LA FEINA BEN FETA. 25 D'ABRIL. PRINCIPAT

L'emissora de Losantos mata les emissions de ràdio en català a les Balears

Contador web

EsRadio, l'emissora de Federico Jiménez Losantos, està impedint la recepció de les ràdios en català a les Illes Balears. Tot i tenir els permisos, l'emissora espanyolista està impedint que Catalunya Informació o Icat Fm es puguin escoltar amb normalitat.



L'emissora de Federico Jiménez Losantos i César Vidal va obtenir els permisos per emetre durant el Govern de Partit Popular a les Illes. Llavors, Jaume Matas va atorgar a EsRadio el dial 97.1, molt proper al que utilitza Catalunya Informació (97.0). El senyal de les ràdios de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) arriba a les Balears amb un repetidor mancat de potència, la qual cosa provoca que EsRadio interfereixi en la senyal que emeten les ràdios públiques del Principat.

Deixant de banda la sospitosa coincidència de dials, EsRadio ha provocat que les emissores de ràdio públiques en català s'hagin deixat de sentir, en bona part, a moltes zones del territori insular. En aquest sentit, les més afectades són Icat FM i Catalunya Informació, que s'han vist enormement afectades per aquest fet, mentre que Catalunya Ràdio i Catalunya Música també se senten amb moltes dificultats.

El conseller de Presidència balear, Albert Moragues, ha assegurat que la situació actual només es resoldrà si s'implanta definitivament la ràdio digital. En sistema analògic, les emissores de la CCMA es mouen en una franja d'al·legalitat, perquè no hi ha cap normativa recollida en aquest aspecte. Per tant, és pràcticament impossible denunciar aquest veto per part d'EsRadio. S'espera que l'apagada analògica a la ràdio s'executi en un període relativament curt de temps.


Font: www.crònica.cat

Joventuts Nosaltres Sols!

Joventuts Nosaltres Sols!

''E, quan viren los de Tarragona e els de Cambrils que l'estol movia de Salou, feren vela,e feïa-ho bell veer a aquells que romanien en terra''

Contador web


La primacia del mar

En el segle XII el mar havia tornat a ser una fructífera ruta comercial.L'adopció del timó i de la brúixola feren possible la navegació d'altura. D'Itàlia n'aprengueren la tècnica els altres pobles meditarranis i els catalans consideraren que els mateix camí que seguien les naus italianes cap a l'Egipte a Síria, també podien anar-hi les llurs. Des del segle IX havia predominat Venècia, però en el XIII Gènova adquirí una primacia que aviat li disputaria Barcelona.

La pirateria dels sarraïns de Mallorca dificultava greument el comerç català amb l'Orient mediterrani. Per això Pere Martell, un còmit de galeres, en un banquet a Tarragona el 1228, incità Jaume I a conquerir Mallorca. Es pregunta Pierre Vilar si seria que el rei En Jaume hauria trobat només a les ciutats mercantils catalanes, els mitjans materials - naus i doblers- per a aquella tasca tan excitant per a un jove monarca somiador, o si al contrari fou que entre els burguesos catalans n'hi hagué de prou hàbils per engrescar-lo eb la temerària empresa de conquerir un regne dins la mar. No cal dir que consideracions religioses, polítiques, feudals i econòmiques, s'hi trobaven imbricades.

Una bella expedició naval

L'expedició a Mallorca fou un gran éxit i donà a Jaume I molta anomenada internacional. Un èstol de cent cinquanta-cinc naus salpà de Salou el 5 de Setembre de 1229: ''Tota la mar semblava blanca de les veles,'' diu el Llibre del Feyts.Els moros mallorquins eren molt febles i no reberen cap ajuda exterior. La campanya militar, tot i estar poc planificada, no durà ni quatre mesos. No fou evitat l'assalt a Ciutat el 31 de Desembre, amb el desori subsegüent.

L'ocupació de la resta de l'Illa s'allargà només un parell d'anys, i el 1232 fou enllestit el Repartiment de les terres entre els conqueridors. Segons observa Cabestany i Fort, foren afavorits els petits propietaris agrícoles: la meitat de la propietat territorial de Mallorca fou al·lodial, amb plens drets per part dels posseïdors, la majoria dels quals procedien de la burguesia. Eivissa es sotmeté el 1235 fàcilment.

Per tal d'estimular el repoblament, Jaume I atorgà el 1230 la Carta de Franquesa, inspirada en el dret romà que en el segles XII havien fet renàixer els glossadors de Bolònia.

A diferència del que hom feu a la Catalunya Nova i del que hom feu a València, sembla que en la població de Mallorca l'element prejaumí no tingué gaire importància. Mentre que l'illa la minoria jueva ha tingut sempre gran relleu econòmic i cultural, mai no hi hagué cap moreria organitzada políticament religiosa, com les de Lleida, Tortosa, València etc,; fins i tot, quan a la primeria del segle XVII foren expulsats els moriscos de València, nombrosos pagesos mallorquins pogueren anar a repoblar les comarques valencianes meridionals. Arran de la Conquesta fou gairebé general l'emigració a Menorca i a Barbaria dels sarraïns mallorquins, i els altres, els qui no pogueren fugir,foren immolats o venuts com a esclaus.

Sembla també que els mossàrabs o cristians indìgenes sotmesos a l'Islam, s'havien extingit a Mallorca abans del sengle XII, puix que no n'hi trobaren cap rastre els pisans que , comandats pel comte barcelonó Ramon Berenguer III,ocuparen Mallorca transitòriament el 1114.

Mallorques: un regne individuat

Mallorca fou organitzada ja de bell antuvi com regne autònom, amb clara preponderància de l'estament ciutadà sobre els pagesos forans. Des del 1249 tingué els seus jurats i després el Gran i general Consell que la regia. El regne de Mallorques no tingué però, corts pròpies, puix que els seus monarques eren vassalls del rei d'Aragó, assistien els representats mallorquins a les Corts generals de Catalunya.

Hom admet que els repobladors de les illes Balears procedien en general dels sectors constanencs de la Catalunya Vella, l'Empordà principalment, De fet alguns trets del dialecte oriental de l'Empordà i la Selva, avui perduts o molt caducs en el català continental, presenten plena vitalitat en els parlars baleàrics. Podem esmentar-ne: l'article es < ipse (es pa, sa mà), i la distinció entre i consonant resultant de I + iod i aplecs similars (paia/palla,ui/ull) i ll procedent de la geminada ll o de l-inical llatines (pell, olla, llop)

Com que la condició insular afavoreix l'arcaisme, el tret diferencial més típic del dialecte balear és la conservació del fonema de la vocal mixta(centro-anterior semioberta no labialitzada) tònica -que arbitràriament representarem ací amb el signe /ê/-, procedent de e llarga llatina (sêda, parêt, pêll), vocal que ha evolucionat a /è/ oberta en el català oriental, i, en general, a /e/tancada en català occidental i valencià.

L'expedició a Mallorca no interessà els aristòcrates aragonesos, i només uns pocs van participar-hi, a títol personal. La financiació d'aquesta campanya - com més tard les de les conquestes de València i de Múrcia- fou a base del bovatge, un tribut que gravava els parells de bous llaurança, ue havia estat imposat pel compte Ramon Berenguer III(1118)

Font: Jaume I el conqueridor 1276- 1976, en el VII Centenari de la seva mort.

''Pel·lícules novayorquines dels 80'', la nova estampa de la ciutat Llongueta

Sis detinguts a Palma arran d’una brega entre bandes
Dos grups d’una vintena de joves cada un havien quedat per pegar-se. Tot venia d’una disputa que hi havia hagut la setmana abans de la fira del Ram


"Divendres vespre, a la plaça de Santa Elisabet. Els escorxarem". Via internet i amb missatges de mòbil, dues bandes juvenils de Palma quedaren per enfrontar-se a prop de Son Forteza. El resultat va ser de diversos contusionats i amb ferides superficials i sis detinguts, la majoria menors d'edat, tot i que hi hagué 40 implicats. Els confiscaren ganivets, barres de ferro, pals i ampolles trencades i hi hagué desperfectes en motos i cotxes que estaven aparcats a la zona. Poc abans de les vuit del vespre, la Policia Local de Palma començà a rebre telefonades de veïns dels carrers de la Lluna, Nunó Sanç, Aragó i els Reis Catòlics, alarmats per la presència de joves armats. Es tractava de la topada entre llatins i marroquins, la majoria d'entre 15 i 18 anys, que s'anà estenent pels carrers pròxims.

Totes les unitats disponibles del 092 assetjaren aquesta àrea i el desplegament hi resultà clau per evitar un bany de sang. Sis individus foren arrestats i els altres es dispersaren ràpidament pels voltants. Un ciclomotor d'un jove d'un dels dos bàndols acabà en un contenidor d'escombraries -l'hi tiraren els del grup rival- i una desena de cotxes aparcats patí diversos desperfectes. Molts dels implicats en la baralla multitudinària de divendres són al·lots conflictius, alguns fins i tot amb antecedents penals, i els investigadors temen que les dues bandes enemigues no tractin de quedar altra vegada per liquidar les qüestions pendents.

De pel·lícula novaiorquesa dels 80. Així ho definien alguns residents de la zona. "Hi havia joves armats que corrien i copejaven els cotxes. Segons quins duien un mocador palestí al cap i els altres, dessuadores i gorres que els tapaven la cara. Ens hem regirat molt; sort que tot d'una hi ha arribat la Policia", explicava una dona gran que ho havia presenciat. Un comerciant que tancava el negoci també havia vist un grup nombrós de joves que cridaven i en perseguien d'altres. "No sabia què passava: tot ha succeït molt aviat, però ha estat un bon espant", declarà.

Els investigadors han descobert que tot començà la setmana passada a la fira del Ram. Un grup de 15 marroquins i algerians acorralà cinc sud-americans i els donà una pallissa. Les víctimes juraren venjança, aplegaren col·legues i desafiaren els nord-africans, que acceptaren el repte. Divendres, cap a les 19.00 h, dos bàndols d'una vintena de joves cada un quedaren a prop dels carrers de Balmes i Jacint Verdaguer. Feia una setmana que la Policia Local els seguia i era conscient que hi hauria una brega, però en desconeixia el lloc exacte. Ho saberen pels veïns que els avisaren.

font: www.dbalears.cat

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.^[1] Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.

Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

Protecció durant les guerres

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans de que els francesos destrosséssin l'abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va conseguir evitar que fos destruÏda per l'incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l'abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l'antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.

Seguir llegint...