Google considera el català una de les 10 llengües més actives del món

Representants de l'empresa americana ressalten l'alt nivell de presència de l'idioma en relació al seu nombre de parlants

El català es troba ja entre les 10 llengües més actives del món. Així ho han assegurat aquest divendres els representants de l'empresa Google en una ponència realitzada en el segon congrés Convit, celebrat a Reus i que tracta sobre empresa, llengua i immigració. Els delegats de l'empresa americana han remarcat l'alt nivell de presència del català en relació al seu nombre de parlants, 10 milions de persones, i han explicat les diferències de rànquing entre les llengües que tenen una activitat més enllà de les seves fronteres territorials i aquelles que només tenen activitat localitzada dins el seu àmbit territorial. Així mateix, els representants de Google també han fet notar que en una empresa global com aquesta la gestió del multilingüisme és un fet connatural de l'organització i és normal estar envoltat de persones que parlen diversos idiomes.

Segons que explica Josep M. Canyelles al seu blog Responsabilitat Global, 'entre les dades curioses que s'han aportat, el representant de l'empresa Google, Luis Collado (director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal) ha destacat que el català se situa dins el rànquing de presència de les llengües occidentals/internacionals entre els números 10 a 15. La posició està dins un rang perquè és variable en el temps però no cal dir que és un nivell de presència enorme en relació amb el nombre de 10 milions de parlants. Cal dir que Google diferencia en aquest rànquing entre les llengües que tenen una activitat més enllà de les seves fronteres territorials i aquelles que solament tenen activitat localitzada dins el seu àmbit territorial. En aquest sentit, el català forma part del rànquing de les llengües internacionals'.

www.directe.cat

NOLTROS, NALTRES, NOSALTRES, NOSATRUS

“Cal un català comú, però no centralista”

La relació de l’IEC amb les Illes ha estat molt fluida. El primer president en fou Antoni Maria Alcover, però també hi hagué Borja Moll, Costa i Llobera...

D'ençà que Antoni Maria Alcover presidí la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i ja en fa un segle, cap altre illenc no ho havia tornat a fer. Tanmateix, la distància torna a ser superada, atès que Isidor Marí i Mayans (Eivissa, 1949) lidera la secció des de l'any passat. Marí, qui també ha estat director del centre de terminologia Termcat i subdirector general de Política Lingüística (1989-1996), anuncia que la celebració del centenari de l'IEC es farà a Palma.

Quina pensau que ha estat la relació de l'IEC amb les Illes?

Molt fluida. No debades, el primer president de la Secció Filològica fou Antoni Maria Alcover, qui, per cert, ja havia creat Lletra de convit l'any 1901 i que ajudà a organitzar el I Congrés de la Llengua Catalana, el 1906. Això no obstant, hi ha hagut moltes relacions més: Miquel dels Sants Oliver, Francesc de Borja Moll, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Villalonga, Salvador Galmés...

No fou fins a l'any passat, però, que l'IEC creà una delegació a Palma.
Sí, però ha estat per falta de recursos, no per falta de connexió. Ara un cert suport institucional i de la UIB, a més del creixement de l'IEC, ho ha possibilitat. Tanmateix, de connexió sempre n'hi ha hagut.

Com celebrareu el centenari de l'IEC?

El 4 d'abril en presentarem l'acte central, que precisament serà aquí, a Mallorca.

Com va la revisió de la normativa lingüística que estau enllestint?

Esperam publicar-la a final d'any. Recollirà els mots de cada territori i també tindrà una part de gramàtica molt extensa, amb la voluntat de crear un llenguatge unitari, perquè cal un català comú, però no centralista.

De quina manera s'assoleix aquest criteri?

Respectant les modalitats pròpies, com ara el lèxic. Poder dir al·lot, xic o noi és una font de riquesa. I hi dic una cosa: hi ha autors del Principat i del País Valencià que també empren expressions illenques. A més, hi haurà un procés gradual de fer més unitaris els temps verbals.

Com afectarà els temps verbals illencs?

La unitarització del llenguatge formal i escrit passa a totes les llengües i en el cas del català fins i tot ha estat més lent. Però amb vista a redactar una llei, un tractat europeu... cal un model unitari. Varietats pronominals (noltros, naltres, nosaltres, nosatrus) no tenen lloc en un model formal, però sí en la llengua col·loquial. Si tinguéssim espais de comunicació compartits, coneixeríem molt millor els mots i expressions genuïnes de cada comarca.

www.dbalears.cat

FORA FORASTERS !

Una moció de la CUP aprovada amb els vots d'ERC, ICV-EUiA, i CiU i el vot en contra de PP i PSC. La federació s'apunta a la moció rebaixant el to del text

Finalment, el ple de Manresa celebrat aquest dilluns va aigualir la moció presentada per la CUP, amb el suport anunciat d'ERC i d'ICV-EUiA, per fer fora la Guàrdia Civil de la capital del Bages.

La proposició inicial de la CUP s'argüia per la moda de les retallades - no calen 4 cossos policials a Manresa - i exigir que la policia estigui dirigida des de Catalunya i per institucions catalanes. Afegia la moció un recordatori històric sobre el passat antidemocràtic del cos policial militaritzat. De retruc, la moció demanava aprofitar la caserna per dotar-la d'equipaments municipals i habitatge.

Finalment i després d'un llarg debat, la moció va ser aprovada però descafeïnada per obtenir el suport de CiU. Per la federació nacionalista va cotitzar el seu vot a canvi de rebaixar el to amb l'argument que abans de fer fora la benemèrita calia traspassar les competències als mossos d'esquadra. Així, depurada i suavitzada, la proposició només va servir per constatar que PSC i PP per aquests temes tenen un posicionament similar –tots dos hi van votar en contra- i per fer que els periodistes no tinguéssim un titular atractiu. Finalment: sol·licitar el traspàs d'unes competències que no contempla ni l'actual estatut i, després, si de cas, ja s'abordaria què fer amb un cos sense atribucions específiques.



Nació Digital

''Som un país de grans poetes. Dijous 17 de març pengem cadascú al ser mur un vers d'aquella poesia que ens posa els pels de punta, d'aquell poema que ens recorda aquells temps, aquella persona, aquell lloc...
Omplim el Facebook de poemes catalans!

Demostrem que tenim una llengua "tan viva com les més vives que hi ha". Visca el català!

Us agrairíem molt que convidéssiu totes les vostres amistats! Gràcies!''

Així es descrivia l'informació del grup format a una coneguda xarxa social a la que s'hi havien afegit més de 14.000 persones,el tema,penjar al teu perfil una poesia en català,i així es va fer,els perfils de milers de persones del món es van omplir de lletres i cançons en la nostra llengua,fent de bon veure que la nostra llengua és ben rica i viva.

Moltes gràcies a tots i totes!

Des de Mallorca a l'Alguer

Albert García - Popular sarda,també cantada per Maria del Mar Bonet.

Des de Mallorca a l'Alguer
els mocadors dels vaixells
van saludant-se a ponent,
les oliveres al vent,
antiga boira del cel,
fent papallones de verds.

Des de Mallorca a l'Alguer
la lluna diu cada nit:
"es mor la mar lentament".
El sol respon als matins:
"el foc avança roent,
per les muntanyes que veig".

Des de mallorca a l'Alguer,
des de l'Alcúdia a l'Albuixer,
des de Maó a Cadaqués,
des de Montgó a es Vedrà,
des de Talltendre a Queixans,
de Porqueroles a Calp,
des de Mallorca a l'Alguer,
des de Dalt Vila a San Joan,
des de Tabarca a Forcall,
de Ciutadella a Llançà,
d'Espalmador a Alcanar,
de Torreblanca a Malgrat,
des de Mallorca a l'Alguer.


Vella remor de la mar:
les illes s'hi van gronxant,
i avui s'agafen les mans
des de Mallorca a l'Alguer.

Els mots que canta la gent:
vives paraules que entenc,
que tots parlam es mateix.

La llista d’espera per fer el camí de Ternelles arriba al mes de juny

A l’espera que es dugui a terme el judici que dirimirà la titularitat pública o privada de la via, la demanda puja i ja no se’n donen autoritzacions en diumenge fins al juny

Fa poc més d'un any que l'Ajuntament de Pollença va començar a autoritzar excursions pel camí de Ternelles, en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem, que el 19 d'octubre de l'any 2001 reconeixia l'ús públic de diferents camins de la Serra per garantir l'accés a algunes platges, és el cas de cala Castell. La demanda s'ha disparat fins al punt que tots els diumenges estan complets fins al mes de juny i les autoritzacions per transitar-hi dissabte comencen a esgotar-se.

Fins que s'ha arribat a aquest punt, ha passat una dècada de reivindicacions d'ús, les quals s'icrementaren a partir del 2005, quan es va crear a Pollença la plataforma Pro Camins Públics i Oberts. L'Ajuntament va aprovar el Catàleg de camins públics l'any 2008, incloent-hi el de Ternelles, però la propietat de la finca va recórrer als jutjats (aquesta setmana s'ha ajornat per segona vegada la vista als jutjats d'Inca) i no es va materialitzar l'obertura de les barreres.

Va ser l'excursió reivindicativa convocada per la plataforma Pro Camins Públics i Oberts l'octubre de l'any 2009 la que va desencadenar una sèrie de reaccions en l'àmbit municipal (el regidor Bartomeu Cifre i fins i tot el conseller Vicens varen acudir a la marxa), de manera que, després d'expulsar el PSM de l'equip de govern municipal que ara formen UM-UNPI i PSOE, el batle, Joan Cerdà, va començar a firmar les primeres autoritzacions de pas a través del camí el gener de 2010. És precís sol·licitar-ne el permís a Batlia, atès que la sentència del Tribunal Suprem que en garanteix l'ús públic exigeix també per al servei esmentat una sèrie de prescripcions que garanteixin la conservació de l'entorn natural. Per això, hi ha establerta una limitació de persones per dia.

www.dbalears.cat

Només 1 de cada 3 residents sent el català com a llengua pròpia

L’arribada de nouvinguts fa que els catalanoparlants passin del 50,3% de 2003 a l’actual 47%. La badia de Palma i la pitiüsa major són els punts més febles, però sorprèn la davallada a Menorca



L'augment del pes demogràfic dels nouvinguts que encara no han après la llengua pròpia ha fet davallar la proporció de persones que viuen en català. Si l'any 2003 se situava entorn al 50%, les dades de l'enquesta d'usos linguístics presentada ahir davalla aquesta xifra fins al 47,5%. A més a més, el coneixement del català (saber-lo llegir, escriure i parlar) ha caigut un 13% entre les persones foranes. Segons la directora de Política Lingüística, "el català pateix el risc de ser minoritzat a la badia de Palma i la illa d'Eivissa", on principalment parla el català el 36,5% i el 44% de la població, respectivament. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi presentat ahir per Margalida Tous, directora de Política Lingüística, i Andreu Sansó, director de l'IBANET (l'institut d'estadística del Govern). Les dades corresponents a 2010 es comparen amb les de 2003.

Font: www.dbalears.cat

XXIIa Setmana del Llibre en Català

Palma, pati de la Misericòrdia, del 25 de febrer al 6 de març


Divendres, 25 de febrer 18 h. Pregó inaugural, a càrrec de Lolita Bosch

Dissabte, 26 de febrer

11:30. Conta-contes: Maria Bimbolles explicarà el conte “Pere i en xocolata”.
12:30. Taller "Facem una ximbomba", per nins de 4 a 12 anys. Inscripcions al 971 219 671 o
a difusiocultural@conselldemallorca.net.
18 h. Presentació d’Ara, escric (Edicions Empúries), de Lolita Bosch. A càrrec de Josep
Maria Nadal Suau.
19:30. Presentació de L’home de la maleta, premi Sant Jordi 2010, de Ramon Solsona. A
càrrec de Sebastià Alzamora.

Diumenge, 27 de febrer

11:30. Conta-contes: Nati de Grado explicarà “Contes d’enguany i.... d’altres anys”.
12:30. Taller “La natura dels intruments, instruments de la natura.”per nins de 4 a 12 anys.
Inscripcions al 971 219 671 o a difusiocultural@conselldemallorca.net.
18 h. Presentació de l’Arqueòleg (Editorial Columna), de Martí Gironell.
19:30. Presentació de Cuina mallorquina vegeteriana (Documenta Balear), d’Estrella Alba,
Catalina Piris i Maria Antònia Santandreu. A càrrec de les mateixes autores.

Dilluns, 28 de febrer

18 h. Presentació de Les festes de Palma (Lleonard Muntaner Edicions), de Gaspar Valero,
Jaume Bueno i Bartomeu Font. A càrrec dels autors.

Dimarts, 1 de març

18 h. Presentació de Temes mallorquins (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), d’Albert
Hauf. A càrrec de Joan Mas i Vives i Pere Rosselló Bover.
19:30. Presentació d’Imaginari col·lectiu. Estudis sobre literatura infantil i juvenil (Publicacions
de l’Abadia de Montserrat), de Caterina Valriu. A càrrec de Maria del Mar Rayó.

Dimecres, 2 de març

18. Presentació d’A la gran Babilònia (Editorial Moll), de Miquel Àngel Llauger. A càrrec de
Sebastià Perelló, i amb el recital de Joan Manuel Pérez.

Dijous, 3 de març

18 h. Presentació de la col·lecció “Cuca de Suro” de l’editorial Documenta Balear, amb els
títols Històries d'animals, tretze, d’Enric Casasses, i Reravera, de Maria Bellver. A càrrec
d’Antoni Artigues.
19: 30. Presentació de Nosaltres i tu (Lleonard Muntaner Edicions), de Blanca Llum Vidal.
A càrrec d’Emili Sánchez i Laia Martínez.

Divendres, 4 de març

18 h. Presentació de la col·lecció Els nostres clàssics, d’Editorial Barcino, amb Carles Duarte
i Stefano Cingolani. Amb les lectures d’Antònia Vicens, Joan Melià, Joan Guasp i Jaume
Pomar.
19:30. Presentació d’Amors i laberints (Ensiola), d’Antoni Vidal Ferrando. A càrrec de Joan
Perelló.

Dissabte, 5 de març

11:30. Conta-contes. Toto explicarà el conte “El sabater prodigiós”
12:30. Taller “Habilitats de la canya.” Per nins de 4 a 12 anys. Inscripcions al 971 219 671 o
a difusiocultural@conselldemallorca.net.
18 h. Presentació Natura quasi morta (Edicions 62), de Carme Riera.
19:30. Oliva Trencada presenta, en directe, el seu darrer disc, Saltamartí. Musicant poemes de
Joan Brossa.

Diumenge, 6 de març

11:30. Conta-contes. Yoko Nomura explicarà el conte “Momotaro”, una rondalla japonesa.
12:30. Taller “La natura dels intruments, instruments de la natura.”Per nins de 4 a 12 anys.
Inscripcions al 971 219 671 o a difusiocultural@conselldemallorca.net.
18 h. Taula rodona sobre l’Escriptor de l’Any 2011, que enguany és el menorquí Ponç Pons.
Comptarà amb la participació de Damià Pons, Bernat Nadal i Perfecto Quadrado.

UM es dissol i es converteix en Convergència per les Illes Balears

Es pretén “trencar amb el passat” per la “magnitud” dels casos de corrupció. L’executiva plega i Melià assumeix tot el poder. Després d’eleccions hi haurà congrés

Unió Mallorquina passa a la història. La darrera sotregada patida per un nou cas de suposada corrupció ha fet reaccionar la formació. 28 anys després del naixement, es dissol i passarà a anomenar-se Convergència per les Illes Balears, nom que emprarà per presentar-se a les eleccions del 22 de maig. L'executiva actual dimiteix i es dissol el comitè de Palma. Només hi continua el president, Pep Melià, que assumeix gairebé tot el poder i a qui s'autoritza a designar una nova comissió permanent -una miniexecutiva- fins a les eleccions. Després es farà un congrés extraordinari. També hi haurà canvi de seu.

"Atesa la magnitud de tots els casos de suposada corrupció, on ni el president del partit ni la seva estructura actual tenen res a veure, el partit pren una decisió" perquè "Melià i la seva estructura no tenen per què dur aquesta creu. És injust i no l'han de carregar. Que cadascú aguanti allò que ha fet", assegurà públicament Melià quan anuncià la decisió. Ell continua de candidat autonòmic, igual que els altres dos caps de cartell importants que s'havien triat, Marc González a Palma i Miquel Munar al Consell. De fet, Melià vinculà en la reunió la seva continuïtat com a candidat al fet que s'adoptàs la decisió que es va prendre.

La decisió la va prendre el consell nacional -màxim òrgan de la formació entre congressos- per 66 vots a favor (85%), sis en contra (7,5%) i set abstencions (7,5%), després d'un intens debat que s'allargà més de tres hores. Segons fonts d'UM, sectors munaristes de Palma s'haurien posicionat en la reunió en contra. "No podem ser sords a l'alarma social" i "les circunstàncies externes fan que haguem de redefinir el projecte", afirmà Melià, després del consell nacional, un òrgan que també quedarà "congelat".

El president defensà que el nou nom del partit suposa també un canvi en l'àmbit d'actuació territorial, que deixa de ser Mallorca per passar a ser les Illes Balears. La dissolució jurídica d'UM, però, no es produirà fins que es registri el nou partit. El pare de Melià, Josep Melià, creà un partit en el passat que es deia Convergència Balear i que s'acabà integrant a UM. Pel que fa a la dissolució del comitè de Palma, es justifica en el fet que "bàsicament" totes les decisions judicials tenen a veure amb l'antiga direcció del partit a Ciutat, l'encapçalada per Miquel Nadal, imputat en diversos casos i ara desvinculat del partit. "S'ha de posar ordre i s'ha de donar transparència i claredat", assegurà Melià.

Amb el canvi, la formació vol "trencar amb el passat", però sense que això suposi perdre l'estructura que té el partit, sobretot en l'àmbit municipal, i sense que es modifiqui l'essència política del projecte, que continuarà sent de centre, liberal i nacionalista, recalcà Melià. "Unió Mallorquina, com a projecte polític es dissol o es transforma, però allò important és que inicia un nou projecte que no té res a veure amb totes aquestes formes del passat", sentencià el president, qui també assegurà que, ara fa gairebé un any, en el congrés de Manacor que l'elegí president, "és possible que ens equivocassim", però "rectificar és de savis".

El líder de la formació condemnà "totes les pràctiques clientelars" i titllà la corrupció" de "xacra a exterminar". També advertí que "tots els partits" han comès pràctiques clientelars i que "s'han de condemnar". "És més que un canvi de sigles", sentencià l'alcudienc, qui reconegué que les sigles del partit estaven "estigmatitzades" i "s'havien criminalitzat". Amb tot, deixà clar que tant UM com aquest nou projecte tenen "gent", tenen "afiliats" i tenen "estructura" per concorrer a les eleccions.

Font: www.dbalears.cat