Els governs català i balear acorden la reciprocitat de TV3 i IB3 en TDT

Actualitzen el pacte a què es va arribar l'any 2004, que va ser ratificat l'estiu passat. Reclamen al govern espanyol que aprovi el decret que ha de permetre un pacte amb València

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de la Presidència del Govern Balear, Albert Moragues, han firmat aquest dijous un conveni per fer realitat a partir del mes que ve la reciprocitat d'emissions entre TV3 i IB3 a través de la televisió digital terrestre (TDT) als dos territoris. Els dos consellers han reiterat la voluntat de fer extensius els acords de col·laboració amb el govern valencià. De fet, Tresserras ha tornat a reclamar al govern espanyol que aprovi "el decret que ha de permetre la reciprocitat entre els territoris". "Només cal que el govern espanyol compleixi els compromisos adquirits i mostri voluntat política perquè així sigui", ha remarcat Tresserras.

Amb el conveni, que tindrà una vigència de cinc anys, els dos governs es comprometen a garantir que els programes i continguts de les dues cadenes es puguin distribuir i difondre a l'altre territori i la distribució i difusió en el propi. L'acord també preveu que la reciprocitat es pugui aplicar a un segon canal i compromet els dos governs a estudiar la viabilitat de crear un canal conjunt de televisió per internet.

En una primera fase, Televisió de Catalunya (TVC) difondrà el senyal d'IB3 per un dels quatre canals de què consta el segon múltiplex de la TDT que té la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Per la seva banda, IB3 difondrà el senyal de TV3 per un dels quatre canals del múltiplex que té la televisió balear. En una fase més avançada i quan IB3 tingui un segon múltiplex digital (és a dir, tindrà fins a 8 canals de TDT), TVC disposarà de dos canals per difondre a les Balears el senyal de dues de les seves cadenes.

Normalització lingüística i show bussiness

Durant massa temps l'espai de normalització cultural al nostre territori s'ha centrat en la recuperació de la llengua. Jorge Oteiza pregonava que no era l'euskera el que tenia que ser recuperat per als bascos, eren els bascos mateixos que tenien que ser recuperats per a la seva llengua, centrant la problemàtica en un marc cultural que superava allò estrictament lingüístic. Malauradament o afortunadament les avantguardes culturals de la nostra societat encara es troben lluny d'aquesta idea, entretengudes com estan en fer front a l'alienació lingüística mitjançant l'edició de llibres i traduccions que formen trinxeres entre els passadissos i els soterranis de la multitud d'entitats que es justifiquen en la defensa de la nostra cultura.En el cas Balear, culturalment, Eivissa és l'illa que en surt més malparada.

En una lectura ràpida del Reglament de normalització lingüística del Consell Insular d'Eivissa podem veure com d’una sola tongada l’Administració mateixa rebenta en la fotografia que publicam, per citar-ne sols uns quants, els articles: 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12. El 5 si es salva és perquè només fa referència a la retolació dels carrers i es troben dins un recinte tancat.La clau del tongo de l'Edició Balear de la XIX passarel·la de joves dissenyadors es troba en l'empadronament de la nostra guanyadora i en l'estratègica ubicació dels logotips dels Consells Insulars de Mallorca i de Menorca a un xec bancari, desproporcionat en tamany i companyia, atenent la magresa de la seva quantitat que tan sols serveix per a cobrir els costos de producció del vestits.

L'amor a l'art de l'eivissenca Rebeca Ramis és un amor afortunat que a diferència de les seves competidores, aquesta vegada no ha hagut d'afegir sous als ja perduts. Per més watts de potència en la il·luminació que s'hi sumin l'escenari no pot brillar més sense fondre-se.Si el el conseller i economista Joan Serra Mayans vol apostar per potenciar la creativitat, la moda i els joves valors que s'estan formant a l'illa, seguint el clàssic discurs de cercar alternatives al turisme, seria convenient evitar que la major part dels recursos es destinassin a alimentar aquests circs mediàtics —era això l'alternança política?— marcats per la fastuosa tònica turística que significa la Moda Adlib.

En tot cas el Consell feria bé de visitar l'actual centre de formació en moda de les Pitiüses i extreure'n alguna conclusió. Si arriben a trobar l'Escola d'Arts de can Cifre primer hauran de vèncer el miratge de trobar-se enfront d'un casal okupat —d'aquí la k de Rebeka—, abandonat de la mà de la Conselleria d'Educació i Cultura i, si encara queda algun místic, d'instàncies superiors.

FONT.

Sant Antoni

La festa de sant Antoni actual és el resultat de la cristianització d’antigues
cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la
fecunditat, dels conreus i dels animals,és una romanalla sàviament conservada d’antiquíssimes
celebracions paganes agermanades amb totes les que celebren el solstici
d’hivern.


Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels
conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que
conviuen amb l’home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls,
someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels menascals, els
ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els
confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí
vénen aquelles glosses tan famoses:

Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc
Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta
i sant Antoni, trenta-u

També se’l considera advocat contra la lepra per la qual cosa aquest dia la gent menjava un tortell per tal que el sant els protegís d’aquesta malaltia. Sant Antoni és invocat contra les malalties gangrenoses de la pell i, molt
especialment, contra l’herpes zòster i la borradura dels infants.
Costums propis d’aquest dia:
- Estava molt mal vist fer matances.
- Aquest dia és considerat la festa dels animals per la qual cosa no se’ls feia
treballar, era corrent donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d’un
tractament respectuós. També era mal vist tenir-los fermats. Després de les
beneïdes i les cavalcades se’ls deixava a lloure per dins una tanca.
- Es guarnia els animals amb els millors arreus, sovint amb corretjam fet
expressament per aquell dia. Els genets, igualment, vestien llurs millors
robes i, com els animals, lluïen el bo i millor que tenien. Els cascavells,
campanetes i d’altres elements sonors igualment que les cintes de
coloraines tenen caràcter d’amulet i de protecció contra els mals esperits.

Per Nadal, creix el dia una passa de gall,
Per sant Esteve, una passa de llebre,
Pels reis una passa de vell,
Per sant Antoni, una passa de dimoni.

Un Teatre Pirincipal ple de gom a gom homenatja Climent Garau

Un Teatre Principal ple a vessar va retre ahir homenatge a Climent Garau i Arbona, expresident de l'Obra Cultural Balear i fundador i impulsor del Grup Blanquerna, a més de persona compromesa amb la llengua, la cultura i el país sempre des d'una postura ètica d'arrel humanista i cristiana.
L'acte, conduit per Pere Muñoz, va començar amb la lectura del manifest del 31 de Desembre a càrrec de Caterina Canyelles i Marisa Cerdó, membres de la junta directiva de l'OCB. Posteriorment, hi va haver l'actuació del Quartet Harmònic, que va interpretar obres de caràcter clàssic, i un parlament de Damià Pons en reconeixement a Climent Garau. Acte seguit, va ser el torn de les intervencions dels amics de l'homenatjat, que ho varen fer a través de vídeo i en persona. A més, l'associació Cap Vermell, de Capdepera, va voler lliurar un reconeixement a Climent Garau.
Una altra actuació, de la Coral Minuet de Bunyola, va donar pas a intervencions de Jordi Pujol, de la seva filla Mercè Garau i del president de l'OCB, Jaume Mateu, que varen expressar el seu agraïment per la tasca feta. Finalment, Climent Garau va pujar a l'escenari i va fer un discurs que va dedicar a les persones que varen col·laborar amb ell durant tota la seva etapa a l'Obra Cultural Balear i al Grup Blanquerna. L'acte va finalitzar amb el públic dret cantant La Balanguera.

Conferència "Ruta del desembarcament del rei En Jaume", a Calvià

La Plataforma Calvià per la Llengua continua el cicle de conferències commemoratives del naixement del rei En Jaume. En aquesta ocasió el conferenciant serà Xavi Terrasa Garcia, que parlarà sobre la "Ruta del desembarcament del rei En Jaume". La presentació anirà a càrrec de Júlia Prats. Serà el divendres 9 de gener, a les 20.30 hores al Teatre Sa Societat de Calvià. L'acte té la col·laboració de la direcció general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears.

VICTIMES I VICTIMISTES

Qui son aquests nins?Palestins a la franja de Gaza avui en dia o jueus en un laboratori del III Reich fa 50 anys en el suposat holocaust jueu?
Aquest grups de nins cremats posen davant d'un metge després d'un experiment sobre la resistència humana als canvis de temperatura.Alguns nins sofrien amputacions,deformacions de la columna i fins i tot van patir la vivisecció en nom de la ciència alemana
l'ÚNICA diferencia que hi ha es que avui ''la nostra'' Europa i ''al.liats'' callen

NI MANIFESTACIONS ISLÀMIQUES A LES NOSTRES PLACES DEFENSANT HAMAS NI L'ISLAM.
NI MES VICTIMISME JUEU DEL SUPOSAT HOLOCAUST AMB PEL•LÍCULES DE HOLLYWOOD FINANÇADES I FETES A PLATÓS D'ELS MATEIXOS JUEUS.

PALESTINA LLIURE!

Tot a punt per la diada de Mallorca

Palma es prepara per celebrar, demà i demà passat, la Diada de Mallorca, més coneguda com a la Festa de l'Estendard, una de les celebracions més antigues d'Europa, que commemora l'entrada a Mallorca de les tropes de Jaume I el conqueridor, el 31 de desembre de 1229, després d'haver derrotat els sarraïns. La Plataforma 31D ha preparat diversos actes per a la celebració, el principal dels quals és la manifestació de demà dia 30 a les 6 de la tarda al Passeig del Born. El lema d'enguany "Països Catalans, un poble lliure al món".La Plataforma 31D, que compta amb el suport de la majoria d'entitats, col·lectius cívics, partits i organitzacions polítiques de les Illes Balears i Pitiüses, afirma que la celebració vol recordar "els nostres orígens com a poble" i "retre homenatge a la senyera de les quatre barres". L'entitat recorda que d'ençà dels anys 80 "el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. (...) La Festa de l'Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat".L'entitat ha penjat diversos textos al seu lloc web, des de l'agenda d'actes que ja hem comentat, fins a un resum de les arrels històriques d'aquesta diada, així com un breu annex del dret a l'autodeterminació.La diada "oficial" de Mallorca està fixada, en canvi, pel 12 de setembre, que recorda el jurament fet per Jaume II l'any 1276 de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca. Aquesta commemoració data tot just de l'any 1997, i fou dictada pel Consell de Mallorca. Malgrat això, la tradicional commemoració del 31 de desembre ha continuat sent la més nombrosa i popular, mentre que la del 12 de setembre es limita a actes oficials protocolaris.