Clam de la societat civil mallorquina per rebre totes les televisions en català

L'Obra Cultural Balear omple el Centre Cultural de Sa Nostra en un acte per reclamar poder veure totes les televisions en català. L'acte ha comptat amb intervencions dels socis fundadors de Voltor, que han fet públic un manifest amb aquesta reivindicació

L'Obra Cultural Balear ha fet aquest dijous l'acte "Volem televisions en la nostra llengua: totes!", per reivindicar la lliure recepció de televisions en català a les Balears. La convocatòria ha tingut un suport massiu de la societat mallorquina que ha omplert l’espai on es feia l’activitat. Centenars de persones han reclamat poder veure sense problemes tots els canals televisius en català.

Segons l'entitat, els problemes que hi ha hagut durant els darrers temps (primer la retallada dels continguts de TV3, després la substitució de TV3 per TV3CAT i, finalment, l'amenaça de desaparició del Canal 33), fan necessària una reacció ciutadana. L'OCB ha convidat especialment a participar en l'acte als socis de l'associació Voltor, que varen fer possible l'any 1985 la recepció a Balears de les televisions de Catalunya i del País Valencià gràcies a la compra d'accions de 10.000 pessetes d'aquell temps.

Precisament, els socis fundadors de l'associació han fet públic el manifest "Exigim que ens tornin TV3, C33 i Punt2!", que demana el retorn a la normalitat en la recepció de tots els canals en la nostra llengua. L’ha llegit, en nom d’ells, Maties Oliver, president durant molts d’anys de Voltor. En el decurs de l'acte hi ha hagut parlaments d'Ignasi Ribas, president de la junta directiva de l'OCB que va impulsar la recepció de TV3 i soci fundador de Voltor, i de Jaume Mateu, actual president de l'Obra Cultural Balear.

A més a més, el coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Antoni Gisbert, ha explicat als assistents la Iniciativa Legislativa Popular que ha posat en marxa juntament amb altres associacions per modificar la llei estatal de comunicacions i garantir la lliure circulació del senyal televisiu entre les comunitats autònomes que comparteixen la mateixa llengua. Per cloure l'acte, el glosador Macià Ferrer ha fet una glosa sobre la qüestió.

Mònica Terribas, directora de TV3, desmenteix que es tracti els espectadors balears 'com a estrangers'

Males llengües o males bèsties?

D'un temps ençà s'estan produint una sèrie de fets i actuacions que no fan més que encendre una discussió que pensàvem ja estava més que superada.Impulsada,d'una banda,pel partit del nostre batle, i amb la passivitat de gairebé tota la resta de forces polítiques,s'ha reobert la batalla lingüistica.Això vol dir,els populars han encetat una campanya contra les polítiques de normalització lingüística,posant en dubte les lleis que sobre la matèria s'han aprovat durant els darrer trenta anys i trencant el consens assolit pels partits autonòmics.Entre aquestes lleis hi ha la Llei de normalització lingüistica i el Decret del Català a la Sanitat que,verbigràcia,foren aprovats per governs del PP.

Des de la nostra agrupació pensam que el canvi d'actitud del PP respecte la llengua pròpia de les Illes es deu que volen amagar les seves misèries: la corrupció que els esquita darrerament, amb els cas Scala, Rodrigo de Santos, Andratx, etc,; la crisi de lideratge que pateixen amb en Jaume Matas fent les Amèriques i na Rosa Estaràs que se'n va a fer les Europes;l'aparició de partits a la seva dreta,com UPiD o Ciutadanos,i la por que els prenguin espai electoral.

Quan el Decret que regula l'exigència del català per accedir a una plaça del sistema sanitari pensam que se n'ha fet, i se n'està fent,un ús demagoògic,Què diu el decret?Que un cop obtinguda la plaça d'infermer o metge,aquests tenen dos anys per acreditar uns coneixements orals i escritar uns coneixement orals i escrits de català equivalents al nivell B.Que es posaran en marxa cursos per a que els professionals de la sanitat assoleixin el nivell de coneixements de la llengua pròpia de les Illes Balears que marca el decret.Que en casos d'excepcionalitat(manca o insuficiència de professionals),es pot eximir dels requisits de coneixements de català.Davant això,pensam que gent que ha cursat una carrera com Medicina o Infermeria no ha de tenir problemes per aprendre una llengua tan propera a la seva,sobretit si es tenen en compte les facilitats que se'ls proporcionen.És més,creiem que és més difícil en dos anys no aprendre res de la nostra llengua,que aprendre allò bàsic i que és el que es demana per al nivell B.Un darrer apunt respecte al tema.La manca de finançament per part de l'estat per posar en marxa una Facultat de Medicina a Balears i ampliar l'Escola d'Infermeria no ajudar gaire a resoldre aquest problema.Seguim sumant mancances i Madrid segueix sumant els nostres doblers.

Per als que diuen que el català s'imposa i que el castellà està perseguit a les Illes,els recordam dos fets recents lamentables.D'una banda,l'incident publicat recentment a premsa i que patí en Joan Miquel Chacón en adreçar-se en català a una funcionària de Justícia i a la degana de la junta electoral de l'avinguda Alemanya.A part de menysprear-lo i dir-li que no l'entenien,l'acusaren de radical per parlar la seva llengua i la d'aquesta terra.D'altra banda,l'autocarada organitzada per batle de Calvià,Carlos Delgado (PP),per ananr a la manifestació en contra de la nostra llengua el proper 30 de Maig,amb doblers de l'ajuntament.No calen comentaris.

Josep Martí,

portaveu d'E-Independents

BinissalemFont: Revista Arròs amb Salseta. núm 143.

Neus Cardell i Conchi Calvente seran diumenge que ve les Àguiles de Pollença, l’únic municipi de Mallorca que conserva avui dia aquest ball ancestral

És una de les tradicions més boniques de Pollença. De fet, és l'únic municipi de Mallorca que encara conserva el ball de les Àguiles, que es pot veure el diumenge després de la festa del Corpus. Altres pobles, com Sant Joan i Felanitx, també conservaren durant anys aquest ritual ancestral, però s'hi ha acabat perdent. El secret de la conservació d'aquesta tradició és l'escrupolosa dedicació d'un grupet de voluntàries que, complint estrictament amb els terminis prevists, s'ajusten a les pautes de recollida, de triatge i de marcatge de les joies que les al·lotes (enguany Neus Cardell i Conchi Calvente) lluiran a les capes i corones diumenge que ve.

Feina sense descans

Des de dilluns un grup expert de brodadores i voluntàries treballen contra rellotge a les dependències de la Caixa Colonya de Pollença, sota l'atenta mirada d'un guarda de seguretat. Allà cusen les precioses joies, autèntiques relíquies d'altres èpoques que famílies de Pollença cedeixen any rere any per complir amb la tradició. Cada joia va marcada amb fils de colors (una combinació per a cada família) per evitar confusions o pèrdues durant tot el procés. El sistema funciona i a Pollença no es recorda que mai se n'hagi perdut cap a causa del ritual.

Una vegada recollides i marcades totes les joies, són dipositades a una caixa de seguretat ubicada a les mateixes dependències. Caixa Colonya es tracta d'una entitat que hi col·labora des de fa vuit anys. Les relíquies només abandonaran aquestes instal·lacions diumenge, sempre sota vigilància, per tal que les dues al·lotes, Neus Cardell i Conchi Calvente, es vesteixin i iniciïn els seu recorregut des de l'església de Sant Jordi fins a la parroquial. Les Àguiles repeteixen el ball ancestral a l'interior de l'església davant la custòdia i a diferents indrets del poble.

Procés de selecció

Les protagonistes del ball són seleccionades a través d'un sorteig, que es du a terme una setmana després del dia de Pasqua i un any abans que ocupin oficialment el càrrec. Es presenten per parelles, han de ser de la mateixa alçada i, des de temps immemorials, en el cas que s'hi presentin bessones, existeix un pacte tàcit per triar-les sense necessitat de fer el sorteig. De tota manera, enguany no ha estat així. Neus Cardell i Conchi Calvente volien presentar-s'hi, però no tenien parella. Varen ser les seves mares les que les animaren a participar-hi juntes i, finalment, varen ser seleccionades.


Font: www.dbalears.cat

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union from Manel on Vimeo.

TROBALLA ARQUEOLOGICA : ESCUT DE CAVALLER CATALÀ PERDUT DURANT LA CONQUESTA DE MALLORCA (1229)

En un jaciment en el cim de l'El Puig de sa Morisca, (Mallorca) professors de la UIB (Víctor Guerrero i Manel Calvo); han trobat un petit escut de metall que va formar part de l'armadura d'algun cavaller medieval.

El bell escut data del s.XIII, i podria pertànyer a restes del desembarcament de Jaime I en la cala de Santa Ponça (1229), ja que aquest monticle fou el primer objectiu militar del rei conquistador. Després de vuit-cents anys de la conquesta de Mallorca, l'equip de la UIB es troba amb aquest revelador escut, un dels poques restes materials conservat d'aquell important episodi de la història de Mallorca. Les primeres conclusions dels professors apunten, que en aquest lloc, a un dels germans Togores se li desprengués aquesta peça blasonada amb les armes del seu llinatge.

Es tracta d'un bell escut que presenta un contorn arcaic -amb la punta inferior arrodonida- enquadrat en una orla polilobulada, disseny utilitzat comunament a Catalunya durant el segle XIII. L'escut està carregat amb la figura heràldica de l'aixeta, criatura -meitat lleó, meitat àguila- provinent del bestiari de l'Antiguitat i que des dels inicis de l'ús del blasó ha format part del repertori heràldic europeu. Amb molta probabilitat l'escut pertany al llinatge dels Togores ja que aquests sí tenien com escut una aixeta.

Encara que Jaime I en el seu "Llibre dels fets", ens conta que els cavallers que van encapçalar la presa del Puig van anar: Nunyo Sans, Ramon de Montcada, el maestre del Tremp, Bernat de Santa Eugenia i Gelabert de Cruïlles i que cap d'aquests cavallers portaven com armes una aixeta en el seu escut, no és menys cert que amb els Montcadas, -concretament amb Guillem (II) de Montcada, vescomte de Bearn- anaven alguns membres del llinatge de Togores -futurs comtes de Ayamans-, provinents de la Gascunya i deudos dels Montcadas. El genealogista José Ramis de Ayreflor, ens conta que Bernat de Togores va concórrer a les Corts Generals de Barcelona convocades per Jaime I per a tractar el tema de la conquesta de Mallorca. Ell no va ser, però va enviar a dos fills seus: Arnau i Guillem. Davant tots aquestes dades no és aventurat afirmar que Arnau de Togores, i també el seu germà Guillem, hagueren d'acompanyar als Montcada durant la campanya de Mallorca i que a ells pertany l'escut oposat.