Una part de l'atles català de Cresques Abraham
Alguns jueus mallorquins o residents a l’illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els Rabíns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d’Orhot Hayyim, Vidal Efraim, que també fou astròleg, Xim’on ben-Cemah Duran, autor d’importants llibres de literatura rabínica i poesia i que tractà especialment el problema dels anussim o conversos. Els metges Judà Mosconi, o Lleó Grec, Aaró Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Remós, més important en la seva faceta de poeta o l’astronom Isaac Nafuci. Però, des del punt de vista de la cultura occidental, excel·lí l’Escola Cartogràfica Mallorquina, determinant en el desenvolupament del coneixement geogràfic medieval i, posteriorment, influent en el procés d’expansió europea a Àfrica i Amèrica, de la que en foren membres destacats Cresques Abraham, autor de l'Atles Català, i el seu fill Jafuda Cresques, però també Angelí Delhort, Angelí Dolcert i Samuel Corcós, i que foren continuats per conversos i els seus descendents fins el segle XVII.
El 1391 una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als calls de Ciutat de Mallorca i d'Inca. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí. Desprès d'un breu període de decadència el 1435, la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al cristianisme, finalitzant en aquesta data l'existència oficial dels jueus a l'illa. Però, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen continuar practicant la seva religió sota aparença cristiana, i s’articularen baix l’organització de la Confraria de Sant Miquel o dels Conversos, posteriorment de Nostra Senyora de Gràcia, com instrument de cohesió interna, ajuda mútua i resolució de conflictes. D'aquesta comunitat, al s. XVII sen derivarà la qüestió xueta.
Jueus mallorquins
Població total
nn (15% de la ciutat a finals del s. XIV)
Regions amb població significativa
Mallorca
Llengua
Llatí (dominació romana)
Àrab (dominació àrab)
Català (dominació aragonesa)
Hebreu (actes litúrgics)
Religió
Judaisme
Grups humans relacionats
Balears
Mallorquins
Xuetes
Jueus
Sefardites
Pàgines que s'hi relacionen
Jueus
Call
xuetes
Atles Català
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Jueus_mallorquins»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada