L'ocarina

Es tracta d'un instrument que pertany a la família de les flautes globulars i d'embocadura conduïda. És ovalada, de fang i el nombre de forats és de vuit.

La història moderna de l'ocariba es remunta, en el seu passat més jove, a un poble italià situat a uns vint quilòmetres de Bolonya anomenat Budrio. El nom de l'instrument prové, segons el mite popular, de la seva semblança amb el cap d'una oca. El creador de la forma més corrent i d'ús actual va ser Giuseppe Donati, un forner nascut en aquesta petita població a començaments del segle XIX. Sobre el motlle d'un antic instument de fang i a través d'experiemtns Donati va arribar a consolidar la forma de l'ocarina actual.

La introducció d'aquest ''nou'' instrument, a l'any 1853 va ser tot un èxit al món musical de l'època, i va permetre Donati a dedicar-se a actuar com a solista acompanyat d'altres músics.Sota la seva influència es van consolidar a la mateixa zona diversos constructors, entre qui destaquen Cesare Vicinelli el 1887 va instal·lar el seu taller d'ocarines al carrer Jovellanos de Ciutat, i així començà la tradicció de l'ocaina mallorquina.

Hi va haver fàbriques d'ocarines a Palma, Mancor, Bunyola i Pollença,van existir bandes d'ocarines que donaven concerts a les Esglèsies per la seva acústica.La col·lecció mallorquina consta de 7 mides (de's de la soprano d'uns 10 cm fins al contrabaix d'uns 35 cm)Actualment hi ha una col·lecció d'ocarina malloquina al Museu de la Porcincula de Ciutat.

CARME OCARINA

Mestre Artesana per la Direcció General de Comerç i artesana d'ocarines. Sota el mestre Benet Mas a Santa Maria, es dedica des de 1987 a la construcció d'aquest instrument.
En els ultims anys ha centrat la seva activitat especialment a la recerca,investigació i la recuperació de l'ocaina com a instrument artesanal i tradició musical. activitat que inclou la direcció de la ''octava Musical'' , una formació d'ocarines que ha participat ja en diverses actuacions a Mallorca (Santa Maria del cami i a Marratxí), a Catalunya i Cantàbria. Té instruments del seu taller exposats en el Centre Egnografic Fundació Joaquim Diaz de Valladolid i en el Museu d'Agost - Centre d'Alfareria (Alacant)

Fonts: Revista ''MásMallorca'' núm.23-1/2009