Aprendre català a fora per fer feina a Mallorca

Tot i que alguns d'ells no havien estat mai a Mallorca ni a cap altre indret d'arreu de les terres de parla catalana,parlen clar i llampant amb aquesta llengua.Són tres estudiants de català de la Universitat Carolina de Praga d'entre 22 i 23 anys que són a Mallorca durant unes setmanes gràcies a unes beques de pràctiques laborals per millorar el nivell de llenga que ja han adquirit.

Durant el curs passat, Jana, Lenka i Jan Marek assistiren a classe amb el professor vilafranquer Andreu Bauça, qui fa anys que ensenya llengua i cultura catalanes a l'esmentada niversitat.Els seus coneixements han fet possible que durant tres setmanes treballin a empreses i instutacions de Mallorca que utilitzen el català de manera habitual.

"Quan vaig començar a estudiar aquesta llengua, no pensava mai que seria capaç de venir algun dia a Mallorca i posar-m'hi a escriure articles en la revista d'un poble",explica Jana Kuklova,qui fa pràctiques a la revista d'informació local i comarcal Cent per Cent de Manacor, on, a més de formar part de la redacció, també du a terme tasques de maquetació i de disseny.

Per part seva, Lenka Hrenjsemnova i Jan-Mares Sík fan feina al Serveu de Normalitzacií Lingüistica de l'Ajuntament d'Alcúdia. "Com que nosaltres estudiam llengües estrangeres, i Alcúdia és un municipi turístic, la feina que ens han encarregat és tradur una sèrie de fullets del català a diferents idiomes",explica Jan Marek.

A més de fer les feines esmentades, els joves també van a classe de català."Entre les traduccions i les classes - comenta Lenka-, la veritat és que nparenem molt, de català. Laspecte més important del nostre viatge ha estat comprovar la viavilitat d'aquesta llengua.Nosaltres ,a Praga,vàrem aprendre la llengua, però mi no havíem estat en contacte amb la societat que la parla de manera habitual.Hem pogut comprovar que,tot i que a Mallorca hi ha una llengua oficial, el català és ben viu i fins i tot serveix perquè estudiant estrangers l'utilitzin per fer-hi feina!".

Segons Antoni Riera, el director de la revista Cent per Cent i tutor de Jana,"a més de les pràctiques laborals,aquestes beuqes serveixen perquè els joves puguin socialitzar-se amb catalanoparlants, ja que qualsevol llengua ha de servir per comunicarse i fer amics''.

Aquest és el tercer any que, gràcies a l'acord entre la Universitat Carolina de Praga i diferents institucions i empreses de Mallorca ,estudiants de català han pogut participar en les beques.

Font: www.dbalears.cat

BON SANT JOAN ! QUE LA LLUM PREDOMINI SEMPRE DAMUNT LA FOSCOR.

La Nit de Sant Joan, és potser la manifestació més arrelada de la cultura tradicional catalana; la que condensa en un menor espai de temps la major quantitat d’elements ancestrals: l’atracció irracional del foc, les misterioses forces de la naturalesa alliberades en la negra nit; l’àpat representat en la coca com a símbol de col·lectivitat, la innata i il·lusòria necessitat humana de conèixer l’esdevenidor... Tot això, i més, en la nit màgica de Sant Joan.

ORIGEN I SIGNIFICAT DE LA NIT DE SANT JOAN

Les civilitzacions antigues celebraven el solstici d’estiu, el moment en què el sol es troba en el punt més alt del zenit i quan és visible per més espai de temps. És el moment màxim de claror de sol i el dia més llarg de l’any: “Sant Joan, el dia més gran”.
Aquest fet dóna virtut extraordinàries a totes les plantes. A Grècia les falles de sant Joan recorden les feses efesties que en honor de Vulcà celebraven i que foren copiades pels romans Els efestus corrien en cursa esbojarrada amb atxes enceses a les mans i deixaven al seu darrera tota una estela de guspires i de claror.
Els costums d’aquesta nit recorden molt les pal·lílies romans, o sigui les festes en honor de Pal·las que havia estat la divinitat del foc. Durant aquestes festes hom creia que es aigües i les herbes tenien virtut, els romans aquesta nit sortien a buscar el gram negre; és a dir, la verbena, el qual donà el nom a la revetlla i hom encenia fogueres, que segons conta Ovidi, la gent saltava tres vegades (triada romana: Júpiter, Juno i Minerva) a fi d’obtenir salut i felicitat. Tot i que les pal·lilies es celebraven l’abril.
L’Església va pretendre acabar amb les fogueres en el Concili de Constantinoble, 680, pel seu paganisme. Davant la impossibilitat, van cristianitzar el significat de la festa amb el passatge apòcrif que explica que santa Isabel, quan estava encinta de Joan Baptista, digué a la Verge Maria que l’avisaria del naixement encenent una foguera.
Es creu que sant Joan va néixer a les dotze, igual que Jesús, però sis mesos abans. Aquesta conjunció és la que dóna màgia a les dues nits. Per exemple: a l’Urgell creien que la malva collida aquesta nit refloreix per Nadal. Amb set de les persones de fora de casa que hom veu o tracta avui hi tindrà la mateixa relació el dia de Nadal, i a la inversa.

LA PRESÈNCIA DEL FOC

Pels antropòlegs existeixen tres manifestacions del foc a Sant Joan: encesa de grans fogueres “focs de l’alegria: que volien augmentar l’ardor del sol, precisament en el moment en què inicia la seva davallada en el zenit / processons pels camps amb torxes enceses, que pretenien portar als camps la purificació de l’aire i la xardor solar mercès a la qual les llavors germinarien i es collites serien abundants. / rodes amb sarments i diversos boscalls encesos que tractaven d’imitar el disc solar.
Les fogueres eren més un costum rural que urbà. Curiosament, el Quixot arriba a Barcelona a la revetlla de sant Joan i no esmenta fogueres. El 1780 les autoritats barcelonines van prohibir que es fessin dins el clos murallat. Es feien fora i era costum que la quitxalla anés a cercar fusta per les cases, amb la canterella : “Hi ha res pel foc de sant Joan?”.
El foc calia saltar-se set vegades: tres d’un costat i quatre de l’altre, i hom creia que qui salta una foguera no mor abans d’un any.
Voltar set vegades la foguera preserva del mal de cap, i encara més si la fusta té quelcom de ferro; per això és convenient que hi hagi claus.

ALTRES ELEMENTS CARACTERÍSTICS: AIGUA I COCA

LA COCA. Romanalla d’algun ritus solar. Antigament les coques eren circulars, amb un forat al mig i devien tractar de recordar el disc solar. Era costum menjar-la al ras i es creia que menjar-la sota teulada portava desventura. S’acompanyava amb vi dolç i alguns amb aiguardent. Més endavant es feren allargades o bé simulant la silueta del be.

Recepta típica

Per a la seva elaboració, necessitarem, els següents ingredients.

 ½ kg de farina
 70g de sucre
 50g de llard
 3 ous
 Sal (uns 10 g)
 La pell d'una llimona ratllada
 Aigua (la que admeti) o llet
 50g de llevat de París
 Fruita confitada: taronja, meló, cireres, etc.

L’AIGUA: Sentit màntic; endevinatori. Rentar-se la cara tot just quan toquen les dotze de la nit, o bé ficar els peus dins d’un rierol, permeten saber quin serà el nom del futur espòs, perquè serà el primer que sentirà.
Llançar una clara d’ou dins d’un got amb aigua i deixar-lo a la serena, permet l’endemà al matí, saber quin serà l’ofici del futur espòs fitant les formes que hagi dibuixat la clara.

Ficar paperets escrits amb els noms dels nois que són del seu gust, i enrotllar-lo en rodolins i ficar-los en un plat amb aigua, permet saber del futur espòs, l’endemà al matí, mirant el contingut del rodolí obert.

COSTUMS, PRÀCTIQUES I CREENCES DE LA NIT DE SANT JOAN

a)ORDALIES AMOROSES: Per a saber el nom del marit. Consisteix en agafar tres escardots (cards), cremar llurs flors i lligar un paperet a cada un amb el nom dels distints festejadors, o bé una cinta diferent representant el seu nom. A mitja nit, es tiren tots tres, d’un a un, a sota el llit mentre es va dient tres vegades: “Sant Joan baptista, apòstol i evangelista, per la virtut que t’ha Déu t’ha dat, fes-me conèixer el meu enamorat”. L’endemà un dels escardots apareix florit i el nom que porta el paper o el color d la cinta, és el del futur marit.
Amb herbes aromàtiques collides aquesta nit es feia una creu que es penjava a la paret de fora casa. Una noia del Rosselló va descobrir que festejava amb el dimoni perquè aquest, en forma de xicot, no podia traspassar la porta de la noia. Mossén Cinto Verdaguer, en l’obra Canigó, recull aquest costum: “Lo dia de Sant Joan, n’és dia de festa grossa, les nines del Pirineu posen un ram a la porta”.
Les berrugues es curen fregant-les amb una falguera molla de la rosada d’aquesta nit. També, colgant al terra cinc ginebrons collits aquesta nit, i a mesura que aquests es podreixin les berrugues marxaran.

Per guarir-se d’un mal s’havia de fer set voltes al voltant d’un arbre, generalment cap a la dreta; és a dir, seguint el curs del sol, que és generalment la seguida en donar voltes i en els balls rodons.

Pel Penedès, però, creien que aquesta nit és dolent enfilar-se als arbres, especialment als fruiters, perquè la mort està amagada entre el brancatge.
Però anar al bosc la nit de sant Joan, entranyava, segons la tradciió, perill per les noies: “Una herbeta del bosc, la borratja anomenada, donzella que la trepitja, de seguit torna embarassada.

B) TRESORS AMAGATS QUE NOMÉS ES PODEN TROBAR AQUESTA NIT

Segons la creença popular, tot metall que està sota terra pertany al dimoni, però la nit de sant Joan el Banyeta està enfeinat assistint a les assemblees de bruixes.
Si es menjaven molts cargols s’obtenia gràcia aquesta nit per a trobar tresors.
Si aquesta nit s’escau en divendres es pot fer criar moneda, posant una moneda en un punt ben alt de la casa i no treure-la fins el cap de set divendres.
Dins les coves de Sitges, en direcció a Vilanova creix una flor d’or de bellesa excepcional i que només llueix al punt de la mitjanit de sant Joan. La seva forma és indefinida i infinitament variable. Si no hi ha ningú a la vora brilla com el foc. Es veu des de lluny, però en acabat es confon amb altre flors i herbes. De totes maneres es veu que si algú la trobés, al cap de set dies veuria com es torna tota d’or, si ha encertat la flor.

A Sant Quintí de Mediona, la nit de sant Joan fa que sigui visible un vedell d’or, dalt del turó de Sant Antoni. La tradició diu que a mida que hom s’hi apropa, la figura s’esvaeix lentament fins a desaparèixer completament.

c)ÉSSERS FANTÀSTICS

Gambutzins i cucales (riberes de l’Ebre, éssers poc definits).
A Collbató creien que avui sortia de dins les coves de salnitre el Marmajor, una mena de papu que se’n duia els nens.
En general era creença que aquesta nit les bruixes tenien més força. La gran reunió es feia al Pedraforca. També aquesta nit és quan el dimoni canvia el cor de costat a les bruixes noves.

Aquesta nit a les bruixes el surt una cua en record de quan Déu li tragué una costella a Adam per a crear la dona; el dimoni sens saber-ho se la menjà. Assabentat que la costella la volia Déu hi deixà una cua de mona. D’aquí ve “dir que una dona és mona” per dir que una dona és bonica.
També en aquesta nit hom pot esdevenir bruixot: al punt de mitjanit cal anar a la cruïlla de quatre camins; estant nu, fer set tombarelles en cada un dels quatre vents i així que caigui a terra de la tombarella vint-i-vuitena, ja serà bruixot.


Sant Joan o solstici d'estiu,la festa nacional dels països catalans.

Bon Sant Joan a tots!

El PSM es qüestiona si val la pena formar part d’Espanya

Biel Barceló, reelegit com a secretari general del PSM amb el 94,4% dels vots, deixà clara ahir l’aposta de la formació per la independència “si les demandes que es fan des de les Illes no són escoltades a Madrid”

El PSM tancà ahir el vintè congrés deixant les coses clares: qüestionant-se el seu paper a Espanya, donant el sí a la coalició electoral amb Els Verds i Iniciativa d'Esquerres, i apostant novament per Biel Barceló com a secretari general de la formació.

Els nacionalistes amenaçaren que, "si no es respecten les Illes Balears, el partit s'haurà de plantejar quin valor afegit representa formar part d'Espanya", amb una clara referència a la independència. "Si les demandes que fem des de les Illes no són escoltades per Madrid, si ens neguen sistemàticament un finançament just després d'anys de patir un constant espoli o si la nostra capacitat d'influència sobre l'aeroport de Son Sant Joan és la mateixa que sobre Sao Paulo i Tòquio, haurem de repensar-nos pagar els impostos i haurem de passar comptes amb els partits centralistes d'aquesta terra", reclamà Biel Barceló. El líder del PSM llançà un missatge a l'Estat espanyol i als partits centralistes insinuant-los que "les coses i les estructures més rígides són les que es trenquen".

En el transcurs del congrés, Biel Barceló (Palma, 1967) fou reelegit en el càrrec de Secretari General del PSM i rebé el suport del 94,4% dels militants. L'acompanyen novament a la Comissió Executiva del partit Joana Lluïsa Mascaró i Nanda Ramon, com a vicesecretàries generals; Xavier Bacigalupe, en el càrrec de secretari d'Organització i Finances, i s'hi incorporen Marta Carrió, com a secretària d'Estudis i Anàlisis, i Pere Fuster, com a secretari d'Implantació Territorial.

Coalició electoral

Així mateix, el 97,3% dels militants donaren suport a la coalició electoral entre el PSM, Iniciativa d'Esquerres i Els Verds, que Barceló definí com "una oferta creïble, coherent i amb un gran camp per córrer, capaç de fer front al bipartidisme regnant i a l'hegemonia de la dreta". "És una coalició integrada per aquells partits que realment han cregut en l'esperit del Bloc, l'esperit de la cooperació política entre cultures polítiques complementàries per fer una Mallorca més democràtica, justa, social i sostenible", explicà Barceló.

D'altra banda, el secretari general del PSM criticà durament la política realitzada pel PSOE, que acusà "d'allunyar-se de l'esquerra amb la seva política injusta, neoliberal, antieconòmica, que va en contra dels sectors socials més dèbils". Barceló acusà Zapatero "de no ser valent i evitar retallades en les milionàries despeses del Ministeri de Defensa i en no demanar transparència i control als bancs. Tothom paga la crisi menys els banquers i els milionaris". "Les Illes som l'autonomia amb menys treballadors públics per habitant i la Comunitat Autònoma amb un pitjor finançament de tot l'Estat que, a més, està sotmès a ingents retallades".

Corrupció

Un dels moments més intensos del discurs de Biel Barceló va ser quan va fer referència "a la falta de valors democràtics presents a les Illes Balears, fruit dels nombrosos casos de corrupció que s'han destapat al llarg d'aquesta legislatura".

Segons el líder del PSM, "no hem de tolerar la corrupció perquè qui corromp està atacant la democràcia i qui ataca la democràcia està atacant el país. No hi ha corruptes bons i corruptes dolents, tots els corruptes són una vergonya per al país".


www.dbalears.cat

L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català com a llengua cooficial juntament amb el françès

El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya Nord volen que l'acord no es quedi en paper mullat.


Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l'alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió "pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n'estem orgullosos i que la volem promoure".

El pròxim objectiu de l'Ajuntament és que la carta municipal per a la llengua catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l'Ajuntament de Perpinyà s'ha anat desenvolupant, sobretot en l'àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l'alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

Font: www.3cat24.cat

TRAMUNDANÇA

Llevant,xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal,
vet-aquí es vuit vents del món.

Es mariners a la mar
en es vent treuen 'vantatge;
si no els hi basta s'oratge
posen rems per navegar.

Quan la mar fa aquelles ones
a ne quin sant acudiu?
Garrideta, un llit teniu
que és bo per jeure-hi persones.

N'hi ha molts que s'han distingit en aquesta gran batalla, destrossant i combatent aquesta xusma i canalla

VISCA ES FIRÓ ! VISCA SOLLER ! I VISCA MALLORCA !



La història del Firó

Del desembarc dels moros a Sóller l'any 1561 se'n coneixen tres ressenyes coetànies, escrites dins la setmana següent al propi succés. La primera, de mà de l'escrivà municipal, es guarda a l'Arxiu de les Cases de la Vila; la segona, pràcticament inèdita, fou escrita pel notari Antoni Morell i es conserva a l'Arxiu del Regne de Mallorca; i la tercera, del mateix Arxiu, redactada pels jurats del Regne en forma de carta i dirigida al rei Felip II. Més endavant, ja en el segle XVIII (1557 ?), el Comú de Preveres de la parròquia de Sant Bartomeu en fa una reinterpretació en la que recull bona part de les tradicions i llegendes acumulades en els dos-cents darrers anys, i introdueix nombroses connotacions religioses Finalment, l'any 1833 els frares franciscans del Convent de Jesús fan una nova redacció de la descripció del Comú de Preveres, que embelleixen amb una considerable proporció de cites bíbliques.


Les llegendes i tradicions que s'han introduït en els dos escrits posteriors als fets, son anècdotes com les valentes Dones, les Sagrades Formes, les Tres Creus, Na Margarida Custurer, Sant Jaume, i d'altres que envolten aquesta jornada. De totes aquestes tradicions la que es representa actualment a la Festa del Firó, és la de les Valentes Dones per haver mort dos moros amb la barra que tancaven la porta.

La victòria dels sollerics contra els turcs, l'any 1561.

La pirateria i el corsarisme era una pràctica naval militar força corrent en el segle XVI, fomentada i parcialment finançada per les institucions públiques. Els corsaris no eren més que naviliers particulars que armaven una nau i partien a la recerca del botí. Prèvia autorització del Rei o del seu representant, els corsaris es dedicaven a atacar les costes dels regnes enemics i capturar qualsevol vaixell, persona, roba, diner o mercaderia que es posava pel davant.

El primer toc d'atenció.

Al començament del mes de maig del 1561, el Virrei de Mallorca, Guillem de Rocafull, envia dues fragates armades en cors al nord d'Àfrica. La missió de les naus era fustigar les costes d'Alger, aleshores convertides en un niu de pirates turcs que tenia atemorida tota la Mediterrània. Gràcies a aquesta mesura, les naus pogueren capturar vuit turcs que, habilidosament sotmesos a turment, cantaren de pla. D'aquesta manera, el Virrei s'assabentà que una poderosa esquadra enemiga estava rondant per les costes de la Mediterrània occidental i tenia intenció d'atacar una de les viles mallorquines.

El dissabte, 10 de maig, arriben notícies que una flota formada per 23 vaixells turcs ronda per les mars d'Eivissa i s'ha aturat en aquella illa per aprovisionar-se d'aigua. No havent pogut aclarir el Virrei quina era la vila mallorquina que havien decidit saquejar, i en previsió de mals majors, dóna orde al càpita de cada poble que es desplaci al seu respectiu destí, per tal d'organitzar-ne la defensa.

El desembarcament.

El diumenge 11 de maig del 1561, dia de San Ponç, desembarquen a Ses Puntes entre 1700 i 1800 corsaris turcs i argelins, probablement guiats per un antic esclau que havia fugit de Sóller i coneixia bé les tresques. Els turcs comencen a baixar a terra poc abans de les quatre del matí, a rompuda d'alba. De seguida que els vigilants de guàrdia a la barraca del Coll de s'Illa se n'adonen de la presència dels turcs, abandonen el seu lloc de vigilància i baixen corrent capa la vila tocant el corn, per prevenir els sollerics.

Els moros pugen a peu tots junts fins al Coll de s'Illa i continuen cap a la possessió de Sa Figuera, Son Llempaies i Coll den Borrassà, fins arribar a son n'Avinyona. A partir d'aquí es separen en dos grups. El més nombrós, format per uns 800/1.000 homes, pren cap a l'Horta, amb la intenció de creuar el Pont den Barona i pujar pel camí del Camp Llarg fins el creuer del Convent, a fi d'entrar a Sóller pel Carrer Nou. La resta entra a la vila per Ses Argiles, cap al Pont dels Ases, el carrer de la Victòria i el de la Lluna. La maniobra és prou astuta: es tracta d'agafar els sollerics entre dos focs i quan tothom encara dorm. Els turcs confien en el factor sorpresa per minorar la capacitat de reacció dels sollerics i assegurar-se la victòria.

La defensa.

Però es confien massa. Els turcs no compten que el Virrei coneix la seva presencia itinerant i ha posat en marxa el dispositiu de defensa habitual: ha envia a Sóller el capità d'armes per ajuntar tots els homes en disposició de lluitar, i ha demanat un esquadró de socors a les viles de Bunyola i Alaró. Ningú no sap per quin motiu no foren avisats els de Santa Maria. En total, s'arrepleguen entre 450 i 500 homes de Sóller i Fornalutx, agrupats en tres banderes sota la direcció del capità Joan Angelats, més altres dues banderes (111 homes en total) de Bunyola i Alaró, a les ordres dels capitans Ignasi Garcia i Pere de Sant Joan, respectivament. Tant uns com els altres van armats amb llances i piques, arcabussos i ballestes. Endemés, Angelats reforça la guarnició de la fortalesa del Port, per si els corsaris decideixen atacar aquell indret.

Devers les cinc del matí, arriba a Sóller la notícia del desembarcament dels turcs. El capità Angelats acaba de reunir els homes i els situa al Camp de s'Oca, que és el camí lògic d'accés des de la mar. Al mateix temps, dóna l'ordre que toquin les campanes i que les dones, els vells i els infants abandonin la vila i vagin a refugiar-se a les muntanyes; i hi envià mossèn Antoni Canals, amb un cavall, per dirigir el desallotjament.

La batalla del pont den Barona.
Poc temps després, el grup més nombrós de moros ja es troba al Pont den Barona i, des de el pont, descobreix el campament cristià. Hi ha uns moments de confusió. No preveien que ningú els pogués esperar i, en lloc de sorprendre l'enemic, són ells els sorpresos. Els pirates desconeixen el nombre exacte de combatents cristians i la seva capacitat de defensa, i comencen a disparar arcabussades des del pont, per veure com reaccionen. En el mateix moment, el cavaller torna de Sóller i comunica a la tropa que la resta dels corsaris ha entrat a la vila per l'altre costat i l'estan saquejant.

Són els moments de màxim desconcert. Els capitans i els combatents més experimentats tiren junta per veure quina resolució han de prendre. Per por de no romandre enmig de dos focs, el sergent Antoni Soler recomana arremetre contra el grup que tenen al davant, i deixar per més endavant la defensa de la vila. Soler és un veterà combatent dels exèrcits de l'emperador Felip II, amb molt prestigi entre els seus conciutadans, que escolten i accepten la seva opinió.

Amb la decidida envestida dels sollerics, els turcs s'acovarden i comencen a fugir. Els cristians s'envalenteixen i els persegueixen pel camí del Port, l'Horta i el Puig den Muntaner fins a son n'Avinyona, on maten el capità (rais) que comanda la tropa envaïdora. Diuen si era Issuf, el fill d'Ulutx Alí, el comandant de la flota. També moren en aquesta batalla els sollerics Miquel Canals i Nicolau Bisbal. La guàrdia personal del rais fuig cap als vaixells però, en la fuita, es troba amb un grup de bandolers i el seus cans de presa, que els fa front i els dispersen.

A l'entretant, uns 200 defensors segueixen encalçant els moros fugissers pels olivars de Sa Figuera, el pla del Port i el Cingle fins a s'Illeta, i en maten i fereixen molts.



La batalla de son n'Avinyona.

Una vegada aniquilat el gruix dels assaltants, el capità Angelats i els seus decideixen replegar-se i esperar la resta devers So n'Avinyona. Està convençut que, ben aviat, els qui han saquejat la vila i els voltants retornaren als vaixells seguint el mateix itinerari que l'anada. No s'equivoca gens. Poc temps després compareixen els corsaris carregats de roba, diners, joies i gent que han fet presonera després de saquejar l'església i arribar fins a Sa Coma. S'entaula una nova batalla en el camp de So n'Avinyona, en la que els turcs es tornen acorvardar i acaben fugint abandonat tot quant duien, fins i tot les armes.

Un esquadró de moros, empesos per un grup de 25 perseguidors, es despista en arribar el pont de Ses Alzines, i pren cap al camí del Ginjolar (Can Baixo). En ésser al pla del Ginjolar (prop de l'abocador de fems) els sollerics ja els han agafats i es produeix un dur enfrontament. Els turcs que no tenen res que guanyar i molt que perdre, abandonen el botí i els presoners que duien, apunyalant-ne alguns. Maten mossèn Gaspar Miró i una filla de Pere Canals, i deixen malferit mossèn Antoni Roger.

Con abans, els sollerics encalcen els moros fins que han reembarcat i salpat àncores, poc després del migdia.

El balanç final.

En total, sembla que moren 211 turcs, entre ells tres rais, i mitja dotzena de combatents sollerics, sense comptar una gran quantitat de ferits d'ambdós bàndols, alguns dels quals morien més envant com a conseqüència de les ferides. Només es captura un presoner, que vagava per s'Illeta; mentre que els moros s'emporten un fornalutxenc, Joan Arbona, que estava de guàrdia a la talaia del Coll de s'Illa i, segons pareix, era coix.

Molta part del botí que s'emportaven els corsaris és recuperada. En acabar la jornada, els objectes són ajuntats a la plaça de la vila i retornats als seus vertaders propietaris, previ jurament.

El dimarts, 13 de maig d'aquell mateix any de 1561, els Jurats del Regne de Mallorca envien una carta al Rei Felip i li conten el succés de Sóller, magnificant l'actuació i la moral dels defensor, i fent una gran lloança del Virrei Rocafull i de les mesures preventives que han adoptat per la defensa de l'Illa.


Font: http://www.morossoller.cat/firo.html

La flama de la llengua crida que el ‘futur és nostre’

El final del Correllengua d’enguany tingué lloc ahir a Petra, coincidint amb la XXVI Trobada d’Escoles Mallorquines, i convertí el poble en una autèntica festa a favor de la llengua pròpia

La plaça del Pare Serra de Petra es tenyí ahir d'un clam unitari a favor de la identitat de Mallorca i de la llengua. Aquesta crida aposta perquè "la flama iniciï la veritable reconstrucció de la nostra dignitat com a poble", tal com expressà el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu. Milers de veus feren seves les paraules pronunciades per Mateu, després que ahir la flama de la llengua arribàs puntual al Pla, procedent de Santanyí.

De fet, el Correllengua d'enguany ha estat, segons l'organització, el més participatiu de la petita història d'aquest acte festiu i reivindicatiu. L'assistència a la festa d'ahir tampoc no va decebre gens i tots els que hi eren "estam convençuts que protegir i fomentar la llengua catalana és una de les millors aportacions a la diversitat cultural que podem fer com a poble", explicà Maria Tous, l'expresidenta del moviment d'Escoles Mallorquines, just quan la flama hagué arribat a l'escenari de la mà de la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous.

Precisament, ella va recollir les peticions que s'expressaren durant la lectura del manifest: que assumeixin el lideratge del procés de normalització lingüística i que compleixin i facin complir la normativa lingüística vigent. Tanmateix, les peticions no només anaven adreçades als governants, sinó que també es referien "als que tenim com a primera llengua la catalana, no l'hem d'amagar, l'hem d'oferir i ensenyar als que la volen aprendre que no l'amaguin, i els que l'estau aprenent, feu-la vostra sense complexos", clamà l'expresidenta d'Escoles Mallorquines.

Ensenyar en català

Ahir, a més de la llengua, els protagonistes de la jornada foren els que hauran d'assumir el català com a herència: els infants. Centenars d'educadors i pares els acompanyaren en la XXVI Trobada d'Escoles Mallorquines, que des del 1984 organitzen els centres escolars de l'Illa que ensenyen en català.

Enguany, l'encontre s'ha fet coincidir amb la darrera etapa del Correllengua 2010, perquè precisment ells, els nins encarregats d'agafar el relleu de la llengua i transmetre-la a les noves genenracions, varen ser els encarregats de fer arribar la flama a la plaça de Petra.

Abans, però, una cercavila arreplegà, després de dinar, els més petits del poble i també tots els que arribaren a Petra per mostrar orgullosos la feina que feren a l'escola. Aquests treballs s'empraren per decorar la plaça i, alhora, intentaven conscienciar tothom de la necessitat d'emprar mitjans de transport sostenibles. Just després començaren els tallers, que varen entretenir els nervis de tots els que esperaven al seu lloc per rebre la flama i córrer cap a la plaça.

Més tard començà el concert del mític grup Cucorba, que va fer badar els ulls i les orelles als menuts. Devers les deu s'inicià el concert de rock, que va fer passar pena als organitzadors, perquè el tancament de l'espai aeri dificultà l'arribada a Mallorca d'alguns grups.


www.dbalears.cat