L'OCB recorda que l'arribada de la TDT augmentarà les hores d'emissions en castellà a les Illes

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha reiterat l'argumentari sobre l'arribada de la TDT a les Illes Balears i l'acord de reciprocitat TV3-IB3, tal i com havia fet en roda de premsa fa algunes setmanes.L'entitat recorda "el seu malestar per l'enfosquiment d'una part de la programació de TV3, que suposa la mutilació de part de la programació de la cadena (retransmissions esportives, pel·lícules i sèries de producció aliena), com a resultat dels acords signats el passat 22 de gener entre els Governs de les Illes Balears i Catalunya i les direccions de TV3 i IB3".

Així mateix l'OCB va citar novament l'informe que va confeccionar on es demostra que "l'arribada de la TDT suposarà un augment de les hores d'emissió en castellà i un retrocés proporcional de la programació en català".

Per això instava les autoritats "a avançar en la recepció de totes les cadenes de televisió possibles en català, tal i com apunten la Llei de Normalització Lingüística al seu article 30,2 i el pacte de Govern signat entre les diferents forces polítiques, que afirma que vetllarà per"assegurar la recepció normal a totes les illes dels canals de ràdio i televisió que emeten per a tota l'àrea lingüística catalana".

Els acords TV3-IB3 són, per l'OCB "insuficients", perquè "només asseguren l'emissió immediata a Balears de TV3, i més endavant d'un altre canal (previsiblement el 33), sense garantir l'arribada d'altres emissores en català. El pacte signat queda molt davall de les expectatives i incompleix la lletra i l'esperit tant de la Llei de Normalització Lingüística com de l'actual acord de Govern de centreesquerra".La junta de l'OCB reitera la seva demanda que, davant l'allau de programació en castellà que suposarà l'arribada de la TDT a les Balears, els responsables polítics es prenguin seriosament la qüestió i assegurin l'arribada, sense limitacions, de totes les cadenes que emeten en català.

AMETLLERS MALLORQUINS

Entre Gener i Febrer la floració dels ametllers transforma el camp mallorquí en una espectacular mantell blanc. En les seves tres tonalitats -blanca, blava i rosada-, els amtetllers florits anticipen la primavera quan l'hivern encara no ha acabat. Una estampa que ha estat recercada en quadres, novel·les i fotografies al llarg de la història.

El fenomen és generalitzat a Balears, on a la primavera es comptabilizen més de set milions d'ametllers en flor. L'ametller,oriünd d'Àsia, va ser introdüit a Occident pels romans. És el primer dels arbres caducifolis en florir a la primavera, a causa de la seva ràpida reacció a les pujades de temparatures. A Mallorca es distribueix per tota l'illa,si bé és especialment abundant en els municipis de Marratxi,Bunyola i Sóller, coincidint amb les majors zones productores d'ametlles. També hi ha moltes arbres a Santa Maria, Sencelles, Binissalem, Lloseta i Selva.

Per gaudir d'aquest espectacle,recomanem visitar els monestirs que es troben als cims muntanyosos, com el de San Salvador, Bonany i Randa. Des d'allà es pot observar el mantell blanc que molts anomenen ''neu mallorquina''. Especialment atractiu resulta realitzar el trajecte amb tren entre Palma i Sóller, replet de camps d'ametllers, tarongers i llimoners,També ofereixen excel.lents vistes els voltants d'Inca, Llucmajor i Felanitx.

L'ametlla es recull a ple estiu i a l'antiga usança. És freqüent observar els pagesos amb llargues vares de fusta batent les branques altes per recollir el fruit en una lona que estenen als seus peus. Amb les ametlles s'elabora la marca de garantia ''Ammetlla de Mallorca''-un producte dolç i amb més proteines,àcids grasoos i hisrats de carboni que el conreat en altres regions- i l'emblemàtic perfum '' Flor d'Ametller ''. La gastronomia les incorpora a saboroses receptes populars, com el gató amb gelat d'ametlla o llet d'ametlla.

L'IEB presenta a Palma l'exposició fotogràfica Terres Escrites

L'espai Ramon Llull de la Casa de Cultura de Palma acull fins el proper dia 10 de febrer l'exposició de fotografia Terres Escrites.
Terres Escrites, està composada per una quarantena de fotografies de gran format de Jordi Puig, Ricad Pla, Neil Austen i Pere Vives, realitzada en col·laboració amb l'editorial menorquina Triangle Postals. És un recorregut pels territoris de parla catalana a través dels seus paisatges i monuments més literaris. L'exposició va ser inaugurada a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007 amb motiu de ser la Cultura Catalana convidada d'honor. Posteriorment, s'ha completat l'exposició amb una selecció de textos literaris, realitzada per Sebastià Bennàssar, que fan referència i acompanyen les fotografies que composen la mostra.
L'exposició, és la primera vegada que es pot veure a Palma. Amb anterioritat ha estat exhibida a Alaró i el mes de febrer anirà a Menorca, al museu de Maó.

L'ocarina

Es tracta d'un instrument que pertany a la família de les flautes globulars i d'embocadura conduïda. És ovalada, de fang i el nombre de forats és de vuit.

La història moderna de l'ocariba es remunta, en el seu passat més jove, a un poble italià situat a uns vint quilòmetres de Bolonya anomenat Budrio. El nom de l'instrument prové, segons el mite popular, de la seva semblança amb el cap d'una oca. El creador de la forma més corrent i d'ús actual va ser Giuseppe Donati, un forner nascut en aquesta petita població a començaments del segle XIX. Sobre el motlle d'un antic instument de fang i a través d'experiemtns Donati va arribar a consolidar la forma de l'ocarina actual.

La introducció d'aquest ''nou'' instrument, a l'any 1853 va ser tot un èxit al món musical de l'època, i va permetre Donati a dedicar-se a actuar com a solista acompanyat d'altres músics.Sota la seva influència es van consolidar a la mateixa zona diversos constructors, entre qui destaquen Cesare Vicinelli el 1887 va instal·lar el seu taller d'ocarines al carrer Jovellanos de Ciutat, i així començà la tradicció de l'ocaina mallorquina.

Hi va haver fàbriques d'ocarines a Palma, Mancor, Bunyola i Pollença,van existir bandes d'ocarines que donaven concerts a les Esglèsies per la seva acústica.La col·lecció mallorquina consta de 7 mides (de's de la soprano d'uns 10 cm fins al contrabaix d'uns 35 cm)Actualment hi ha una col·lecció d'ocarina malloquina al Museu de la Porcincula de Ciutat.

CARME OCARINA

Mestre Artesana per la Direcció General de Comerç i artesana d'ocarines. Sota el mestre Benet Mas a Santa Maria, es dedica des de 1987 a la construcció d'aquest instrument.
En els ultims anys ha centrat la seva activitat especialment a la recerca,investigació i la recuperació de l'ocaina com a instrument artesanal i tradició musical. activitat que inclou la direcció de la ''octava Musical'' , una formació d'ocarines que ha participat ja en diverses actuacions a Mallorca (Santa Maria del cami i a Marratxí), a Catalunya i Cantàbria. Té instruments del seu taller exposats en el Centre Egnografic Fundació Joaquim Diaz de Valladolid i en el Museu d'Agost - Centre d'Alfareria (Alacant)

Fonts: Revista ''MásMallorca'' núm.23-1/2009

Eivissa, si us plau, parla'm en català!

Val més tard que mai i és per això que celebrem la notícia que publica Última Hora: "Orden del Parlament para hacer un plan de normalización lingüística en Eivissa":

El Parlament instará al Govern a hacer un plan de normalización lingüística para Eivissa, según se acordó en la sesión de la comisión de cultura, educación y deportes en la que se debatió la proposición no de ley del grupo mixto, defendida por la diputada Esperança Marí, para hacer un plan piloto integral de normalización lingüística para Eivissa diseñado de acuerdo con el Consell d'Eivissa dentro de este año. En la proposición no de ley, la diputada Esperança Marí recuerda en su exposición de motivos que Eivissa constituye «un área con necesidades especiales desde el punto de vista del proceso de normalización lingüística» ya que la isla es la que ha recibido «un porcentaje más elevado de población inmigrante durante los últimos años en Balears» y a esto se suma la llegada de «un boom turístico que ha cambiado la fisonomía sociolingüística de la isla».

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans, disposant de vestigis certs des del segle V i, probablement, va augmentar sota domini àrab en què el seu rastre torna a aparèixer el 1114, a les cròniques de la razzia pisano-catalana, i el 1229 en ocasió de la conquesta per part de Jaume I, que informen de l’existència d’un barri jueu vora el palau reial de l’Almudaina.

Amb la conquesta catalana, que comptà amb finançament jueu continental, arribaren a l’illa nous contingents que participaren del repartiment i que s'hi instal·laren, amb els seus coreligionaris, al barri tradicional, que fou respectat encara que per poc temps, ja que, a mitjan del segle XIII, fou cedit als dominics per edificar-ne el seu convent. A canvi als jueus se’ls hi va cedir un espai a l’actual barri de la Calatrava, que fou conegut amb el nom de Call Major. A més de la de la Ciutat de Mallorca, al segle XIII consten comunitats jueves a Felanitx, Sineu, Alcúdia, Sóller i Pollença.

Els jueus mallorquins estaven organitzat mitjançant una aljama; es regien per lleis i tributs propis i estaven sotmesos, únicament, a l’autoritat reial. Amb alts i baixos constants, fonamentats en les exaccions tributaries i les tensions religioses, la comunitat jueva de Mallorca gaudí d’uns anys de gran esplendor al llarg del segle XIV, en què arribaren a ser uns tres mil, gaire bé el 15% de la població de la Ciutat: emmurallaren el Call, edificaren sinagogues, articularen un sistema institucional propi a l’entorn dels secretaris de l’Aljama i el seu Consell i es creà el Call d’Inca.

Una part de l'atles català de Cresques Abraham

Alguns jueus mallorquins o residents a l’illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els Rabíns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d’Orhot Hayyim, Vidal Efraim, que també fou astròleg, Xim’on ben-Cemah Duran, autor d’importants llibres de literatura rabínica i poesia i que tractà especialment el problema dels anussim o conversos. Els metges Judà Mosconi, o Lleó Grec, Aaró Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Remós, més important en la seva faceta de poeta o l’astronom Isaac Nafuci. Però, des del punt de vista de la cultura occidental, excel·lí l’Escola Cartogràfica Mallorquina, determinant en el desenvolupament del coneixement geogràfic medieval i, posteriorment, influent en el procés d’expansió europea a Àfrica i Amèrica, de la que en foren membres destacats Cresques Abraham, autor de l'Atles Català, i el seu fill Jafuda Cresques, però també Angelí Delhort, Angelí Dolcert i Samuel Corcós, i que foren continuats per conversos i els seus descendents fins el segle XVII.

El 1391 una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als calls de Ciutat de Mallorca i d'Inca. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí. Desprès d'un breu període de decadència el 1435, la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al cristianisme, finalitzant en aquesta data l'existència oficial dels jueus a l'illa. Però, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen continuar practicant la seva religió sota aparença cristiana, i s’articularen baix l’organització de la Confraria de Sant Miquel o dels Conversos, posteriorment de Nostra Senyora de Gràcia, com instrument de cohesió interna, ajuda mútua i resolució de conflictes. D'aquesta comunitat, al s. XVII sen derivarà la qüestió xueta.

Jueus mallorquins
Població total
nn (15% de la ciutat a finals del s. XIV)
Regions amb població significativa
Mallorca
Llengua
Llatí (dominació romana)
Àrab (dominació àrab)
Català (dominació aragonesa)
Hebreu (actes litúrgics)
Religió
Judaisme
Grups humans relacionats
Balears
Mallorquins
Xuetes
Jueus
Sefardites

Pàgines que s'hi relacionen
Jueus
Call
xuetes
Atles Català

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Jueus_mallorquins»

La LLuna en un Cove.

La Lluna en un Cove és una publicació mensual en paper de relats breus de ficció en català.

Es tracta d'un magazín literari, enquadernat en rústega, que conté una miscel·lània d'històries sorprenents, originals, de temàtica i gèneres diversos: fantasia, ciència-ficció, terror, drama..., però també: humor, aventures, viatges, i un llarg etcètera. Són obres generalment breus o d'extensió mitjana, però en qualsevol cas inèdites, i escrites per autors actuals d'arreu dels Països Catalans. És, per tant, una original proposta literària, adreçada a tots els públics.

Compta amb una sèrie de col·laboradors més o menys habituals, alhora que dóna l'oportunitat de publicar també a tots aquells autors que ens vulguin fer arribar els seus treballs, els quals són revisats i acuradament seleccionats per l'editor.

Punts de venda:

Palma de Mallorca:

Llibreria "Lluna" General Riera, 6807010 Palma de Mallorca Tel. 971206527 www.llibrerialluna.com

Internet:
Productes de la Terra www.productesdelaterra.cat Tel. 902343030

Coses de la memòria històrica!

Binipèdia

Final tràgic

Amb aquesta entrega liquidam -mai tan ben dit- un capítol trist de la nostra història col·lectiva: el tràgic final del Regne de Mallorca. Afortunadament, ens quedarem altres valors comuns: la terra, la llengua, la mateixa història...No us preocupeu, ja anirem liquidant.

1346

A les vile del Regne se crea la ''botiga'' :puntons'emmagatzemava el blat i altres cereals. Tots aquells que tenien blat venal l'havien de vendre al botiguer al preu taxat. La botiga regulava el mercat del gra, sota el control dels jurats, els quals vigilaven el manteniment dels preus establerts i proveïen les persones més necessitades. Des de molt anys abans existia a la Ciutat i algunes viles, entre d'elles Binissalem, la ''quartera'', la qual tenia unes finalitats similars.

1348

L'espidèmia de pesta negra que devasta el continent europeu arriba també a les nostres illes causant una gran mortaldat.Se calcula que morí una quarta part de la població. Si Binissalem aleshores tenia uns 800 habitants, segons els historiadors...Quants en degueren morir?Treis comptes vosaltres mateixos. En les recents excavacions al Cemnteri Vell,encara s'hi trobaren enterrats d'apestats

26 d'Abril de 1348

Bernat Mateu de Canterellles és nomenat batle reial de Robines. El batle reial era anomenat pel rei i tenia múltiples funcions, administratives i judicials. Solia esser elegit d'entre les famílies distingides de la Vila. Heus aquí alguns noms d'aquesta època: Pere Terrasa, Guillem Bestard, Jaume Gelabert,Bru Llorens,Ponç Osonas...

4 de Maig de 1248

Problemes a la parròquia: algunes persones de les més devotes mostren la seva disconformitat amb el nomenament del retor Berenguer Serradell que havia aconseguit el càrrec per gràcia directa del papa.Què més devia voler aquesta gent?

11 d'Octubre de 1349

Jaume III, amb el seu exèrcit mercenari, desembarca a Pollença amb l'intenció de reconquistar el Regne que li havia ursurpat el seu cunyat Pere el Cerimoniós, rei de la Corona de Aragó. En dies successius ocuparà Pollença, Alcúdia, Muro, Inca, Sineu i Porreres, a pesar de la resistència ordenada pel Governador als batles de Robines, Sencelles, Santa Maria del Camí i Alaró. Ja us podeu imaginar els robinencs, a cavall i a peu, acudint a la defensa de les ciutats costaneres...

25 d'Octubre de 1349

L'empresa de Jaume III no va anar bé. Els mallorquins no el recolzen. La tarda d'aquest dia,el Rei de Mallorca és derrotat i degollat a la batalla de Llucmajor, perdent el cap i la corona. La tarda d'aquest dia, amb el Sol, se va pondre el somi del Regne de Mallorca.El Sol sortí l'endemà,però el somni s'esvaí per sempre més. Les despulles reials foren traslladades a la catedral de València on hi restaren fins a l'any 1905 en què tornaren a Mallorca, reposant a la capella de la Trinitat, de la Seu.

Fonts: Secció d' Antoni Pol Binipèdia. Revista Arròs amb Salseta Núm. 139 Gener 2009

Rècord de foners al primer campionat de tir de Mallorca

Un any més, per les ja passades festes de Sant Antoni a Sa Pobla es celebra la primer tirada oficial del campionat de Tir de Fona de Mallorca. Per primera vegada obtingueren un rècord històric de participació amb 58 foners entre homes,dones i nins. En la categoria de nins participaren 10 foners, dels quals en Jaume Serra del club foners sa Pobla quedà en primer lloc, en Xavi Torres de Sóller en segon, i en Joan David Parra de Son Servera en tercer lloc. En la categoria fèmina foren 15 foneres les que hi participaren. El primer lloc fou per n'Isabel Cobos de Lloseta, el segon n'Ana Romero de Son Servera, i el tercer lloc n'Antònia Reinés de sa Pobla. En la categoria masculina participaren 33 foners, on en Francisco Delgado del club foners Mallorca quedà en primer lloc, en Jose Ramón García de Lloseta segon i Antoni Garrido de Son Servera en tercer lloc.

Fonts: Revista Sa Plaça. Núm. 156

El patrimoni paisatgístic i natural també és de la terra,és nostre.

Pollença - Denuncien l'inici de les obres, amb llicències impugnades, a la Cala Sant Vicenç.


Els veïns de Cala Molins, a la Cala Sant Viçens, han manifestat el seu malestar i protesten sobre la gran grua que s'ha aixecat a un dels solars de Can Botanan. En aquesta Unitat s'Actuació hi ha projectats 38 apartaments i sis piscines i contra les seves llicències hi ha tres contenciosos administratius, dos de particulars i un conjunt del del GOB i EU. Aquesta grua, segons denuncien els veïns és un avanç de l'atemptat paisatgístic i destrucció de la Cala. Al solar on s'ha aixecat hi ha previst 13 apartaments adossats, abans era Can Colom i havia pins centenaris



Fonts: Revista Sa Plaça, Núm. 156

Diccionari Català-Valencià-Balear

http://dcvb.iecat.net/
http://dcvb.iecat.net/
http://dcvb.iecat.net/


Presentació:

L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC. La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC. El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de les Illes Balears, i del Govern d’Andorra.

Fatxes forasters del PP recorren a la 'kale borroka' al Molinar

Reproduït de http://www.diariodemallorca.es/

Balears Ciutat El Molinar, en peu de guerraUn centenar de veïns s’atrinxeraren ahir amb crits per impedir que comencin les obres del centre de transeünts a La Gruta. Uns 80 agents vigilaven la zona i els disturbis acabaren amb un detingut Laura Morral 03/02/2009

Els veïns del Molinar estan en peu de guerra. L’episodi de crits, insults i aldarulls que es visqué ahir al barri per impedir que començassin les obres de l’alberg de transeünts a la zona de la Gruta, al solar del carrer Golf de Biscaia, acabà amb un detingut. Els efectius de la Policia Local de Palma s’endugueren a comissaria un jove de 18 anys, veí del barri, per haver agredit presumptament un agent i negar-se a moure el cotxe de la seva mare, que era en un lloc proper al solar de les obres. Però ahir feren falta més de 80 agents de la Policia Local i de la Nacional per aplacar el descontrol d’un centenar de veïns que s’atrinxeraren davant el solar de la Gruta i increparen els agents, la batlessa de Palma, Aina Calvo, i el regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, amb crits com "Estafadors, ens heu enganat".

La resistència veïnal acabà amb aquest detingut, que fou traslladat a comissaria per "desobediència a l’autoritat". Després de passar a disposició judicial, el jove fou deixat en llibertat ahir mateix. Aquesta revolta no impedí que Cort engegàs les obres del centre que albergarà d’aquí a quatre mesos uns usuaris amb dificultats per trobar feina. Segons la versió del president del Born del Molinar –l’associació detractora d’un servei que és un dret social–, Miquel Obrador, és que la Policia Local actuà amb molta contundència i tornà a copejar amb porres els residents, que des de les 08.00 hores començaren a protestar davant el solar. L’episodi que es visqué ahir recordà els incidents que protagonitzaren ells mateixos l’estiu passat, que requeriren la intervenció policial i conclogueren amb algun ferit.

Per la seva banda, la regidora del districte a la zona, Maribel González, apel·là al civisme dels veïns, en una compareixença d’urgència arran dels fets ocorreguts al matí. Per González, la detenció d’un dels veïns no fou més que un fet puntual en un marc de protesta "normalitzat". La regidora recordà que els usuaris són persones que passen per una "situació transitòria de dificultats laborals" i indicà que per ara el Consistori no té cap planificació sobre el nombre d’efectius que enviarà al local en el transcurs dels quatre mesos que durin les obres. Afegí que el cos de seguretat actuarà en funció de com es desenvolupin les protestes. En tot cas, González reiterà, en la mateixa línia que el discurs de Calvo, que el mateix funcionament del SAPS "dissiparà qualsevol dubte" sobre els usuaris de l’alberg.

Llorenç Riber i Campins

Va néixer a Campanet el 1881,en el si d'una família dedicada a activitats comercials modestes. El 1892 inicià els seus estudis a Lluc, i poc després ingressà al Seminari,on tengué de professor Antoni Maria Alcover, que l'inclinà cap al conreu de les lletres catalanes. Així, ja a la seva època de seminarista se'l reconegué com sòlida primesa i guanyà diversos premis convocats en els mateixos ambients eclesiàstics, i el 1904 ja obtenia premis als Jocs Florals de Palma i de Barcelona.

El 1905 fou ordenat sacerdot i nomenat catedràtic de Retòrica i Poètica i Perfecció del Llatí en el Seminari,i un any després fundà la revista Mitjorn i participà al Primer Congrés Internacional de la llengua Catalana.Col·laborador de la revista Catalunya, la pionera del Noucentrisme, s'afermà el seu prestigi i el 1910, després de diversos premis als Jocs Florals, hi fou proclamat Mestre en Gai Saber.

El 1913 es traslladà a Barcelona, on residi fins l'esclat de la Guerra Civil.S'integrà dins els cenacles noucentristes, que es trobaven en un moment de gran plenitud,col·laborà en diferents publicacions periodístiques i exercí una gran activitat de creació literària, tant en vers com en prosa,a més d'una important tasca traductora dels clàssics llatins.Col·labora a La Nostra Terra i publica poseia i narració, i el seu prestigi augmenta: se li fan alguns homanatges i és proclamat Fill Il·lustre de Campanet.Durant l'esclat de la guerra i mentre aquesta durà.Llorenç Riber impartí classes a l'institut Ramon Llull i publicà articles ja només en castellà,i en acabar el conflicte bèl.lic es traslladà a Madrid.

Morí a Campanet el 1958

La seva producció poética vàlida fou recollida el 1931 a Poesies, on figuren els reculls ‘’Asol ixent’’ (format per materials diversos agrupats en vuit seccions,i on trobam composicions senzilles en la línea de les cançons populars), ‘’Les Corones’’ (recull de poemes de temática hagiográfica) i ‘’Al sol alt’’ (recull heterogeni tant pel que fa a les formes com als temes). Les experiències personals de carácter íntim o existencial no entren a formar part d’aquesta temática contràriament al que acostuma a pasar, sinó que el que serveix de base de partida a Llorenç Riber és extret de la seva formació cultural,força àmplia.

La seva producción narrativa es redueix a pocs títols, entre els quals destaca La minyonia d’un infant orat,del 1935. Representa la fusió harmònica d’elements populars i d’elements cultes,de la vida i dels llibres, de la facecia i de la poesía.

També és autor de la sèria d’hagiografies Els sants de Catalunya (1919-22) i i d’Els camins del Paradís Perdut (1920).

Llorenç Riber fou un dels millors traductors catalans: traduí l’Eneida de Virgili (1917-18) i Els IV llibres de les Geòrgiques de Publi Virgil Maró (1918) al català, a més de molts d’altres autors llatins.

L’amenaça del bioterrorisme, a prop de les Illes.

Mig centenar de milicians d’Al-Qaeda moren de pesta en una base del nord d’Algèria, on se sospita que fabricaven el bacteri per usar-lo com a arma bacteriològica. Tot a només 340 quilòmetres de les Balears.

La xarxa terrorista internacional Al-Qaeda podria estar fabricant la seva arma bacteriològica més mortífera, el bacteri de la pesta, ben a prop de les Illes Balears, al nord d’Algèria. Així ho sospita el Govern nord-americà, segons han assenyalat en els darrers dies diversos mitjans internacionals i portals d’internet especialitzats en jihadisme.

Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units investiguen si el desmantellament urgent d’un presumpte campament d’Al-Qaeda al Magreb islàmic (AQIM) a les proximitats de Tizi-Ouzou podria estar relacionat amb una errada durant el procés de fabricació del mortífer bacteri, que hauria provocat la mort de mig centenar de milicians islamistes i que seixanta més s’haguessin lliurat atemorits a les autoritats algerianes. Així ho destacaren els britànics The Sun i Daily Telegraph i el nord-americà The Washington Times en la seva edició del 19 de gener. Aquest darrer atribuí la informació a un alt càrrec dels serveis d’intel·ligència dels EUA.

La premsa algeriana es féu ressò de la notícia. Els diaris Echorouk i En-Nahar recolliren en les seves edicions del passat sis de gener la mort de desenes de milicians a causa d’una epidèmia i la fugida esperitada dels supervivents. Des d’aleshores, el silenci de les autoritats algerianes ha estat absolut.

D’altra banda, la web Counterterrorism Blog destacà que activistes pakistanesos haurien viatjat als camps d’entrenament d’AQIM a Algèria amb la missió d’ensinistrar els milicians nord-africans en la producció d’armes biològiques. La base dels terroristes algerians estaria ubicada en les proximitats de Tizi-Ouzou, una regió al nord del país amb una forta implantació de l’AQIM, organització hereva del Grup Salafista per a la Predicació i el Combat i que al llarg de la seva existència ha causat milers de morts.

http://dbalears.cat/actualitat/Balears/l-amena-a-del-bioterrorisme-a-prop-de-les-illes.html