Els funcionaris tindran tres anys per acreditar el català

L'Ajuntament de Palma donarà un marge de tres anys a totes aquelles persones que participin en processos de selecció d'accés a la Funció Pública en l'àmbit municipal perquè puguin acreditar els nivells de coneixement de la llengua catalana d'acrod amb la seva categoria professional.
Amb aquest acord, que s'aprovà ahir en junta de Govern-amb el visiplau de tots els sindicats-, Cort pretén adaptar-se als mateixos criteris del nou dectret del Govern aprovat ael mes d'octubre de 2008.La normativa autonòmica exigeix,entre altres aspectes,que els diplomats i els llicenciats tinguin el nivell C de català.
Fins ara, per a les places que afectaven aquestes titulacions i que corresponien a tècnincs superiors i tècnics mitjans (el rang A i B),el Consistori només demanava que tinguessin mínim de la llengua d'aquesta Comunitat.
Així mateix, segons precisà el regidor de Funció Pública, José Hila,si no s'obté a nivell corresponent en aquest termini, això podrà ser causa de remoció del lloc de feina per manca d'adequació a les funcions del lloc. A quest acord afectarà tots els aspirants que participin en processos selectius de promoció interna i en la provisió de llocs de feina pel sistema de concurs o lliure designació.A més a més,el nou consens detalla que aquestes persones hauran de realitzar una prova específica que acrediti el seu nivell de català.
No obstant això,i segons Hila,aquesta exigència del coneixement de la llengua pròpia no té caracter retroactiu, per la qual cosa no afectarà les places oferides el 2008.
Aquest acord només eximeix les persones d'aconseguir l'acreditació per raons de salut i de violència de gènere, reingressos al servei actiu des de situacions administratives diferents, passos a segons activitats, atribucions temporals de funcions per remoció o cessaments i situacions anàlogues







NORMALITZACIÓ

Per recuperar-ne l'ús Cort s'ha reafirmat en el paper que ha d'exercir en el procés de normalització del català a Palma.La regidoria que lidera Nanda Ramon ha recuperat la ''declaració d'intencions'' a la qual quedaren reduïdes les feines de la Comissió de Planificació Linguistica,que foren ''oblidades'' per l'anterior govern conservador.El 25 d'octubre de 2003,quatre mesos després que Catalina Cirer prengués possesió del seu càrrec, el ple de Cort aprovà una moció que acordava treballar en matèria de normalització.Tres anys més tard,Cort decidí de manera unilateral desconvocar aquestes comissions i les propostes a favor del català foren relegades a la declaració d'intencions.




Extret:dBalears

BALEARS: LAPORTA SUBRATLLA LA DEFENSA DE LA LLENGUA ENTRE CATALANS I MALLORQUINS

El Barça, a prop de les Illes Sota el títol 'El Barça, l’altra llengua comuna?', el president del FC Barcelona Joan Laporta ha pronunciat una conferència a l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.

En aquesta conferència, Laporta ha subratllat la sensibilitat del FC Barcelona vers les Illes Balears i la seva cultura. Pel president del Barça, és bàsic tenir cura tant de la relació entre les institucions com també amb les persones en un món globalitzat. “Com a president del Barça, no se m’escapa que sou molts els mallorquins que han fet seu el nostre projecte i que sou del Barça sense deixar de ser profundament d’aquesta terra”, ha subratllat Laporta.

Suport a la cultura balear.

El president del Barça ha posat èmfasi a la estreta relació que el club té amb l’Obra Cultural Balear. “Tant vostès com Òmnium Cultural o Acció Cultural del País Valencià ens han proposat accions concretes i el Barça s’ha mullat”.

Un dels eixos d’aquest fort vincle entre catalans i mallorquins és la defensa de la llengua. “El Barça és un club obert amb una realitat de cultura catalana, que pensa i s’expressa amb una llengua comuna, que en aquest cas, compartim amb la gent de les illes”, ha destacat el president blaugrana.

Civisme i gust estètic

Joan Laporta ha explicat que avui en dia el futbol s’ha transformat en un fenomen global i que, en aquest sentit, el Barça ha aconseguit pels seus valors cívics i per l’estètica del seu futbol, arrelar també més enllà de Catalunya i que per tant es pugui ser per exemple, aficionat al Mallorca i ser del Barça: “Tot i reconèixer que el Mallorca ens les ha fet passar magres en moltes ocasions, la trajectòria del Barça és prou potent per generar complicitats, trobar adhesions i moure il•lusions a qualsevol lloc del món, però també i especialment, a Palma, a Mallorca i a les Illes Balears”.

Les noves tecnologies, per seguir de prop el Barça.

El president del Barça ha destacat la importància de les eines de comunicació i l’accés a la informació per conèixer el dia a dia i els valors del Barça en les circumstàncies del món actual. “Són eines que han fet el món més petit i que han multiplicat la possibilitat d’apropar-nos, fins i tot, a allò que ja teníem a tocar i que, a vegades, el mar no ens deixava veure”, ha explicat el president.

Informa: FCBARCELONA.CAT

Extret: Ràdio Catalunya.

Entre els dies 1 i 9 del mes de març tindrà lloc una nova edició de la Fira del Fang de Marratxí. Un cop més, els artesans del sector ceramista hi exhibiran els seus treballs, fets amb tècniques que han passat de generació en generació. I hi tindran un especial protagonisme els productors locals, els quals han fet d'aquest municipi la denominada Terra del Fang.

La Fira del Fang va començar l'any 1984, amb l'objectiu que encara perdura de donar suport als artesans ceramistes i potenciar la identitat de Marratxí com a municipi amb una gran tradició en la ceràmica.

La iniciativa sorgeix des de l'Ajuntament de Marratxí, del llavors regidor de Cultura Bernardí Homar, i des d'aquesta data la fira s'ha convertit en un punt de referència en el panorama artesà de les Illes i s'ha consolidat com un dels actes culturals i festius més importants del municipi.

El nombre d'expositors durant els primers anys a penes arribava a la dotzena, però any rere any n'ha augmentat la quantitat fins a arribar a devers 70 artesans que actualment exposen i venen el seu treball a la Fira del Fang.

De la mateixa manera també ha augmentat clarament el nombre de visitants. Durant els anys 80 visitaven la fira unes 25.000 persones, mentre que a partir de l'any 2000 s'ha arribat fins als 100.000 visitants.

Durant els primers anys, hi havia un únic punt de venda, amb grans taules on cada un dels expositors posava els seus articles artesans. Poc després, cada un dels participants ja va disposar d'un lloc propi. Des de l'any 1984 fins al 1986, l'Ajuntament i el Museu de Lluc hi varen exposar peces ceràmiques de col·leccionisme.

El gran canvi qualitatiu ocorre el 1993, quan s'introdueix el vessant didàctic a la Fira del Fang. S'inicien les xerrades per a escolars i, sobretot, es dedica cada any a una temàtica sobre ceràmica. Així, la primera fira monogràfica va ser la de 1993, dedicada a les teules pintades, el 1994 el tema va ser els pastorets mallorquins (figures per al betlem amb el vestit típic de Mallorca), fins a arribar a la darrera edició, el 2005, el tema de la qual va ser el d'instruments musicals, fets, per descomptat, amb fang.

A partir d'aquest canvi a principis dels anys 90, s'inicia una fira molt més rica en oferta lúdica i didàctica. Comencen les xerrades per a escolars i l'edició dels cartells didàctics sobre la temàtica que cada any tenia la Fira del Fang.També apareixen les demostracions en viu dels artesans que participen en la fira i les activitats culturals es realitzen d'acord amb el monogràfic triat durant cada edició. Així, per exemple, a la darrera Fira del Fang, dedicada als instruments musicals, es varen fer concerts amb ocarines i una exposició de diversos instruments musicals que provenien de museus o que havien estat realitzats per a la fira.Aquest vessant cultural i festiu s'ha incrementat des que es va consolidar la Fira del Fang.

A partir de 1998, el Museu de Mallorca participa en l'exposició monogràfica que es realitza cada any. L'Ajuntament de Marratxí -organitzador de l'esdeveniment- ofereix actuacions de la Banda Municipal de Música, ball de bot i anima el públic amb la seva geganta, un enorme ninot amb forma de siurell que amb els seus trets simples i els colors blanc, verd i vermell representa perfectament la tradició ceramista de Marratxí.

Extret de:

http://www.firadelfang.com/salutacio.html

L'OCB recorda que l'arribada de la TDT augmentarà les hores d'emissions en castellà a les Illes

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha reiterat l'argumentari sobre l'arribada de la TDT a les Illes Balears i l'acord de reciprocitat TV3-IB3, tal i com havia fet en roda de premsa fa algunes setmanes.L'entitat recorda "el seu malestar per l'enfosquiment d'una part de la programació de TV3, que suposa la mutilació de part de la programació de la cadena (retransmissions esportives, pel·lícules i sèries de producció aliena), com a resultat dels acords signats el passat 22 de gener entre els Governs de les Illes Balears i Catalunya i les direccions de TV3 i IB3".

Així mateix l'OCB va citar novament l'informe que va confeccionar on es demostra que "l'arribada de la TDT suposarà un augment de les hores d'emissió en castellà i un retrocés proporcional de la programació en català".

Per això instava les autoritats "a avançar en la recepció de totes les cadenes de televisió possibles en català, tal i com apunten la Llei de Normalització Lingüística al seu article 30,2 i el pacte de Govern signat entre les diferents forces polítiques, que afirma que vetllarà per"assegurar la recepció normal a totes les illes dels canals de ràdio i televisió que emeten per a tota l'àrea lingüística catalana".

Els acords TV3-IB3 són, per l'OCB "insuficients", perquè "només asseguren l'emissió immediata a Balears de TV3, i més endavant d'un altre canal (previsiblement el 33), sense garantir l'arribada d'altres emissores en català. El pacte signat queda molt davall de les expectatives i incompleix la lletra i l'esperit tant de la Llei de Normalització Lingüística com de l'actual acord de Govern de centreesquerra".La junta de l'OCB reitera la seva demanda que, davant l'allau de programació en castellà que suposarà l'arribada de la TDT a les Balears, els responsables polítics es prenguin seriosament la qüestió i assegurin l'arribada, sense limitacions, de totes les cadenes que emeten en català.

AMETLLERS MALLORQUINS

Entre Gener i Febrer la floració dels ametllers transforma el camp mallorquí en una espectacular mantell blanc. En les seves tres tonalitats -blanca, blava i rosada-, els amtetllers florits anticipen la primavera quan l'hivern encara no ha acabat. Una estampa que ha estat recercada en quadres, novel·les i fotografies al llarg de la història.

El fenomen és generalitzat a Balears, on a la primavera es comptabilizen més de set milions d'ametllers en flor. L'ametller,oriünd d'Àsia, va ser introdüit a Occident pels romans. És el primer dels arbres caducifolis en florir a la primavera, a causa de la seva ràpida reacció a les pujades de temparatures. A Mallorca es distribueix per tota l'illa,si bé és especialment abundant en els municipis de Marratxi,Bunyola i Sóller, coincidint amb les majors zones productores d'ametlles. També hi ha moltes arbres a Santa Maria, Sencelles, Binissalem, Lloseta i Selva.

Per gaudir d'aquest espectacle,recomanem visitar els monestirs que es troben als cims muntanyosos, com el de San Salvador, Bonany i Randa. Des d'allà es pot observar el mantell blanc que molts anomenen ''neu mallorquina''. Especialment atractiu resulta realitzar el trajecte amb tren entre Palma i Sóller, replet de camps d'ametllers, tarongers i llimoners,També ofereixen excel.lents vistes els voltants d'Inca, Llucmajor i Felanitx.

L'ametlla es recull a ple estiu i a l'antiga usança. És freqüent observar els pagesos amb llargues vares de fusta batent les branques altes per recollir el fruit en una lona que estenen als seus peus. Amb les ametlles s'elabora la marca de garantia ''Ammetlla de Mallorca''-un producte dolç i amb més proteines,àcids grasoos i hisrats de carboni que el conreat en altres regions- i l'emblemàtic perfum '' Flor d'Ametller ''. La gastronomia les incorpora a saboroses receptes populars, com el gató amb gelat d'ametlla o llet d'ametlla.

L'IEB presenta a Palma l'exposició fotogràfica Terres Escrites

L'espai Ramon Llull de la Casa de Cultura de Palma acull fins el proper dia 10 de febrer l'exposició de fotografia Terres Escrites.
Terres Escrites, està composada per una quarantena de fotografies de gran format de Jordi Puig, Ricad Pla, Neil Austen i Pere Vives, realitzada en col·laboració amb l'editorial menorquina Triangle Postals. És un recorregut pels territoris de parla catalana a través dels seus paisatges i monuments més literaris. L'exposició va ser inaugurada a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007 amb motiu de ser la Cultura Catalana convidada d'honor. Posteriorment, s'ha completat l'exposició amb una selecció de textos literaris, realitzada per Sebastià Bennàssar, que fan referència i acompanyen les fotografies que composen la mostra.
L'exposició, és la primera vegada que es pot veure a Palma. Amb anterioritat ha estat exhibida a Alaró i el mes de febrer anirà a Menorca, al museu de Maó.

L'ocarina

Es tracta d'un instrument que pertany a la família de les flautes globulars i d'embocadura conduïda. És ovalada, de fang i el nombre de forats és de vuit.

La història moderna de l'ocariba es remunta, en el seu passat més jove, a un poble italià situat a uns vint quilòmetres de Bolonya anomenat Budrio. El nom de l'instrument prové, segons el mite popular, de la seva semblança amb el cap d'una oca. El creador de la forma més corrent i d'ús actual va ser Giuseppe Donati, un forner nascut en aquesta petita població a començaments del segle XIX. Sobre el motlle d'un antic instument de fang i a través d'experiemtns Donati va arribar a consolidar la forma de l'ocarina actual.

La introducció d'aquest ''nou'' instrument, a l'any 1853 va ser tot un èxit al món musical de l'època, i va permetre Donati a dedicar-se a actuar com a solista acompanyat d'altres músics.Sota la seva influència es van consolidar a la mateixa zona diversos constructors, entre qui destaquen Cesare Vicinelli el 1887 va instal·lar el seu taller d'ocarines al carrer Jovellanos de Ciutat, i així començà la tradicció de l'ocaina mallorquina.

Hi va haver fàbriques d'ocarines a Palma, Mancor, Bunyola i Pollença,van existir bandes d'ocarines que donaven concerts a les Esglèsies per la seva acústica.La col·lecció mallorquina consta de 7 mides (de's de la soprano d'uns 10 cm fins al contrabaix d'uns 35 cm)Actualment hi ha una col·lecció d'ocarina malloquina al Museu de la Porcincula de Ciutat.

CARME OCARINA

Mestre Artesana per la Direcció General de Comerç i artesana d'ocarines. Sota el mestre Benet Mas a Santa Maria, es dedica des de 1987 a la construcció d'aquest instrument.
En els ultims anys ha centrat la seva activitat especialment a la recerca,investigació i la recuperació de l'ocaina com a instrument artesanal i tradició musical. activitat que inclou la direcció de la ''octava Musical'' , una formació d'ocarines que ha participat ja en diverses actuacions a Mallorca (Santa Maria del cami i a Marratxí), a Catalunya i Cantàbria. Té instruments del seu taller exposats en el Centre Egnografic Fundació Joaquim Diaz de Valladolid i en el Museu d'Agost - Centre d'Alfareria (Alacant)

Fonts: Revista ''MásMallorca'' núm.23-1/2009