Malestar a les Illes per la presència d'USO a la manifestació espanyolista

Malestar intern al sindicat per la seva participació a la concentració
Fa unes setmanes, Palma acollia una manifestació anticatalanista, convocada per Círculo Balear, i participada pel PP, Ciutadans, UPyD i altres reductes espanyolistes. El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) de les Illes Balears hi va participar, un fet fins ara inèdit en aquest sindicat. Aquest fet no només va despertar sorpresa sinó que passades unes setmanes continua sent motiu de polèmica. L'USO és una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors i el fet de seguir el joc a l'extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d'afiliats.

El malestar intern sembla no superat, com demostra la carta al director adreçada a David Díaz, secretari general d'USO, publicada a Última Hora i signada per Renato Homs Cruz, afiliat al sindicat. Homs protesta per la participació d'USO a la manifestació, recorda la seva trajectòria com a delegat sindical des de 1988 i rebutja la instrumentalització del sindicat a favor d'una determinada opció política. A més, nega els arguments de la mobilització -que algú estigui discriminat per parlar en castellà- i denuncia les actituds d'algunes persones que menyspreen el català tot i viure i treballar a Mallorca. L'autor de la carta també rebutja la presència de banderes espanyoles preconstitucionals a la manifestació i demana al secretari general que reflexioni sobre la situació creada i doni una explicació als afiliats.Per altra banda, una seu a Palma del sindicat ha sigut pintada per Maulets, una acció que respon a un doble motiu: per una part, representa el rebuig del jovent treballador precari al fals sindicalisme practicat per aquesta organització i, per l'altra, consideren que cal cridar l'atenció al paper que USO ha tingut a les mobilitzacions contra la llengua catalana. Aquesta acció s'emmarca dins la seva campanya local 'Lluitem pel català, com dins la campanya nacional contra els qui han provocat la crisi'.

Malestar a les Illes per la presència d'USO a la manifestació espanyolista

Malestar intern al sindicat per la seva participació a la concentració

Fa unes setmanes, Palma acollia una manifestació anticatalanista, convocada per Círculo Balear, i participada pel PP, Ciutadans, UPyD i altres reductes espanyolistes. El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) de les Illes Balears hi va participar, un fet fins ara inèdit en aquest sindicat. Aquest fet no només va despertar sorpresa sinó que passades unes setmanes continua sent motiu de polèmica. L'USO és una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors i el fet de seguir el joc a l'extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d'afiliats.

El malestar intern sembla no superat, com demostra la carta al director adreçada a David Díaz, secretari general d'USO, publicada a Última Hora i signada per Renato Homs Cruz, afiliat al sindicat. Homs protesta per la participació d'USO a la manifestació, recorda la seva trajectòria com a delegat sindical des de 1988 i rebutja la instrumentalització del sindicat a favor d'una determinada opció política. A més, nega els arguments de la mobilització -que algú estigui discriminat per parlar en castellà- i denuncia les actituds d'algunes persones que menyspreen el català tot i viure i treballar a Mallorca. L'autor de la carta també rebutja la presència de banderes espanyoles preconstitucionals a la manifestació i demana al secretari general que reflexioni sobre la situació creada i doni una explicació als afiliats.Per altra banda, una seu a Palma del sindicat ha sigut pintada per Maulets, una acció que respon a un doble motiu: per una part, representa el rebuig del jovent treballador precari al fals sindicalisme practicat per aquesta organització i, per l'altra, consideren que cal cridar l'atenció al paper que USO ha tingut a les mobilitzacions contra la llengua catalana. Aquesta acció s'emmarca dins la seva campanya local 'Lluitem pel català, com dins la campanya nacional contra els qui han provocat la crisi'.

Mor Baltasar Porcel

L'escriptor Baltasar Porcel va morir ahir als 72 anys a l'Hospital Clínic de Barcelona, on estava ingressat després de recaure del càncer que se li havia diagnosticat l'any 2006, van informar fonts de l'editorial Edicions 62.

Porcel, considerat una firma fonamental de la literatura catalana, és autor d'una extensa obra, de la qual sobresurten les seves novel·les, entre elles Cavalls cap a la fosca, Les primaveres i els tardors, El cor del senglar i L'Emperador o l'ull del vent, encara que també va publicar llibres de viatges, assajos, entrevistes i fins i tot peces teatrals.

A l'escriptor li havien detectat un tumor cerebral l'any 2006, del qual va ser tractat a l'Hospital Clínic i que havia superat en un primer moment, encara que fa unes quantes setmanes se li va reproduir de nou i va haver de tornar a ser ingressat en aquest centre.

L'escriptor, nascut a Andratx (Mallorca) el 1937, serà enterrat a la seva localitat natal. La capella ardent queda instal·lada al Palau Moja de Barcelona.

Porcel és considerat un autor fonamental de la literatura catalana, creador d'un món tràgic i poètic que va retratar amb un llenguatge vigorós i ric, i que va trobar al mediterrani i la societat mallorquina l'eix de la projecció de les passions humanes.

Nascut el 14 de març de 1937 a la població mallorquina d'Andratx, Porcel, que va destacar en la narrativa, encara que també va publicar llibres de viatges, entrevistes i teatre, no deixava mai indiferent, tant per la seva particular visió literària com per les seves opinions públiques, que durant més de quatre dècades va abocar en diferents mitjans de comunicació.

Precisament, fa unes quantes setmanes i a conseqüència de la greu malaltia que patia, va cedir a Pilar Rahola la seva emblemàtica columna diària que escrivia des de fa vint anys.

Infatigable viatger, gran coneixedor d'Orient i Àfrica, també va ser el fundador de l'Institut Català de la Mediterrània, la presidència del qual va ocupar durant deu anys, i que va concebre com un vincle entre els diferents països d'aquesta àrea geogràfica.

L'escriptor va iniciar la seva trajectòria literària a finals dels anys cinquanta a Palma de Mallorca -no es va establir a Barcelona fins a 1960- i va ser allà on va guanyar dues vegades el premi Ciutat de Palma, primer per la peça teatral Els condemnats i, posteriorment, pel relat curt Solnegre.

Ja a la capital catalana, on aviat va teixir complicitats amb el món cultural de l'època, en part gràcies a Joan Triadú, va començar una carrera fulgurant que el va portar a guanyar els màxims guardons literaris, amb una obra que alguns consideren mereixedora del premi Nobel.

El Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el de Literatura de la Generalitat o el Ramon Llull són alguns dels premis aconseguits.

La crítica ha destacat la creació d'un món existencial, on es barregen passat i present, amb el Mediterrània, especialment en la seva primera etapa, com a eix d'una visió universal de les passions humanes.

Font: http://www.diaridegirona.cat/

DESCANSI EN PAU