Malestar a les Illes per la presència d'USO a la manifestació espanyolista

Malestar intern al sindicat per la seva participació a la concentració
Fa unes setmanes, Palma acollia una manifestació anticatalanista, convocada per Círculo Balear, i participada pel PP, Ciutadans, UPyD i altres reductes espanyolistes. El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) de les Illes Balears hi va participar, un fet fins ara inèdit en aquest sindicat. Aquest fet no només va despertar sorpresa sinó que passades unes setmanes continua sent motiu de polèmica. L'USO és una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors i el fet de seguir el joc a l'extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d'afiliats.

El malestar intern sembla no superat, com demostra la carta al director adreçada a David Díaz, secretari general d'USO, publicada a Última Hora i signada per Renato Homs Cruz, afiliat al sindicat. Homs protesta per la participació d'USO a la manifestació, recorda la seva trajectòria com a delegat sindical des de 1988 i rebutja la instrumentalització del sindicat a favor d'una determinada opció política. A més, nega els arguments de la mobilització -que algú estigui discriminat per parlar en castellà- i denuncia les actituds d'algunes persones que menyspreen el català tot i viure i treballar a Mallorca. L'autor de la carta també rebutja la presència de banderes espanyoles preconstitucionals a la manifestació i demana al secretari general que reflexioni sobre la situació creada i doni una explicació als afiliats.Per altra banda, una seu a Palma del sindicat ha sigut pintada per Maulets, una acció que respon a un doble motiu: per una part, representa el rebuig del jovent treballador precari al fals sindicalisme practicat per aquesta organització i, per l'altra, consideren que cal cridar l'atenció al paper que USO ha tingut a les mobilitzacions contra la llengua catalana. Aquesta acció s'emmarca dins la seva campanya local 'Lluitem pel català, com dins la campanya nacional contra els qui han provocat la crisi'.

Malestar a les Illes per la presència d'USO a la manifestació espanyolista

Malestar intern al sindicat per la seva participació a la concentració

Fa unes setmanes, Palma acollia una manifestació anticatalanista, convocada per Círculo Balear, i participada pel PP, Ciutadans, UPyD i altres reductes espanyolistes. El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) de les Illes Balears hi va participar, un fet fins ara inèdit en aquest sindicat. Aquest fet no només va despertar sorpresa sinó que passades unes setmanes continua sent motiu de polèmica. L'USO és una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors i el fet de seguir el joc a l'extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d'afiliats.

El malestar intern sembla no superat, com demostra la carta al director adreçada a David Díaz, secretari general d'USO, publicada a Última Hora i signada per Renato Homs Cruz, afiliat al sindicat. Homs protesta per la participació d'USO a la manifestació, recorda la seva trajectòria com a delegat sindical des de 1988 i rebutja la instrumentalització del sindicat a favor d'una determinada opció política. A més, nega els arguments de la mobilització -que algú estigui discriminat per parlar en castellà- i denuncia les actituds d'algunes persones que menyspreen el català tot i viure i treballar a Mallorca. L'autor de la carta també rebutja la presència de banderes espanyoles preconstitucionals a la manifestació i demana al secretari general que reflexioni sobre la situació creada i doni una explicació als afiliats.Per altra banda, una seu a Palma del sindicat ha sigut pintada per Maulets, una acció que respon a un doble motiu: per una part, representa el rebuig del jovent treballador precari al fals sindicalisme practicat per aquesta organització i, per l'altra, consideren que cal cridar l'atenció al paper que USO ha tingut a les mobilitzacions contra la llengua catalana. Aquesta acció s'emmarca dins la seva campanya local 'Lluitem pel català, com dins la campanya nacional contra els qui han provocat la crisi'.

Mor Baltasar Porcel

L'escriptor Baltasar Porcel va morir ahir als 72 anys a l'Hospital Clínic de Barcelona, on estava ingressat després de recaure del càncer que se li havia diagnosticat l'any 2006, van informar fonts de l'editorial Edicions 62.

Porcel, considerat una firma fonamental de la literatura catalana, és autor d'una extensa obra, de la qual sobresurten les seves novel·les, entre elles Cavalls cap a la fosca, Les primaveres i els tardors, El cor del senglar i L'Emperador o l'ull del vent, encara que també va publicar llibres de viatges, assajos, entrevistes i fins i tot peces teatrals.

A l'escriptor li havien detectat un tumor cerebral l'any 2006, del qual va ser tractat a l'Hospital Clínic i que havia superat en un primer moment, encara que fa unes quantes setmanes se li va reproduir de nou i va haver de tornar a ser ingressat en aquest centre.

L'escriptor, nascut a Andratx (Mallorca) el 1937, serà enterrat a la seva localitat natal. La capella ardent queda instal·lada al Palau Moja de Barcelona.

Porcel és considerat un autor fonamental de la literatura catalana, creador d'un món tràgic i poètic que va retratar amb un llenguatge vigorós i ric, i que va trobar al mediterrani i la societat mallorquina l'eix de la projecció de les passions humanes.

Nascut el 14 de març de 1937 a la població mallorquina d'Andratx, Porcel, que va destacar en la narrativa, encara que també va publicar llibres de viatges, entrevistes i teatre, no deixava mai indiferent, tant per la seva particular visió literària com per les seves opinions públiques, que durant més de quatre dècades va abocar en diferents mitjans de comunicació.

Precisament, fa unes quantes setmanes i a conseqüència de la greu malaltia que patia, va cedir a Pilar Rahola la seva emblemàtica columna diària que escrivia des de fa vint anys.

Infatigable viatger, gran coneixedor d'Orient i Àfrica, també va ser el fundador de l'Institut Català de la Mediterrània, la presidència del qual va ocupar durant deu anys, i que va concebre com un vincle entre els diferents països d'aquesta àrea geogràfica.

L'escriptor va iniciar la seva trajectòria literària a finals dels anys cinquanta a Palma de Mallorca -no es va establir a Barcelona fins a 1960- i va ser allà on va guanyar dues vegades el premi Ciutat de Palma, primer per la peça teatral Els condemnats i, posteriorment, pel relat curt Solnegre.

Ja a la capital catalana, on aviat va teixir complicitats amb el món cultural de l'època, en part gràcies a Joan Triadú, va començar una carrera fulgurant que el va portar a guanyar els màxims guardons literaris, amb una obra que alguns consideren mereixedora del premi Nobel.

El Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el de Literatura de la Generalitat o el Ramon Llull són alguns dels premis aconseguits.

La crítica ha destacat la creació d'un món existencial, on es barregen passat i present, amb el Mediterrània, especialment en la seva primera etapa, com a eix d'una visió universal de les passions humanes.

Font: http://www.diaridegirona.cat/

DESCANSI EN PAU

Clam de la societat civil mallorquina per rebre totes les televisions en català

L'Obra Cultural Balear omple el Centre Cultural de Sa Nostra en un acte per reclamar poder veure totes les televisions en català. L'acte ha comptat amb intervencions dels socis fundadors de Voltor, que han fet públic un manifest amb aquesta reivindicació

L'Obra Cultural Balear ha fet aquest dijous l'acte "Volem televisions en la nostra llengua: totes!", per reivindicar la lliure recepció de televisions en català a les Balears. La convocatòria ha tingut un suport massiu de la societat mallorquina que ha omplert l’espai on es feia l’activitat. Centenars de persones han reclamat poder veure sense problemes tots els canals televisius en català.

Segons l'entitat, els problemes que hi ha hagut durant els darrers temps (primer la retallada dels continguts de TV3, després la substitució de TV3 per TV3CAT i, finalment, l'amenaça de desaparició del Canal 33), fan necessària una reacció ciutadana. L'OCB ha convidat especialment a participar en l'acte als socis de l'associació Voltor, que varen fer possible l'any 1985 la recepció a Balears de les televisions de Catalunya i del País Valencià gràcies a la compra d'accions de 10.000 pessetes d'aquell temps.

Precisament, els socis fundadors de l'associació han fet públic el manifest "Exigim que ens tornin TV3, C33 i Punt2!", que demana el retorn a la normalitat en la recepció de tots els canals en la nostra llengua. L’ha llegit, en nom d’ells, Maties Oliver, president durant molts d’anys de Voltor. En el decurs de l'acte hi ha hagut parlaments d'Ignasi Ribas, president de la junta directiva de l'OCB que va impulsar la recepció de TV3 i soci fundador de Voltor, i de Jaume Mateu, actual president de l'Obra Cultural Balear.

A més a més, el coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Antoni Gisbert, ha explicat als assistents la Iniciativa Legislativa Popular que ha posat en marxa juntament amb altres associacions per modificar la llei estatal de comunicacions i garantir la lliure circulació del senyal televisiu entre les comunitats autònomes que comparteixen la mateixa llengua. Per cloure l'acte, el glosador Macià Ferrer ha fet una glosa sobre la qüestió.

Mònica Terribas, directora de TV3, desmenteix que es tracti els espectadors balears 'com a estrangers'

Males llengües o males bèsties?

D'un temps ençà s'estan produint una sèrie de fets i actuacions que no fan més que encendre una discussió que pensàvem ja estava més que superada.Impulsada,d'una banda,pel partit del nostre batle, i amb la passivitat de gairebé tota la resta de forces polítiques,s'ha reobert la batalla lingüistica.Això vol dir,els populars han encetat una campanya contra les polítiques de normalització lingüística,posant en dubte les lleis que sobre la matèria s'han aprovat durant els darrer trenta anys i trencant el consens assolit pels partits autonòmics.Entre aquestes lleis hi ha la Llei de normalització lingüistica i el Decret del Català a la Sanitat que,verbigràcia,foren aprovats per governs del PP.

Des de la nostra agrupació pensam que el canvi d'actitud del PP respecte la llengua pròpia de les Illes es deu que volen amagar les seves misèries: la corrupció que els esquita darrerament, amb els cas Scala, Rodrigo de Santos, Andratx, etc,; la crisi de lideratge que pateixen amb en Jaume Matas fent les Amèriques i na Rosa Estaràs que se'n va a fer les Europes;l'aparició de partits a la seva dreta,com UPiD o Ciutadanos,i la por que els prenguin espai electoral.

Quan el Decret que regula l'exigència del català per accedir a una plaça del sistema sanitari pensam que se n'ha fet, i se n'està fent,un ús demagoògic,Què diu el decret?Que un cop obtinguda la plaça d'infermer o metge,aquests tenen dos anys per acreditar uns coneixements orals i escritar uns coneixement orals i escrits de català equivalents al nivell B.Que es posaran en marxa cursos per a que els professionals de la sanitat assoleixin el nivell de coneixements de la llengua pròpia de les Illes Balears que marca el decret.Que en casos d'excepcionalitat(manca o insuficiència de professionals),es pot eximir dels requisits de coneixements de català.Davant això,pensam que gent que ha cursat una carrera com Medicina o Infermeria no ha de tenir problemes per aprendre una llengua tan propera a la seva,sobretit si es tenen en compte les facilitats que se'ls proporcionen.És més,creiem que és més difícil en dos anys no aprendre res de la nostra llengua,que aprendre allò bàsic i que és el que es demana per al nivell B.Un darrer apunt respecte al tema.La manca de finançament per part de l'estat per posar en marxa una Facultat de Medicina a Balears i ampliar l'Escola d'Infermeria no ajudar gaire a resoldre aquest problema.Seguim sumant mancances i Madrid segueix sumant els nostres doblers.

Per als que diuen que el català s'imposa i que el castellà està perseguit a les Illes,els recordam dos fets recents lamentables.D'una banda,l'incident publicat recentment a premsa i que patí en Joan Miquel Chacón en adreçar-se en català a una funcionària de Justícia i a la degana de la junta electoral de l'avinguda Alemanya.A part de menysprear-lo i dir-li que no l'entenien,l'acusaren de radical per parlar la seva llengua i la d'aquesta terra.D'altra banda,l'autocarada organitzada per batle de Calvià,Carlos Delgado (PP),per ananr a la manifestació en contra de la nostra llengua el proper 30 de Maig,amb doblers de l'ajuntament.No calen comentaris.

Josep Martí,

portaveu d'E-Independents

BinissalemFont: Revista Arròs amb Salseta. núm 143.

Neus Cardell i Conchi Calvente seran diumenge que ve les Àguiles de Pollença, l’únic municipi de Mallorca que conserva avui dia aquest ball ancestral

És una de les tradicions més boniques de Pollença. De fet, és l'únic municipi de Mallorca que encara conserva el ball de les Àguiles, que es pot veure el diumenge després de la festa del Corpus. Altres pobles, com Sant Joan i Felanitx, també conservaren durant anys aquest ritual ancestral, però s'hi ha acabat perdent. El secret de la conservació d'aquesta tradició és l'escrupolosa dedicació d'un grupet de voluntàries que, complint estrictament amb els terminis prevists, s'ajusten a les pautes de recollida, de triatge i de marcatge de les joies que les al·lotes (enguany Neus Cardell i Conchi Calvente) lluiran a les capes i corones diumenge que ve.

Feina sense descans

Des de dilluns un grup expert de brodadores i voluntàries treballen contra rellotge a les dependències de la Caixa Colonya de Pollença, sota l'atenta mirada d'un guarda de seguretat. Allà cusen les precioses joies, autèntiques relíquies d'altres èpoques que famílies de Pollença cedeixen any rere any per complir amb la tradició. Cada joia va marcada amb fils de colors (una combinació per a cada família) per evitar confusions o pèrdues durant tot el procés. El sistema funciona i a Pollença no es recorda que mai se n'hagi perdut cap a causa del ritual.

Una vegada recollides i marcades totes les joies, són dipositades a una caixa de seguretat ubicada a les mateixes dependències. Caixa Colonya es tracta d'una entitat que hi col·labora des de fa vuit anys. Les relíquies només abandonaran aquestes instal·lacions diumenge, sempre sota vigilància, per tal que les dues al·lotes, Neus Cardell i Conchi Calvente, es vesteixin i iniciïn els seu recorregut des de l'església de Sant Jordi fins a la parroquial. Les Àguiles repeteixen el ball ancestral a l'interior de l'església davant la custòdia i a diferents indrets del poble.

Procés de selecció

Les protagonistes del ball són seleccionades a través d'un sorteig, que es du a terme una setmana després del dia de Pasqua i un any abans que ocupin oficialment el càrrec. Es presenten per parelles, han de ser de la mateixa alçada i, des de temps immemorials, en el cas que s'hi presentin bessones, existeix un pacte tàcit per triar-les sense necessitat de fer el sorteig. De tota manera, enguany no ha estat així. Neus Cardell i Conchi Calvente volien presentar-s'hi, però no tenien parella. Varen ser les seves mares les que les animaren a participar-hi juntes i, finalment, varen ser seleccionades.


Font: www.dbalears.cat

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union from Manel on Vimeo.