L'OCB recorda que l'arribada de la TDT augmentarà les hores d'emissions en castellà a les Illes

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha reiterat l'argumentari sobre l'arribada de la TDT a les Illes Balears i l'acord de reciprocitat TV3-IB3, tal i com havia fet en roda de premsa fa algunes setmanes.L'entitat recorda "el seu malestar per l'enfosquiment d'una part de la programació de TV3, que suposa la mutilació de part de la programació de la cadena (retransmissions esportives, pel·lícules i sèries de producció aliena), com a resultat dels acords signats el passat 22 de gener entre els Governs de les Illes Balears i Catalunya i les direccions de TV3 i IB3".

Així mateix l'OCB va citar novament l'informe que va confeccionar on es demostra que "l'arribada de la TDT suposarà un augment de les hores d'emissió en castellà i un retrocés proporcional de la programació en català".

Per això instava les autoritats "a avançar en la recepció de totes les cadenes de televisió possibles en català, tal i com apunten la Llei de Normalització Lingüística al seu article 30,2 i el pacte de Govern signat entre les diferents forces polítiques, que afirma que vetllarà per"assegurar la recepció normal a totes les illes dels canals de ràdio i televisió que emeten per a tota l'àrea lingüística catalana".

Els acords TV3-IB3 són, per l'OCB "insuficients", perquè "només asseguren l'emissió immediata a Balears de TV3, i més endavant d'un altre canal (previsiblement el 33), sense garantir l'arribada d'altres emissores en català. El pacte signat queda molt davall de les expectatives i incompleix la lletra i l'esperit tant de la Llei de Normalització Lingüística com de l'actual acord de Govern de centreesquerra".La junta de l'OCB reitera la seva demanda que, davant l'allau de programació en castellà que suposarà l'arribada de la TDT a les Balears, els responsables polítics es prenguin seriosament la qüestió i assegurin l'arribada, sense limitacions, de totes les cadenes que emeten en català.

AMETLLERS MALLORQUINS

Entre Gener i Febrer la floració dels ametllers transforma el camp mallorquí en una espectacular mantell blanc. En les seves tres tonalitats -blanca, blava i rosada-, els amtetllers florits anticipen la primavera quan l'hivern encara no ha acabat. Una estampa que ha estat recercada en quadres, novel·les i fotografies al llarg de la història.

El fenomen és generalitzat a Balears, on a la primavera es comptabilizen més de set milions d'ametllers en flor. L'ametller,oriünd d'Àsia, va ser introdüit a Occident pels romans. És el primer dels arbres caducifolis en florir a la primavera, a causa de la seva ràpida reacció a les pujades de temparatures. A Mallorca es distribueix per tota l'illa,si bé és especialment abundant en els municipis de Marratxi,Bunyola i Sóller, coincidint amb les majors zones productores d'ametlles. També hi ha moltes arbres a Santa Maria, Sencelles, Binissalem, Lloseta i Selva.

Per gaudir d'aquest espectacle,recomanem visitar els monestirs que es troben als cims muntanyosos, com el de San Salvador, Bonany i Randa. Des d'allà es pot observar el mantell blanc que molts anomenen ''neu mallorquina''. Especialment atractiu resulta realitzar el trajecte amb tren entre Palma i Sóller, replet de camps d'ametllers, tarongers i llimoners,També ofereixen excel.lents vistes els voltants d'Inca, Llucmajor i Felanitx.

L'ametlla es recull a ple estiu i a l'antiga usança. És freqüent observar els pagesos amb llargues vares de fusta batent les branques altes per recollir el fruit en una lona que estenen als seus peus. Amb les ametlles s'elabora la marca de garantia ''Ammetlla de Mallorca''-un producte dolç i amb més proteines,àcids grasoos i hisrats de carboni que el conreat en altres regions- i l'emblemàtic perfum '' Flor d'Ametller ''. La gastronomia les incorpora a saboroses receptes populars, com el gató amb gelat d'ametlla o llet d'ametlla.

L'IEB presenta a Palma l'exposició fotogràfica Terres Escrites

L'espai Ramon Llull de la Casa de Cultura de Palma acull fins el proper dia 10 de febrer l'exposició de fotografia Terres Escrites.
Terres Escrites, està composada per una quarantena de fotografies de gran format de Jordi Puig, Ricad Pla, Neil Austen i Pere Vives, realitzada en col·laboració amb l'editorial menorquina Triangle Postals. És un recorregut pels territoris de parla catalana a través dels seus paisatges i monuments més literaris. L'exposició va ser inaugurada a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007 amb motiu de ser la Cultura Catalana convidada d'honor. Posteriorment, s'ha completat l'exposició amb una selecció de textos literaris, realitzada per Sebastià Bennàssar, que fan referència i acompanyen les fotografies que composen la mostra.
L'exposició, és la primera vegada que es pot veure a Palma. Amb anterioritat ha estat exhibida a Alaró i el mes de febrer anirà a Menorca, al museu de Maó.

L'ocarina

Es tracta d'un instrument que pertany a la família de les flautes globulars i d'embocadura conduïda. És ovalada, de fang i el nombre de forats és de vuit.

La història moderna de l'ocariba es remunta, en el seu passat més jove, a un poble italià situat a uns vint quilòmetres de Bolonya anomenat Budrio. El nom de l'instrument prové, segons el mite popular, de la seva semblança amb el cap d'una oca. El creador de la forma més corrent i d'ús actual va ser Giuseppe Donati, un forner nascut en aquesta petita població a començaments del segle XIX. Sobre el motlle d'un antic instument de fang i a través d'experiemtns Donati va arribar a consolidar la forma de l'ocarina actual.

La introducció d'aquest ''nou'' instrument, a l'any 1853 va ser tot un èxit al món musical de l'època, i va permetre Donati a dedicar-se a actuar com a solista acompanyat d'altres músics.Sota la seva influència es van consolidar a la mateixa zona diversos constructors, entre qui destaquen Cesare Vicinelli el 1887 va instal·lar el seu taller d'ocarines al carrer Jovellanos de Ciutat, i així començà la tradicció de l'ocaina mallorquina.

Hi va haver fàbriques d'ocarines a Palma, Mancor, Bunyola i Pollença,van existir bandes d'ocarines que donaven concerts a les Esglèsies per la seva acústica.La col·lecció mallorquina consta de 7 mides (de's de la soprano d'uns 10 cm fins al contrabaix d'uns 35 cm)Actualment hi ha una col·lecció d'ocarina malloquina al Museu de la Porcincula de Ciutat.

CARME OCARINA

Mestre Artesana per la Direcció General de Comerç i artesana d'ocarines. Sota el mestre Benet Mas a Santa Maria, es dedica des de 1987 a la construcció d'aquest instrument.
En els ultims anys ha centrat la seva activitat especialment a la recerca,investigació i la recuperació de l'ocaina com a instrument artesanal i tradició musical. activitat que inclou la direcció de la ''octava Musical'' , una formació d'ocarines que ha participat ja en diverses actuacions a Mallorca (Santa Maria del cami i a Marratxí), a Catalunya i Cantàbria. Té instruments del seu taller exposats en el Centre Egnografic Fundació Joaquim Diaz de Valladolid i en el Museu d'Agost - Centre d'Alfareria (Alacant)

Fonts: Revista ''MásMallorca'' núm.23-1/2009

Eivissa, si us plau, parla'm en català!

Val més tard que mai i és per això que celebrem la notícia que publica Última Hora: "Orden del Parlament para hacer un plan de normalización lingüística en Eivissa":

El Parlament instará al Govern a hacer un plan de normalización lingüística para Eivissa, según se acordó en la sesión de la comisión de cultura, educación y deportes en la que se debatió la proposición no de ley del grupo mixto, defendida por la diputada Esperança Marí, para hacer un plan piloto integral de normalización lingüística para Eivissa diseñado de acuerdo con el Consell d'Eivissa dentro de este año. En la proposición no de ley, la diputada Esperança Marí recuerda en su exposición de motivos que Eivissa constituye «un área con necesidades especiales desde el punto de vista del proceso de normalización lingüística» ya que la isla es la que ha recibido «un porcentaje más elevado de población inmigrante durante los últimos años en Balears» y a esto se suma la llegada de «un boom turístico que ha cambiado la fisonomía sociolingüística de la isla».

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans, disposant de vestigis certs des del segle V i, probablement, va augmentar sota domini àrab en què el seu rastre torna a aparèixer el 1114, a les cròniques de la razzia pisano-catalana, i el 1229 en ocasió de la conquesta per part de Jaume I, que informen de l’existència d’un barri jueu vora el palau reial de l’Almudaina.

Amb la conquesta catalana, que comptà amb finançament jueu continental, arribaren a l’illa nous contingents que participaren del repartiment i que s'hi instal·laren, amb els seus coreligionaris, al barri tradicional, que fou respectat encara que per poc temps, ja que, a mitjan del segle XIII, fou cedit als dominics per edificar-ne el seu convent. A canvi als jueus se’ls hi va cedir un espai a l’actual barri de la Calatrava, que fou conegut amb el nom de Call Major. A més de la de la Ciutat de Mallorca, al segle XIII consten comunitats jueves a Felanitx, Sineu, Alcúdia, Sóller i Pollença.

Els jueus mallorquins estaven organitzat mitjançant una aljama; es regien per lleis i tributs propis i estaven sotmesos, únicament, a l’autoritat reial. Amb alts i baixos constants, fonamentats en les exaccions tributaries i les tensions religioses, la comunitat jueva de Mallorca gaudí d’uns anys de gran esplendor al llarg del segle XIV, en què arribaren a ser uns tres mil, gaire bé el 15% de la població de la Ciutat: emmurallaren el Call, edificaren sinagogues, articularen un sistema institucional propi a l’entorn dels secretaris de l’Aljama i el seu Consell i es creà el Call d’Inca.

Una part de l'atles català de Cresques Abraham

Alguns jueus mallorquins o residents a l’illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els Rabíns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d’Orhot Hayyim, Vidal Efraim, que també fou astròleg, Xim’on ben-Cemah Duran, autor d’importants llibres de literatura rabínica i poesia i que tractà especialment el problema dels anussim o conversos. Els metges Judà Mosconi, o Lleó Grec, Aaró Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Remós, més important en la seva faceta de poeta o l’astronom Isaac Nafuci. Però, des del punt de vista de la cultura occidental, excel·lí l’Escola Cartogràfica Mallorquina, determinant en el desenvolupament del coneixement geogràfic medieval i, posteriorment, influent en el procés d’expansió europea a Àfrica i Amèrica, de la que en foren membres destacats Cresques Abraham, autor de l'Atles Català, i el seu fill Jafuda Cresques, però també Angelí Delhort, Angelí Dolcert i Samuel Corcós, i que foren continuats per conversos i els seus descendents fins el segle XVII.

El 1391 una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als calls de Ciutat de Mallorca i d'Inca. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí. Desprès d'un breu període de decadència el 1435, la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al cristianisme, finalitzant en aquesta data l'existència oficial dels jueus a l'illa. Però, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen continuar practicant la seva religió sota aparença cristiana, i s’articularen baix l’organització de la Confraria de Sant Miquel o dels Conversos, posteriorment de Nostra Senyora de Gràcia, com instrument de cohesió interna, ajuda mútua i resolució de conflictes. D'aquesta comunitat, al s. XVII sen derivarà la qüestió xueta.

Jueus mallorquins
Població total
nn (15% de la ciutat a finals del s. XIV)
Regions amb població significativa
Mallorca
Llengua
Llatí (dominació romana)
Àrab (dominació àrab)
Català (dominació aragonesa)
Hebreu (actes litúrgics)
Religió
Judaisme
Grups humans relacionats
Balears
Mallorquins
Xuetes
Jueus
Sefardites

Pàgines que s'hi relacionen
Jueus
Call
xuetes
Atles Català

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Jueus_mallorquins»

La LLuna en un Cove.

La Lluna en un Cove és una publicació mensual en paper de relats breus de ficció en català.

Es tracta d'un magazín literari, enquadernat en rústega, que conté una miscel·lània d'històries sorprenents, originals, de temàtica i gèneres diversos: fantasia, ciència-ficció, terror, drama..., però també: humor, aventures, viatges, i un llarg etcètera. Són obres generalment breus o d'extensió mitjana, però en qualsevol cas inèdites, i escrites per autors actuals d'arreu dels Països Catalans. És, per tant, una original proposta literària, adreçada a tots els públics.

Compta amb una sèrie de col·laboradors més o menys habituals, alhora que dóna l'oportunitat de publicar també a tots aquells autors que ens vulguin fer arribar els seus treballs, els quals són revisats i acuradament seleccionats per l'editor.

Punts de venda:

Palma de Mallorca:

Llibreria "Lluna" General Riera, 6807010 Palma de Mallorca Tel. 971206527 www.llibrerialluna.com

Internet:
Productes de la Terra www.productesdelaterra.cat Tel. 902343030