Tots sabeu, poblers i no poblers, quines són les principals activitats que es desenvolupen durant aquestes festes. N’hi ha que tenen un vessant religiós -les Completes- i d’altres que són més lúdiques menjar, beure, sonar les ximbombes i fer gloses… Però no hi ha dubte que la nit de Sant Antoni és també la festa del foc. El foc està omnipresent aquest dia, ja sigui per allunyar mals esperits, ja sigui per escalfarnos o, per què no dir-ho!, per torrar.
Aquest foc és també un símbol de la recuperació d’hores de sol, és a dir del triomf de la llum sobre les tenebres. És el renaixement del sol, que fertilitza la terra (se solien escampar les cendres dels foguerons de Sant Antoni pels conreus perquè això afavoria les collites). El solstici d’hivern (pràcticament un mes abans de Sant Antoni) marca el punt d’inflexió de recuperació d’hores de sol i això la cultura popular ho té ben present:
Per Nadal, creix el dia una passa de gall,
Per sant Esteve, una passa de llebre,
Pels reis una passa de vell,
per Sant Antoni, una passa de dimoni.
Xerrant de dimoni, el paper que representa a la nostra festa és consubstancial a la pròpia celebració. Sense dimonis no hi hauria Sant Antoni. Els dimonis representen les temptacions, l’accés a les coses prohibides, a la bona vida i als plaers pecaminosos. Sant Antoni no feia cas de les males intencions dels dimonis per atractives que semblassin.
El que no pot faltar, però, la nit de Sant Antoni, són les cançons i els sons de les ximbombes. Moltes i variades són les gloses que es canten aquesta nit: algunes tenen una tradició molt antiga i estan molt arrelades i, algunes, fins i tot estan una mica pujades de to (però aquest dia tot està permès).
Algunes de les que es canten són les següents:
Sant Antoni ha vengut
dia desset de gener.
venturós s’homo que té
sa dona i no el fa banyut
Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta-u.
Sant Antoni gloriós
de Viana anomenat,
siau es nostro advocat
de tot perill guardau-mos
Però n’hi ha moltes més que segur que entre tots elaborarem. És la nostra cultura popular i mai no s’ha de perdre.
