divendres, 29 d’abril del 2011

L'exmadridista Buyo: 'Le llamo José Guardiola porque estamos en España'


Contador web

Pep Guardiola;un senyor que quasi mai s'ha ficat amb tots aquests temes,un entrenador al qual el fútbol mundial li deu molt,un senyor reconegut i admirat per tot el món esportiu,capaç de fer lo impossible fins ara a la lliga Espanyola,reconegut per tots per al seu saber estar davant les cameres,per el seu respecte i professionalitat,no s'ha pogut escapar dels atacs forasters,es veu que a partir d'ara podem anomenar el president del govern Pep Lluís Sabater...

Cada vegada estic més convençut que hi ha més gent a Espanya que dessitja l'independència que a les terres de parla catalana,com a identitat pròpia no ens volen,això ja ho sabiem nosaltres,ara ho començen a afirmar ells sense manies perquè almanco ja no venen la moto de que Espanya és la suma de tots.

Sa Destral


L'exporter del Reial Madrid, Paco Buyo, s'ha referit en una tertúlia a Radio Marca a l'entrenador del Barça com a 'José Guardiola'. Buyo justifica aquest canvi de nom perquè 'estamos en España'.

Paco Buyo ha decidit canviar el nom de l’entrenador del Barça, Pep Guardiola, i s’ha referit a ell com a José Guardiola. En una tertúlia a Radio Marca que ha recollit el programa El Món a RAC1, l’exporter del Reial Madrid la dècada dels 90 ha justificat el canvi de nom amb l’argument que ‘estamos en España’.

“El miércoles en la final de Copa, en 120 minutos, Mourinho, tácticamente, le dio una soberana lección al señor José Guardiola. Y le llamo José porque estamos en España”, ha argumentat Buyo.

D’altra banda, en un article al seu bloc Federico Jiménez Losantos s’ha referit als culés com a ''tramposos,separatistes i victimistes''.

www.cronica.cat



Un ex-porter del Real Mandril,un tal Buyo que no sé qui és, ha decidit dir-li a Josep Guardiola, José Guardiola perquè, diu, som a Espanya. Cal ser ruc. Aquest fenomen no deu saber que els únics noms que es tradueixen són els de la reialesa o els papes.

Clar que potser ha decidir que Guardiola és rei. No està malament en un espanyol del Real Madrid.

www.deumil.cat


Avui es commemoren vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística a les Illes Balears


Contador web

Em sembla molt decepcionant haver d'utilitzar les paraules ''protegir'', ''dinamitzar'', ''assegurar'',''fomentar l'ús'' ...per referir-me a tenir la preocupació de mantenir la llengua i mantenir la cultura dels nostres avantpassats ,l'identitat d'aquesta illa ! vos imaginau que els castellans haguessin de fer-ho amb el castellà? els italians amb l'Italià? els Anglesos amb l'Anglès?...

Però aquests darrers anys,degut a la venguda de gent forana,que en primer moment amb l'escusa de passar fam no els permetia aprendre l'idioma (en la seva majoria) de la terra que els va acollir,degut també a la recent desfeta del govern franquista on no s'ens respectava els drets lingüístics i on tot era ''una'',i a la poca autoestima de la nostra gent a la seva llengua degut a la repressió per part de tal règim al que gosava a treure aquesta parla fora de l'ambient familiar,es va aprovar una llei en la qual es protegia tal herència del nostre poble en el terreny administratiu,social i educatiu,per tal de seguir-li fent existència.

25 anys després,ni un manco,ni un més,que ho aprovàs també el Partit Popular es deixa a l'aire si els pròxims en ocupar el mandat a les illes en segueixin tenguen cura o ho enviïn tot a la merda xerrant clar,però vist a les declaracions dels dirigents del PP,del que sembla que ja tenen el bacallà venut abans de pescar-lo sembla que faran allò de ...les paraules se les endú el vent
Sa Destral



La Direcció General de Política Lingüística, Cofuc i Teatre Principal de Palma col·laboren en el programa que vol afavorir un major ús social de la llengua.

Avui dia 29 d’abril s’acompleixen 25 anys de la Llei de Normalització Lingüística, aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 1986 amb l’objectiu fonamental de fer efectiu l’ús progressiu i normal de la llengua catalana en l’àmbit oficial i administratiu; assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament; fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els mitjans de comunicació social i crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l’ús de la llengua catalana per tots els ciutadans.

La Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana (Cofuc), en col•laboració amb el Teatre Principal de Palma commemora aquesta efemèride organitzant un cicle de concerts i un de conferències que en el seu conjunt cerquen afavorir l’ús social de la llengua entre tots els ciutadans i especialment entre els joves.

El cantautor i artista polifacètic Pau Riba; Mishima, una de les formacions amb més èxit de l’escena indie actual, Manel, Ix!, Cesk Freixas i El Gran Amant protagonitzen la sèrie de cinc concerts que s’han programat per commemorar aquests 25 anys de Normalització Lingüística.

Pel que fa al cicle de conferències que s’ha programat, ‘Parlam?’, s’han dissenyat per afavorir un punt de trobada entre artista i espectador per establir un debat sobre cinema, música, fotografia i editorials, entre d’altres qüestions.

El productor de cinema Tono Folguera; la veu de Mishima, David Carabén; el fotògraf Pep Bonet; el músic Pau Riba; l’editor i cantant Jan Martí, el músic Pau Guillamet ‘Guillamino’ i el músic i escriptor Joan Miquel Oliver són els artistes que intervindran en les successives xerrades per compartir les seves experiències amb el públic. Parlaran de com s’enfronten al procés; sobre com traslladen les seves idees a una pel·lícula, una exposició o una cançó; sobre com viuen les reaccions que obtenen del seu públic i sobre com es relacionen amb la indústria i els mitjans de comunicació.

Font: www.laveudemallorca.cat

dimecres, 27 d’abril del 2011

Lipub Artà. Mallorca, m'agrada!



Un altra video d'aquesta campanya de l'obra cultural balear per promocionar i alçar l'autoestima dels mallorquins a la seva terra,a la seva llengua i a la seva gent. Malloca m'agrada!

Cançó de LLuís Llach cantada per Ocults

País petit

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a adormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.




Contador web

dilluns, 25 d’abril del 2011

Mallorca no és Andalusia


Aquests dies he estat de Costaler a una confraria de la Part Forana amb un altra bon amic meu,aquest m'explicà que feia unes setmanes hi havia hagut una espècia de discussió entre els fidels i caps de les confraries,ja que s'havia decidit que no es tornaria a repetir l'aturada del ''pas'' per mos de que es cantés una ''Saeta''a una de les verges d'una confraria (com havia ocorregut l'any anterior),alegant que la ''Saeta'' era típic d'Andalusia i altres llocs,no de Mallorca,des de les confraries d'aquest poble aquest any s'havia quedat en que no es tornaria a fer i que es faria la processó tal i com s'havia fet cada any.

El tema semblava haver acabat,menys per algunes persones de la confraria esmentada que abans de partir,recorden a la presidenta de les confraries que faran l'aturada per fer la ''Saeta'' tant si els hi agrada com si no,ans contràriament com s'havia quedat,tant per tant que es comença a discutir i a muntar una mica de gresca just abans de donar la sortida a l'esdeveniment religiós,i com no,a l'estona de fer marxa acaba sortint una senyora al mig del carrer davant aquesta verge tal i com se suposa que havien quedat aquestes persones.

Personalment,no em va agradar aquest gest,per què apart d'haver quedat pactat ja abans, les processons aquí s'han fet en pas silenciós,solemne,a la nostra manera,tenc l'imatge de petit del pas per el carrer de Consolació a Sant Joan,el carrer que comunica el poble amb el turó,no m'imagín una persona enmig aturant la marca i cantant amb l'idioma de Cervantes.

Avui he estat fullejant un diari de Mallorca escrit en llengua de castellans i me topat amb una notícia que m'ha deixat mort,unes quantes confraries de Ciutat decideixen deixar la marxa per el clima de tensió,segons el diari,d'insults del tipus:''forasters'' ''forasters andalusos'' ''o això no és Sevilla'',el diari per lo que he llegit no ha deixat molt clar l'altra cara de la moneda del perquè havien arribat aquests adjectius típics de Mallorca,però a mi personalment no m'ha resultat molt díficil relacionar la meva experiència amb aquesta notícia.

La cosa no ha acabat aquí,i és que a la següent pàgina i amb lletres grans,petites,cursives etc, es referien a una catedral de Ciutat amb el nom de ''la Seo'',la primera vegada que ho he vist he pensat que podria haver estat un error de redacció,fins i tot de la meva vista,però apart de veure-ho varies vegades escrit no he vist en cap moment ''la Seu'',de vegades amb broma/ironia dic : -arribarà un moment que diran ''Casa de el que pica fuerte'' a ''Ca'n Picafort'',però aquesta vegada la meva fantasia irònica ha estat superada,apart de pagar-lis les fires d'Abril,l'Ajuntament de Palma allargar i ampliar els horaris per acudir a aquest event,ara també ens diran com em de fer les processons i anar canviant de pas el nom als nostres pobles,contrades i diferent toponímia pròpia,clar com pensa el següent senyor que ha deixat un comentari a la web de Ultima Hora sobre la notícia,que més dona l'antiguitat de les coses de Mallorca,o més ben dit dels Mallorquins (perquè una cosa tenc ben clara de fa temps,una cosa és ser Mallorquí i s'altra ''somos de Mallorca'') que segons ell una cosa molt autèntica nostra és de fer aperiències,bé,podriem fer una cosa,a partir d'ara a les seves romaries hi durem xeremiers i anirem amb sa vestimenta mallorquina,o amb el pitiús,amb barretina inclosa,podriem introduir els crespells i ses panades també,i de pas que ho pagui tot clar està la junta d'Andalusia.

mallorquin emigrado

jejeje, Estas cosas solo pueden pasar en Palma. Procesiones con insultos forasters...Detrás de esto esta el rollo botifarra y clasicon de algunos que les sienta mal que haya pasos con costaleros, que lo prefieren diferente al resto del mundo, pasos con ruedas y procesión por orden de antiguedad, donde los más antiguos mantienen el poder, aunque los pasos vayan desordenados. Vamos que solo faltaron los barcos de rejilla. Muy autenticamente mallorquin...., vivan las apariencias...

Valoración: 12

On és l'orgull de Mallorca?On és la dignitat del poble?i lo més important,on són els barcos de rejilla?

Sa Destral

Contador web

dissabte, 23 d’abril del 2011

BON SANT JORDI !


Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.

Jaume Roig (1401-1478)


Contador web

dijous, 21 d’abril del 2011

Va de pasqua


A Mallorca els crespells, també coneguts com a Senyorets a Mancor, són unes galetes que no estan farcides, similars a les crespellines menorquines però més gruixudes (un centímetre de gruix aproximadament) i petites, que abans es menjaven pel Nadal i per Pasqües. Solen tenir forma de figura humana o animal. Es diu que són d'origen jueu i que la seva forma més típica, de flor de sis pètals, en realitat seria l'estrella típica judeomusulmana formada per dos triangles superposats. Els crespells mallorquins es fan amb farina, saïm,oli d'oliva, rovells d'ou, sucre, pela de llimona ratllada i agua, tot i que de vegades poden portar suc de taronja o llet. Els ingredients s'amassen, se li dóna la forma i es couen a forn mig breument.

La forma i la composició de la qual varien segons les regions: coca de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous i sucre (Camp de Tarragona, Garrotxa), sovint fregida amb molt d'oli (Ribagorça); mena de bunyol de farina i oli (Vallès, Priorat) i, també de flor de carbassera empanada (Baix Empordà); petita coca de farina amb saïm o oli i, a vegades, amb ous, llet o suc de taronja, ensucrada i amb puntes o tavelles a la vorera (Menorca, Mallorca).

S'ha de dir que al igual que els robiols (cosí gastronòmic del ravioli italià),les panades (de pà grós) i els crespells,són tots tres d'origen jueu.

dimecres, 13 d’abril del 2011

I a la fi...arriba a Mallorca,la ressaca de la Roja (o millor de la Rosa?)


La figura del bou d”Osborne’, situada a una finca agrícola de la carretera de Manacor, ha aparegut pintada amb els colors de la insígnia homosexual.

El cartell, que fa devers 6 metres d’alt, ha deixat de banda el color negre propi i ara exhibeix l’arc de Sant Martí.

Aquesta tanca publicitària és l’única que hi ha d’aquest tipus a les Balears i està situada entre Algaida i Montuïri.

No és la primera vegada que aquesta silueta ha patit actes vandàlics o reivindicatius. La guàrdia civil d’Algaida no ha rebut cap denúncia dels fets.


Font: www.ib3noticies.com



Contador web

dilluns, 11 d’abril del 2011

HEREU TRAÏDOR,NOMÉS T'HA FALTAT LA PORRA,I JA TORNEN ELS GRISOS

Es veu que a Jordi Hereu,batle de Barcelona per el PSOE,li ha fet molta de ràbia que a les consulta d'ahir es traguessin més vots amb el ''SI'' a favor de l'independència,que vots tragué ell mateix per poder ser batle de Barcelona.

Avui al Parc de la Ciutadella de Barcelona varis diputats de Solidaritat Catalana feien una plantada-acampada amb gent del carrer durant 48 hores,amb el missatge de donar suport a la llei d'independència.

L'acampada(o l'estada a aquest lloc públic)ha estat interrompuda per la Guàrdia Urbana,que ha començat a treure la gent(demà en sabrem les maneres),a tots menys als ferms diputats de SI, López-Tena, Bertran i l'Strubell,que han demostrat que no són el tòpic de polític d'avui en dia,posant-se al costat de la gent del carrer,pel que es sap fins el moment han estat els únics tres que la policia no ha pogut intervenir per els seves condicions polítiques.

Però com bé sabem tots,aquesta fotografia també passarà a la història com una anècdota d'uns dies marcats per les mobilitzacions civils i on alguns polítics han sabut posar-se a l'altura de les circumstàncies.Tot sigui per el nostre poble!

Sa Destral

dijous, 7 d’abril del 2011

Corts valencianes: 750 anys

A diferència de les Illes,la reconquesta de València va ser més llarga i la repoblació posterior,feta per Catalans a la costa i Aragonesos a l'interior,més homogènia,el que provocà amb el temps una variació dialectal amb la pronunciació de vocals castellanes i un enriquiment lingüístic en la majoria de casos a partir de castellanismes,d'aquí el dialecte del català que es parla a ''lo Regne'' avui en dia, i que el membres de Govern del PP (polítics que es disfressaren de filòlegs) un dia decidiren aixecar-se de bon matí i fer com a Valencià, idioma oficial,sense adonar-se'n(o probablement sí) que desmereixen i degradeven més la llengua del seu poble,tancant els vincles amb els seus germans,ans reconvertint,reinventant i fins i tot intentant eliminar un darrera l'altra els elements,signes i mostres identitàries pròpies com en el següent cas.

Vosaltres no estimeu València.

Sa Destral.
-------------


Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l'aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu.

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d'abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

Malgrat la transcendència evident d'aquells fets en l'afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l'aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d'un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d'aquests dos fets d'ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d'un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d'aragonesos a l'interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d'incorporar, d'entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l'època. Ara, la raó d'aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d'aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.


www.vilaweb.cat


dimecres, 6 d’abril del 2011

Boicot a Lluís Llach per defensar TV3 a València


Recordam qui governa al País Valencià?com no,el partit de la gavina,la mateixa línea que aquí,intentant trepitjar sempre la llengua d'Andalússia,Extremadura,les Castelles,la Rioja,Aragó,Múrcia i demés països de l'antic ''donde no se ponia el sol'',els quals els eliminaren les seves pròpies imposant després l'espanyola,mira! Just com volen fer aquests mateixos en ple segle XXI.

Una pregunta que m'ha vengut, per què Cortés o Torquemada no tengueren una Rosa Rodriguez(UPyD)un Herrera(C's) o un Bauza(PP) per parlar de bilingüisme?
Sa Destral

Acció Cultural del País Valencià ha denunciat que l'Ajuntament de València està posant moltes traves per tal que Lluís Llach pugui actuar a la ciutat el proper 16 d'abril, en motiu de la manifestació convocada per reclamar TV3 al País Valencià.


Segons el coordinador de l'ACPV, Toni Gisbert, l'Ajuntament de València està dificultant donar els permisos necessaris per tal que Lluís Llach pugui actuar, a ple carrer, el 16 d'abril. Tot i que no han volgut concretar quins són els impediments exactes que els posen, Gisbert ha dit que "per tota ciutat amb un mínim de sensibilitat cultural seria un honor el retorn als escenaris de Lluís Llach".

La manifestació, que canvia el seu recorregut tradicional, començarà a les Torres de Quart i tindrà com a lema "Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!". Per la seva banda, Lluís Llach no ha volgut revelar el repertori del seu concert, i ha volgut aclarir que el fet que ell actui a València no significa ni molt menys un retorn als escenaris.

Acció Cultural ha recordat com recentment actes d'entitats com Escola Valenciana o la Plataforma en defensa de l'ensenyament públic han tingut dificultats per realitzar-se, o com el concert d'Obrint Pas i La Gossa Sorda del passat dissabte també va estar a punt de no celebrar-se a causa dels problemes posats per les autoritats valencianes.


www.cronica.cat
Contador web

dimarts, 5 d’abril del 2011

PAÏSOS CATALANS,IDENTITAT I FORÇA ECONÒMICA



Són més que evidents els aires d'emancipació que es viuen a l'altra banda de mar,l'independentisme ha guanyat un gran nombre d'adeptes amb el resultat d'un desencant amb l'administració central,economicament xerrant;recentment coneixíem l'article del New York Times que destacava el següent: ''(...)El rotatiu nordamericà el vincula a la solidaritat que Catalunya ha d'assumir amb les arques de l'Estat espanyol,cita que la contribució suposa el 10 % del seu PIB anual(...)''.

Com ve a ser de costum tant en política lingüística,cultura i econòmica,a les illes ens topam amb una situació d'indiferència general,dit amb altres paraules,on a un lloc posen el crit al cel,aquí mos desbota'm els calçons,tenint en compte que la comunitat autònoma de Catalunya té un dèficit fiscal del 8,70 %,a les Illes un 14,20 % i el País Valencià del 6,40%,seria molt prudent replantetjar-se de ben de veres el si val la pena seguir sent la tercera part del motor d'un país que se va ofegant a poc a poc econòmicament i ens ofega a nosaltres culturalment.

Cada vegada queda més clar que España ens té com a colònia i els seus fills com a indis a una reserva. Demanem el que és nostre,mereixem molt més que això!

Sa Destral

'Catalunya seria un dels països més rics del món'

El prestigiós economista Kenneth Rogoff ha assegurat que si Catalunya fos un estat independent se situaria entre els països més rics del món. Segons Rogoff, Catalunya és una de les úniques fortaleses que, a dia d?avui, eviten que Espanya sigui intervinguda.


Kenneth Rogoff és l’execonomista en cap del Fons Monetari Internacional, la principal institució econòmica del món, i professor d’Economia a la Universitat de Harvard. Una figura tan prestigiosa com aquesta s’ha posicionat avui a favor de la viabilitat econòmica de la Catalunya estat. De fet, Rogoff ha assegurat que, en cas d'aconseguir la independència, Catalunya seria un dels països més rics del món.

L’economista nord-americà ha fet aquestes declaracions a la revista Capital, on també ha assegurat que Catalunya és un dels pilars que, actualment, eviten la caiguda del sistema financer espanyol. Rogoff ha alertat que si l'economia espanyola ha de ser intervinguda, podria passar el mateix amb potències econòmiques com ara França.

www.cronica.cat

Contador web

diumenge, 3 d’abril del 2011

La Guardia Civil en contra del català


Dos casos més del total menyspreu i agressió a la nostra gent,a la nostra terra i a la nostra llengua que sofrim per les forces d'ocupació forasteres;fent,a damunt,un circ d'impunitat amb rialles incloses dels forasters que en són culpables,i convertint a les institucions judicials en còmplices d'aquesta particular comèdia. Un dels fets produïts a la Junquera a un al·lot de Perpinyà i l'altra a un illenc,els dos baix el mateix pretexte,-el no respondre en foraster-,un d'ells a més,si no era suficient amb el coverbo habitual de ''esto es españa y tienes que hablar español'' se'l confongué amb sospitós de pertànyer a ETA,al·legant el Guàrdia Civil en el judici i utilitzant com a argument de l'agressió el següent: ''(...)hacia pocos dias que habia ocurrido el atentado y estabamos buscando a sospechosos(...)'',fet que el xerrar un idioma que no és el seu però el típic de Mallorca l'encengué.

Rafel Renyé,un jove periodista de la Catalunya Nord,va ser retingut per la Guàrdia Civil a la frontera entre França i Catalunya per parlar català i no saber el castellà.Així ho explicava el mateix Reyné en un video gravat per l'ocasió, on exposa detalladament l'espisodi de la seva retenció a la Junquera.El periodista col·laborador de Ràdio Arrel,única emissora de Catalunya Nord que emet íntegrament en català, explica que un agent dels cossos de seguretat espanyols el va aturar a la frontera al veure que en la seva matrícula duia enganxadat un adhesiu on hi figurava el CAT.fet que va fer-lo malfiar i preguntar fins a tres cops quin idioma parlava Renyé.Al respondre que parlava català i francès però no castellà,el jove agent de la Guàrdia Civil va instar el periodista a seguir-lo per procedir a la seva denuúncia.

El fet,però,no va sortir com el jove policia s'esperava,ja que al comunicar la decisió de multar al jove als seus veterans superiors,l'agent va ser esbroncat.Acte seguit,el guàrdia va retornar la documentació a Renyé tot afirmant,simpàticament,que mai no havia vist algú que parlés català i francès però no castellà i recordant que a Espanya,es parla l'espanyol.Renyé,per la seva banda,va aprofitar la cordialitat mostrada de sobte pel guàrdia civil per fer-li veure que el català és un idioma oficial a Catalunya,i que molta altra gent com ell,ignoa el castellà

Àlvar Llobet
.Revista l'Estel número 696

El judici contra un guàrdia civil que presumptament va agredir un jove, Iván Cortés, a l'aeroport de Palma per parlar-li en català ha estat suspès per motius tècnics. Segons ha explicat l'advocat de Cortés, Josep de Luis, estaven previstes dues videoconferències a llocs diferents i el sistema no pot fer-ne dues simultànies. El judici, que ja s'ha suspès dos cops, s'ha posposat per dia 31 de març a les 11 h. L'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, s'ha desplaçat fins a Palma perquè havia de ser present al judici com a observador internacional, una figura que l'Obra Cultural Balear va proposar i exigir per tal que aquests casos de discriminació lingüística es fessin sentir també a les institucions europees.

És ja el segon cop que el judici contra un guàrdia civil que presumptament va agredir Iván Cortés a l'aeroport de Palma el mes d'agost de 2009 quan aquest es dirigia cap a Londres amb la seva companya es suspèn. Els fets tingueren lloc quan Cortés va passar el detector de metalls i un guàrdia civil el va voler identificar. Segons ha explicat el president de l'OCB, Jaume Mateu, Cortès els va demanar perquè volien la seva identificació si ja havia passat per l'arc i ho feu en català.

Mateu ha dit que fou aquí quan els agents es posaren 'molt nerviosos' i Cortès va ser dirigit cap a una habitació dels agents on es produí l'agressió. Segons explicà Cortés en el seu dia, rebé tres cops: un al cap, un altre a la boca i una darrera a l'estómac. Després de l'agressió, Iván i la seva parella partiren cap a Londres i allà anaren a un hospital on li feren un informe metge. Un cop novament a Palma, Cortés anà a la policia espanyola i a posar una denúncia al jutjat d'instrucció número 4.

El primer cop el judici es va suspendre per 'qüestions administratives' tal com ha explicat l'advocat del presumpte agredit, Iván Cortés. En aquesta ocasió, ha explicat, ha estat per 'motius tècnics', ja que no es poden efectuar dues videoconferències de manera simultània i per aquest dijous n'hi havia dues a la mateixa hora. Per aquest motiu, el judici es celebrarà el proper 31 de març a les 11 h.

En aquest judici hi ha estat present l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, qui ha vingut a Palma com a observador internacional per tal que aquests casos de discriminació lingüística arribin també a les institucions europees. Es tracta d'una iniciativa que va proposar l'Obra Cultural Balear. Romeva, qui ha vingut acompanyat d'altres companys europeus, ha dit que la suspensió d'aquest judici suposa un nou 'mal de cap' per a Iván Cortés ja que s'allarga encara més el procés. Per aquest motiu, ha dit que vol que es faci una reflexió 'a nivell europeu', tot i que es tracta d'un tema que té a veure amb 'l'àmbit estatal'.

Per part seva, el president de l'OCB, Jaume Mateu, ha lamentat la suspensió del judici perquè suposa continuar 'un calvari ' i 'allargar una agonia que es fa 'dura i insostenible'. Diu que amb aquesta lentitud, altres persones que volguessin denunciar aquests casos de discriminació lingüística els 'fugirien les ganes'.

www.regio7.cat

TRADUCTOR / TRANSLATOR / ÜBERSETZER


La repoblació de les platges és una barrera contra les invasions