Contador web
La primacia del mar
En el segle XII el mar havia tornat a ser una fructífera ruta comercial.L'adopció del timó i de la brúixola feren possible la navegació d'altura. D'Itàlia n'aprengueren la tècnica els altres pobles meditarranis i els catalans consideraren que els mateix camí que seguien les naus italianes cap a l'Egipte a Síria, també podien anar-hi les llurs. Des del segle IX havia predominat Venècia, però en el XIII Gènova adquirí una primacia que aviat li disputaria Barcelona.
La pirateria dels sarraïns de Mallorca dificultava greument el comerç català amb l'Orient mediterrani. Per això Pere Martell, un còmit de galeres, en un banquet a Tarragona el 1228, incità Jaume I a conquerir Mallorca. Es pregunta Pierre Vilar si seria que el rei En Jaume hauria trobat només a les ciutats mercantils catalanes, els mitjans materials - naus i doblers- per a aquella tasca tan excitant per a un jove monarca somiador, o si al contrari fou que entre els burguesos catalans n'hi hagué de prou hàbils per engrescar-lo eb la temerària empresa de conquerir un regne dins la mar. No cal dir que consideracions religioses, polítiques, feudals i econòmiques, s'hi trobaven imbricades.
Una bella expedició naval
L'expedició a Mallorca fou un gran éxit i donà a Jaume I molta anomenada internacional. Un èstol de cent cinquanta-cinc naus salpà de Salou el 5 de Setembre de 1229: ''Tota la mar semblava blanca de les veles,'' diu el Llibre del Feyts.Els moros mallorquins eren molt febles i no reberen cap ajuda exterior. La campanya militar, tot i estar poc planificada, no durà ni quatre mesos. No fou evitat l'assalt a Ciutat el 31 de Desembre, amb el desori subsegüent.
L'ocupació de la resta de l'Illa s'allargà només un parell d'anys, i el 1232 fou enllestit el Repartiment de les terres entre els conqueridors. Segons observa Cabestany i Fort, foren afavorits els petits propietaris agrícoles: la meitat de la propietat territorial de Mallorca fou al·lodial, amb plens drets per part dels posseïdors, la majoria dels quals procedien de la burguesia. Eivissa es sotmeté el 1235 fàcilment.
Per tal d'estimular el repoblament, Jaume I atorgà el 1230 la Carta de Franquesa, inspirada en el dret romà que en el segles XII havien fet renàixer els glossadors de Bolònia.
A diferència del que hom feu a la Catalunya Nova i del que hom feu a València, sembla que en la població de Mallorca l'element prejaumí no tingué gaire importància. Mentre que l'illa la minoria jueva ha tingut sempre gran relleu econòmic i cultural, mai no hi hagué cap moreria organitzada políticament religiosa, com les de Lleida, Tortosa, València etc,; fins i tot, quan a la primeria del segle XVII foren expulsats els moriscos de València, nombrosos pagesos mallorquins pogueren anar a repoblar les comarques valencianes meridionals. Arran de la Conquesta fou gairebé general l'emigració a Menorca i a Barbaria dels sarraïns mallorquins, i els altres, els qui no pogueren fugir,foren immolats o venuts com a esclaus.
Sembla també que els mossàrabs o cristians indìgenes sotmesos a l'Islam, s'havien extingit a Mallorca abans del sengle XII, puix que no n'hi trobaren cap rastre els pisans que , comandats pel comte barcelonó Ramon Berenguer III,ocuparen Mallorca transitòriament el 1114.
Mallorques: un regne individuat
Mallorca fou organitzada ja de bell antuvi com regne autònom, amb clara preponderància de l'estament ciutadà sobre els pagesos forans. Des del 1249 tingué els seus jurats i després el Gran i general Consell que la regia. El regne de Mallorques no tingué però, corts pròpies, puix que els seus monarques eren vassalls del rei d'Aragó, assistien els representats mallorquins a les Corts generals de Catalunya.
Hom admet que els repobladors de les illes Balears procedien en general dels sectors constanencs de la Catalunya Vella, l'Empordà principalment, De fet alguns trets del dialecte oriental de l'Empordà i la Selva, avui perduts o molt caducs en el català continental, presenten plena vitalitat en els parlars baleàrics. Podem esmentar-ne: l'article es < ipse (es pa, sa mà), i la distinció entre i consonant resultant de I + iod i aplecs similars (paia/palla,ui/ull) i ll procedent de la geminada ll o de l-inical llatines (pell, olla, llop)
Com que la condició insular afavoreix l'arcaisme, el tret diferencial més típic del dialecte balear és la conservació del fonema de la vocal mixta(centro-anterior semioberta no labialitzada) tònica -que arbitràriament representarem ací amb el signe /ê/-, procedent de e llarga llatina (sêda, parêt, pêll), vocal que ha evolucionat a /è/ oberta en el català oriental, i, en general, a /e/tancada en català occidental i valencià.
L'expedició a Mallorca no interessà els aristòcrates aragonesos, i només uns pocs van participar-hi, a títol personal. La financiació d'aquesta campanya - com més tard les de les conquestes de València i de Múrcia- fou a base del bovatge, un tribut que gravava els parells de bous llaurança, ue havia estat imposat pel compte Ramon Berenguer III(1118)
Font: Jaume I el conqueridor 1276- 1976, en el VII Centenari de la seva mort.
1 comentari:
Molt bò l'article!
Publica un comentari a l'entrada