOC

Pels antropòlegs existeixen tres manifestacions del foc a Sant Joan: encesa de grans fogueres “focs de l’alegria: que volien augmentar l’ardor del sol, precisament en el moment en què inicia la seva davallada en el zenit / processons pels camps amb torxes enceses, que pretenien portar als camps la purificació de l’aire i la xardor solar mercès a la qual les llavors germinarien i es collites serien abundants. / rodes amb sarments i diversos boscalls encesos que tractaven d’imitar el disc solar.
Les fogueres eren més un costum rural que urbà. Curiosament, el Quixot arriba a Barcelona a la revetlla de sant Joan i no esmenta fogueres. El 1780 les autoritats barcelonines van prohibir que es fessin dins el clos murallat. Es feien fora i era costum que la quitxalla anés a cercar fusta per les cases, amb la canterella : “Hi ha res pel foc de sant Joan?”.
El foc calia saltar-se set vegades: tres d’un costat i quatre de l’altre, i hom creia que qui salta una foguera no mor abans d’un any.
Voltar set vegades la foguera preserva del mal de cap, i encara més si la fusta té quelcom de ferro; per això és convenient que hi hagi claus.

ALTRES ELEMENTS CARACTERÍSTICS: AIGUA I COCA

LA COCA. Romanalla d’algun ritus solar. Antigament les coques eren circulars, amb un forat al mig i devien tractar de recordar el disc solar. Era costum menjar-la al ras i es creia que menjar-la sota teulada portava desventura. S’acompanyava amb vi dolç i alguns amb aiguardent. Més endavant es feren allargades o bé simulant la silueta del be.

Recepta típica

Per a la seva elaboració, necessitarem, els següents ingredients.

 ½ kg de farina
 70g de sucre
 50g de llard
 3 ous
 Sal (uns 10 g)
 La pell d'una llimona ratllada
 Aigua (la que admeti) o llet
 50g de llevat de París
 Fruita confitada: taronja, meló, cireres, etc.

L’AIGUA: Sentit màntic; endevinatori. Rentar-se la cara tot just quan toquen les dotze de la nit, o bé ficar els peus dins d’un rierol, permeten saber quin serà el nom del futur espòs, perquè serà el primer que sentirà.
Llançar una clara d’ou dins d’un got amb aigua i deixar-lo a la serena, permet l’endemà al matí, saber quin serà l’ofici del futur espòs fitant les formes que hagi dibuixat la clara.

Ficar paperets escrits amb els noms dels nois que són del seu gust, i enrotllar-lo en rodolins i ficar-los en un plat amb aigua, permet saber del futur espòs, l’endemà al matí, mirant el contingut del rodolí obert.

COSTUMS, PRÀCTIQUES I CREENCES DE LA NIT DE SANT JOAN

a)ORDALIES AMOROSES: Per a saber el nom del marit. Consisteix en agafar tres escardots (cards), cremar llurs flors i lligar un paperet a cada un amb el nom dels distints festejadors, o bé una cinta diferent representant el seu nom. A mitja nit, es tiren tots tres, d’un a un, a sota el llit mentre es va dient tres vegades: “Sant Joan baptista, apòstol i evangelista, per la virtut que t’ha Déu t’ha dat, fes-me conèixer el meu enamorat”. L’endemà un dels escardots apareix florit i el nom que porta el paper o el color d la cinta, és el del futur marit.
Amb herbes aromàtiques collides aquesta nit es feia una creu que es penjava a la paret de fora casa. Una noia del Rosselló va descobrir que festejava amb el dimoni perquè aquest, en forma de xicot, no podia traspassar la porta de la noia. Mossén Cinto Verdaguer, en l’obra Canigó, recull aquest costum: “Lo dia de Sant Joan, n’és dia de festa grossa, les nines del Pirineu posen un ram a la porta”.
Les berrugues es curen fregant-les amb una falguera molla de la rosada d’aquesta nit. També, colgant al terra cinc ginebrons collits aquesta nit, i a mesura que aquests es podreixin les berrugues marxaran.

Per guarir-se d’un mal s’havia de fer set voltes al voltant d’un arbre, generalment cap a la dreta; és a dir, seguint el curs del sol, que és generalment la seguida en donar voltes i en els balls rodons.

Pel Penedès, però, creien que aquesta nit és dolent enfilar-se als arbres, especialment als fruiters, perquè la mort està amagada entre el brancatge.
Però anar al bosc la nit de sant Joan, entranyava, segons la tradciió, perill per les noies: “Una herbeta del bosc, la borratja anomenada, donzella que la trepitja, de seguit torna embarassada.

B) TRESORS AMAGATS QUE NOMÉS ES PODEN TROBAR AQUESTA NIT

Segons la creença popular, tot metall que està sota terra pertany al dimoni, però la nit de sant Joan el Banyeta està enfeinat assistint a les assemblees de bruixes.
Si es menjaven molts cargols s’obtenia gràcia aquesta nit per a trobar tresors.
Si aquesta nit s’escau en divendres es pot fer criar moneda, posant una moneda en un punt ben alt de la casa i no treure-la fins el cap de set divendres.
Dins les coves de Sitges, en direcció a Vilanova creix una flor d’or de bellesa excepcional i que només llueix al punt de la mitjanit de sant Joan. La seva forma és indefinida i infinitament variable. Si no hi ha ningú a la vora brilla com el foc. Es veu des de lluny, però en acabat es confon amb altre flors i herbes. De totes maneres es veu que si algú la trobés, al cap de set dies veuria com es torna tota d’or, si ha encertat la flor.

A Sant Quintí de Mediona, la nit de sant Joan fa que sigui visible un vedell d’or, dalt del turó de Sant Antoni. La tradició diu que a mida que hom s’hi apropa, la figura s’esvaeix lentament fins a desaparèixer completament.

c)ÉSSERS FANTÀSTICS

Gambutzins i cucales (riberes de l’Ebre, éssers poc definits).
A Collbató creien que avui sortia de dins les coves de salnitre el Marmajor, una mena de papu que se’n duia els nens.
En general era creença que aquesta nit les bruixes tenien més força. La gran reunió es feia al Pedraforca. També aquesta nit és quan el dimoni canvia el cor de costat a les bruixes noves.

Aquesta nit a les bruixes el surt una cua en record de quan Déu li tragué una costella a Adam per a crear la dona; el dimoni sens saber-ho se la menjà. Assabentat que la costella la volia Déu hi deixà una cua de mona. D’aquí ve “dir que una dona és mona” per dir que una dona és bonica.
També en aquesta nit hom pot esdevenir bruixot: al punt de mitjanit cal anar a la cruïlla de quatre camins; estant nu, fer set tombarelles en cada un dels quatre vents i així que caigui a terra de la tombarella vint-i-vuitena, ja serà bruixot.


Sant Joan o solstici d'estiu,la festa nacional dels països catalans.

Bon Sant Joan a tots!

El PSM es qüestiona si val la pena formar part d’Espanya

Biel Barceló, reelegit com a secretari general del PSM amb el 94,4% dels vots, deixà clara ahir l’aposta de la formació per la independència “si les demandes que es fan des de les Illes no són escoltades a Madrid”

El PSM tancà ahir el vintè congrés deixant les coses clares: qüestionant-se el seu paper a Espanya, donant el sí a la coalició electoral amb Els Verds i Iniciativa d'Esquerres, i apostant novament per Biel Barceló com a secretari general de la formació.

Els nacionalistes amenaçaren que, "si no es respecten les Illes Balears, el partit s'haurà de plantejar quin valor afegit representa formar part d'Espanya", amb una clara referència a la independència. "Si les demandes que fem des de les Illes no són escoltades per Madrid, si ens neguen sistemàticament un finançament just després d'anys de patir un constant espoli o si la nostra capacitat d'influència sobre l'aeroport de Son Sant Joan és la mateixa que sobre Sao Paulo i Tòquio, haurem de repensar-nos pagar els impostos i haurem de passar comptes amb els partits centralistes d'aquesta terra", reclamà Biel Barceló. El líder del PSM llançà un missatge a l'Estat espanyol i als partits centralistes insinuant-los que "les coses i les estructures més rígides són les que es trenquen".

En el transcurs del congrés, Biel Barceló (Palma, 1967) fou reelegit en el càrrec de Secretari General del PSM i rebé el suport del 94,4% dels militants. L'acompanyen novament a la Comissió Executiva del partit Joana Lluïsa Mascaró i Nanda Ramon, com a vicesecretàries generals; Xavier Bacigalupe, en el càrrec de secretari d'Organització i Finances, i s'hi incorporen Marta Carrió, com a secretària d'Estudis i Anàlisis, i Pere Fuster, com a secretari d'Implantació Territorial.

Coalició electoral

Així mateix, el 97,3% dels militants donaren suport a la coalició electoral entre el PSM, Iniciativa d'Esquerres i Els Verds, que Barceló definí com "una oferta creïble, coherent i amb un gran camp per córrer, capaç de fer front al bipartidisme regnant i a l'hegemonia de la dreta". "És una coalició integrada per aquells partits que realment han cregut en l'esperit del Bloc, l'esperit de la cooperació política entre cultures polítiques complementàries per fer una Mallorca més democràtica, justa, social i sostenible", explicà Barceló.

D'altra banda, el secretari general del PSM criticà durament la política realitzada pel PSOE, que acusà "d'allunyar-se de l'esquerra amb la seva política injusta, neoliberal, antieconòmica, que va en contra dels sectors socials més dèbils". Barceló acusà Zapatero "de no ser valent i evitar retallades en les milionàries despeses del Ministeri de Defensa i en no demanar transparència i control als bancs. Tothom paga la crisi menys els banquers i els milionaris". "Les Illes som l'autonomia amb menys treballadors públics per habitant i la Comunitat Autònoma amb un pitjor finançament de tot l'Estat que, a més, està sotmès a ingents retallades".

Corrupció

Un dels moments més intensos del discurs de Biel Barceló va ser quan va fer referència "a la falta de valors democràtics presents a les Illes Balears, fruit dels nombrosos casos de corrupció que s'han destapat al llarg d'aquesta legislatura".

Segons el líder del PSM, "no hem de tolerar la corrupció perquè qui corromp està atacant la democràcia i qui ataca la democràcia està atacant el país. No hi ha corruptes bons i corruptes dolents, tots els corruptes són una vergonya per al país".


www.dbalears.cat

L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català com a llengua cooficial juntament amb el françès

El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya Nord volen que l'acord no es quedi en paper mullat.


Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l'alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió "pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n'estem orgullosos i que la volem promoure".

El pròxim objectiu de l'Ajuntament és que la carta municipal per a la llengua catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l'Ajuntament de Perpinyà s'ha anat desenvolupant, sobretot en l'àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l'alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

Font: www.3cat24.cat

TRAMUNDANÇA

Llevant,xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal,
vet-aquí es vuit vents del món.

Es mariners a la mar
en es vent treuen 'vantatge;
si no els hi basta s'oratge
posen rems per navegar.

Quan la mar fa aquelles ones
a ne quin sant acudiu?
Garrideta, un llit teniu
que és bo per jeure-hi persones.

N'hi ha molts que s'han distingit en aquesta gran batalla, destrossant i combatent aquesta xusma i canalla

VISCA ES FIRÓ ! VISCA SOLLER ! I VISCA MALLORCA !



La història del Firó

Del desembarc dels moros a Sóller l'any 1561 se'n coneixen tres ressenyes coetànies, escrites dins la setmana següent al propi succés. La primera, de mà de l'escrivà municipal, es guarda a l'Arxiu de les Cases de la Vila; la segona, pràcticament inèdita, fou escrita pel notari Antoni Morell i es conserva a l'Arxiu del Regne de Mallorca; i la tercera, del mateix Arxiu, redactada pels jurats del Regne en forma de carta i dirigida al rei Felip II. Més endavant, ja en el segle XVIII (1557 ?), el Comú de Preveres de la parròquia de Sant Bartomeu en fa una reinterpretació en la que recull bona part de les tradicions i llegendes acumulades en els dos-cents darrers anys, i introdueix nombroses connotacions religioses Finalment, l'any 1833 els frares franciscans del Convent de Jesús fan una nova redacció de la descripció del Comú de Preveres, que embelleixen amb una considerable proporció de cites bíbliques.


Les llegendes i tradicions que s'han introduït en els dos escrits posteriors als fets, son anècdotes com les valentes Dones, les Sagrades Formes, les Tres Creus, Na Margarida Custurer, Sant Jaume, i d'altres que envolten aquesta jornada. De totes aquestes tradicions la que es representa actualment a la Festa del Firó, és la de les Valentes Dones per haver mort dos moros amb la barra que tancaven la porta.

La victòria dels sollerics contra els turcs, l'any 1561.

La pirateria i el corsarisme era una pràctica naval militar força corrent en el segle XVI, fomentada i parcialment finançada per les institucions públiques. Els corsaris no eren més que naviliers particulars que armaven una nau i partien a la recerca del botí. Prèvia autorització del Rei o del seu representant, els corsaris es dedicaven a atacar les costes dels regnes enemics i capturar qualsevol vaixell, persona, roba, diner o mercaderia que es posava pel davant.

El primer toc d'atenció.

Al començament del mes de maig del 1561, el Virrei de Mallorca, Guillem de Rocafull, envia dues fragates armades en cors al nord d'Àfrica. La missió de les naus era fustigar les costes d'Alger, aleshores convertides en un niu de pirates turcs que tenia atemorida tota la Mediterrània. Gràcies a aquesta mesura, les naus pogueren capturar vuit turcs que, habilidosament sotmesos a turment, cantaren de pla. D'aquesta manera, el Virrei s'assabentà que una poderosa esquadra enemiga estava rondant per les costes de la Mediterrània occidental i tenia intenció d'atacar una de les viles mallorquines.

El dissabte, 10 de maig, arriben notícies que una flota formada per 23 vaixells turcs ronda per les mars d'Eivissa i s'ha aturat en aquella illa per aprovisionar-se d'aigua. No havent pogut aclarir el Virrei quina era la vila mallorquina que havien decidit saquejar, i en previsió de mals majors, dóna orde al càpita de cada poble que es desplaci al seu respectiu destí, per tal d'organitzar-ne la defensa.

El desembarcament.

El diumenge 11 de maig del 1561, dia de San Ponç, desembarquen a Ses Puntes entre 1700 i 1800 corsaris turcs i argelins, probablement guiats per un antic esclau que havia fugit de Sóller i coneixia bé les tresques. Els turcs comencen a baixar a terra poc abans de les quatre del matí, a rompuda d'alba. De seguida que els vigilants de guàrdia a la barraca del Coll de s'Illa se n'adonen de la presència dels turcs, abandonen el seu lloc de vigilància i baixen corrent capa la vila tocant el corn, per prevenir els sollerics.

Els moros pugen a peu tots junts fins al Coll de s'Illa i continuen cap a la possessió de Sa Figuera, Son Llempaies i Coll den Borrassà, fins arribar a son n'Avinyona. A partir d'aquí es separen en dos grups. El més nombrós, format per uns 800/1.000 homes, pren cap a l'Horta, amb la intenció de creuar el Pont den Barona i pujar pel camí del Camp Llarg fins el creuer del Convent, a fi d'entrar a Sóller pel Carrer Nou. La resta entra a la vila per Ses Argiles, cap al Pont dels Ases, el carrer de la Victòria i el de la Lluna. La maniobra és prou astuta: es tracta d'agafar els sollerics entre dos focs i quan tothom encara dorm. Els turcs confien en el factor sorpresa per minorar la capacitat de reacció dels sollerics i assegurar-se la victòria.

La defensa.

Però es confien massa. Els turcs no compten que el Virrei coneix la seva presencia itinerant i ha posat en marxa el dispositiu de defensa habitual: ha envia a Sóller el capità d'armes per ajuntar tots els homes en disposició de lluitar, i ha demanat un esquadró de socors a les viles de Bunyola i Alaró. Ningú no sap per quin motiu no foren avisats els de Santa Maria. En total, s'arrepleguen entre 450 i 500 homes de Sóller i Fornalutx, agrupats en tres banderes sota la direcció del capità Joan Angelats, més altres dues banderes (111 homes en total) de Bunyola i Alaró, a les ordres dels capitans Ignasi Garcia i Pere de Sant Joan, respectivament. Tant uns com els altres van armats amb llances i piques, arcabussos i ballestes. Endemés, Angelats reforça la guarnició de la fortalesa del Port, per si els corsaris decideixen atacar aquell indret.

Devers les cinc del matí, arriba a Sóller la notícia del desembarcament dels turcs. El capità Angelats acaba de reunir els homes i els situa al Camp de s'Oca, que és el camí lògic d'accés des de la mar. Al mateix temps, dóna l'ordre que toquin les campanes i que les dones, els vells i els infants abandonin la vila i vagin a refugiar-se a les muntanyes; i hi envià mossèn Antoni Canals, amb un cavall, per dirigir el desallotjament.

La batalla del pont den Barona.
Poc temps després, el grup més nombrós de moros ja es troba al Pont den Barona i, des de el pont, descobreix el campament cristià. Hi ha uns moments de confusió. No preveien que ningú els pogués esperar i, en lloc de sorprendre l'enemic, són ells els sorpresos. Els pirates desconeixen el nombre exacte de combatents cristians i la seva capacitat de defensa, i comencen a disparar arcabussades des del pont, per veure com reaccionen. En el mateix moment, el cavaller torna de Sóller i comunica a la tropa que la resta dels corsaris ha entrat a la vila per l'altre costat i l'estan saquejant.

Són els moments de màxim desconcert. Els capitans i els combatents més experimentats tiren junta per veure quina resolució han de prendre. Per por de no romandre enmig de dos focs, el sergent Antoni Soler recomana arremetre contra el grup que tenen al davant, i deixar per més endavant la defensa de la vila. Soler és un veterà combatent dels exèrcits de l'emperador Felip II, amb molt prestigi entre els seus conciutadans, que escolten i accepten la seva opinió.

Amb la decidida envestida dels sollerics, els turcs s'acovarden i comencen a fugir. Els cristians s'envalenteixen i els persegueixen pel camí del Port, l'Horta i el Puig den Muntaner fins a son n'Avinyona, on maten el capità (rais) que comanda la tropa envaïdora. Diuen si era Issuf, el fill d'Ulutx Alí, el comandant de la flota. També moren en aquesta batalla els sollerics Miquel Canals i Nicolau Bisbal. La guàrdia personal del rais fuig cap als vaixells però, en la fuita, es troba amb un grup de bandolers i el seus cans de presa, que els fa front i els dispersen.

A l'entretant, uns 200 defensors segueixen encalçant els moros fugissers pels olivars de Sa Figuera, el pla del Port i el Cingle fins a s'Illeta, i en maten i fereixen molts.



La batalla de son n'Avinyona.

Una vegada aniquilat el gruix dels assaltants, el capità Angelats i els seus decideixen replegar-se i esperar la resta devers So n'Avinyona. Està convençut que, ben aviat, els qui han saquejat la vila i els voltants retornaren als vaixells seguint el mateix itinerari que l'anada. No s'equivoca gens. Poc temps després compareixen els corsaris carregats de roba, diners, joies i gent que han fet presonera després de saquejar l'església i arribar fins a Sa Coma. S'entaula una nova batalla en el camp de So n'Avinyona, en la que els turcs es tornen acorvardar i acaben fugint abandonat tot quant duien, fins i tot les armes.

Un esquadró de moros, empesos per un grup de 25 perseguidors, es despista en arribar el pont de Ses Alzines, i pren cap al camí del Ginjolar (Can Baixo). En ésser al pla del Ginjolar (prop de l'abocador de fems) els sollerics ja els han agafats i es produeix un dur enfrontament. Els turcs que no tenen res que guanyar i molt que perdre, abandonen el botí i els presoners que duien, apunyalant-ne alguns. Maten mossèn Gaspar Miró i una filla de Pere Canals, i deixen malferit mossèn Antoni Roger.

Con abans, els sollerics encalcen els moros fins que han reembarcat i salpat àncores, poc després del migdia.

El balanç final.

En total, sembla que moren 211 turcs, entre ells tres rais, i mitja dotzena de combatents sollerics, sense comptar una gran quantitat de ferits d'ambdós bàndols, alguns dels quals morien més envant com a conseqüència de les ferides. Només es captura un presoner, que vagava per s'Illeta; mentre que els moros s'emporten un fornalutxenc, Joan Arbona, que estava de guàrdia a la talaia del Coll de s'Illa i, segons pareix, era coix.

Molta part del botí que s'emportaven els corsaris és recuperada. En acabar la jornada, els objectes són ajuntats a la plaça de la vila i retornats als seus vertaders propietaris, previ jurament.

El dimarts, 13 de maig d'aquell mateix any de 1561, els Jurats del Regne de Mallorca envien una carta al Rei Felip i li conten el succés de Sóller, magnificant l'actuació i la moral dels defensor, i fent una gran lloança del Virrei Rocafull i de les mesures preventives que han adoptat per la defensa de l'Illa.


Font: http://www.morossoller.cat/firo.html

La flama de la llengua crida que el ‘futur és nostre’

El final del Correllengua d’enguany tingué lloc ahir a Petra, coincidint amb la XXVI Trobada d’Escoles Mallorquines, i convertí el poble en una autèntica festa a favor de la llengua pròpia

La plaça del Pare Serra de Petra es tenyí ahir d'un clam unitari a favor de la identitat de Mallorca i de la llengua. Aquesta crida aposta perquè "la flama iniciï la veritable reconstrucció de la nostra dignitat com a poble", tal com expressà el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu. Milers de veus feren seves les paraules pronunciades per Mateu, després que ahir la flama de la llengua arribàs puntual al Pla, procedent de Santanyí.

De fet, el Correllengua d'enguany ha estat, segons l'organització, el més participatiu de la petita història d'aquest acte festiu i reivindicatiu. L'assistència a la festa d'ahir tampoc no va decebre gens i tots els que hi eren "estam convençuts que protegir i fomentar la llengua catalana és una de les millors aportacions a la diversitat cultural que podem fer com a poble", explicà Maria Tous, l'expresidenta del moviment d'Escoles Mallorquines, just quan la flama hagué arribat a l'escenari de la mà de la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous.

Precisament, ella va recollir les peticions que s'expressaren durant la lectura del manifest: que assumeixin el lideratge del procés de normalització lingüística i que compleixin i facin complir la normativa lingüística vigent. Tanmateix, les peticions no només anaven adreçades als governants, sinó que també es referien "als que tenim com a primera llengua la catalana, no l'hem d'amagar, l'hem d'oferir i ensenyar als que la volen aprendre que no l'amaguin, i els que l'estau aprenent, feu-la vostra sense complexos", clamà l'expresidenta d'Escoles Mallorquines.

Ensenyar en català

Ahir, a més de la llengua, els protagonistes de la jornada foren els que hauran d'assumir el català com a herència: els infants. Centenars d'educadors i pares els acompanyaren en la XXVI Trobada d'Escoles Mallorquines, que des del 1984 organitzen els centres escolars de l'Illa que ensenyen en català.

Enguany, l'encontre s'ha fet coincidir amb la darrera etapa del Correllengua 2010, perquè precisment ells, els nins encarregats d'agafar el relleu de la llengua i transmetre-la a les noves genenracions, varen ser els encarregats de fer arribar la flama a la plaça de Petra.

Abans, però, una cercavila arreplegà, després de dinar, els més petits del poble i també tots els que arribaren a Petra per mostrar orgullosos la feina que feren a l'escola. Aquests treballs s'empraren per decorar la plaça i, alhora, intentaven conscienciar tothom de la necessitat d'emprar mitjans de transport sostenibles. Just després començaren els tallers, que varen entretenir els nervis de tots els que esperaven al seu lloc per rebre la flama i córrer cap a la plaça.

Més tard començà el concert del mític grup Cucorba, que va fer badar els ulls i les orelles als menuts. Devers les deu s'inicià el concert de rock, que va fer passar pena als organitzadors, perquè el tancament de l'espai aeri dificultà l'arribada a Mallorca d'alguns grups.


www.dbalears.cat

Estat Català, material històric del 1975.

SEMPRE AVANT !

Participació del 20% en la consulta independentista

Els organitzadors ho consideren un èxit per la “normalitat” del dia i perquè és més difícil la participació a les grans ciutats.
Un total de 260.000 persones varen participar en les consultes sobiranistes que es van organitzar a 211 municipis de Catalunya. Aquesta xifra frega el 20% del cens (1,3 milions de ciutadans cridats a les urnes), segons les dades facilitades per la Coordinadora de les Consultes. Del total, més del 90% varen donar un sí aclaparador a favor de la independència de Catalunya. En les anteriors edicions, l'assistència va ser lleugerament superior a la d'ahir, encara que llavors votaven poblacions de mida petita i mitjana, mentre que en aquest cas ho feren capitals provincials -Girona i Lleida- i capitals comarcals, com Olot (Girona), Manresa (Barcelona) i Reus (Tarragona). Així mateix, la participació i el resultat de la votació foren diferents segons el municipi. A Lleida, la ciutat de més habitants que duia a terme el sufragi, a les 18.00 hores, la participació era del 6,82% del cens. Pel que fa a la capital de província, Girona, l'assistència fou del 21,4% i el sí va guanyar amb un 95,56%.
En canvi, a Olot (Girona), capital de comarca de la Garrotxa i amb 30.000 habitants, hi varen prendre part el 26,8% del cens al final de la jornada.

www.dbalears.com

La regeneració de l'Agulla, més a prop

Ens referíem, en un Portalet recent, a les acusacions de deixadesa que es feien a l'equip de govern de l'Ajuntament, en relació a la possible regeneració de l'Agulla. Dèiem, textualment: "No sabem què en pensa, l’equip de govern, de tot plegat, però no hem d’oblidar que la regidora de Medi Ambient va dir que, si no s’obtenien respostes de més amunt, que ells també se sumarien a les protestes. Estaria bé que, com a mínim, de les seves gestions –que no dubtam que estan realitzant a marxes forçades– en donassin compte als companys de l'oposició i a l’opinió pública. A lo millor així ens estalviaríem aldarulls innecessaris."

La resposta ens ha arribat per mitjà de la premsa escrita, segons la qual s'hauria arribat a un principi d'acord per dur a terme actuacions immediates, cosa que d'alguna manera desmentiria que des de l'Ajuntament no es fes res. Reproduïm la informació de dBalears (26-02-10), que diu així:

Després de molts estira-i-arronses, s'ha arribat a un principi d'acord per regenerar cala Agulla amb arena extreta del mateix fons marí. En aquest moment només estan pendents de l'autorització del Ministeri de Medi Ambient, ja que Demarcació de Costes ha cedit a la pressió popular i defensarà aquesta opció davant Madrid. Això és el resultat d'una reunió que es va realitzar a Presidència entre l'Ajuntament de Capdepera, l'associació hotelera Cales de Capdepera, la Conselleria de Medi Ambient i representants de Demarcació de Costes. Tanmateix, podria ser una solució temporal al mal estat en què es troba la platja, que milloraria la imatge almenys durant aquesta temporada turística. Es tracta de la mesura que va oferir la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear l'estiu passat, quan va presentar una alternativa a la regeneració amb arena procedent de Banyalbufar, menys perjudicial segons es desprenia de l'informe d'un tècnic contractat per la direcció general de Qualitat Ambiental (...) Si bé la utilització de sediments de la mateixa platja només és una solució temporal, a llarg termini es podria dur a terme una rehabilitació del sistema dunar com la que es va fer efectiva a Cala Mesquida. D'altra banda, l'Ajuntament ha sol·licitat que aquest estiu s'hi enviïn dos informadors ambientals per a conscienciar sobre la necessitat de protegir el cordó dunar.

Sembla, doncs, que la solució ja és més a prop.

Extret: www.capvermell.org

SANT JORDI SEGONS PERE NIÇARD DAVANT LA BADIA DE PALMA

Festes de Sant Jordi 2010 a Sant Jordi.
Divendres, dia 23 d'abril:
A les 20:30 h. Reunió a la plaça Bisbe Planas. Els nins i nines de l'escola recitaran la llegenda de Sant Jordi. Hi està convidat tothom!
A les 21:00 h. Espectacular presentació del nou Drac de Sant Jordi a la plaça de l'església (plaça Monteros).
A les 21:30 h. Pujada de Sant Jordi fins a la plaça i escenificació de la llegenda.

Dissabte, dia 24 d'abril:
A les 22:00 h. Impressionant bateig de foc del Drac de Sant Jordi.
A continuació correfoc amb:
Les bèsties de foc La deessa de Mancor de la Vall i l'encendrada de Binissalem.
Les colles de dimonis Trafoc de Son Gotleu, Enfocats de Son Sardina i Arrels de la Vall de Mancor de la Vall.
Els tamborers Vilatucada de Vilafranca, Trafoc de Son Gotleu, Arrels de la Vall de Mancor de la Vall, Tamborers de Binissalem i Dractukada de Sant Jordi.
A les 23:30 h. Batucada amb els grups Vilatucada i Dractukada.
A continuació festa amb DJ Loren i DJ Residents.

'Avançam' treballa per elaborar una llei que reguli les consultes populars a les Illes Balears

La plataforma illenca de càrrecs electes pel dret a decidir presentarà mocions a 50 ajuntaments per impulsar les votacions.
Avançam, la plataforma pel dret a decidir que va néixer a les Illes Balears a finals de l'any passat i que reuneix regidors a favor del dret a decidir, ha anunciat que presentarà una moció a 50 ajuntaments instant-los a elaborar una llei que reguli les consultes populars a les Illes. Emmirallats per l'experiència catalana, no descarten impulsar quelcom similar durant aquest any. El portaveu d'Avançam i regidor d'Inca, Andreu Caballero, ha explicat que les mocions "es poden anar aprovant perfectament en tots els municipis" perquè no creu que hi hagi cap consistori "en contra" de donar suport a aquestes iniciatives locals que aporten "riquesa a la democràcia".



Per aquest mateix motiu, durant els propers dies mantindran una sèrie de reunions institucionals amb el president del Govern, Francesc Antich, i la presidenta del Parlament, Aina Rado, i diverses entitats civils i socials. Cal afegir que la moció, a banda d'instar a l'elaboració de la llei, també contempla dos punts que recullen el "dret a decidir el seu futur" dels pobles balears i el compromís del consistori per col·laborar institucionalment amb les iniciatives locals que pretenen la celebració de referèndums.


www.racocatala.com

En Jaume de ses Geleres

En referència del perquè no he publicat res sobre l'escàndol polític del ''Palma Arena'' ha estat simplement per allunyar a aquest bloc de la traïdora i falsa classe política illenca,aquest bloc no el vull utilitzar per valora els polítics,per això ja se basten ells solets,però penj aquest vídeo ja que aquí veiem com en Jaume Matas,en ''Jaume de ses geleres per els amics'',reclama el seu dret que se'l nombri per el seu nom,i no per un nom forester.Com veim, en Jaumet menja de la seva pròpia medicina que tant a predicat ell i el seu partit en obstruir i no-difondre la defensa de la nostra llengua i cultura,i no arribar a la pèssima situació com la que vivim de ser tractats a canostra com els forans.

Jaume Matas: - (...) usan mi nombre correctamente,y en cambio la fiscalia pone mi nombre como Jaime Matas Palou,yo solo le pido a la fiscalia con todo respeto que jo me llamo Jaume Matas Palou

Fiscal: ...Yo voy a terminar ya con esto que no estamos aqui para esto.



Font: www.dbalears.cat

Neguen l'atenció sanitària a un pacient per parlar en català

L'OCB denuncia que un centre d'Inca es va negar a atendre un pacient perquè es va adreçar al personal en català.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat una nova agressió als drets lingüístics a l'àmbit sanitari. Els fets van tenir lloc el passat 6 d'abril al Centre de Salut d'Inca quan Pau I.A. hi va anar per un dolor al pit, es va adreçar en català a la metgessa, ella li va contestar en to despectiu, es va negar a atendre'l i no va voler firmar cap justificant on se li exposés els motius de la seva negativa. A més a més, tot i que en un primer moment en Pau s'hi va resistir, el va expulsar de la consulta amb l'ajuda d'un guàrdia jurat. Un cop fora, l'afectat va explicar els fets a la policia municipal d'Inca, va presentar una reclamació oficial a l'IB-Salut i es va posar en contacte amb l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear. Al seu torn, l'OCB ha dit que aquests fets "demostren les dificultats existents a la Mallorca de començaments del segle XXI per fer servir i ser atès en la llengua pròpia i oficial de Mallorca pel sistema sanitari públic".



També ha recordat que "els fets són greus tant per l'actitud demostrada per la metgessa com perquè es produeixen molt de temps després que els responsables polítics (Conselleria de Salut i direcció de l'IB-Salut) es comprometessin a acabar amb aquestes situacions". Per tots aquests motius, l'OCB exigeix a la Conselleria de Salut que obri immediatament una investigació oficial sobre els fetes, amb l'obertura del corresponent expedient i arribant fins a les darreres conseqüències


Font:www.racocatala.cat

República, Macià i ambició independentista

Lluny queden aquells dies en que el president Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Per ser exactes han passat 69 anys i oblidats queden aquells moments de llibertat que obrien Catalunya al món, que omplien d’esperances els seus habitants amb l’ampliació de les fronteres i més possibilitats econòmiques.

Ara amb el cap baix molts viuen resignats i conformes en ser una regió d’Espanya. Petits d’esperit, esclaus de la seva poca ambició s’enganyen dient que “en un món global no ens hem d’independitzar”, i potser l’únic que ens estan dient és que en el mot està l’error.

Probablement en la simplicitat del mot “independència” escau el conflicte que actualment ens divideix als catalans. Uns interpreten “independència” com la separació definitiva de Catalunya-Espanya però altres, ho interpreten com la inclusió de Catalunya al món.

Cal anar més enllà i deixar d’utilitzar el mot amb ambigüitat, deixar de mirar només cap a Madrid i esforçar-se en mirar directament als ulls de la comunitat internacional. Som petits perquè volem, som pobres perquè ho permetem i vivim trepitjats perquè en quasi setanta anys mai hem protestat.

Catalunya pot prosperar i contribuir directament a construir un món millor, ho hem demostrat en molts àmbits diverses vegades. Només ens cal confiança internacional i una societat valenta. Ara més que mai cal ambició perquè ser independentista no és ser d’esquerres o de dretes, ni progressista, conservador, radical o esbojarrat. Ser independentista és ser ambiciós.

Lluís Feliu
Associat a Reagrupament

La PDD promou una gran manifestació pel 12 de juny per reclamar l’autodeterminació

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha anunciat aquest dimecres que promou una ‘gran mobilització popular’ per al dissabte dia 12 de juny a Barcelona per a expressar ‘la voluntat’ de Catalunya d’exercir l’autodeterminació. La PDD vol aprofitar l’embranzida de les consultes independentistes i ha instat a participar en la manifestació a les entitats que les han promogut. La PDD ha afirmat en un comunicat que pretén que la manifestació sigui ‘el més ‘àmplia possible’ i hi participin entitats, sindicats i partits polítics. Per la plataforma sobiranista, ’superada l’etapa autonomista-estatutària, és el moment d’avançar en l’exercici de l’autodeterminació’ fins a ‘l’alliberament nacional’.

Sota el lema ‘Per la democràcia, la feina, la solidaritat i la independència’, la PDD ha instat a partits, entitats, plataformes i moviments independentistes a sumar-se a la convocatòria del 12 de juny, en què volen reivindicar que l’exercici de l’autodeterminació és un ‘dret radicalment democràtic’ que és ‘indispensable per tenir eines suficients’ per abordar els principals reptes del país.

En aquest sentit, la PDD enumera entre aquests reptes i necessitats ‘aturar l’espoliació fiscal’, perquè ’sense sobirania fiscal’ Catalunya està ‘condemnada a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’Estat que l’espolia’. ‘Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible’, asseveren.

També hi situen la necessitat d’un marc laboral i de benestar social propi; polítiques d’immigració per poder ser ‘autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació’; una política energètica i d’infraestructures pròpia; la promoció ‘decidida’ d ela llengua i la cultura catalanes com a eina de cohesió, i un ‘aprofundiment de la democràcia que obri vies de participació popular i de control i punició de les conductes corruptes’. Per la PDD, l’assoliment d’aquests objectius passa per l’exercici ‘inajornable’ de l’autodeterminació.

Extret de www.defensemlaterra.com

Contador web

El tercermundisme espanyol

LA FEINA BEN FETA. 25 D'ABRIL. PRINCIPAT

L'emissora de Losantos mata les emissions de ràdio en català a les Balears

Contador web

EsRadio, l'emissora de Federico Jiménez Losantos, està impedint la recepció de les ràdios en català a les Illes Balears. Tot i tenir els permisos, l'emissora espanyolista està impedint que Catalunya Informació o Icat Fm es puguin escoltar amb normalitat.



L'emissora de Federico Jiménez Losantos i César Vidal va obtenir els permisos per emetre durant el Govern de Partit Popular a les Illes. Llavors, Jaume Matas va atorgar a EsRadio el dial 97.1, molt proper al que utilitza Catalunya Informació (97.0). El senyal de les ràdios de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) arriba a les Balears amb un repetidor mancat de potència, la qual cosa provoca que EsRadio interfereixi en la senyal que emeten les ràdios públiques del Principat.

Deixant de banda la sospitosa coincidència de dials, EsRadio ha provocat que les emissores de ràdio públiques en català s'hagin deixat de sentir, en bona part, a moltes zones del territori insular. En aquest sentit, les més afectades són Icat FM i Catalunya Informació, que s'han vist enormement afectades per aquest fet, mentre que Catalunya Ràdio i Catalunya Música també se senten amb moltes dificultats.

El conseller de Presidència balear, Albert Moragues, ha assegurat que la situació actual només es resoldrà si s'implanta definitivament la ràdio digital. En sistema analògic, les emissores de la CCMA es mouen en una franja d'al·legalitat, perquè no hi ha cap normativa recollida en aquest aspecte. Per tant, és pràcticament impossible denunciar aquest veto per part d'EsRadio. S'espera que l'apagada analògica a la ràdio s'executi en un període relativament curt de temps.


Font: www.crònica.cat

Joventuts Nosaltres Sols!

Joventuts Nosaltres Sols!

''E, quan viren los de Tarragona e els de Cambrils que l'estol movia de Salou, feren vela,e feïa-ho bell veer a aquells que romanien en terra''

Contador web


La primacia del mar

En el segle XII el mar havia tornat a ser una fructífera ruta comercial.L'adopció del timó i de la brúixola feren possible la navegació d'altura. D'Itàlia n'aprengueren la tècnica els altres pobles meditarranis i els catalans consideraren que els mateix camí que seguien les naus italianes cap a l'Egipte a Síria, també podien anar-hi les llurs. Des del segle IX havia predominat Venècia, però en el XIII Gènova adquirí una primacia que aviat li disputaria Barcelona.

La pirateria dels sarraïns de Mallorca dificultava greument el comerç català amb l'Orient mediterrani. Per això Pere Martell, un còmit de galeres, en un banquet a Tarragona el 1228, incità Jaume I a conquerir Mallorca. Es pregunta Pierre Vilar si seria que el rei En Jaume hauria trobat només a les ciutats mercantils catalanes, els mitjans materials - naus i doblers- per a aquella tasca tan excitant per a un jove monarca somiador, o si al contrari fou que entre els burguesos catalans n'hi hagué de prou hàbils per engrescar-lo eb la temerària empresa de conquerir un regne dins la mar. No cal dir que consideracions religioses, polítiques, feudals i econòmiques, s'hi trobaven imbricades.

Una bella expedició naval

L'expedició a Mallorca fou un gran éxit i donà a Jaume I molta anomenada internacional. Un èstol de cent cinquanta-cinc naus salpà de Salou el 5 de Setembre de 1229: ''Tota la mar semblava blanca de les veles,'' diu el Llibre del Feyts.Els moros mallorquins eren molt febles i no reberen cap ajuda exterior. La campanya militar, tot i estar poc planificada, no durà ni quatre mesos. No fou evitat l'assalt a Ciutat el 31 de Desembre, amb el desori subsegüent.

L'ocupació de la resta de l'Illa s'allargà només un parell d'anys, i el 1232 fou enllestit el Repartiment de les terres entre els conqueridors. Segons observa Cabestany i Fort, foren afavorits els petits propietaris agrícoles: la meitat de la propietat territorial de Mallorca fou al·lodial, amb plens drets per part dels posseïdors, la majoria dels quals procedien de la burguesia. Eivissa es sotmeté el 1235 fàcilment.

Per tal d'estimular el repoblament, Jaume I atorgà el 1230 la Carta de Franquesa, inspirada en el dret romà que en el segles XII havien fet renàixer els glossadors de Bolònia.

A diferència del que hom feu a la Catalunya Nova i del que hom feu a València, sembla que en la població de Mallorca l'element prejaumí no tingué gaire importància. Mentre que l'illa la minoria jueva ha tingut sempre gran relleu econòmic i cultural, mai no hi hagué cap moreria organitzada políticament religiosa, com les de Lleida, Tortosa, València etc,; fins i tot, quan a la primeria del segle XVII foren expulsats els moriscos de València, nombrosos pagesos mallorquins pogueren anar a repoblar les comarques valencianes meridionals. Arran de la Conquesta fou gairebé general l'emigració a Menorca i a Barbaria dels sarraïns mallorquins, i els altres, els qui no pogueren fugir,foren immolats o venuts com a esclaus.

Sembla també que els mossàrabs o cristians indìgenes sotmesos a l'Islam, s'havien extingit a Mallorca abans del sengle XII, puix que no n'hi trobaren cap rastre els pisans que , comandats pel comte barcelonó Ramon Berenguer III,ocuparen Mallorca transitòriament el 1114.

Mallorques: un regne individuat

Mallorca fou organitzada ja de bell antuvi com regne autònom, amb clara preponderància de l'estament ciutadà sobre els pagesos forans. Des del 1249 tingué els seus jurats i després el Gran i general Consell que la regia. El regne de Mallorques no tingué però, corts pròpies, puix que els seus monarques eren vassalls del rei d'Aragó, assistien els representats mallorquins a les Corts generals de Catalunya.

Hom admet que els repobladors de les illes Balears procedien en general dels sectors constanencs de la Catalunya Vella, l'Empordà principalment, De fet alguns trets del dialecte oriental de l'Empordà i la Selva, avui perduts o molt caducs en el català continental, presenten plena vitalitat en els parlars baleàrics. Podem esmentar-ne: l'article es < ipse (es pa, sa mà), i la distinció entre i consonant resultant de I + iod i aplecs similars (paia/palla,ui/ull) i ll procedent de la geminada ll o de l-inical llatines (pell, olla, llop)

Com que la condició insular afavoreix l'arcaisme, el tret diferencial més típic del dialecte balear és la conservació del fonema de la vocal mixta(centro-anterior semioberta no labialitzada) tònica -que arbitràriament representarem ací amb el signe /ê/-, procedent de e llarga llatina (sêda, parêt, pêll), vocal que ha evolucionat a /è/ oberta en el català oriental, i, en general, a /e/tancada en català occidental i valencià.

L'expedició a Mallorca no interessà els aristòcrates aragonesos, i només uns pocs van participar-hi, a títol personal. La financiació d'aquesta campanya - com més tard les de les conquestes de València i de Múrcia- fou a base del bovatge, un tribut que gravava els parells de bous llaurança, ue havia estat imposat pel compte Ramon Berenguer III(1118)

Font: Jaume I el conqueridor 1276- 1976, en el VII Centenari de la seva mort.

''Pel·lícules novayorquines dels 80'', la nova estampa de la ciutat Llongueta

Sis detinguts a Palma arran d’una brega entre bandes
Dos grups d’una vintena de joves cada un havien quedat per pegar-se. Tot venia d’una disputa que hi havia hagut la setmana abans de la fira del Ram


"Divendres vespre, a la plaça de Santa Elisabet. Els escorxarem". Via internet i amb missatges de mòbil, dues bandes juvenils de Palma quedaren per enfrontar-se a prop de Son Forteza. El resultat va ser de diversos contusionats i amb ferides superficials i sis detinguts, la majoria menors d'edat, tot i que hi hagué 40 implicats. Els confiscaren ganivets, barres de ferro, pals i ampolles trencades i hi hagué desperfectes en motos i cotxes que estaven aparcats a la zona. Poc abans de les vuit del vespre, la Policia Local de Palma començà a rebre telefonades de veïns dels carrers de la Lluna, Nunó Sanç, Aragó i els Reis Catòlics, alarmats per la presència de joves armats. Es tractava de la topada entre llatins i marroquins, la majoria d'entre 15 i 18 anys, que s'anà estenent pels carrers pròxims.

Totes les unitats disponibles del 092 assetjaren aquesta àrea i el desplegament hi resultà clau per evitar un bany de sang. Sis individus foren arrestats i els altres es dispersaren ràpidament pels voltants. Un ciclomotor d'un jove d'un dels dos bàndols acabà en un contenidor d'escombraries -l'hi tiraren els del grup rival- i una desena de cotxes aparcats patí diversos desperfectes. Molts dels implicats en la baralla multitudinària de divendres són al·lots conflictius, alguns fins i tot amb antecedents penals, i els investigadors temen que les dues bandes enemigues no tractin de quedar altra vegada per liquidar les qüestions pendents.

De pel·lícula novaiorquesa dels 80. Així ho definien alguns residents de la zona. "Hi havia joves armats que corrien i copejaven els cotxes. Segons quins duien un mocador palestí al cap i els altres, dessuadores i gorres que els tapaven la cara. Ens hem regirat molt; sort que tot d'una hi ha arribat la Policia", explicava una dona gran que ho havia presenciat. Un comerciant que tancava el negoci també havia vist un grup nombrós de joves que cridaven i en perseguien d'altres. "No sabia què passava: tot ha succeït molt aviat, però ha estat un bon espant", declarà.

Els investigadors han descobert que tot començà la setmana passada a la fira del Ram. Un grup de 15 marroquins i algerians acorralà cinc sud-americans i els donà una pallissa. Les víctimes juraren venjança, aplegaren col·legues i desafiaren els nord-africans, que acceptaren el repte. Divendres, cap a les 19.00 h, dos bàndols d'una vintena de joves cada un quedaren a prop dels carrers de Balmes i Jacint Verdaguer. Feia una setmana que la Policia Local els seguia i era conscient que hi hauria una brega, però en desconeixia el lloc exacte. Ho saberen pels veïns que els avisaren.

font: www.dbalears.cat

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.^[1] Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.

Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

Protecció durant les guerres

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans de que els francesos destrosséssin l'abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va conseguir evitar que fos destruÏda per l'incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l'abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l'antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.

Seguir llegint...