Les Illes Balears impulsaran la difusió de la llengua i la informació autocentrada al conjunt del país

El Consell Social de la Llengua Catalana de les Illes Balears marcarà com a eixos bàsics del futur Pla de Normalització Lingüística "la difusió i promoció del català" com a llengua comuna de tots els territoris on aquesta és considerada llengua pròpia. L'esborrany, que encara no és definitiu, és previst que s'aprovi el proper 6 d'abril, segons informa Diari de Balears. A més a més la secció de mitjans de comunicació i noves tecnologies de l'esborrany, insta als mitjans públics illencs "a establir criteris editorials per fer un tractament de la informació autocentrat i que tingui en compte el conjunt de la comunitat lingüística catalana".

En aquest sentit remarca la necessitat de que les campanyes informatives i promocionals de l'administració illenca transmetin "la percepció de la comunitat lingüística catalana ajustada a les seves dimensions demogràfiques i vitalitat". Segons el president de la ponència de Planificació, Joan F. López Casanovas "l'esborrany és un document molt complet que pretén que la normalització s'assoleixi en tots els àmbits", tot i que naturalment només és "una guia" i depèn dels corresponents responsables polítics de les administracions "que els objectius del text acabin prosperant".El text s'havia començat a redactar durant el primer govern del Pacte de Progrés, abans de l'últim govern Matas del PP. El nou esborrany també demana consolidar la llengua al sistema educatiu, i establir-la com a idioma vehicular habitual en la docència i també en les activitats no docents i extraescolars, així com garantir que la població d'orígen no catalanoparlant pugui tenir accés a l'aprenentatge de la llengua a través del sistema educatiu.

El Consell Social de la Llengua Catalana és un òrgan illenc que es va constituïr el juliol de 2008 al Parlament de les Illes, en un acte presidit per presidit per Francesc Antich, president del Consell Social de la Llengua Catalana (i del govern balear); el vicepresident primer, Damià Pons i Pons; i els tres vicepresidents, Llorenç Huguet, Joan Melià i Antoni Mir. El Consell està integrat per nombroses institucions de les Illes Balears així com amb una àmplia representació de la societat civil. Les seves funcions son l'assessorament i consulta en matèria de política lingüística i la coordinació i la potenciació de les actuacions que duen a terme les institucions administratives, cíviques i culturals per millorar la política lingüística a les Illes Balears.

Cançons de Broma Bruta

En vista de la celebració de la setmana del llibre a Palma,vos present un llibre que perfectament podeu trobar d'entre els 80.000 títols de la cita en el pati de la Misericòrdia.


Animau-vos i col·laborau sobretot en aquestes dades en la compra de algun llibre,que uns vint euros se'ls gasta qualsevol en un cap de setmana.




A Mallorca els terrorífics dimonis,amb banyes entorcillades de boc,la cara mascaradea,esportellats de dents i amb la llengua defora,i amb la canya fel•la a les mans,són la sal i les espècies de les festes populars.Vora aquesta imatgeria,hi ha els glosats,com a literatura popular i oral que s'usa amb finalitats crítiques,burlesques i iròniques.La literatura oral es recrea cada vegada que s'sua i s'adapta a les circumstàncies,però actua a manera de memòria hologràfica.Basta una cançó i el temps hi cau damunt amb tota la seva complexitat,amb les il•lusions i les misèries,les ortodòxies i les heterodòxies,amb els crims i les virtuds,amb tots els seus llasts i tos els seus llasts i totes les seves potencialitats. Ara són embolicades en un llibre,Potser demà seran enviades per internet a un mòbil per ser cantades in situ vora el fogueró.



Amb la sana intenció de posar a l'abast de tothom aquest patrimoni popular que són les anomenades cançons de broma brutes,la part més contudents,directa i barroca de la cultura popular,i que pugui ser usat com a memòria,sense més prejudicis,per aquells qui vole deixar-se dur pel deix orgiàstic del cant bullangós,es publica aquesta selecció per Sant Antoni.La portada està feta sobre l'obra de Félicien Rops Pornokratés (1978),al qual s'ha incorporat el rebolsillo i la coa d'una pagesa de Llucmajor anomenada Maria,que surt al Die Baleran de l'Arxiduc.La selecció ha estat feta per Andreu Caballero i Damià Quetglas sobre una continuada pellucada al llarg d'anys,a la qual ha contribuit notablement la recol•lacció de P.Sureda i Ribes.



Inforaiguer



Cançons de Broma Bruta

Sa Tenassa 4




L'amo de Son Mirapins

en va dir una de bona:

No te fiis de cap dona

que no li tenguis dedins.




A Alaró, en Xesc Xemena

té una verga de dos pams.

I ha d'emprar ses dues mans

quan es bergant se la remena




Sa fava passa aviat,

es forat pega bramul,

i es collons feren clec-clec

dins es forat de cul




Els ferrers fan les arades

i els fusters fan els mantins.

I les dones fan els nins

a força de perdiuades




Ses putes de Barcelona,

quan arriben de boixar,

duen més llet dins sa poma

que aigo hi ha a la mar.




Una puta va dir a s'altre:

ja no farem pus doblers,

que han vengut es foresters

i s'enculen un amb s'altre




Ocellet meu,estimada,

vols que t'entri es puput?

faràs a s'homo banyut

ara que ets dona casada

Setmana del llibre en Català

Els llibreters ocuparan 800 metres quadrats a la carpa instal·lada a La Misericòrdia i posaran a la venda 80.000 llibres

PALMA. La Setmana del Llibre en Català arriba el seu vintè aniversari en col·laboració "directa i molt estreta" amb la seva germana gran, la de Barcelona, malgrat el desplante del Gremi de Llibreters de Catalunya a l'organització amb motiu del trasllat de la trobada a Sant Cugat del Vallès. Amb tot, des del Gremi de Mallorca baten palmes per la coincidència de dates de les dues cites literàries que "ens permet comptar amb autors catalans i tenir difusió a través dels seus mitjans de comunicació", va indicar Francesc Moll, president del Gremi, organitzador al costat de Afedeco de la Setmana.

Aquest divendres, amb el pregó pronunciat per una de les grans dames de l'escena catalana, Montserrat Carulla, s'iniciaran deu jornades dedicades íntegrament a la lletra en català.

Una pregoner de luxe , va emfatitzar Margalida Tous, directora general de Política Lingüística, departament que junt al Consell sostenen econòmicament la cita literària. 30.000 mil euros el Govern y 36.000 el Consell. 30.000 mil euros el Govern i 36.000 el Consell. A més l'Ajuntament i l'Institut d'Estudis Baleàrics contribueixen amb una sèrie d'activitats.

''Hem de fer un esforç suplementari, i ho farem, per donar suport al Gremi de Llibreters que ha consolidat aquesta fira per posar en valor la nostra llengua", va assenyalar Joana Lluïsa Mascaró, consellera de Cultura del Consell.

Tous va assegurar que "des del Govern pensem que ens agradaria no haver de celebrar aquesta fira perquè significaria que estem normalitzats, encara que també és important perquè fomenta la lectura en català".

El pati de La Misericòrdia torna a ser l'epicentre, vestit amb una gran carpa que ocupa 800 metres quadrats i que disposa de calefacció, d'una cita que posarà a l'abast dels lectors un fons de 80.000 títols, tres vegades més abundant que l'ofert el 2008.Moll va explicar que "procurarem que estiguin més concentrats i que almenys hi hagi un exemplar de tot el fons disponible".

Seran nou les llibreries presents: Drac Màgic, Embat Llibres, Jaume de Montsó, Literanta, Llibres Colom, Llibres Mallorca, Lluna, Quart Creixent i Quòrum.

Aniversari

Coincidint amb la Setmana, s'inaugurarà el dia 6 a les 19 hores l'exposició commemorativa dels 75 anys de l'editorial Moll. Organitzada pel Consell, va incidir Mascaró que "serà una mostra divulgativa i d'homenatge" a qui l'any passat va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat.

El fill del fundador de la veterana editorial, Francesc Moll, va comentar, a propòsit de la fira que "serà una setmana de percepcions variades en quant a que hi haurà llibres de ciències, infantils, de filosofia".Tous va vaticinar que el recent Diccionari del català col·loquial "serà el títol de la setmana".

Escriptors mallorquins, mallorquins afincats a Barcelona, catalans, dels 50 als més joves, la Setmana del Llibre en Català ha programat un total de vint-i-cinc activitats, entre presentacions de llibres, diàlegs entre escriptors, conta-contes.Molts dels convidats han estat premiats recentment com Joan Margarit, Premi Nacional de Poesia 2008, presentat per Biel Mesquida.

Extret:''Diario de Mallorca''

XXa SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ DE PALMA
Pati de la Misericòrdia, del 6 al 15 de març

DIVENDRES 6 DE MARÇ

18.00h

Pregó inaugural, a càrrec de l’actriu Montserrat Carulla.

DISSABTE 7 DE MARÇ

11.00h

Conta-contes, a càrrec de Nati de Grado

12.30h

Dictat. Lectura a càrrec de l’Exc. Sra. Margalida Tous, Directora General de Política Lingüística.Premis per als guanyadors per gentilesa de Fundació Enciclopèdia Catalana.

18.00h

Gaspar Hernández: El Silenci (Ed. Destino), premi Josep Pla de novel·la 2009. Presenta Baltasar Porcel, escriptor.

19.00h

Conferència: Grans escriptors en llengua catalana, a càrrec de Baltasar Porcel. Presenta Sebastià Alzamora, escriptor.

DIUMENGE 8 DE MARÇ

11.00h

Conta-contes, a càrrec de Nati de Grado

12.30h

Presentació i conta-contes de Ramon Llull i la muntanya màgica, de Catalina Salas i Margalida Gayà

18.00h

Sebastià Alzamora. La part visible (Edicions Proa), premi Carles Riba de poesia 2008.Presenten Pere Joan Martorell i Josep Lluís Aguiló, poetes

19.00h

Felip Munar i Jordi Cloquell Artiller: Jo vull ser glosador (Documenta Balear). Amb l’actuació dels glosadors Mateu Matas Xurí i Macià Ferrer Macià.

DILLUNS 9 DE MARÇ

18.00h

Conversa entre Eva Santana i Llucia Ramis: Ja en tenim 30 i Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys (Edicions Columna).

19.30h

Sílvia Soler. Petons de diumenge (Edicions Columna), premi Prudenci Bertrana 2008.Presenta Eva Santana, escriptora.

DIMARTS 10 DE MARÇ

18.00h

Josep Juan Vidal. La conquesta anglesa i la pèrdua espanyola de Menorca (El Tall). Presenta Sebastià Serra, historiador i president de l’Institut d’Estudis Baleàrics

19.30h

Víctor Alexandre. Set dones i un home sol (Edicions Proa), premi Mercè Rodoreda de narrativa 2008.Presenta Maria Antònia Oliver, escriptora.

DIMECRES 11 DE MARÇ

18.00h

Antoni Salas Fuster. Palma ahir, Palma avui (Editorial Moll). Presenta Pilar Simón, arquitecta.

19.30h

Joan Mayol. Què punyetes és la diversitat? (Documenta Balear). Presenta Guillem Frontera, escriptor.

DIJOUS 12 DE MARÇ

18.00h

Presentació de les Obres completes de Pompeu Fabra, a càrrec dels coordinadors, Joan Solà i Jordi Mir. Presenten l’Exc. Sra. Margalida Tous, Directora General de Política Lingüística, i Jaume Corbera, professor de Filologia Catalana de la UIB

19.30h

Robert Vinas i Josep Maria Pujol. Llibre dels Fets de Jaume I El Conqueridor (Editorial Moll)

DIVENDRES 13 DE MARÇ

18.00h

Martí Gironell. La venjança del bandoler (Edicions Columna), premi Néstor Luján de novel·la històrica 2008. Presenta Toni Traveria, periodista.

19.30h

Jaume C. Pons Alorda i Blanca Llum Vidal. Els estris de la llum i La cabra que hi havia (Documenta Balear). Presentació de la col·lecció La Cantàrida.

DISSABTE 14 DE MARÇ

11.00h

Conta-contes, a càrrec de Nati de Grado

18.00h

Conversa amb Joan Margarit, Premi Nacional de Poesia 2008. Presenta Biel Mesquida, escriptor.

19.30h

Joan Barril i Vicenç Villatoro. L’espai immens. Quaderns de Namíbia (Ara Llibres).

DIUMENGE 15 DE MARÇ

11.00h

Conta-contes, a càrrec de Nati de Grado

12.30h

Presentació de la col·lecció infantil La tribu de Camelot i Emi i Max i les balenes desorientades, de Gemma Lienas. Presenta Miquel Rayó, escriptor.

18.00h

Lluís Busquets. Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena. La història amagada (Ara Llibres)

19.30h

Presentació de Les traïcions de Miquel Àngel Vidal, i El diari i el pa de Neus Canyelles, de la col·lecció Paraula de Narrador; Poemes essencials de Damià Pons, i Històries de Josep Lluís Aguiló, de la col·lecció Paraula de poeta, de la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears.

Extret: http://www.setmanallibre.cat/

Els funcionaris tindran tres anys per acreditar el català

L'Ajuntament de Palma donarà un marge de tres anys a totes aquelles persones que participin en processos de selecció d'accés a la Funció Pública en l'àmbit municipal perquè puguin acreditar els nivells de coneixement de la llengua catalana d'acrod amb la seva categoria professional.
Amb aquest acord, que s'aprovà ahir en junta de Govern-amb el visiplau de tots els sindicats-, Cort pretén adaptar-se als mateixos criteris del nou dectret del Govern aprovat ael mes d'octubre de 2008.La normativa autonòmica exigeix,entre altres aspectes,que els diplomats i els llicenciats tinguin el nivell C de català.
Fins ara, per a les places que afectaven aquestes titulacions i que corresponien a tècnincs superiors i tècnics mitjans (el rang A i B),el Consistori només demanava que tinguessin mínim de la llengua d'aquesta Comunitat.
Així mateix, segons precisà el regidor de Funció Pública, José Hila,si no s'obté a nivell corresponent en aquest termini, això podrà ser causa de remoció del lloc de feina per manca d'adequació a les funcions del lloc. A quest acord afectarà tots els aspirants que participin en processos selectius de promoció interna i en la provisió de llocs de feina pel sistema de concurs o lliure designació.A més a més,el nou consens detalla que aquestes persones hauran de realitzar una prova específica que acrediti el seu nivell de català.
No obstant això,i segons Hila,aquesta exigència del coneixement de la llengua pròpia no té caracter retroactiu, per la qual cosa no afectarà les places oferides el 2008.
Aquest acord només eximeix les persones d'aconseguir l'acreditació per raons de salut i de violència de gènere, reingressos al servei actiu des de situacions administratives diferents, passos a segons activitats, atribucions temporals de funcions per remoció o cessaments i situacions anàlogues







NORMALITZACIÓ

Per recuperar-ne l'ús Cort s'ha reafirmat en el paper que ha d'exercir en el procés de normalització del català a Palma.La regidoria que lidera Nanda Ramon ha recuperat la ''declaració d'intencions'' a la qual quedaren reduïdes les feines de la Comissió de Planificació Linguistica,que foren ''oblidades'' per l'anterior govern conservador.El 25 d'octubre de 2003,quatre mesos després que Catalina Cirer prengués possesió del seu càrrec, el ple de Cort aprovà una moció que acordava treballar en matèria de normalització.Tres anys més tard,Cort decidí de manera unilateral desconvocar aquestes comissions i les propostes a favor del català foren relegades a la declaració d'intencions.




Extret:dBalears

BALEARS: LAPORTA SUBRATLLA LA DEFENSA DE LA LLENGUA ENTRE CATALANS I MALLORQUINS

El Barça, a prop de les Illes Sota el títol 'El Barça, l’altra llengua comuna?', el president del FC Barcelona Joan Laporta ha pronunciat una conferència a l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.

En aquesta conferència, Laporta ha subratllat la sensibilitat del FC Barcelona vers les Illes Balears i la seva cultura. Pel president del Barça, és bàsic tenir cura tant de la relació entre les institucions com també amb les persones en un món globalitzat. “Com a president del Barça, no se m’escapa que sou molts els mallorquins que han fet seu el nostre projecte i que sou del Barça sense deixar de ser profundament d’aquesta terra”, ha subratllat Laporta.

Suport a la cultura balear.

El president del Barça ha posat èmfasi a la estreta relació que el club té amb l’Obra Cultural Balear. “Tant vostès com Òmnium Cultural o Acció Cultural del País Valencià ens han proposat accions concretes i el Barça s’ha mullat”.

Un dels eixos d’aquest fort vincle entre catalans i mallorquins és la defensa de la llengua. “El Barça és un club obert amb una realitat de cultura catalana, que pensa i s’expressa amb una llengua comuna, que en aquest cas, compartim amb la gent de les illes”, ha destacat el president blaugrana.

Civisme i gust estètic

Joan Laporta ha explicat que avui en dia el futbol s’ha transformat en un fenomen global i que, en aquest sentit, el Barça ha aconseguit pels seus valors cívics i per l’estètica del seu futbol, arrelar també més enllà de Catalunya i que per tant es pugui ser per exemple, aficionat al Mallorca i ser del Barça: “Tot i reconèixer que el Mallorca ens les ha fet passar magres en moltes ocasions, la trajectòria del Barça és prou potent per generar complicitats, trobar adhesions i moure il•lusions a qualsevol lloc del món, però també i especialment, a Palma, a Mallorca i a les Illes Balears”.

Les noves tecnologies, per seguir de prop el Barça.

El president del Barça ha destacat la importància de les eines de comunicació i l’accés a la informació per conèixer el dia a dia i els valors del Barça en les circumstàncies del món actual. “Són eines que han fet el món més petit i que han multiplicat la possibilitat d’apropar-nos, fins i tot, a allò que ja teníem a tocar i que, a vegades, el mar no ens deixava veure”, ha explicat el president.

Informa: FCBARCELONA.CAT

Extret: Ràdio Catalunya.

Entre els dies 1 i 9 del mes de març tindrà lloc una nova edició de la Fira del Fang de Marratxí. Un cop més, els artesans del sector ceramista hi exhibiran els seus treballs, fets amb tècniques que han passat de generació en generació. I hi tindran un especial protagonisme els productors locals, els quals han fet d'aquest municipi la denominada Terra del Fang.

La Fira del Fang va començar l'any 1984, amb l'objectiu que encara perdura de donar suport als artesans ceramistes i potenciar la identitat de Marratxí com a municipi amb una gran tradició en la ceràmica.

La iniciativa sorgeix des de l'Ajuntament de Marratxí, del llavors regidor de Cultura Bernardí Homar, i des d'aquesta data la fira s'ha convertit en un punt de referència en el panorama artesà de les Illes i s'ha consolidat com un dels actes culturals i festius més importants del municipi.

El nombre d'expositors durant els primers anys a penes arribava a la dotzena, però any rere any n'ha augmentat la quantitat fins a arribar a devers 70 artesans que actualment exposen i venen el seu treball a la Fira del Fang.

De la mateixa manera també ha augmentat clarament el nombre de visitants. Durant els anys 80 visitaven la fira unes 25.000 persones, mentre que a partir de l'any 2000 s'ha arribat fins als 100.000 visitants.

Durant els primers anys, hi havia un únic punt de venda, amb grans taules on cada un dels expositors posava els seus articles artesans. Poc després, cada un dels participants ja va disposar d'un lloc propi. Des de l'any 1984 fins al 1986, l'Ajuntament i el Museu de Lluc hi varen exposar peces ceràmiques de col·leccionisme.

El gran canvi qualitatiu ocorre el 1993, quan s'introdueix el vessant didàctic a la Fira del Fang. S'inicien les xerrades per a escolars i, sobretot, es dedica cada any a una temàtica sobre ceràmica. Així, la primera fira monogràfica va ser la de 1993, dedicada a les teules pintades, el 1994 el tema va ser els pastorets mallorquins (figures per al betlem amb el vestit típic de Mallorca), fins a arribar a la darrera edició, el 2005, el tema de la qual va ser el d'instruments musicals, fets, per descomptat, amb fang.

A partir d'aquest canvi a principis dels anys 90, s'inicia una fira molt més rica en oferta lúdica i didàctica. Comencen les xerrades per a escolars i l'edició dels cartells didàctics sobre la temàtica que cada any tenia la Fira del Fang.També apareixen les demostracions en viu dels artesans que participen en la fira i les activitats culturals es realitzen d'acord amb el monogràfic triat durant cada edició. Així, per exemple, a la darrera Fira del Fang, dedicada als instruments musicals, es varen fer concerts amb ocarines i una exposició de diversos instruments musicals que provenien de museus o que havien estat realitzats per a la fira.Aquest vessant cultural i festiu s'ha incrementat des que es va consolidar la Fira del Fang.

A partir de 1998, el Museu de Mallorca participa en l'exposició monogràfica que es realitza cada any. L'Ajuntament de Marratxí -organitzador de l'esdeveniment- ofereix actuacions de la Banda Municipal de Música, ball de bot i anima el públic amb la seva geganta, un enorme ninot amb forma de siurell que amb els seus trets simples i els colors blanc, verd i vermell representa perfectament la tradició ceramista de Marratxí.

Extret de:

http://www.firadelfang.com/salutacio.html