De nationis hispaniae

L’escriptor Agustí Calvet i Pascual, més congegut pel pseudònim de Gaziel,dotat d’un estil elegant i,per alguns, un dels millors prosistes en llengua catalana, restà tota la vida enlluernat per l’Espanya profunda,és a dir, per la Castella d’ínfules heroiques i místique. En un llibre de viatges que porta per títol Catella endins, escribí unes línies tan lúcides com significatives sobre el tarannà de l’Espanya política, que reprodueixo a continuación –i excuseume l’extensa cita- : ‘’Castella, d’acord amb la seva ànima extraodinària, no ha pogut mai entendre, ni aceptar, ni consentir, que, a l’Espanya per ella arranjada, hi pogués haver cap més esperit diferent,encara que aquesta diferenciació fos involuntària, fatal i tan legítima com la seva propia, perquè segons ells(i no s’hi pot fer res més!) qualsevol altra faisó de ser és heretgia. Així ha considerat sempre la unificació peninsular com una empresa de castellanització total, fins al punt que, sense proposar-s’ho ni adonar-se’n, tot el que dins la Península no és susceptible de ser assimilat per ella integralment, ha estat tingut per espuri’’.Hom no pot esser més clar, i només un intel.lectual come ll,català de clase acomodada i español d’esperit (un botifler ‘’com ilfaut’’), podía explicar tan clarament la idiosincràsia mesetària.I per cavar-ho d’arrodonir,només cal afegir que Gaziel consideraba Espanya i Portugal ‘’com dos fragments d’un puzzle que forçosament cal tornar a ajuntar, si es vol veure sencera i presentable la figura’’ (¡).Ni el mateix Ortega y Gasset fou tan contundent, en els seus escrits sobre el tema.
A redós d’aquests mots,la conclusió que en podem treure és òbvia: els catalans, dins Espanya, no hi tenim res a fer.L’únic que en podem obtener són pèrdues, mala gestió i espoliacions de tota casta. Totes des nacions ,Espanya i els Països Catalans, no són ,doncs, compatibles (com tampoc no ho són dues famílies diferents que viuen a una mateixa casa).Com ho poden ésser, compatibles , si dins l’Estat español la nostra llengua i cultura està patint una davallada brutal en totes les zones urbanes de certa importancia, com a conseqüència directa de les polítiques assimilacionistes i lingüicies de Madrid? Lòbjectiu, per a ells, sempre ha estat molt clar (i,lamentablement,molts de nosaltres no ho hem sabut veure): l’anihilació de la nostra comunitat nacional i de tots els signes identitaris que ens identifiquen.Espanya, com a presó de nacions, recorda aquella pel.lícula de Luis Buñuel.L’àngel exterminador, en què els personatges, incapaços de superar una claustrofòbia paralitzant, no podien abandonar, per motius aparentment inexplicables, la sala del casal on havien dinat.Hem de saber dir adéu a Espanya i tornar, ranquil.lament, a la nostra llar, sense ensurts ni bestieses.I aquesta és la qüestió,perquè, parafrasejant Gaziel,’’no s’hi pot fer més’’


Andreu Salom i Mir


Extret: Revista l’Estel Any XXVIII Número 657

BINIPÈDIA - El segle XVIII(1)

El segle XVIII és el de la construcció del capolavoro de Binissalem:l'Esglèsia,orgull,etc,etc. i que ara està a punt de tancar per manca de clientela...Mentre les files de carreus afegien èpica a l'empresa, se diluïa la identitat de Regne de Mallorca: desapareixien les institucions de govern, s'arraconava la llengua, s'ens robava història...¡I nosaltres con esos pelos!

1703

La primera gran notícia del segle és l'arribada del Dr. Rafel Sabater,natural de Sineu, com a Rector de Binissalem on hi romandrà per espai de quaranta anys.És el gran impulsor de les obres de l'esglèsia dirigides, en la fase de contrucció del creuer i cimbori, per Bernat Cabrer i Ferragut,mestre d'obres palmesà,però de família originària de Binissalem. Cal destacar les aportacions econòmiques de la família Verí efectuades al llarg del segle.

1711

Les obres del temple continuen a bon ritme i durant aquesta segona dècada del segle se van acabant els arcs i les capelles del prestiberi o altar major i de Sant Josep i se treballa en la capella del Roser.

28 de Novembre de 1715

Felip V signa el Decret de Nova Planta que suposarà un cavi radical de la nostra història.Se desmantellen les nostres institucions pròpies de govern i les Balears se converteixen en un territori dominat per Espanya. Mentres tant, un prohom binissalamer,Miquel Malondra i Pons de la Parra,amb el triomf borbònic en la Guerra de Successió,retorna del seu exili de dos anys a Càller (Sardenya) i és nomenat President de la Reial Juanta de Govern de Mallorca (17 de Març de 1716). Vint anys després,morirà retirat al poble on havia nascut el 1658. La Vila li té dos carrers dedicats: el den La Parra i el de Miquel Malondra i Pons.

1717

En el marc d'aquests esdeveniments, comença la campanya - que encara dura- contra la llengua del nostre país, tot seguint l'exhortació del Borbó a la Reial Audiència perquè mañosamente se procuere ir introduciendo la lengua castellana. i 300 anys després,encara... ¡En esas estamos!

1718

Mor a Palma l'eclesiàstic binissalamer Pere Jeroni de Penya, destacat teòleg i hel.lenista i canonge de la catedral de Ciutat de Mallorca. Aquest mateix any,un altre eclesiàstic, el bisbe Atanasi d'Esterripa ve de visita pastoral i manté un dur enfrontament amb el compte d'Aimans.

1723

Sembla que en documents d'aquest any ja se parla dels Alorda (a) Barruf com a barbers exercien la seva professió al poble.Convé recordar que en aquella epòca els barbers també eren sagnadors,o sia,que treien sang als malalts amb intencions curatives.

1725

¿Sabíeu que les actuals possessions de Can Macià i Can Pere Antoni abans eren una sla que es deia Son Gorra i que havien estat conegudes amb el nom de Moltaritx i Mollarigó?Des d'aquesta divisió reberen el nom del propietari respectiu: Macià Jaume i Pere Antoni Villalonga.

1740

No tothom era botifler...Per exemple,el notari palmesà Miquel Morei (a) Major, austracista empedreït,que guarda en el seu protocol molts contactes relatius a possessions de Binissalem, esperant amb paciència la tafaneria dels historiadors i la complicitat d'altres forces culturals, actualment en estat de letàrgia indefinida.

Antoni Pol

Extret: Arròs amb Salseta, núm. 145

Els Cossiersd’Alaró

La dansa de davant cal batle es convertí en un
homenatge aMestre Perico, que ja ballà el 1939

ALARÓ Els Cossiers d’Alaró
només ballen dues vegades
casa any. La primera és el darrer
dissabte demaig, a la barriada
dels Damunts, coincidint
amb la festivitat de la Mare de
Déu. L’altra és el dia de Sant
Roc –ahir–, patró delmunicipi.
La jornada va començar amb
un recorregut pels carrers del
poble, que dugué els Cossiers a
ballar davant les cases de cada
un dels seusmembres (inclosos
els xeremiers) i que acabà amb
un darrer ball davant cal batle.
En acabar, i seguint la tradició,
els Cossiers varen anar fins
a l’Avinguda per inaugurar les
ancestrals curses del Cós i en
disputaren la primera. No en
va, la paraula cossier és un derivat
de cós, que justament vol
dir “lloc on es disputen les corregudes”.
El dia de Sant Roc horabaixa
comença ambun altre recorregut,
durant el qual els Cossiers
passen a cercar el rector (a ca
seva) i els regidors (prèviament
reunits a la casa consistorial)
per acompanyar-los fins a l’església,
on se celebra la missa
solemne en honor del patró.
Allà els Cossiers ballen l’Oferta.
En acabar, també participen en
la processó de Sant Roc.

Homenatge
Com ja va passar l’any passat,
el ball de davant cal batle es va
convertir en un homenatge a
Mestre Perico, l’únic supervivent
de la colla de cossiers que
en formà part el 1939, l’any en
què la tradició es va perdre i
que janoes va recuperar fins fa
una quinzena d’anys. Mestre
Perico va ser convidat a participar
en la dansa S’embull.•

Extret: www.dbalears.cat

Formentera catalana

La 'febre catalanista' torna a Formentera, segons 'El Mundo'

directe.cat

Denuncien que les Festes de la Terra omplen l'illa d'estelades

07.08.2009 10.34h

La 'febre catalanista' torna a Formentera. Això que a molts podria semblar una bona notícia és motiu d'indignació al diari El Mundo que es posa les mans al cap perquè durant les Festes de la Terra a l'illa de Formentera s'ha 'inundat la plaça de Sant Francesc de petites estelades'. A més asseguren que, com a mínim per unes hores va onejar una estelada al balcó del jutjat de pau de la capital de l'illa on, segons afirmen, només s'hi poden exhibir banderes oficials, és a dir, ' l'espanyola, la balear i la formenterina'.

Segons informa el diari de Pedro J. Ramírez, el Partit Popular de Formentera demanarà explicacions a l'equip de Govern ja que asseguren que hi van veure membres de la formació. Per això presentaran una moció en el proper ple insular, al mes de setembre, en què demanaran al president del Consell formenterí, Jaume Ferrer, de Gent per Formentera 'que fets com aquests no tornin a passar'.

Festes de la Terra

Les festes de la Terra se celebren a les Illes Pitiüses des del dia 5 d'agost, dia de Santa Maria, per commemorar el desembarcament de les naus de Guillem de Montgrí al Pou des Lleó. El 8 d'agost, Sant Ciriac, les tropes catalanes entraren a Madina Yabisah, a la vila d'Eivissa, i en conqueriren el castell i les Festes de la Terra se celebren amb l'objectiu de reafirmar la identitat catalana d'Eivissa i Formentera.

Expedicionaris republicans desembarcats a

Formentera portant la senyera estelada.

Malestar a les Illes per la presència d'USO a la manifestació espanyolista

Malestar intern al sindicat per la seva participació a la concentració
Fa unes setmanes, Palma acollia una manifestació anticatalanista, convocada per Círculo Balear, i participada pel PP, Ciutadans, UPyD i altres reductes espanyolistes. El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) de les Illes Balears hi va participar, un fet fins ara inèdit en aquest sindicat. Aquest fet no només va despertar sorpresa sinó que passades unes setmanes continua sent motiu de polèmica. L'USO és una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors i el fet de seguir el joc a l'extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d'afiliats.

El malestar intern sembla no superat, com demostra la carta al director adreçada a David Díaz, secretari general d'USO, publicada a Última Hora i signada per Renato Homs Cruz, afiliat al sindicat. Homs protesta per la participació d'USO a la manifestació, recorda la seva trajectòria com a delegat sindical des de 1988 i rebutja la instrumentalització del sindicat a favor d'una determinada opció política. A més, nega els arguments de la mobilització -que algú estigui discriminat per parlar en castellà- i denuncia les actituds d'algunes persones que menyspreen el català tot i viure i treballar a Mallorca. L'autor de la carta també rebutja la presència de banderes espanyoles preconstitucionals a la manifestació i demana al secretari general que reflexioni sobre la situació creada i doni una explicació als afiliats.Per altra banda, una seu a Palma del sindicat ha sigut pintada per Maulets, una acció que respon a un doble motiu: per una part, representa el rebuig del jovent treballador precari al fals sindicalisme practicat per aquesta organització i, per l'altra, consideren que cal cridar l'atenció al paper que USO ha tingut a les mobilitzacions contra la llengua catalana. Aquesta acció s'emmarca dins la seva campanya local 'Lluitem pel català, com dins la campanya nacional contra els qui han provocat la crisi'.

Malestar a les Illes per la presència d'USO a la manifestació espanyolista

Malestar intern al sindicat per la seva participació a la concentració

Fa unes setmanes, Palma acollia una manifestació anticatalanista, convocada per Círculo Balear, i participada pel PP, Ciutadans, UPyD i altres reductes espanyolistes. El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) de les Illes Balears hi va participar, un fet fins ara inèdit en aquest sindicat. Aquest fet no només va despertar sorpresa sinó que passades unes setmanes continua sent motiu de polèmica. L'USO és una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors i el fet de seguir el joc a l'extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d'afiliats.

El malestar intern sembla no superat, com demostra la carta al director adreçada a David Díaz, secretari general d'USO, publicada a Última Hora i signada per Renato Homs Cruz, afiliat al sindicat. Homs protesta per la participació d'USO a la manifestació, recorda la seva trajectòria com a delegat sindical des de 1988 i rebutja la instrumentalització del sindicat a favor d'una determinada opció política. A més, nega els arguments de la mobilització -que algú estigui discriminat per parlar en castellà- i denuncia les actituds d'algunes persones que menyspreen el català tot i viure i treballar a Mallorca. L'autor de la carta també rebutja la presència de banderes espanyoles preconstitucionals a la manifestació i demana al secretari general que reflexioni sobre la situació creada i doni una explicació als afiliats.Per altra banda, una seu a Palma del sindicat ha sigut pintada per Maulets, una acció que respon a un doble motiu: per una part, representa el rebuig del jovent treballador precari al fals sindicalisme practicat per aquesta organització i, per l'altra, consideren que cal cridar l'atenció al paper que USO ha tingut a les mobilitzacions contra la llengua catalana. Aquesta acció s'emmarca dins la seva campanya local 'Lluitem pel català, com dins la campanya nacional contra els qui han provocat la crisi'.

Mor Baltasar Porcel

L'escriptor Baltasar Porcel va morir ahir als 72 anys a l'Hospital Clínic de Barcelona, on estava ingressat després de recaure del càncer que se li havia diagnosticat l'any 2006, van informar fonts de l'editorial Edicions 62.

Porcel, considerat una firma fonamental de la literatura catalana, és autor d'una extensa obra, de la qual sobresurten les seves novel·les, entre elles Cavalls cap a la fosca, Les primaveres i els tardors, El cor del senglar i L'Emperador o l'ull del vent, encara que també va publicar llibres de viatges, assajos, entrevistes i fins i tot peces teatrals.

A l'escriptor li havien detectat un tumor cerebral l'any 2006, del qual va ser tractat a l'Hospital Clínic i que havia superat en un primer moment, encara que fa unes quantes setmanes se li va reproduir de nou i va haver de tornar a ser ingressat en aquest centre.

L'escriptor, nascut a Andratx (Mallorca) el 1937, serà enterrat a la seva localitat natal. La capella ardent queda instal·lada al Palau Moja de Barcelona.

Porcel és considerat un autor fonamental de la literatura catalana, creador d'un món tràgic i poètic que va retratar amb un llenguatge vigorós i ric, i que va trobar al mediterrani i la societat mallorquina l'eix de la projecció de les passions humanes.

Nascut el 14 de març de 1937 a la població mallorquina d'Andratx, Porcel, que va destacar en la narrativa, encara que també va publicar llibres de viatges, entrevistes i teatre, no deixava mai indiferent, tant per la seva particular visió literària com per les seves opinions públiques, que durant més de quatre dècades va abocar en diferents mitjans de comunicació.

Precisament, fa unes quantes setmanes i a conseqüència de la greu malaltia que patia, va cedir a Pilar Rahola la seva emblemàtica columna diària que escrivia des de fa vint anys.

Infatigable viatger, gran coneixedor d'Orient i Àfrica, també va ser el fundador de l'Institut Català de la Mediterrània, la presidència del qual va ocupar durant deu anys, i que va concebre com un vincle entre els diferents països d'aquesta àrea geogràfica.

L'escriptor va iniciar la seva trajectòria literària a finals dels anys cinquanta a Palma de Mallorca -no es va establir a Barcelona fins a 1960- i va ser allà on va guanyar dues vegades el premi Ciutat de Palma, primer per la peça teatral Els condemnats i, posteriorment, pel relat curt Solnegre.

Ja a la capital catalana, on aviat va teixir complicitats amb el món cultural de l'època, en part gràcies a Joan Triadú, va començar una carrera fulgurant que el va portar a guanyar els màxims guardons literaris, amb una obra que alguns consideren mereixedora del premi Nobel.

El Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el de Literatura de la Generalitat o el Ramon Llull són alguns dels premis aconseguits.

La crítica ha destacat la creació d'un món existencial, on es barregen passat i present, amb el Mediterrània, especialment en la seva primera etapa, com a eix d'una visió universal de les passions humanes.

Font: http://www.diaridegirona.cat/

DESCANSI EN PAU