NOLTROS, NALTRES, NOSALTRES, NOSATRUS

“Cal un català comú, però no centralista”

La relació de l’IEC amb les Illes ha estat molt fluida. El primer president en fou Antoni Maria Alcover, però també hi hagué Borja Moll, Costa i Llobera...

D'ençà que Antoni Maria Alcover presidí la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i ja en fa un segle, cap altre illenc no ho havia tornat a fer. Tanmateix, la distància torna a ser superada, atès que Isidor Marí i Mayans (Eivissa, 1949) lidera la secció des de l'any passat. Marí, qui també ha estat director del centre de terminologia Termcat i subdirector general de Política Lingüística (1989-1996), anuncia que la celebració del centenari de l'IEC es farà a Palma.

Quina pensau que ha estat la relació de l'IEC amb les Illes?

Molt fluida. No debades, el primer president de la Secció Filològica fou Antoni Maria Alcover, qui, per cert, ja havia creat Lletra de convit l'any 1901 i que ajudà a organitzar el I Congrés de la Llengua Catalana, el 1906. Això no obstant, hi ha hagut moltes relacions més: Miquel dels Sants Oliver, Francesc de Borja Moll, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Villalonga, Salvador Galmés...

No fou fins a l'any passat, però, que l'IEC creà una delegació a Palma.
Sí, però ha estat per falta de recursos, no per falta de connexió. Ara un cert suport institucional i de la UIB, a més del creixement de l'IEC, ho ha possibilitat. Tanmateix, de connexió sempre n'hi ha hagut.

Com celebrareu el centenari de l'IEC?

El 4 d'abril en presentarem l'acte central, que precisament serà aquí, a Mallorca.

Com va la revisió de la normativa lingüística que estau enllestint?

Esperam publicar-la a final d'any. Recollirà els mots de cada territori i també tindrà una part de gramàtica molt extensa, amb la voluntat de crear un llenguatge unitari, perquè cal un català comú, però no centralista.

De quina manera s'assoleix aquest criteri?

Respectant les modalitats pròpies, com ara el lèxic. Poder dir al·lot, xic o noi és una font de riquesa. I hi dic una cosa: hi ha autors del Principat i del País Valencià que també empren expressions illenques. A més, hi haurà un procés gradual de fer més unitaris els temps verbals.

Com afectarà els temps verbals illencs?

La unitarització del llenguatge formal i escrit passa a totes les llengües i en el cas del català fins i tot ha estat més lent. Però amb vista a redactar una llei, un tractat europeu... cal un model unitari. Varietats pronominals (noltros, naltres, nosaltres, nosatrus) no tenen lloc en un model formal, però sí en la llengua col·loquial. Si tinguéssim espais de comunicació compartits, coneixeríem molt millor els mots i expressions genuïnes de cada comarca.

www.dbalears.cat