X PREMIS LITERARIS VILA DE LLOSETA

Dijous,27 de Novembre es celebrà a Lloseta (Mallorca) el lliurement dels X PREMIS LITERARIS VILA DE LLOSETA 2008,aquest any fou guanyador del premi de narrativa, Miquel Àngel Vidal amb ''El Jardí de les Hespèrides'' i guanyador del premi de poesia, Jaume Mesquida amb ''Surant entre mots'',d'aquest darrer convé esmentar que va fer un gran i potent discurs de la seva obra i una reflexió sobre la delicada i, a vegades penosa situació que viuen els ciutadans de Mallorca quan ens volem expressar i conviure amb la nostra llengua materna,el Català.


Aqui vos deix amb tres troços del que crec que és un llibre referent per tot mallorquí.






Llanç a les fondalades del meu pensament cec,
oculars sentiments en tinta enyoradissa
escrits, de solitud nafrats,com sang que vessa,
Parasitaris,foscs, i ja no del tot lliures,
dòcils, ens hem sotmès a les llengües imperials,
a les paganes veus vingudes d'altres terres,
que ens llancen menyspreants sons plurals a la cara.
I ara és,patrimonial en la desesperança,
febrós el calendari de molts dies malaltissos,
i aspre el món imposat pels ateus de la parla
en qui,permissius,ja no adoram un sol Déu
amb religiositat de Terra,Llengua i Pàtria.


Fent discursos estèrils dins la sang sanglotant,
escrivint fosc,exhaust,per no ser llegit,
aquest enyoradís cant,tuf passat de moda,
sé que la vida és un joc de miralls trencats.
Entre els àglids borgits i la secular parla,
sur perdut entre els meus que pels de fora,
confinant a la mort l'esperit de la llengua.
Rar hoste subsistint dins pàtries visionàries,
-és tan trist viure així,lapidat dins ca teva!-
conjurant les deixalles amb empelts de l`oblit,
sé que he nascut per ser qui som: carn de canó.


Estigmatitzats per antigues invasions,
erugats dins la Història, soterrats dins la parla,
ens han castrat la llengua fruit de nostra naixença,
ens han fet ajovar sota el jou de l'escarni,
menysprear el venerable do de la nostra parla,
rendir la cremor viva d'aquest foc a les cendres,
i fer-ne acatament de molts sons que ens eixorquen.
I jo som aquí, terra d'enfosquides llavors,
amb el crit esbrellat,assocant els gemecs,
i el silenci com una soga ben nuada al coll,
ajupit dins l'ardent purgatori escrivint
bell mallorquí befat pels propis mallorquins.

Jaume Mesquida, ''Surant entre mots''