Sant Agustí es reinventa

La penya El Coso tornà a les arrels i féu de la festa de Sant Agustí de Felanitx un escenari en el qual varen tenir lloc les reivindicacions, la crítica, la bauxa i la resurrecció de la quica, que aparegué viva

El Coso tornà a les arrels, reinventà la festa de Sant Agustí i demostrà per què Felanitx és com és en un dia gran en el qual es recuperaren els anys bons de les reivindicacions, la crítica i, sobretot, la bauxa. Com cada any, a les set del matí els membres de la penya d'El Coso, la històrica i més nombrosa, procediren al desenterrament de la quica embalsamada que cada any ressuscita per Sant Agustí. Però enguany la quica ressuscità tant, que tornà a la vida i es passejà per la vila dins una gàbia de fusta. Mentrestant, centenars de persones començaven a omplir la plaça de l'Arraval a l'espera del pregó d'El Coso, enmig de senyeres i banderes independentistes.

Passades les nou, uns personatges molt peculiars acompanyats dels xeremiers de la penya hi feren acte de presència. L'expresident Jaume Matas, amb un pot de Cola Cao, repartia bitllets als assistents per inaugurar després el Palma Arena amb un grup d'especuladors; juntament amb una monja embarassada -amb una pancarta que demanava l'avortament lliure-, representacions sobre la mala qualitat de l'aigua de Portocolom i la presència de Michael Jackson, que cantà el Black or white amb el so de les xeremies, a més de Sant Joan Pelós.
Hi hagué crítica a balquena quan se simulà un combat entre un torero i un bou (guanyà el bou), mentre una pancarta reafirmava l'actitud antitaurina dels membres d'El Coso. Es Saboner repartí entre els presents ous amb tomàtiga per berenar entre tocs de surrealisme felanitxer.

Els Cavallets i el pal·li

Alienes a la festa d'El Coso, les autoritats, encapçalades pel batle, Biel Tauler, i la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol , es concentraven davant la Casa de Cultura a la plaça de Santa Margalida, ja que l'edifici de l'Ajuntament es troba en obres. A les 11 hores assistiren a l'ofici, al convent de Sant Agustí, on els Cavallets ballaren amb els gegants i els dimonis. Abans d'acabar la missa, es visqueren dues topades entre un grup d'antitaurins i agents de la Policia Local de Felanitx que protagonitzaren l'incident, enmig de provocacions. Mentrestant, membres d'El Coso s'anaven situant a la sortida del Convent amb el pal·li per on, tal com marca la tradició, han de passar les autoritats.

Una vegada finalitzat l'ofici, el batle, Biel Tauler, fou el primer que passà per davall el pal·li gràcies al passadís que hi feren els agents de la Policia Local amb la presidenta del Consell, Francina Armengol. També hi era present la resta de la corporació municipal; el conseller insular d'Interior, Joan Lladó; la diputada Catalina Soler i Antoni Serra, ambdós del PP, i el portaveu del Bloc al Parlament, Biel Barceló, entre d'altres. Qui sí que fou alçat i ovacionat fou l'exrector de Felanitx Llorenç Lladó, que rebé el suport del públic sota un sol de justícia i enmig de fortes mesures de seguretat després dels dos petits incidents amb la Policia.


Un espectacle medieval familiar en lloc dels toros

L'espectacle medieval que ha substituït els toros durant l'horabaixa de Sant Agustí va reunir ahir centenars de persones al passeig d'Ernest Mestre de Felanitx. Tot i que hi havia un nombre més elevat d'assistents del que s'esperava, no superà ni de prop el d'altres anys. L'espectacle va començar devers les cinc del capvespre en un espai habilitat per a l'ocasió amb arena i barreres. La representació teatral va tenir com a màxims protagonistes els cavalls, de diferents races i colors i que mostraren les millors habilitats que tenien. Un rei i una reina, asseguts a la llotja, varen poder contemplar entusiasmats les activitats que els seus bufons i cavallers feien per a ells.

El passeig va ser dividit amb cinc colors i cada part tenia un cavaller que els representava i els dedicava les seves victòries. Malabars combinats amb batalles de cavallers i recollides d'anelles varen omplir l'horabaixa de la festa de Sant Agustí. Tot i això, la majoria d'assistents a aquest nou espectacle eren nins acompanyats pels pares perquè, segons el públic, era "un espectacle per mirar però no per participar-hi" i molts joves i altres felanitxers amb ganes de festa s'estimaren més muntar el xou pel seu compte i no haver de veure la representació des de la barrera.

Pocs incidents

Malgrat tot, no s'hi registraren incidents importants. Alguns membres de la penya El Coso reclamaren poder participar de la festa amb tambors i trompetes, però la majoria respectà la representació. En qualsevol cas, tots els qui volien podien seguir la festa, que continuà omplint els carrers


Font: www.dbalears.cat

Estats Units,el millor exemple de tracte a la cultura autòctona.Circulo Balear,clar exemple de defensors de la llengua i cultura illenca.

El informe de EEUU 'debe comprometer al Govern a cambiar su política lingüística'


El Círculo Balear (CB) ha asegurado que el último informe anual sobre la situación de los derechos humanos elaborado por el Departamento de Estado de los Estados Unidos (EEUU), que recoge la "vulneración de los derechos lingüísticos" que, a su juicio, se produce en Baleares, "debe comprometer al Govern a cambiar su política lingüística" al entender que "debería resultar bochornoso" para las instituciones de las islas que España figure en este documento como uno de los países "que violan los derechos humanos".

En un comunicado, el CB ha rechazado que, al tiempo que EEUU "alerta" sobre esta situación, el presidente del Ejecutivo balear, Francesc Antich, se haya reunido en los últimos días con los dirigentes de la "multisubvencionada organización pancatalanista" Obra Cultural Balear (OCB), a la que, según la organización, "se siguen destinando millones de euros públicos" con el fin de "imponer el catalán" en la Comunidad Autónoma.

En esta línea, el CB ha "agradecido" que "al menos sean otros países democráticos como EEUU" los que denuncien esta "vulneración de derechos" que, en su opinión, tiene lugar en las islas "ante el habitual silencio al que acostumbran las instituciones democráticas españolas". En todo caso, la entidad ha mostrado su rechazo a que el presidente del Govern y la OCB critiquen su ideología en relación a estos temas. "Nos preguntamos si Antich y sus subvencionados seguirán tachando de extremistas o radicales a los que defendemos la libertad, cuando la primera potencia democrática del mundo denuncia a los verdaderos radicales: los catalanistas", ha apostillado la asociación en alusión a el país norteamericano.

Según el CB, es "evidente" que en las próximas elecciones autonómicas y generales "los que quieran gobernar con mayoría deberán incluir en su agenda política, como uno de los objetivos principales, la recuperación de libertades lingüísticas", aunque "sólo sea", ha matizado, "para salir de la lista de los regímenes totalitarios" en la que, a su juicio, se encuentra Baleares.

Font: www.elmundo.es

ARA QUÈ?MOS FIQUEREU DINS RESERVES?

Aprendre català a fora per fer feina a Mallorca

Tot i que alguns d'ells no havien estat mai a Mallorca ni a cap altre indret d'arreu de les terres de parla catalana,parlen clar i llampant amb aquesta llengua.Són tres estudiants de català de la Universitat Carolina de Praga d'entre 22 i 23 anys que són a Mallorca durant unes setmanes gràcies a unes beques de pràctiques laborals per millorar el nivell de llenga que ja han adquirit.

Durant el curs passat, Jana, Lenka i Jan Marek assistiren a classe amb el professor vilafranquer Andreu Bauça, qui fa anys que ensenya llengua i cultura catalanes a l'esmentada niversitat.Els seus coneixements han fet possible que durant tres setmanes treballin a empreses i instutacions de Mallorca que utilitzen el català de manera habitual.

"Quan vaig començar a estudiar aquesta llengua, no pensava mai que seria capaç de venir algun dia a Mallorca i posar-m'hi a escriure articles en la revista d'un poble",explica Jana Kuklova,qui fa pràctiques a la revista d'informació local i comarcal Cent per Cent de Manacor, on, a més de formar part de la redacció, també du a terme tasques de maquetació i de disseny.

Per part seva, Lenka Hrenjsemnova i Jan-Mares Sík fan feina al Serveu de Normalitzacií Lingüistica de l'Ajuntament d'Alcúdia. "Com que nosaltres estudiam llengües estrangeres, i Alcúdia és un municipi turístic, la feina que ens han encarregat és tradur una sèrie de fullets del català a diferents idiomes",explica Jan Marek.

A més de fer les feines esmentades, els joves també van a classe de català."Entre les traduccions i les classes - comenta Lenka-, la veritat és que nparenem molt, de català. Laspecte més important del nostre viatge ha estat comprovar la viavilitat d'aquesta llengua.Nosaltres ,a Praga,vàrem aprendre la llengua, però mi no havíem estat en contacte amb la societat que la parla de manera habitual.Hem pogut comprovar que,tot i que a Mallorca hi ha una llengua oficial, el català és ben viu i fins i tot serveix perquè estudiant estrangers l'utilitzin per fer-hi feina!".

Segons Antoni Riera, el director de la revista Cent per Cent i tutor de Jana,"a més de les pràctiques laborals,aquestes beuqes serveixen perquè els joves puguin socialitzar-se amb catalanoparlants, ja que qualsevol llengua ha de servir per comunicarse i fer amics''.

Aquest és el tercer any que, gràcies a l'acord entre la Universitat Carolina de Praga i diferents institucions i empreses de Mallorca ,estudiants de català han pogut participar en les beques.

Font: www.dbalears.cat

BON SANT JOAN ! QUE LA LLUM PREDOMINI SEMPRE DAMUNT LA FOSCOR.

La Nit de Sant Joan, és potser la manifestació més arrelada de la cultura tradicional catalana; la que condensa en un menor espai de temps la major quantitat d’elements ancestrals: l’atracció irracional del foc, les misterioses forces de la naturalesa alliberades en la negra nit; l’àpat representat en la coca com a símbol de col·lectivitat, la innata i il·lusòria necessitat humana de conèixer l’esdevenidor... Tot això, i més, en la nit màgica de Sant Joan.

ORIGEN I SIGNIFICAT DE LA NIT DE SANT JOAN

Les civilitzacions antigues celebraven el solstici d’estiu, el moment en què el sol es troba en el punt més alt del zenit i quan és visible per més espai de temps. És el moment màxim de claror de sol i el dia més llarg de l’any: “Sant Joan, el dia més gran”.
Aquest fet dóna virtut extraordinàries a totes les plantes. A Grècia les falles de sant Joan recorden les feses efesties que en honor de Vulcà celebraven i que foren copiades pels romans Els efestus corrien en cursa esbojarrada amb atxes enceses a les mans i deixaven al seu darrera tota una estela de guspires i de claror.
Els costums d’aquesta nit recorden molt les pal·lílies romans, o sigui les festes en honor de Pal·las que havia estat la divinitat del foc. Durant aquestes festes hom creia que es aigües i les herbes tenien virtut, els romans aquesta nit sortien a buscar el gram negre; és a dir, la verbena, el qual donà el nom a la revetlla i hom encenia fogueres, que segons conta Ovidi, la gent saltava tres vegades (triada romana: Júpiter, Juno i Minerva) a fi d’obtenir salut i felicitat. Tot i que les pal·lilies es celebraven l’abril.
L’Església va pretendre acabar amb les fogueres en el Concili de Constantinoble, 680, pel seu paganisme. Davant la impossibilitat, van cristianitzar el significat de la festa amb el passatge apòcrif que explica que santa Isabel, quan estava encinta de Joan Baptista, digué a la Verge Maria que l’avisaria del naixement encenent una foguera.
Es creu que sant Joan va néixer a les dotze, igual que Jesús, però sis mesos abans. Aquesta conjunció és la que dóna màgia a les dues nits. Per exemple: a l’Urgell creien que la malva collida aquesta nit refloreix per Nadal. Amb set de les persones de fora de casa que hom veu o tracta avui hi tindrà la mateixa relació el dia de Nadal, i a la inversa.

LA PRESÈNCIA DEL FOC

Pels antropòlegs existeixen tres manifestacions del foc a Sant Joan: encesa de grans fogueres “focs de l’alegria: que volien augmentar l’ardor del sol, precisament en el moment en què inicia la seva davallada en el zenit / processons pels camps amb torxes enceses, que pretenien portar als camps la purificació de l’aire i la xardor solar mercès a la qual les llavors germinarien i es collites serien abundants. / rodes amb sarments i diversos boscalls encesos que tractaven d’imitar el disc solar.
Les fogueres eren més un costum rural que urbà. Curiosament, el Quixot arriba a Barcelona a la revetlla de sant Joan i no esmenta fogueres. El 1780 les autoritats barcelonines van prohibir que es fessin dins el clos murallat. Es feien fora i era costum que la quitxalla anés a cercar fusta per les cases, amb la canterella : “Hi ha res pel foc de sant Joan?”.
El foc calia saltar-se set vegades: tres d’un costat i quatre de l’altre, i hom creia que qui salta una foguera no mor abans d’un any.
Voltar set vegades la foguera preserva del mal de cap, i encara més si la fusta té quelcom de ferro; per això és convenient que hi hagi claus.

ALTRES ELEMENTS CARACTERÍSTICS: AIGUA I COCA

LA COCA. Romanalla d’algun ritus solar. Antigament les coques eren circulars, amb un forat al mig i devien tractar de recordar el disc solar. Era costum menjar-la al ras i es creia que menjar-la sota teulada portava desventura. S’acompanyava amb vi dolç i alguns amb aiguardent. Més endavant es feren allargades o bé simulant la silueta del be.

Recepta típica

Per a la seva elaboració, necessitarem, els següents ingredients.

 ½ kg de farina
 70g de sucre
 50g de llard
 3 ous
 Sal (uns 10 g)
 La pell d'una llimona ratllada
 Aigua (la que admeti) o llet
 50g de llevat de París
 Fruita confitada: taronja, meló, cireres, etc.

L’AIGUA: Sentit màntic; endevinatori. Rentar-se la cara tot just quan toquen les dotze de la nit, o bé ficar els peus dins d’un rierol, permeten saber quin serà el nom del futur espòs, perquè serà el primer que sentirà.
Llançar una clara d’ou dins d’un got amb aigua i deixar-lo a la serena, permet l’endemà al matí, saber quin serà l’ofici del futur espòs fitant les formes que hagi dibuixat la clara.

Ficar paperets escrits amb els noms dels nois que són del seu gust, i enrotllar-lo en rodolins i ficar-los en un plat amb aigua, permet saber del futur espòs, l’endemà al matí, mirant el contingut del rodolí obert.

COSTUMS, PRÀCTIQUES I CREENCES DE LA NIT DE SANT JOAN

a)ORDALIES AMOROSES: Per a saber el nom del marit. Consisteix en agafar tres escardots (cards), cremar llurs flors i lligar un paperet a cada un amb el nom dels distints festejadors, o bé una cinta diferent representant el seu nom. A mitja nit, es tiren tots tres, d’un a un, a sota el llit mentre es va dient tres vegades: “Sant Joan baptista, apòstol i evangelista, per la virtut que t’ha Déu t’ha dat, fes-me conèixer el meu enamorat”. L’endemà un dels escardots apareix florit i el nom que porta el paper o el color d la cinta, és el del futur marit.
Amb herbes aromàtiques collides aquesta nit es feia una creu que es penjava a la paret de fora casa. Una noia del Rosselló va descobrir que festejava amb el dimoni perquè aquest, en forma de xicot, no podia traspassar la porta de la noia. Mossén Cinto Verdaguer, en l’obra Canigó, recull aquest costum: “Lo dia de Sant Joan, n’és dia de festa grossa, les nines del Pirineu posen un ram a la porta”.
Les berrugues es curen fregant-les amb una falguera molla de la rosada d’aquesta nit. També, colgant al terra cinc ginebrons collits aquesta nit, i a mesura que aquests es podreixin les berrugues marxaran.

Per guarir-se d’un mal s’havia de fer set voltes al voltant d’un arbre, generalment cap a la dreta; és a dir, seguint el curs del sol, que és generalment la seguida en donar voltes i en els balls rodons.

Pel Penedès, però, creien que aquesta nit és dolent enfilar-se als arbres, especialment als fruiters, perquè la mort està amagada entre el brancatge.
Però anar al bosc la nit de sant Joan, entranyava, segons la tradciió, perill per les noies: “Una herbeta del bosc, la borratja anomenada, donzella que la trepitja, de seguit torna embarassada.

B) TRESORS AMAGATS QUE NOMÉS ES PODEN TROBAR AQUESTA NIT

Segons la creença popular, tot metall que està sota terra pertany al dimoni, però la nit de sant Joan el Banyeta està enfeinat assistint a les assemblees de bruixes.
Si es menjaven molts cargols s’obtenia gràcia aquesta nit per a trobar tresors.
Si aquesta nit s’escau en divendres es pot fer criar moneda, posant una moneda en un punt ben alt de la casa i no treure-la fins el cap de set divendres.
Dins les coves de Sitges, en direcció a Vilanova creix una flor d’or de bellesa excepcional i que només llueix al punt de la mitjanit de sant Joan. La seva forma és indefinida i infinitament variable. Si no hi ha ningú a la vora brilla com el foc. Es veu des de lluny, però en acabat es confon amb altre flors i herbes. De totes maneres es veu que si algú la trobés, al cap de set dies veuria com es torna tota d’or, si ha encertat la flor.

A Sant Quintí de Mediona, la nit de sant Joan fa que sigui visible un vedell d’or, dalt del turó de Sant Antoni. La tradició diu que a mida que hom s’hi apropa, la figura s’esvaeix lentament fins a desaparèixer completament.

c)ÉSSERS FANTÀSTICS

Gambutzins i cucales (riberes de l’Ebre, éssers poc definits).
A Collbató creien que avui sortia de dins les coves de salnitre el Marmajor, una mena de papu que se’n duia els nens.
En general era creença que aquesta nit les bruixes tenien més força. La gran reunió es feia al Pedraforca. També aquesta nit és quan el dimoni canvia el cor de costat a les bruixes noves.

Aquesta nit a les bruixes el surt una cua en record de quan Déu li tragué una costella a Adam per a crear la dona; el dimoni sens saber-ho se la menjà. Assabentat que la costella la volia Déu hi deixà una cua de mona. D’aquí ve “dir que una dona és mona” per dir que una dona és bonica.
També en aquesta nit hom pot esdevenir bruixot: al punt de mitjanit cal anar a la cruïlla de quatre camins; estant nu, fer set tombarelles en cada un dels quatre vents i així que caigui a terra de la tombarella vint-i-vuitena, ja serà bruixot.


Sant Joan o solstici d'estiu,la festa nacional dels països catalans.

Bon Sant Joan a tots!

El PSM es qüestiona si val la pena formar part d’Espanya

Biel Barceló, reelegit com a secretari general del PSM amb el 94,4% dels vots, deixà clara ahir l’aposta de la formació per la independència “si les demandes que es fan des de les Illes no són escoltades a Madrid”

El PSM tancà ahir el vintè congrés deixant les coses clares: qüestionant-se el seu paper a Espanya, donant el sí a la coalició electoral amb Els Verds i Iniciativa d'Esquerres, i apostant novament per Biel Barceló com a secretari general de la formació.

Els nacionalistes amenaçaren que, "si no es respecten les Illes Balears, el partit s'haurà de plantejar quin valor afegit representa formar part d'Espanya", amb una clara referència a la independència. "Si les demandes que fem des de les Illes no són escoltades per Madrid, si ens neguen sistemàticament un finançament just després d'anys de patir un constant espoli o si la nostra capacitat d'influència sobre l'aeroport de Son Sant Joan és la mateixa que sobre Sao Paulo i Tòquio, haurem de repensar-nos pagar els impostos i haurem de passar comptes amb els partits centralistes d'aquesta terra", reclamà Biel Barceló. El líder del PSM llançà un missatge a l'Estat espanyol i als partits centralistes insinuant-los que "les coses i les estructures més rígides són les que es trenquen".

En el transcurs del congrés, Biel Barceló (Palma, 1967) fou reelegit en el càrrec de Secretari General del PSM i rebé el suport del 94,4% dels militants. L'acompanyen novament a la Comissió Executiva del partit Joana Lluïsa Mascaró i Nanda Ramon, com a vicesecretàries generals; Xavier Bacigalupe, en el càrrec de secretari d'Organització i Finances, i s'hi incorporen Marta Carrió, com a secretària d'Estudis i Anàlisis, i Pere Fuster, com a secretari d'Implantació Territorial.

Coalició electoral

Així mateix, el 97,3% dels militants donaren suport a la coalició electoral entre el PSM, Iniciativa d'Esquerres i Els Verds, que Barceló definí com "una oferta creïble, coherent i amb un gran camp per córrer, capaç de fer front al bipartidisme regnant i a l'hegemonia de la dreta". "És una coalició integrada per aquells partits que realment han cregut en l'esperit del Bloc, l'esperit de la cooperació política entre cultures polítiques complementàries per fer una Mallorca més democràtica, justa, social i sostenible", explicà Barceló.

D'altra banda, el secretari general del PSM criticà durament la política realitzada pel PSOE, que acusà "d'allunyar-se de l'esquerra amb la seva política injusta, neoliberal, antieconòmica, que va en contra dels sectors socials més dèbils". Barceló acusà Zapatero "de no ser valent i evitar retallades en les milionàries despeses del Ministeri de Defensa i en no demanar transparència i control als bancs. Tothom paga la crisi menys els banquers i els milionaris". "Les Illes som l'autonomia amb menys treballadors públics per habitant i la Comunitat Autònoma amb un pitjor finançament de tot l'Estat que, a més, està sotmès a ingents retallades".

Corrupció

Un dels moments més intensos del discurs de Biel Barceló va ser quan va fer referència "a la falta de valors democràtics presents a les Illes Balears, fruit dels nombrosos casos de corrupció que s'han destapat al llarg d'aquesta legislatura".

Segons el líder del PSM, "no hem de tolerar la corrupció perquè qui corromp està atacant la democràcia i qui ataca la democràcia està atacant el país. No hi ha corruptes bons i corruptes dolents, tots els corruptes són una vergonya per al país".


www.dbalears.cat

L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català com a llengua cooficial juntament amb el françès

El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya Nord volen que l'acord no es quedi en paper mullat.


Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua.

Jean-Marc Pujol, l'alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió "pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que n'estem orgullosos i que la volem promoure".

El pròxim objectiu de l'Ajuntament és que la carta municipal per a la llengua catalana sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren la mancomunitat de municipis de Perpinyà.

Començada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l'Ajuntament de Perpinyà s'ha anat desenvolupant, sobretot en l'àmbit cultural i educatiu. Una política que, segons l'alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.

Font: www.3cat24.cat

TRAMUNDANÇA

Llevant,xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal,
vet-aquí es vuit vents del món.

Es mariners a la mar
en es vent treuen 'vantatge;
si no els hi basta s'oratge
posen rems per navegar.

Quan la mar fa aquelles ones
a ne quin sant acudiu?
Garrideta, un llit teniu
que és bo per jeure-hi persones.