Patriotes i polítics

A vegades tenim la temptació de considerar els polítics com éssers d’un altre planeta, com si visquessin allunyats de la realitat, en un núvol, distants i intocables. I a voltes no anem errats, els polítics tenen la rara saviesa de matar i ferir sense veure la sang, lluiten entre si com els antics senyors feudals, envien les seves hosts a enfrontar-se a les hosts del seu enemic i ells s’ho miren des de les torra de l’homenatge del seu castell. Al camp de batalla el pobres soldats de cada bàndol lluiten i moren pel seu senyor i mai, quasi mai, saben que lluiten no per ideals sinó per la benaurança del seu senyor.

Els patriotes, en aquest joc polític, som com els soldats de peu, l’anomenada fidel infanteria, seguim senyors que son els polítics i que no sempre estan al nivell dels seus súbdits. Lluitem, hi posem esforç, deixem bous i esquelles en una lluita diària per ideals tant enlairats com la Llibertat i la Pàtria. No busquem beneficis ni càrrecs, si arribem a sergents és per obrir bretxes en els rengles enemics i no per defugir la lluita. Però estem allunyats dels polítics, sabem que ells compartiran pessebre amb els que realment son els nostres enemics i tot i així seguim lluitant.

Aquest divorci entre els patriotes i els polítics és difícil de resoldre, vivim en móns oposats o com a molt distants, els de peu no sabem jugar a escacs com els senyors, ens abrandem i no mesurem les paraules, obrim escletxes i ens llancem sense mirar enrere, oferim els nostres pits al foc enemic i no busquem cap altre premi que el deure acomplert.

Potser algun dia aprendran els polítics que no poden jugar amb els seus peons, sense ells no són res, ja és prou difícil conciliar els polítics amb la ciutadania, pensem com ho ha de ser fer-ho amb aquests bojos idealistes com som els patriotes!. Si us plau quan hi hagin un altre ball de bastons que sigui per prendre el poder, per fer fugir l’invasor de casa nostra, i no per picabaralles entre polítics que tant sols deixen com a rastres la corrua de patriotes que han tornat a casa decebuts. Cap més lluita fratricida entre patriotes per ambicions personals, no ens ho podem permetre, calen tots els caps i tots els braços, les ambicions deixem-les a casa, en la vida diària, ambicionem la felicitat pròpia sense hipotecar la del país, siguem servents de la causa i no ens servim d’ella.

Xavier Andreu - Unitat Nacional Catalana

QUI NO VULGUI TV3 QUE GIRI DE CANAL!CANALS EN FORESTER JA EN TENIU BASTANTS!

Manifestació a València.




En menys d'un mes, totes les illes excepte Mallorca, deixaran de veure TV3 a causa de l'apagada analògica. Serà el 31 de desembre quan aquesta arribi a la balear major. A la TDT, que fins ara oferia la programació gairebé íntegra de TV3, només es podrà veure el canal internacional TV3cat.

Això ha creat malestar entre diversos sectors. Des de fa dues dècades, a les Illes es poden veure tots els canals autonòmics en català. Amb l'arribada de la TDT, sols es veuran els illencs i TV3cat. L'Obra Cultural Balear, el PSM i els Verds de Mallorca ja han manifestat la seva posició a favor de seguir rebent TV3 amb normalitat. Des les institucions no s'estan seguint les reivindicacions per la multireciprocitat.

Des de la direcció general de l'Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, s'ha apostat per un model limitat de TV3 on es retallen retransmissions i pel·lícules en favor d'IB3. Per altra banda, des de TV3 tampoc hi ha una aposta clara per fer arribar els canals de TVC a les Illes Balears. El coordinador de l'OCB (Obra Cultural Balear), Tomeu Martí, assenyala l''arrelament' de TV3 a les Illes d'ençà que els anys 1980 l'entitat, juntament amb l'associació Voltor, instal·laren els repetidors.

Martí no entén per què no es posa en marxa el múltiplex concedit a les Illes Balears on es disposa de quatre canals per a emissions en català. 'És equivocat plantejar una batalla per l'audiència' ha respòs Martí en ser demanat sobre una possible 'por' per part d'IB3 de què TV3 l'eclipsi. El coordinador de l'OCB advoca per una televisió de 'màxima qualitat' despreocupant-se de 'competir' amb altres canals en català 'que ja tenen un públic consolidat'. 'No és l'estratègia encertada' sinó que s'ha de 'conquerir mercat' entre tots.

Segons Tomeu Martí, la qüestió deriva d'un concepte de reciprocitat 'equivocat'. Aquesta no hauria de ser 'simètrica' sinó que s'ha d'advocar –segons Martí- per la totalitat de recepció mútua. Des de l'OCB s'apunta a que les Illes Baleares rebin 'sense retalls ni mutilacions' el màxim de canals en català possibles. 'Tots els catalanoparlants han de poder accedir a tots els canals en català' ha sentenciat el coordinador de l'OCB.

Per altra banda, des del PSM (Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista) i els Verds de Mallorca, les reivindicacions han anat en el mateix sentit. Biel Barceló, secretari general del PSM, ha incidit en la recepció 'sense talls' de TV3 i en la consolidació d'un 'espai comunicatiu català'. Així mateix, ha dit que ara depèn dels executius autonòmics i són aquests els que 'han de ser responsables'.

http://www.cronica.cat/

http://www.youtube.com/watch?v=fSVDxImJs94

Contador web

Esquerra demanarà explicacions a la Guàrdia Civil per l'agressió d'un jove a Palma per parlar català

Esquerra demanarà una reunió amb el delegat del govern espanyol a les Illes Balears i amb el director general de la Guàrdia Civil. Ho sol·licitarà per exigir-los responsabilitats, arran de l'agressió d'agents del cos policial espanyol a un jove, Iván Cortés, a l'aeroport de Palma per parlar català.

El diputat Jordi Tardà ha explicat que aprofitaran la compareixença del ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja demanada pel grup, per interpel·lar-lo sobre l'agressió al jove illenc. Ha explicat que també demanaran reunir-se amb el director de la Guàrdia Civil 'per donar-li a conèixer els fets succeïts i exigir-li respecte pels drets lingüístics dels catalanoparlants'.

Els diputats d'Esquerra al Congrés interpel·laran al ministre d'Interior sobre aquest fet arran de l'agressió lingüística i física patida pel jove Ivan Cortés, en expressar-se en llengua catalana davant d'agents de la Guàrdia Civil a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma. El diputat d'Esquerra al Congrés Joan Tardà ha anunciat que demanarà una reunió amb el delegat del govern a les Illes Balears, Ramon Socies, perquè segons ha dit 'aquesta mena de fets lamentables es produeixen de forma sistemàtica i no ho podem acceptar més. Exigim responsabilitats, per això demanem al senyor Ramon Socies que s'impliqui'.

'Tal i com ha quedat demostrat, arran del control que Esquerra ha fet', ha explicat Tardà, 'la Guàrdia Civil continua sense destinar recursos per la formació lingüística per als guàrdies civils destinats al País Valencià i les Illes Balears'. Això demostra, segons el diputat independentista 'la manca de voluntat per fer competent lingüísticament a la Guàrdia Civil'.

Tardà s'ha posat a disposició de l'Obra Cultural Balear i ha explicat que en la reunió que mantindran els donarà un dossier sobre el control que Esquerra ha anant fent sobre els casos de violació dels drets lingüístics produïts a les Illes. D'altra banda, el president d'Esquerra a les Illes Balears i Pitiüses, Joan Lladó, ha declarat sobre l'agressió al jove que 'exemples com aquest ens demostren que els drets dels catalanoparlants són conculcats de manera sistemàtica i reiterativa'.

Segons ERC, la llengua catalana és discriminada, per exemple, al Congrés quan el seu president, José Bono, 'prohibeix el seu ús a la cambra de manera explícita o quan hi ha jutges del Constitucional contraris a l'equiparació de rang legal de la llengua catalana i la castellana'. Lladó ha responsabilitzat a José Bono, 'per donar exemple' i a Ramon Socies 'per no fer-hi res al respecte, ja que el cas de l'Ivan Cortés no és el primer que s'ha denunciat'

DE CONQUERIDORS I COLONITZADORS

El president de l'Associació Colombiana Unida de Balears(ASOCOLOMBIA) ha fet unes declaracions a www.lavozlibre.com que deixen entreveure mala intencionalitat envers el territori que l'ha acollit. El tarannà de William Vega queda descobert quan s'alinea amb les tesis defensades per la Fundació FAES,UPyD i el PP,quan afirma que l'abandonament escolar dels immigrants és produït per la immersió lingüística del català. Només un botó de mostra: [...] ''A esos chicos,el Estado sólo les da la posibilidad de aprender en catalán cuando es un idioma desconocido para ellos. Esos niños deben enfrentarse a un idioma nuevo, una lengua que no entienden, así que se aburren y terminan dejando el colegio.Francamente nos duele.El Govern Balear,gracias a la immersión del catalán, lo único que está logrando es abocar a toda una generación a la nada,a no tener educación superior y estar en desigualdad de condiciones con la población local.Por eso, cada vez más familias colombianas están empezando a enviar de regreso a sus adolescentes para que no se queden sin estudios.Nos vemos nuevamente con el ''luto de la lejanía'' de nuestros hijos por la discriminación el español.''

Totes aquestes afirmacions són mentuda quan ha quedat demostrat que l'alumnat que ha acabat l'ensenyament secundari obligatori domina les dues llengües d'una manera semblant i sempre s'inclina la balança a favor d'un major domini del castellà.Si un adolescent arriba a l'institut als 13 o 14 anys, sense tenir la més mínima idea de català, es té en compte i no se li exigeix el mateix nivell de coneixement de català que un altre que ha fet tots els estudis en aquesta llengua, i això el Sr.Vega no ho diu. Ni tampoc deu saber que el major enemic de l'aprenentatge pot ser la família. Si una família menysprea un professor o assignatura, provoca ràpidament que el seu fill o filla perdi l'interès per l'assignatura en qüestió. Per tant, el president d'SOCOLOMBIA s'hauria de demanar quanta resposabilitat té o tenen els familars en l'abandomanent escolar dels infants immigrants.

Al Sr. William Vega no li interessa saber si aquí, a les Illes i els Països Catalans ens interessa salvar una cultura i una llengua, que massa espanyols han volgut destruir; al Sr.William Vega no li interessa saber que ara es converteix en un més d'aquests solonitzadors que volen la desaparició de la llengua de la població que els ha acollit amb els braços oberts.Es veu que al Sr. William Vega és descendent dels colonitzadors d'Amèrica que durant més de 500 anys se n'han encarregat de destruir cultures i llengües indígenes d'aquells territoris,per exemple, a la seva terra Colòmbia.Sap el Sr. William Vega que a Colòmbia existeixen 65 llengües indígenes, el romaní del poble gitano, i dues llengües parlades per descendents d'africans?Li interessa saber al Sr. Vega que des que els espanyols varen envair aquell territori d'han destruït entre 100 i 200 lengües a Colòmbia?Sap que en aquests moments estan a punt de desaparèixer llengües com el ''nonuya'', el ''carijona'', el ''totoró'', el ''tinigua'' i el ''pisamira''?Sap que la minisatra de Cultura de Colòmbia, Sra Moreno, va dir no fa gaire: ''Una lengua es la memoria viva de un pueblo.La multiplicidad de lenguas es la cara de las diversidad de un país. Todos los colombianos debemos velar para que este patrimonio inmaterial de la Nación continúe vigente''?Sap el Sr. Verga que la Constitució política de 1991 del seu país va obrir el camí a la inclusió en declarar que el castellà és l'idioma oficial de la República de Colòmbia i queles llengües dels grups ètnics seran cooficials en els territoris on es parlin?Sap el Sr. William Vega que està a punt de posarse en marxa una Llei de llengües natives a Colòmbia, que durà les dels indïgenes a l'escola,i que qualque dia vendran a veure com ho hem fet en aquesta terra per normalitzar la llengua catalana i seguir el nostre sistema com a model?Sap que això serà així,perquè el Consell d'Europa ha avalat el model d'immersió lingüistica com un dels millors per normalitzar una llengua minoritzada?

Sàpiga Sr. William Vega que aquesta terra no necessita ni més colonitzadors i més conqueridors,que les persones que l'estimam farem el possible er salvar la llengua i la cultura d'aquí, que és la catalana, i que els especialistes en educació ens preocuparem que els i les immigrants que vagin a obtenir els coneixements adequats en la llengua vehicular i que intentarem superar l'animadversió que produeixin uns pares que posen obstacles a l'avanç escolar.

Joan LLadonet

Font : Revista l'Estel Núm.658

Son Gotleu davant el mirall

No fa gaire els ciutadans de Palma es veren sorpresos per una brega multitudinària entre musulmans i la policia local, quan aquesta intentà entrar a la mesquita de Pere Garau encalçant dos joves sospitosos de robatori. Només la mediació dels responsables municipals va fer que es desconvocàs una manifestació que, sens dubta, hagués alarmat encara més a una població que, progressivament – a mesura que avança la crisi – considera la immigració com un perill per a la convivència. ¿ De veres ho és? Des de la defensa dels drets humans ho hem de negar taxativament, però la realitat s’imposa i aquesta ens diu que, cada cop més, la xenofòbia guanya terreny. Fets com els que succeïren a Son Gotleu la setmana passada ens ho demostren. El barri, el que té el major índex de població estrangera de la ciutat, es convertí en el camp de batalla entre dos col•lectius: gitanos i subsaharians s’enfrontaren amb el resultats de quatre ferits, tres dels quals a ganivetades. La sort, de moment, per a la “societat benestant” fou que els fets ocorregueren a un gueto, un barri que pocs mallorquins transiten. De fet, ningú que no estigui forçat a viure-hi, mai no hi va de visita.

Son Gotleu va sorgir a les primeries dels anys setanta, en ple primer “boom” turístic, sobre terrenys d’una antiga possessió, el nom de la qual esdevingué amb el pas del temps un topònim maleït, un sinònim de degradació urbana i social. De tot d’una va ser un barri conflictiu, tot i que l’esforç de les primeres associacions de veïns i el restabliment de la democràcia contribuïssin a millorar-ne les condicions de vida. Però era un barri condemnat, que s’ha convertit en refugi d’immigrants sense cap altre lloc on establir-se. Per entendre el problema n’hi ha prou amb una dada: al barri hi viuen unes nou mil persones, de les quals devers quatre mil son estrangeres ( 3.300 no comunitàries), la qual cosa – amb un 38 per cent del total – el converteix amb la zona de major concentració d’immigrants. I, endemés – tot sigui dit sense cap ànim discriminatori – la meitat d’aquest percentatge són africans de color, un col•lectiu que ocupa un dels darrers graons a l’actual escala social de Mallorca, si més no a un nivell molt semblant als dels gitanos. No és estrany, doncs, que Son Gotleu – amb un percentatge d’atur, de pobresa i de sense papers molt per sobre de la mitjana de Palma – sigui un focus permanent de conflictivitat. Els narcotraficants y delinqüents de tot tipus s’hi troben més protegits que a cap altra banda, alhora que, però n’impedeixen una normal convivència. Son Gotleu s’ha convertit en un autèntic gueto. Un mirall de cap a on evolucionen altres barris de característiques similars i sense que per ara els serveis socials de Palma es vegin en cor d’aturar el procés de degradació. A Son Gotleu hi ha els habitatges més barats i els comerços, els que sobreviuen, s’han adaptat a la demanda d’una població amb escassos recursos econòmics. Tot és aquí magre. Encara que, fet i fet, no parlam d’un únic barri, sinó de varis. D’una zona compartida per comunitats diverses, que corresponen a les successives onades immigratòries: per una part els mallorquins i forasters que hi han envellit i no n’han trobat la sortida. Per l’altre: gitanos, negres, llatinoamericans, àrabs, búlgars i romanesos. Comunitats que competeixen per un mateix l’espai i per la supervivència. La temporada turística és a punt d’acabar. Els treball serà cada cop més escàs i les possibilitats de conflicte social cada pic mes reals. Les condicions de vida de Son Gotleu són un tumor que pot expandir-se per la resta de la ciutat i fer que la convivència sigui impossible. Els fets de les darreres setmanes no són sinó un primer avís i l’advertència de que cal fer molta feina per pacificar i fer visibles tots els songotleus de Palma. Cada cop són més. Cada pic més aïllats i, per tant, més perillosos per a una societat que, en temps d’opulència, s’ha rentat les mans sobre el destí i les condicions de vida dels nouvinguts.

Sebastià Verd

Publicat al Diario de Mallorca el 24 d'Agost de 2009

SOCIETAT MULTICULTURAL

Després dels fets ocorreguts a la barriada de Ciutat Son Gotleu,se va penjar un enllaç de la noticia des de la web de www.dbalears.cat , en aquesta noticia durant aquests darrers dies s'ha encès un debat sobre un tema que ja pareixia bastant apagat i un punt de vista allunyat de '' l'independentista revolucionari o d'esquerres '' que ha vegades sembla que cerca més la defensa del forà que l'autòcton. Crec que caldria prestar atenció a segons quines opinions ja que és ben hora de rompre el gel i deixar-nos de ridícules i caòtiques ideologies teoritzades a principi de segle, que seccionen el moviment patriota i difonen aquesta mala imatge dels seus membres.És el moment de deixar endarrere aquest estantís discurs progressista de ''la fe de la integració'' que ja ha quedat demostrada en altres països Europeus més experimentats en amb el tema com són : França, Anglaterra o Itàlia, a casa nostra a partir dels anys 60 amb els foresters i ara a principis d'aquest segle amb la immigració extracomunitaria que proposen més problemes de convivència i que per ara ja han acabat o estan en procés de acabar amb la identitat i el civisme de molts dels nostres pobles,ciutats i barriades.
Sesilles33

Aquests escrits no reflexionen sobre la opinió de la font ni la del bloc, son de caràcter individual i opinions pròpies amb identitat anònima.

Si vols expressar el que penses sobre el tema envia'ns la teva opinió al següent correu i ho penjarem aquí : mallorcamallorquina@gmail.com

(tots els missatges que no tenguin que veure amb aquest tema seran esborrats)

Yo tengo mi hermano en Mallorca,y solo lo he visitado una vez, los mallorquines son como los catalanes,si,igual de cerrados y hijos de puta,encima nos llaman forasteros,si no fuera por nosotros estarian comiendo mierda.No quereis ser españoles? está bien,los caralanes y mallorquines que vivan en Ceuta y en Melilla,y estos en las islas y Catalunya.
Sandro


De tot això hem de donar gràcies als espanyols del PP i del PSOE (també als mallorquins col·laboracionistes que els han ajudat. Això ens passa per ser una colònia dels sin complejos. Les lleis espanyoles són una merda. Ja només val la indepedència.

Patriota

Jo l'únic que ser és que vivia a un edifici tranquil; des de fa un mes que al primer pis viuen gitanos i s'ha acabat la tranquil·litat. Ara només hi ha brutícia a l'entrada, renou tot el puta dia, gent que entra i surt i, sospitam,que tràfic de drogues.
Joan


Aquí sorprén aquesta noticia? fa anys que es veia venir, ens varen col·locar (per part dels politics) a gent de son banya, després l'arribada de sudafricans i magrebins, han fet del meu barri i ja de molts de barris obrers de palma en auténtics guetos. No han volgut fer res per noltros, només estudis.Perqué vull una oficina de denuncia de la policia local, que funciona de 9 a 21hores? per a res. Aquesta mena de gent només respon amb un esta policial.
Xisco Sala
L'opinió de'n Pere, és el que se'n diu políticament incorrecte, però és el que pensa la majoria de gent. Potser un matrimoni de funcionaris que viuen a una zona residencial, els al·lots a una escola privada i amb piset a sa Colònia no n'està fins als collons. Però a la majoria ja li vessa. La negació de l'existència de qualsevol problema per part dels polítics (exceptuant l'extrema dreta) implica una irresponsabilitat de conseqüències imprevisibles. En sentirem a dir de grosses.
LLorenç

És ben hora de començar a deportar gent.
TirDeFona

Amem si amb un poc de sort se maten entre ells.
Jarc

TirDeFona aquí els únics que poden deportar són els espanyols, i abans deportaran un català que no un immigrant o un foraster amb poca voluntat d'integració. Aquests als colonialistes espanyols els hi van moooolt bé.Hi ha documents que recullen la voluntat dels franquistes de deportar els catalans i repoblar totalment el territori. Possiblement açò hauria passat si els nazis haguessin guanyat la guerra. Així com va anar la cosa només van poder planificar i promoure (sobre açò encara hi ha més proves) la colonització de territoris catalans de lo pitjor d'espanya. És clar que va venir gent de tot tipus (qui no coneix bona gent que va venir de les espanyes als 60?), però la intenció era tapar-nos de quinquis, i a molts de pobles i ciutats bé que ho van fer!
Francesc


Veig que he censurat el meu comentari. Res a dir perquè reconec que era barroer i primari que no expressa realment el que opin del tema.Jo mateix som fill de d'immigració, el meu padrí patern va passar una bona temporada a França i el ma mare és forastera. El problema és que aquest país nostre no té la capacita ni política (no tenim sobirania) ni territorial (els quilometres quadrats són els que són) d'acollir aquest allau d'immigrants. Pens que hauria d'haver un sostre poblacional. Quan jo era petit al 600 de mon pare viatjaven els meu pares, els meus padrins paterns, els dos cans, el meu germa i jo i, a vegades qualque amic. Ara abans de sortir del Pont d'Inca ja ens haurien posat una multa. Sí un local públic té un aforament màxim, perquè no l'ha de tenir una Illa. I això val tant pels immigrants pobres com pels turistes. Pens que l'Estat espanyol utilitza d'immigració com a eina d'extermini cultural dels mallorquins. Amb el marc legal i constitucional aquesta gent no està obligada a integra-se ni a aprendre la llengua catalana. La nostra llengua i cultura no pot assumir aquesta pressió demogràfica i està condemnada a la desaparició.El negar que la immigració és un problema és, com a mínim, irresponsable.
Pere


El problema a Son Gotleu, són i seran sempre els gitanos. Som de Son Gotleu de tota sa vida, sa meva família ja hi vivia abans qe s'hi fessin aquests blocs de pisos horrorosos. És vergonyós com s'han comportat sempre. I no me digueu racista. Els que acusau la gent de racista és que no conviviu amb gentussa. Cap ni un en conec de gitano bona persona. Cap ni un.
gotleuer

L'Ajuntament de Palma nega l'evidència. Afers Socials de l'Ajuntament diuen que la brega no fou multitudinària ni entre races, sinó entre persones individuals. Quina guarda d'irresponsables.
Xesc


NO VOLIEU SOCIETAT MULTICULTURAL?ENCARA HI HA QUÍ PENSA QUE L'IMIGRACIÓ NO ÉS UN PROBLEMA QUE JA FA ESTONA QUE ENS HA FUIT DE SES MANS?QUE LES BARRIADES QUE ABANS VIVIEN ELS FORESTERS (QUE TAMPOC EN LA GRAN MAJORIA NO S'HAN INTEGRAT) ARA SON UN ALTRA TIPUS DE GETTOS MARGINAL PERÒ AMB UN BOT CULTURAL DIFERENCIAL MÉS GRAN?CIUTAT ÉS UNA PART DE ARGENTINA,UNA PART DEL CONGO,UNA PART DE ANDALUSSIA ETC ETC, DE TOT,MANCO UNA PART DE MALLORCA.
Un Binissalamer

ITALIA - Un pais on la gent toca amb els peus a terra
Un Binissalamer


Enhorabona llepons col·laboracionistes dels sin complejos, ja heu aconseguit acabar amb l'illa de la calma. Vergonya vos hauria de fer votar al PP, PSOE i UPyD. Volíeu immigració? Aquí la teniu. Ara ja som portada als diaris espanyols, s'ha acabat la gallina dels ous d'or, heu destruït l'illa, l'heu omplert de delinqüents i no esteu fent res per evitar-ho. Per acabar una pregunta, senyor Socias, quants dels salvatges d'ahir es varen detindre? Quant dels salvatges d'ahir seran expulsats? INDEPENDÈNCIA!!!
Patriota


Aquí tenim sa multiculturalitat,es bon rollo,sa germanor,sa cultura de sa pau i sa no violència què conduèix precisament a lo contrari;a sa guerra.
Damià

Aquesta situació l'han provocat, en gran mesura, els grans partits estatalistes espanyolistes (PP-PSOE), amb les seves polítiques negligents. Primer foren els forasters, la gran majoria dels quals no ha fet el mínim esforç per integrar-se (tot el contrari, la majoria es manifesta antimallorquí i anticatalanista). Ara tota aquesta púrria de per devers Sudamèrica i l'Àfrica, molts dels quals vénen directament a delinquir i a viure de la droga i de la prostitució. I, finalment, tota la gitanalla, aquella gent impresentable i destructiva que mai no s'ha integrat enlloc.I ara, a damunt, diran que som un racista. Quins collons!
Robbie

Tota aquesta genteta que s'omple la boca de multiculturalitat, convivència de les cultures, etc., és perquè, llevat d'honroses excepcions, l'únic tracte que tenen amb la immigració és a través de la cuidadora sudamericana que vetla son pare i sa mare o la dona de fer net del seu xalet. És que, precisament, aquesta és la gent que no dóna problemes. Els conflictius són els qui ja vénen directament a Mallorca a viure de les subvencions, de la caritat, de l'assistència social, de les drogues i de la prostitució.
Pau

Lo peor de Mallorca són los mallorquines. Los forasteros y los inmigrantes hemos sido los que han levantado la isla. Los patrones mallorquines nos han utilizado durante años como mano de obra barata de usar y tirar para enriquecerse a nuestra cosa. Y ahora, cuando no nos necesitan, nos tiran como kleenex. Sí que nos integramos, pero para integrarse no necesitas aprender el catalán, en español nos entendemos todos, ¿o no? No aprendemos catalán no porque no nos guste (las lenguas no creo que sean cosas de gusto), si no porque no es necesario, no lo vemos como una herramienta útil. Podemos ir hablando castellano por todo y vosotros, los mallorquines, siempre nos respondéis en castellano. Me da rabia que nos acuséis a los peninsulares de la pérdida del catalán, cuando la culpa es en gran parte VUESTRA, que sentís autoodio por vuestra lengua y cultura. Si no la queréis vosotros, ¿cómo vamos a quererla nosotros? CATALÁN = LENGUA MUERTA
Alfredo

És molt fàcil predicar multiculturalisme quan es fa des del teu xalet de Son Xigala o la teva casa a foravila. I omplir-se la boca de "sou uns racistes!" Els problemes, per entendre'ls, s'han de viure de prop. Que lloguin una temporadeta un pis a Son Gotleu o a Pere Garau, i després que opinin. Fariseus, hipòcrites, pseudoprogres de merda!
Pere Garau

Alfredo, me parece una falta de respeto todo lo que has dicho. Nunca se muerde la mano del que te da de comer. Mis padres son andaluces y sino hubieran venido aquí seguro que llevarían una vida mucho peor. Creo que aquí la gente no piden que los gitanos, negros, chinos, rumanos, moros.. hablen catalán, lo que se pide es que respeten las leyes y el que venga que sea para trabajar honradamente y no dar problemas de convivencia.Yo soy mallorquín no suelo hablar en catalán pero la lengua propia se ha de defender porque es un simbolo de cultura e identidad, ninguna lengua es más importante que otra.
penchos,




Font: http://dbalears.cat/actualitat/Balears/batalla-campal-a-son-gotleu.html

LA SOCIETAT MULTI-CULTURAL - Batalla campal a Son Gotleu

La brega multitudinària que ha tingut lloc aquesta nit a la barriada palmesana de Son Gotleu, que ha congregat un miler de persones segons la Policia Local, podria haver-se iniciat per una disputa per unes ulleres de sol, segons ha informat la Direcció Superior de Policia de les Balears en un comunicat.

El Grup d'Investigació de la comissaria del districte centre ha iniciat una investigació per aclarir el succeït en aquesta baralla entre persones de raça negra i d'ètnia gitana, en la qual es van produir diversos ferits.

Les primeres indagacions apunten que la baralla es va originar quan a una dona d'ètnia gitana se li van caure unes ulleres de sol accidentalment per la finestreta del vehicle en el qual viatjava i en aturar-se per recollir-les, un home negre que les tenia es va negar a tornar-les-hi al·legant que les havia trobat al carrer.

Segons el relat policial, després d'un primer enfrontament verbal entre la dona, el seu acompanyant i conductor del cotxe, i l'home que va recollir les ulleres, es va anar incorporant a la disputa un nombre indeterminat de persones, la qual cosa va donar origen a la baralla multitudinària en la qual hi va haver llançament d'objectes com ampolles i maons.

El Cos Nacional de Policia va mobilitzar efectius de la Unitat d'Intervenció Policial, radiopatrullas i el servei de prevenció de la comissaria centre per sufocar la baralla.

La Policia Nacional ha informat que el començament de la contesa va tenir lloc al carrer Tomás Rullán, encara que es va estendre ràpidament als voltants, i ha afegit que totes les persones que van resultar ferides, amb "traumatismes facials, ferides incís-contusas que van necessitar punts de sutura o hematomes diaris", van ser traslladades a centres hospitalaris.


Eren poc més de les nou d'ahir vespre quan s'inicià una multitudinària brega a la barriada de Son Gotleu, en la qual participaren activament més de 400 persones. Sembla, segons les primeres investigacions, que l'origen de la baralla es produí quan un matrimoni d'ètnia gitana caminava per les proximitats de la plaça Fra Joan Alcina de Son Gotleu amb la seva filla petita. Per causes que es desconeixen, però que són investigades, un ciutadà negre començà a copejar el matrimoni. A partir d'aquest moment, s'originà l'efecte crida i desenes de persones dels dos bàndols -ciutadans negres i d'ètnia gitana- començaren lluites de molta violència a diferents zones del carrer Tomàs Rul·lan, Indalecio Prieto i l'esmentada plaça.

Ràpidament, es personaren al lloc dels fets més de 25 agents de la Policia Local i uns 70 del Cos Nacional de Policia, que es veren en la necessitat de realitzar nombroses càrregues per dispersar els dos grups. Així mateix, hagueren d'emprar pilotes de goma per aconseguir retornar la pau als carrers. El balanç, en el tancament d'aquesta edició, era de dos ferits greus que foren traslladats a Son Llàtzer. Un ingressà al centre hospitalari amb el cap obert. El segon ferit de gravetat sofrí nombroses contunsions, ja que li havien pegat una pallissa. Diferents agents també hi resultaren ferits de caràcter lleu en rebre algun cop i mossegades. Més de 15 cotxes patiren danys importants i els bars hagueren de tancar les portes, obligats per la Policia.

Extret: http://www.dbalears.cat/