Va néixer a Campanet el 1881,en el si d'una família dedicada a activitats comercials modestes. El 1892 inicià els seus estudis a Lluc, i poc després ingressà al Seminari,on tengué de professor Antoni Maria Alcover, que l'inclinà cap al conreu de les lletres catalanes. Així, ja a la seva època de seminarista se'l reconegué com sòlida primesa i guanyà diversos premis convocats en els mateixos ambients eclesiàstics, i el 1904 ja obtenia premis als Jocs Florals de Palma i de Barcelona.El 1905 fou ordenat sacerdot i nomenat catedràtic de Retòrica i Poètica i Perfecció del Llatí en el Seminari,i un any després fundà la revista Mitjorn i participà al Primer Congrés Internacional de la llengua Catalana.Col·laborador de la revista Catalunya, la pionera del Noucentrisme, s'afermà el seu prestigi i el 1910, després de diversos premis als Jocs Florals, hi fou proclamat Mestre en Gai Saber.
El 1913 es traslladà a Barcelona, on residi fins l'esclat de la Guerra Civil.S'integrà dins els cenacles noucentristes, que es trobaven en un moment de gran plenitud,col·laborà en diferents publicacions periodístiques i exercí una gran activitat de creació literària, tant en vers com en prosa,a més d'una important tasca traductora dels clàssics llatins.Col·labora a La Nostra Terra i publica poseia i narració, i el seu prestigi augmenta: se li fan alguns homanatges i és proclamat Fill Il·lustre de Campanet.Durant l'esclat de la guerra i mentre aquesta durà.Llorenç Riber impartí classes a l'institut Ramon Llull i publicà articles ja només en castellà,i en acabar el conflicte bèl.lic es traslladà a Madrid.
Morí a Campanet el 1958
La seva producció poética vàlida fou recollida el 1931 a Poesies, on figuren els reculls ‘’Asol ixent’’ (format per materials diversos agrupats en vuit seccions,i on trobam composicions senzilles en la línea de les cançons populars), ‘’Les Corones’’ (recull de poemes de temática hagiográfica) i ‘’Al sol alt’’ (recull heterogeni tant pel que fa a les formes com als temes). Les experiències personals de carácter íntim o existencial no entren a formar part d’aquesta temática contràriament al que acostuma a pasar, sinó que el que serveix de base de partida a Llorenç Riber és extret de la seva formació cultural,força àmplia.
La seva producción narrativa es redueix a pocs títols, entre els quals destaca La minyonia d’un infant orat,del 1935. Representa la fusió harmònica d’elements populars i d’elements cultes,de la vida i dels llibres, de la facecia i de la poesía.
També és autor de la sèria d’hagiografies Els sants de Catalunya (1919-22) i i d’Els camins del Paradís Perdut (1920).
Llorenç Riber fou un dels millors traductors catalans: traduí l’Eneida de Virgili (1917-18) i Els IV llibres de les Geòrgiques de Publi Virgil Maró (1918) al català, a més de molts d’altres autors llatins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada